Josep Prat Porquet, un pioner en seu temps. «Broker» i esportista d'elit

Josep Prat (esquerra) capità del primer partit internacional de bàsquet jugat a Espanya, el 25 de març de 1927. Arxiu familiar Prat-Colls

Josep, el segon dels sis germans Prat-Porquet, va néixer en ple hivern de 1903, en una masia als afores de Barcelona. De ben petits, els dos barons varen ser enviats a estudiar als Jesuïtes de Sant Pere Claver, a el Clot, Barcelona. Aquest ordre religiós de l’Església Catòlica, adaptant-se a les constants necessitats de la societat, posaven com a principal àmbit d’acció, l’educació dels col·lectius més desfavorits en l’acompanyament espiritual i el treball intel·lectual. D’aquesta manera, els germans Fèlix i Josep varen poder estudiar. 

Josep era molt intel·ligent, tot i que no va voler fer carrera. Alumne excel·lent en càlcul mental i matemàtiques, als quinze anys, compaginant els darrers anys als Jesuïtes, va començar a treballar a la Borsa de Barcelona amb un corredor que li va mostrar el funcionament dels mercats borsaris i, poc a poc, la borsa va esdevenir en Josep la seva professió de per vida. —«Anava a missa a diari, doncs era un home molt religiós i sortint, a treballar a la Borsa que abans estava ubicada a l’edifici gòtic de la Casa Llotja de Mar, al Passeig d’Isabel II». M’explica, la Paquita, la segona dels sis fills que va tenir Josep.  

 

El 1915, es va crear la Borsa Oficial de Comerç de Barcelona, governada i administrada al Col·legi d’Agents de Canvi i Borsa. A mitjans del segle XIX, amb el desenvolupament de la indústria i el naixement de les primeres Societats Anònimes catalanes, es va iniciar la contractació de títols i valors, i a Barcelona hi havia un mercat molt actiu. Un corredor de borsa (actualment nomenat "broker") és una persona que compra o ven béns, lletres de canvi, valors mobiliaris, etc, per compte d’altres persones. —«Abans, les transaccions entre les Borses de Madrid i Barcelona es feien únicament per telèfon». Matisa, la Paquita.

Postals del pati i ñ'interior de l'edifici de la Borsa de Barcelona de l'any 1915

Als Jesuïtes, a banda de professar principis religiosos, introduïen l’educació física com a matèria, contribuint en el desenvolupament de l’esport a tot l’alumnat. Josep, que era un home alt per l’època (doncs feia més de metre vuitanta) i atlètic de complexió, era fàcil que destaqués en qualsevol esport, i d'aquesta manera es va iniciar en el futbol i més endavant en el bàsquet. Procedent del Sant Feliuenc Futbol Club, el 25 de juliol de 1925, Prat va fitxar com a porter del Futbol Club Martinenc de Barcelona, per bé que a ell li agradava més de xutar la pilota, però no ho podia fer per un problema als peus. Aleshores, al cap de poc temps, es va passar al Bàsquet Club Martinec, tot i que va continuar estant federat com a futbolista, sempre va compaginar ambdós esports. 

Contracte entre el FC Martinenc i Josep Prat, signat a Barcelona, el 25 de juliol de 1925. Arxiu familiar Prat-Colls

 

Prat, va ser dues vegades campió de Catalunya de bàsquet amb el Bàsquet Club Martinenc. A més, va formar part del primer partit internacional de bàsquet a Espanya i ho va fer amb la Selecció Catalana, on ell mateix va capitanejar el partit davant de l’Hindú Club de Buenos Aires (Argentina). L’Hindú era un club que es va fundar el 1919 per famílies benestants de la societat argentina i que havia estat cinc anys consecutius campions d’Amèrica del Sud. Al gener de 1927, la Federació Catalana es va assabentar que el club argentí projectava una gira per Europa jugant partits d’exhibició. Aleshores, diverses personalitats de l’època varen fer gestions perquè vinguessin a Barcelona, després d'haver jugat dos partits a Londres i tres a París. I va ser d'aquesta manera que el 25 de març de 1927, a les cinc de la tarda, al camp de futbol del FC Gràcia, es varen enfrontar la Selecció Catalana de Bàsquet (vestits amb unes samarretes cedides per la Federació Catalana d'Atletisme, FCA) i l’Hindú Club de Buenos Aires, que va guanyar per 16 a 50 (10-26 a la mitja part). 

Josep Prat (primer dreta) capità, de la plantilla de la Selecció Catalana de Bàsquet que va jugar contra l'Hindú Club de Buenos Aires. Barcelona, el 25 de març de 1927. Arxiu familiar Prat-Colls

 

Segons la premsa de l’època, el partit va comptar amb una assistència de més de 5000 espectadors que van pagar 1 pesseta pel públic en general i 0,50 cèntims pels socis del FC Gràcia i jugadors federats. Amb la demostració del domini i la tècnica que varen representar els argentins, va fer que el bàsquet català fes un salt cap a la modernitat esportiva del moment i va ser clau pel futur d’aquest esport al nostre país que mai més fou com abans, i no només perquè els 5 jugadors per equip s'hi van quedar per sempre (aquí es jugava 7 contra 7), sinó també per jugar en un camp reglamentari específic per bàsquet (doncs aquí es jugava en camps de futbol, sencers o en mig camp), a més d'una sèrie d'elements tècnics i tàctics que ràpidament varen ser copsats pels estaments directius i tècnics de la Federació i clubs. Prat, com a capità (procedent del Martinenc) i un dels jugadors més destacats del partit, va subratllar en un diari de l’època: «Nosaltres jugàvem a improvisar; ells, amb jugades més estudiades». Prat, va haver de deixar el bàsquet al cap de poc, tot i que la Federació Catalana el va considerar com un professional, perquè també havia jugat de porter al mateix equip de futbol del seu club. 

Anneta Colls Sabater, l'any 1927. Arxiu familiar Prat-Colls

Al 1928, Josep Prat es va casar amb la palafrugellenca Anneta Colls Sabater (1905-1967). La meva mare, Lluïsa, i Paquita (filla de Josep i d’Anneta) m’expliquen que els pares de Paquita es varen conèixer al camp del Casal; camp del Futbol Club Palafrugell, doncs tant el Martinenc com el Palafrugell jugaven a la mateixa lliga: la 1a Divisió Catalana. Anneta, aleshores, anava a veure els partits amb les amigues i allà mateix es varen enamorar. La família d’Anneta vivia en una casa situada al carrer de les Cases Noves de Palafrugell. La seva mare, Rosalia Sabater, era una dona emprenedora amb negoci propi a la casa que, al poc temps d’estar casada, va adquirir una màquina de fer mitjons, que amb el temps en va arribar a tenir dues més, a més de dues dones operàries que treballaven per ella, i també amb Quimeta Comalada Aleñà (1918-2012), que amb només onze anys, va començar a treballar repartint les comandes a domicili i que sempre més es va quedar amb la família —fins a quatre generacions— estimada i tractada com un membre més.

Josep Prat, Anneta Colls i la seva cosina Pilar Suñer. Tia Dolores Colls, Rosalia Sabater i Martí Colls, l'any 1928. Arxiu familiar Prat-Colls

 

Amb l’inici de la Guerra Civil, la borsa també es va paralitzar i, mentre Anneta Colls s’instal·lava a la casa dels seus pares a Palafrugell amb els tres fills de la parella (Josep Maria, Paquita i Dolors) i amb la Quimeta —ja com a mainadera—, mentre que el seu espòs Josep, estava a cavall entre la capital catalana i Palafrugell provant altres vies de subsistència, doncs no va anar a fer la guerra. Aleshores, es va enrolar amb un vaixell de pesca a l’Estartit, l’Escalenc, i més endavant va fer de vigilant d’una benzinera de Girona durant bona part del conflicte. 

 

La Paquita, explica que quan el 18 de juliol del 36, els Milicians varen requisar pisos a Barcelona, la família Prat-Colls es trobava de vacances a la casa dels avis del carrer de les Cases Noves de Palafrugell, i que quan varen entrar al pis dels seus pares, no en varen treure res; només una preciosa nina de porcellana propietat de les nenes de la casa, doncs algú va cridar: —«D’aquí no toqueu res, que és el pis del porter del Martinenc!». I continua explicant: —«Al costat de la casa dels avis de Palafrugell, que era el magatzem de l'avi Martí (doncs era constructor d'obres) l’àvia Rosalia hi va allotjar uns quants Internacionals. Si el papa es trobava a casa, s'havia d’amagar sovint a l’armari quan hi havia moviments estranys de gent que entrava i sortia del magatzem». 

Conxa i Lluïsa Martí, Pepe Gich, Paquita i Josep Maria Prat a Aiguafreda, l'any 1935. Arxiu familiar Bruguera-Martí

 

L’endemà mateix que d'acabar-se la Guerra, Josep es va reincorporar a la Borsa (perquè encara li guardaven la plaça) i el 1940, amb el naixement del seu quart fill, tota la família se’n va anar de Palafrugell per instal·lar-se definitivament a Barcelona, tot i que sempre van estar vinculats amb la vila del peix fregit, on hi van conservar molt bones amistats, entre les quals hi havia els meus avis, Paulí i Lluïsa (veure entrada 116 cartes d’amor. La memòria dels avis Paulí i Lluïsa). A més, Josep també feia de corresponsal a Barcelona de la societat del meu avi Paulí i el senyor Bofill, Lluís Bofill, canvi i borsa. 

Josep era un home sagaç i molt llest pels números. Abans d’acabar la guerra, quan tot feia preveure la imminent victòria de Franco, es va assabentar —a través de l’emissora de la ràdio franquista— de quines serien les sèries de bitllets bones i també les dolentes. D’aquesta manera, va poder ajudar a molta gent, tot i que el tipus d’economia predominant era i va continuar sent durant molt temps, la basada en el bescanvi de mercaderies.

Anneta Colls i la seva filla Dolors al carrer Estret de Palafrugell, l'any 1940. Arxiu familiar Prat-Colls

L’any 1967, amb la malaltia crònica d’Anneta, i en la darrera voluntat de ser enterrada a Palafrugell, moria en el trajecte de Barcelona a Palafrugell. Va deixar sis fills: Josep Maria (1929-2006), Paquita (1930), Dolors (1936), Rosalia (1940), Maria (1945-1989) i Pere (1950-2019). Aleshores, Josep es va quedar a Barcelona i al 1969, al cap de dos anys de la mort de la seva esposa, va deixar definitivament la borsa després d’haver-hi treballat més de cinquanta anys.  

 

Dos anys abans de la seva mort, al 1993, Josep va prendre una difícil elecció. Home urbanita, fet a la vida de ciutat i de visites diàries al nou edifici de la Borsa de Barcelona al Passeig de Gràcia, amb noranta anys, va decidir de venir a viure a Palafrugell a la casa dels pares de la seva dona (on actualment hi viuen, porta per porta, les seves dues filles Paquita i Dolors). Josep Prat va morir el 1995, als noranta-dos anys, lluny dels anys de glòria esportiva, però molt a prop de Déu, que el va tenir sempre present, igualment agraït amb els seus pares espirituals; els Jesuïtes, i encara més a prop de la seva estimada esposa, Anneta.

Josep Prat Porquet, alumne d'un recés al Col·legi Sant Pere Claver de Barcelona, 1 de maig de 1935. Col·lecció particular de l'a.

Nota de l'a. Amb la intenció de trobar una foto antiga del Col·legi Sant Pere Claver de Barcelona, vaig topar amb un portal de col·leccionisme de postals i per atzar, amb la foto-postal del recés de 1935, on hi vaig identificar Josep Prat Porquet. Aleshores, la vaig comprar, la vaig fer emmarcar i regalar a la seva filla, Paquita Prat Colls, que és qui m'ha proporcionat tota la informació i la resta de fotografies per poder elaborar aquest article. Moltes gràcies Paquita! 

 

Josep Prat amb les nétes Cristina i Isabel Stutz durant la celebració de la primera comunió d'aquesta última a Alemanya, l'any 1991. Arxiu familiar Prat-Colls