Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes de Primavera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes de Primavera. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de gener del 2023

Paco Llosa Puig. L'esportista, el forçut i l'home dels mil i un oficis

En Paco Llosa damunt "La Tustarrada", juntament amb la Carmina Belmonte (cantant del conjunt musical El Tren de la Costa), en Carles Francesc i en Josep Pelegrí. Carroussel Costa Brava de Palafrugell, l'any 1988. Foto Paco Dalmau

Na "Panxita", que era una dona molt grassa i necessitava portar unes sandàlies fetes a mida perquè tenia uns peus molt grans, va tenir quatre fills, tres dels quals varen néixer delicats de salut i varen morir molt joves de poliomielitis en només un mes de diferència. I el més petit, de nom Paco, que a base de gimnàstica sueca i moltes sessions de pesos, va passar de ser un vailet desnerit a un home forçut i ben plantat.
 
En Paco Llosa Puig va néixer a Palafrugell l'any 1924, pocs mesos després que els seus pares s'hi haguessin instal·lat. Perquè el seu pare, que exercia de flequer a Sant Feliu de Guíxols, desesperat amb la pèrdua dels fills, va voler marxar per provar sort, lluny de la fatalitat, i va adquirir una fleca en traspàs al carrer del Raval Superior. En Paco, fill únic d'una mare que no sabia de lletra, però que era una bellíssima persona, i d'un pare pervers (descrit pel mateix Paco com a “un malparit”) que a l'edat de sis anys ja el va fer treballar, havent de deixar els estudis prematurament.

Carnestoltes al Centre Fraternal de Palafrugell, l'any 1953. Josep Serra "Grana" (clown), Paco Llosa (forçut), el meu pare Joan Bruguera (caballero Godia), Manel Iglesias (clown amb paraigües) i Jordi Sotelo (hawaià). Autor desconegut. Col·lecció familiar

A la fleca del Raval s'hi trobava el millor pa de pagès de la vila. I al seu pati, un cop acabada la fornada del dia, s'esdevenia un improvisat gimnàs on en Paco iniciava a la gimnàstica
(entrenant amb un parell de pesos clavats a la paret) als alumnes del col·legi del senyor Massoni i d'altres vailets de la vila, com en Jordi Cama i el noi gran de can “Licus”, en Josep Jofra. Però també havia fet d'entrenador de futbol (sense cobrar) i donat classes particulars de gimnàstica a la família Puig Palau del Mas Juny de la platja del Castell on es desplaçava en bicicleta. 
 
En Paco Llosa a “La Tustarrada” al Carroussel Costa Brava, l'any 1987. Foto Paco Dalmau

Però en Paco, fart d'anys de carretejar saques de farina amunt i avall, ja tenia un cos valent. I amb només setze anys es va iniciar al món de la boxa, entrenant a Girona i més endavant a Barcelona. Fins i tot, va arribar a fer combats en la categoria de pesos pesants a Palafrugell i a Girona, que no li varen anar gens malament i va guanyar alguns diners extres. Malgrat aquests èxits, va haver de deixar-ho promptament perquè es posava tan nerviós que picava massa fort i, aconsellat per un metge de Palafrugell, va haver d'abandonar el ring abans que pogués matar algú o el deixés impossibilitat sense voler. 
 
Joe Fordson en plena actuació estirant un cotxe de línia SARFA amb les seves dents, al carrer del Sol de Palafrugell, l'any 1949

Però a banda de combats de boxa, en Paco també va participar en altres esdeveniments. Com per exemple l'any 1949, quan va intervenir en una exhibició durant la famosa visita a Palafrugell del forçut
Joe Fordson. El campió del món de força Fordson, va arrossegar una SARFA carregada de gent fins al sostre estirant amb les dents i també un cotxe, amb una colla de camàlics al davant que li tibaven la corda en sentit contrari per fer-lo fracassar en l'intent. Però el forçut va vèncer tots els obstacles com si res i va avançar un bon tros al costat de la via del tren a l'antic carrer del Sol, actual Torres Jonama. 
 
Joe Fordson era un atleta més aviat baixet, pesava 68 kg, però estava dotat d'una força sobrenatural, sobretot a la mandíbula. Es desplaçava en tren per tot el territori espanyol fent demostracions de la seva potència. Per retalls de premsa, es té constància que l'any 1949 també va anar a Girona on va fer dues actuacions: una al Teatre Albéniz i l'altra a la plaça de Correus. Segurament, degué aprofitar el viatge de Girona per arribar fins a Palafrugell

Igual que a en Fordson, a en Paco també li agradava de mostrar del que era capaç de fer amb la seva força, i baixava de l'obrador del Raval
passant pel davant de l'església i enfilant cap al carrer Major—, amb una saca de farina de 50 kg a cada braç, fins a la fleca de can Jofra al carrer de la Font. A més, era un element imprescindible de qualsevol acte festiu, fos als carnestoltes fos a les Festes de Primavera i es va fer famós en el record de molta gent, anunciant a tocs de gong i amb el tors absolutament descobert, l'arribada de l'any nou amb les dotze campanades. 
 
En Paco i la Júlia, la seva dona, durant el viatge de noces a Sóller (Mallorca), l'any 1956. Autor desconegut. Col·lecció família Llosa-Medina

Home de món, un dels viatges que més recordava va ser un de semiclandestí en temps de Franco: l'exitosa anada Suïssa, l'estiu de l'any 1956, amb el seu bon amic Josep Roura Roqué. En una sortida nocturna d'estiu a l'antiga 'bolera' de Llafranc, varen fer amistat amb uns turistes suïssos, que varen resultar ser periodistes del diari Journal Anzeiger. Com que durant la seva estada varen collar plegats i fer de cicerone, els altres, agraïts de les seves atencions, els varen convidar a fer la torna i a passar uns dies a casa seva a Berna.
 
Una altra aventura, però que en aquest cas que va fer figa, va ser una suposada anada a París en burro amb l'artista i pintor Josep Puig Clausell. La proposta, per bé que desmanegada, però molt sucosa i engrescadora, va arribar al periodista Jaume Pol Girbal, que en aquell temps  es trobava fent de corresponsal pel diari El Correo Catalán a París. Aleshores, aquest va començar a escriure cròniques sobre el suposat viatge, mantenint als seus lectors en un estat d'absolut suspens. 
 
En Pepet era el ruc que havia d'anar fins a París amb en Paco Llosa i en Josep Puig, cap a la fi dels anys 50. En Pepet, el protagonista d'un viatge frustrat a París en burro! Autor desconegut. Col·lecció família Llosa-Medina

Per subvencionar el trajecte, els dos amics de Palafrugell anaven sovint a Barcelona amb la finalitat de buscar patrocinadors a diverses empreses comercials, però gairebé sempre tornaven amb les mans buides. Així i tot, ja havien pensat que un cop en ruta, d'aturar-se a la plaça Major dels pobles on en Paco faria demostracions de força i en Puig s'encarregaria d'anar pintant caricatures al personal. 
 
El gran protagonista d'aquesta història, però, seria en Pepet; un burro molt manyac i simpàtic propietat de l'oncle d'en Paco, que es va passar la seva trista existència traginant les fagines que es cremaven al forn de pa del Raval i llaurant la vinya de la família. El que passava, però, és que en Pepet tenia un gran defecte; i és que era un absolut desastre pels idiomes, ja que només obeïa les ordres en català. A banda de la qüestió lingüística d'en Pepet, els anaven sortint més entrebancs. I per acabar-ho d'adobar, les autoritats franceses varen prohibir de circular a les seves carreteres amb rodes de ferro, i vet aquí que l'anada a París en burro va fer figa. Com també varen fer la fi d'en catasques, les cròniques del suposat viatge que escrivia en Pol Girbal per a El Correo Catalán
 
En Paco Llosa i la Montse Martí participant en el Carroussel Costa Brava de l'any 1988. Autor desconegut. Col·lecció Josep Castelló Regencós

Però com que fer de flequer ja no era el seu fort, als inicis dels anys 60 va decidir d'emigrar cap a Suïssa amb la seva dona, la Júlia Medina Ruiz. Allà hi va tocar tots els pitos, haguts i per haver, i va arribar a exercir fins a dotze professions diferents: veremador, cuiner d'hotel, cambrer, mecànic, operari en diverses fàbriques, impressor… Malgrat tot, l'estada en aquell país, que va durar onze anys, sempre més la va recordar amb gran enyorança. 
 
En Paco, peça clau en tota mena d'actes festius. Aquí durant el carnestoltes al Centre Fraternal, entre la Montse Martí i la Maria Subirana, l'any 1990. Autor desconegut. Col·lecció Josep Castelló Regencós

Retornats a Palafrugell, jubilats, en Paco es va dedicar a pintar quadres més aviat senzills, però fets amb molta traça, bàsicament marines, natura morta i senyoretes lleugeres roba. Va ser en aquella època que va recuperar totes les amistats de joventut. Es va fer membre del Bogart's Club (una associació cultural d'amics del cinema) que li varen organitzar una exposició de pintura, juntament amb en Joan Guitart Ferran. Va continuar sortint a “La Tustarrada” (de la qual ja n'havia sigut plantilla durant els primers anys de creació), al Carroussel Costa Brava i disfressant-se pel carnestoltes del Centre Fraternal de Palafrugell, Palamós i allà on fes falta. També es va retrobar amb el meu pare, en Joan Bruguera Ferrer, que varen coincidir a l'Hospital Trueta de Girona, on ambdós hi eren ingressats. En Paco, però, va morir força abans, precisament el dia en què jo en feia 39, el 26 d'abril de 2004. 
 
Pintura a l'oli realitzada per en Paco de la seva dona Júlia. Propietat i autoria de la foto Anna Paguina Marcos
 
En Paco, sempre es va vanagloriar del seu cognom “Llosa”, que segons ell, tenia l'origen en comú que el del cèlebre escriptor peruà. Qui sap si aquest li hagués pres el guió de la seva vida per convertir-lo en un best-seller. Aquí amb el seu amic i pintor Rodolfo Candelaria, l'any 2003. Foto Francesc Cama Rivas

--
Per saber-ne més:
  • Amarats de salanc. Josep Roura Roqué, any: 2017. [Esgotat] 
  • L'Abans, el Baix Empordà, Palafrugell. Recull gràfic 1870-1965. Editorial Efados, SL, any: 2005 
  • Paco Llosa. L'esportista oblidat. Maria Salvador. Revista de Palafrugell, número 93, juliol de 2001
  • 70 anys de La Tustarrada. Evarist Puig. Revista de Palafrugell, número 317, març de 2020 
Blogs/Webs:
Filmoteca:
  • Vídeo noticiari NODO N276B RTVE.es, del 14-04-1948. Actuació de Joe Fordson a Palma de Mallorca: minut 5:53 fins a 6:19

I per escoltar-ne més:
  • Ramon Calduch Gimeno. L'emigrant
  • Vico Torriani - In der Schweiz 1974. VHS Goldie

divendres, 29 d’octubre del 2021

Francesc Felip Carreras, en "Samba". El rei de la pista!

En Samba, espontani d'un espectacle a l'envelat durant les 21es Festes de Primavera, amb la vedet de revista Merche Bristol i en el que també varen actuar l'estrella d'El Molino “la Maña” i el ventríloc José Luís Moreno (y sus muñecos), entre altres artistes, en un atapeït programa on s'hi anunciaven “3 hores de màxima diversió”. Palafrugell, l'any 1983. Foto Paco Dalmau
 
Quan varen aterrar a Palafrugell, en Francesc i la seva dona Pietat, anaven tot sovint al Centre Fraternal on hi ballaven el ball de moda; la samba. Com que ho feien d'allò més bé i la gent no coneixia el seu nom, van començar a dir “aquell que balla tan bé la samba”. Doncs, és clar, en “Samba” li va quedar.
 
En Samba, en Francisco Padilla, en Rueda guixaire el “millonari” (amb boina), en Salvador Dillet (amb ulleres), en Pitu Naya, en Geli (assegut de costat), en Miquel Juscafresa i al seu costat la Montserrat Riera, coneguda com a la “cafès Jamaica”. Centre Fraternal de Palafrugell, l'any 1991. Foto Paco Dalmau 

En Francesc Felip va néixer a la Bisbal, el dia de Reis de 1903. A l'edat de quaranta-quatre anys, es va casar amb Pietat Joanola Campolier a l'església de Sant Climent de Peralta i tot seguit la parella es va establir a Palafrugell on ell hi feia de pintor. En Samba deia que des que va arribar aquí, sempre més es va considerar “peix fregit” per sobre de tot.

Aquest pintor del carrer de la Caritat, va ser un dels fundadors del partit de Convergència Democràtica de Catalunya i el primer afiliat que es coneix a Palafrugell, ja que va obtenir el carnet número u l'any 1976. Però gairebé tot sol, era un element absolutament testimonial del partit de Jordi Pujol. Així i tot, a ell li agradava dir que en Pujol era el seu jefe. Va tenir tot un historial de records, alguns amb documents gràfics de gran vàlua, com per exemple haver-se fotografiat al costat de Francesc Macià, que juntament amb l'“avi”, va ser un destacat militant d'Estat Català.
 
En Samba tenia l'absoluta convicció que el dia que no es pogués tenyir el cabell de negre, posar-se l'últim perfum amb els pantalons més blancs del mercat i anar a moure l'esquelet fins a la sortida del sol, seria home mort. Autor desconegut. Col·lecció Angelika Vilert Diehl

En una entrevista a la publicació anual Crònica d'un any de l'any 1984, Francesc Felip explicava: A les quatre no és cap hora. Amb aquests horaris ho mataran tot!”. Afirmava contundent en Samba, el rei de la pista i de la nit. I és que els clubs nocturns eren el seu món. Doncs per ell la vida començava a les onze de la nit, quan la resta de mortals està a punt d'anar-se'n a jóc. I és que encara que fos casat, mantenien amb la seva dona Pietat una relació de tolerància mútua que ell en deia “estar alliberat”: Del gener cap aquí no quedo mai bé. Fins ara funcionava, però he fet una baixada grossa. Sort que porto moltes hores de vol”. Continuava explicant en Samba, a punt de fer-ne vuitanta-dos.
 
En Samba arreglant el món amb el seu amic Francesc Ortiz Pérez de Tudela, un altre personatge assidu del Centre Fraternal de Palafrugell, l'any 1991. Foto Paco Dalmau

I és que aquest singular personatge, entrava de franc a la majoria de les discoteques de moda mostrant el seu carnet de sotsinspector de policia jubilat, perquè durant l'època republicana va estar a la brigada d'espectacles de Barcelona, mantenint l'ordre i la llei durant aquells temps difícils. Al cap dels anys, amb l'amnistia i en plena Transició espanyola, tots els funcionaris d'aquell cos varen ser reconeguts pel nou règim democràtic, que els va retornar els drets adquirits amb la gran fortuna que en el cas d'en Samba, va percebre la jubilació com a exmembre de la policia i no pas com a pintor.

Un feliç nonagenari Samba, l'any 1994. Foto Paco Dalmau

Conegut arreu de la comarca i molt popular entre el jovent, sobretot en els ambients festius i noctàmbuls, no tot varen ser remenets, discoteques i clubs de nit, perquè en Samba va fer molt pel ball nacional de Catalunya; la sardana. A Palafrugell, en concret, va ser un fervent col·laborador de l'Agrupació Sardanista durant molts anys. Doncs es podria dir que el ball i el fet nacional català varen ser els seus dos grans amors fins a la fi dels seus dies.


ser de la vila del peix fregit Frase feta que s'ha pres com a signe d'identitat de la vila de Palafrugell.
anar-se'n a jóc Anar-se'n a dormir. Anar cap a retiro.
remenet Moviment rítmic i accelerat en la manera de ballar d'una persona.

Definicions extretes del llibre Coses sentides, el parlar de Palafrugell. Maria Bruguera i Carlos Serra. Edicions Baix Empordà, 3a edició. Any 2019

--
Per saber-ne més:
  • Carnaval de Carnavals. Recull històric de les Festes de Primavera de Palafrugell 1963-1972 (I volum). Lluís Molinas i Joan Piera. Ajuntament de Palafrugell. Any 1997
  • Festes de Primavera de Palafrugell. Carnaval de Carnavals 1973-1982 (II volum). Lluís Molinas i Joan Piera. Ajuntament de Palafrugell. Any 1998
  • Festes de Primavera de Palafrugell. Carnaval de Carnavals 1983-1990 (III volum). Lluís Molinas i Joan Piera. Ajuntament de Palafrugell. Any 1994 
 
I per escoltar-ne més:
  •  Samba Falsa Baiana. Roberto Silva & Roberta Sá

 I per ballar-ne més:
  • Cómo bailar samba. Domina este ritmo brasileño con los consejos de una Garota, Papayapedia