dissabte, 24 de novembre del 2018

"Turrones A. Mira Monerris". Quasi tres quarts de segle endolcint Palafrugell

La Teresa Masià Asensi i l'Antonio Mira Monerris a l'orxateria de Palafrugell situada al carrer de Cavallers, l'any 1952. Autor desconegut. Col·lecció familiar Mira-Masià

 

Parlar de torró, és parlar del gust de la nostàlgia. D'un sabor que ens trasllada al Nadal, al caliu de la família i també a les persones que estimem.

 

Antonio Mira Monerris (1919-1996) i Teresa Masià Asensi (1922-1999), ambdós nascuts a Xixona (Alacant), varen iniciar la seva relació comercial amb Palafrugell cap a la fi dels anys 40; inicialment, amb l'enviament del producte elaborat i més endavant, traslladant-s'hi per obrir-hi comerços, tot i que els inicis de la torroneria Mira-Sirvent es remunta l'any 1868 a València, quan l'avi d'Antonio hi va fundar la primera torroneria de la família, darrere la plaça del Cid, popularment coneguda com la Plaça Redona.

Bienvenida Monerris Monerris a la torroneria del carrer Ruzafa de València, l'any 1928. Autor desconegut. Col·lecció familiar Mira-Masià

L'any 1900, Francisco Mira Sirvent va separar-se del negoci familiar que aleshores regentava a mitges amb la seva germana per instal·lar-se al cèntric carrer de Ruzafa de la mateixa capital valenciana i allà mateix va començar el festeig amb qui més endavant seria la seva esposa, Bienvenida Monerris Monerris, que venia els seus propis torrons a Santander. De la unió de Francisco Mira Sirvent amb Bienvenida Monerris Monerris, va néixer Mira-Monerris, que amb els anys va heretar el seu fill, Antonio, i que va comercialitzar sempre més amb el nom de "Turrones A. Mira Monerris".

Bienvenida Monerris Monerris en una geladeria ambulant, anys 20-30. Autor desconegut. Col·lecció familiar Mira-Masià

Curiosa és la història del perquè va ser Palafrugell i no qualsevol altre indret del país que Antonio Mira i Teresa Masià hi establissin relacions comercials. Durant la Guerra Civil Antonio va ser cridat a lleves, convertint-se en soldat de la famosa Quinta del Biberó, formada per un total de 30.000 soldats nascuts durant l'any 1920, la gran majoria dels quals varen haver de participar en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan molts d'ells només tenien disset anys.

Un jove Antonio Mira Monerris al mostrador de la torroneria del carrer de Ruzafa, l'any 1939. Autor desconegut. Col·lecció familiar Mira-Masià

Durant el conflicte, un altre jove soldat fill de Palafrugell (de qui malauradament es desconeix el nom) es va escapar i va anar a raure a Xixona. Aleshores, Francisco Mira i Bienvenida Monerris com que tenien llur fill Antonio al front varen refugiant-lo a casa seva on hi va passar un cert temps. No va ser fins ben acabat el conflicte, que aquest jove va poder tornar a Xixona per agrair la família Mira-Monerris tot el que havia fet per ell durant la guerra i va ser aleshores, quan els va parlar de la Costa Brava, però sobretot de Palafrugell, i de la potència industrial que era la nostra vila a ran de la industria suro-tapera, desconeixent que estava a punt d'iniciar la seva davallada, donant pas a una transformació que posaria el turisme en la primera línia i que mai més deixaria de ser-hi.

Antonio Mira Monerris amb el seu fill Toni Mira Masià a la terrassa de l'Sport Bar de Palafrugell, l'any 1957. Autor desconegut. Col·lecció familiar Mira-Masià
 
Aleshores, a la fi dels anys 40, es varen iniciar els primers contactes comercials de "Turrones A. Mira Monerris" amb la vila i, òbviament, els primers torrons que varen arribar, ho varen fer a través d'ells. Al començament, es venien al colmado de Josep Vidal, conegut com can Fredo (al carrer del Raval Inferior, número 19), a la Cooperativa Palafrugellense, entre la perruqueria de can Gou i can Sureda (on actualment hi ha el Centre Comercial Cavallers) i, més endavant també se'n varen servir a la carnisseria can Lunati i al Cafè del Centre.

Paquita i Mª Rosa (tia i neboda) a can Fredo, anys 80. Foto Paco Dalmau

Concretament a can Fredo, es varen vendre torrons A. Mira Monerris fins el 2005, any en què l'establiment va tancar definitivament les seves portes per la jubilació de Maria Rosa Ribas Martí, neboda de la propietària Paquita Ribas Sabrià. Paquita, i més endavant també Maria Rosa, varen torrar els torrons de gema durant més de cinquanta anys a la mateixa botiga, escalfant les planxes que servien per cremar el sucre amb llenya d'alzina, ja que d'aquesta manera es reforçava el sabor del caramel flamejat, molt millor que escalfant-les elèctricament. 

La Cooperativa Palafrugellense i al fons la botiga d'Epifanio Pascual, loza y cristal, l'any 1951. Autor Josep Granés Hostench

No va ser fins l'any 1952, que  Antonio i Teresa varen decidir assentar-se a Palafrugell d'una manera més fixa (des de Setmana Santa fins al setembre), exclusivament per a la venda d'orxata i gelats. Inicialment, ho feien desplaçant-se amb un carretó amb barres de gel, als llocs més concorreguts del municipi, com també era un fet habitual de trobar-los a les festes majors de Sant Pere de Calella i la de Santa Rosa de Llafranc, tot i que al cap de poc, ja obrien la primera Horchatería Valenciana, al carrer del Generalísimo (actual carrer de Cavallers) on abans hi havia hagut la botiga de moda Boutique Carmen, i als inicis dels anys 60 es varen traslladar a l'altra banda de carrer, ocupant una petita ala del local de la desapareguda Cooperativa Palafrugellense, al costat del Sport Bar, just al davant dels comerços Epifanio Pascual, loza y cristal i Casa Pascasio.

Interior de la Cooperativa Palafrugellense, l'any 1951. Autor Josep Granés Hostench

Al 1975, en desaparèixer el local de la Cooperativa, doncs la Banca Catalana es va quedar l'edifici sencer, Antonio i Teresa van llençar-se a fer un pas més endavant propiciat també per la venda de l'immoble del carrer de Ruzafa de València, on estaven de lloguer  adquirint un habitatge al carrer de la Constància, número 8, porta per porta amb la botiga Electrododolz (aleshores regentada per Fèlix i Víctor Dolz, pare i fill), habilitant-ne els baixos per fer-hi una botiga i un obrador a la part del darrere, tot i que els torrons sempre s'han elaborat al seu taller de Xixona, perquè sinó es confeccionen allà, no és permès d'utilitzar la DO Xixona a llurs productes. 

L'Horchatería Valenciana al carrer del Generalísimo (actualment Cavallers) de Palafrugell, l'any 1964. Autor desconegut. Col·lecció familiar Mira-Masià

És en aquesta petita botiga on van començar a vendre en dues èpoques de l'any marcades per dos tipus de dolços ben diferents: des de Setmana Santa fins a setembre, amb l'assortiment de gelats artesans (on les estrelles eren el de torró i el d'orxata), els mantecados (gelats de vainilla, més cremosos, fets amb ou i llet que malauradament avui en dia no deixen elaborar), els coyotes (meitat vainilla, meitat xocolata o meitat vainilla, meitat maduixa, tots amb pal), els granissats i l'autèntica orxata de xufa de València. L'elaboració artesana, significava de fer els gelats amb gel i sal perquè podessin aguantar més bé el fred amb unes geladores especials i el 1990, van deixar de fer la temporada d'estiu per refermar-se en la d'hivern.


Foto dalt, Antonio Mira Monerris servint gelats de corte a la festa del 8è aniversari de Maria Mercè Xicoira Gallart. Palafrugell, 24 de setembre de 1961. Autor desconegut. Col·lecció familiar Xicoira-Gallart

Aleshores, des d'aproximadament mitjans de novembre fins el dia 24 de desembre, s'hi poden trobar torrons de tota classe: de Xixona, de gema torrada (que es continua cremant a la mateixa botiga), de guirlache amb sèsam, d'Alacant, de xocolata amb ametlles, de massapà i fruita confitada, a la piedra (exquisit torró sense mel; només amb ametlla, sucre, llimona i canyella, molt apreciat a Alacant, però que aquí no té tanta sortida), la torta imperial, les figuretes de massapà, el pa de Cadis, els pasteles de Gloria i els de gema, polvorons de tota classe, les galetes d'ametlla, les peladillas (o 'nissos'), els pinyons, les trufes de xocolata, els bombons farcits de torró, les neules de sempre i amb cobertura de xocolata, mel pura d'abella (la mateixa que utilitzen per elaborar els torrons), assortiments de melmelades casolanes, com també fruites en almívar, el codonyat i unes excepcionals i úniques magdalenes que encara s'emboliquen amb el tradicional paper encerat, entre d'altres moltes especialitats... Tot per llepar-se'n els dits! 

Assortiment de productes elaborats artesanalment al seu obrador de Xixona, ja que sinó es confeccionen allà no és permès d'utilitzar la DO Xixona a llurs productes. Foto Antoni Mira Masià

Actualment, amb quasi tres quarts de segle de relació comercial amb Palafrugell (dels quals seixanta-set amb botiga) "Turrones A. Mira Monerris" continua al peu del canó de la mà dels dos fills dels fundadors: Antoni (Xixona, 1954) i Francisco (nascut a Palafrugell abans d'acabar la temporada d'estiu de l'any 1963), així com l'esposa de Toni, Lola Sirvent, i llurs filles: Núria (també nascuda a Palafrugell, l'any 1979) i Bàrbara (Xixona, 1983), que casualment han recuperat els cognoms del besavi, fundador del negoci: Mira-Sirvent. Tres generacions que han mantingut una relació amb la nostra vila que ha anat molt més enllà de la comercial; sinó amb la d'un arrelat sentiment per tots els records viscuts i les amistats que han fet durant tots aquests anys. Que per molts anys podem continuar gaudint de la vostra presència i dels vostres exquisits llamins!

Els germans Antoni, la seva dona Lola i Francisco Mira-Masià a l'obrador de Xixona. Una generació d'artesans torroners amb quasi tres quarts de segle endolcint Palafrugell. Autor desconegut. Col·lecció familiar Mira-Masià

On trobar-los:

  • Carrer de la Constància, 8, Palafrugell. Telèfons: 972 30 22 17, 639 23 35 27

Aparador de la torroneria A. Mira Monerris al carrer de la Constància, 8 de Palafrugell on els trobareu, com sempre, fins a la vigília de Nadal. Foto Maria Bruguera Martí


--
Per saber-ne més:
  
Torrons A. Mira Monerris a les xarxes socials:
 
Visites i comandes a l'obrador de Xixona:
  • C. de Sant Bartomeu, 2, 03100 Xixona (Alacant). Telèfon: 965 61 08 61

31 comentaris:

  1. Magnífic article Maria,has fet que molts vilatans ens trasportem a les vivencies de petits i joves i que guardem una estimació per aquesta família,sempre tinc a la ment el senyor Antonio i la senyora Teresa amb un casot a la má remenant la extraordinaria orxata,moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan tu també fas molt bona feina!
      M'agrada com has recordat el senyor Antonio i la senyora Teresa que eren molt bona gent i tothom se'ls estimava. Quins records aquella extraordinària orxata..., encara que jo era més del gelat d'orxata.

      Elimina
  2. M.Angels Baqué24/11/18 18:39

    Oh! Maria quina nostalgia em despertes. M'ha fet especial il.lusió veure la foto de la gelateria del carrer de Cavallers.
    Recordo que a finals dels anys 80 van obrir una gelateria al carrer de Cavallets on ara hi ha la fleca de can Bussot.
    Enhorabona i gràcies per refrescar-me el records!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Maria Àngels.
      Aquella galeria la tinc molt present, doncs hi vivien unes companyes de classe i jo hi anava a jugar tot sovint. Aleshores, per anar a casa seva, s'havia de travessar la volta i ara ja no queda res de tot això...
      Me n'alegro que l'escrit t'hagi refrescat els records.

      Elimina
  3. Molt bon article del la historia d'aquesta familia que ens ha endolçit tots els Nadals!!!
    Felicitats!!
    El teu germà,LLuís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lluís.
      I que per molts anys segueixin endolcint-los!

      Elimina
  4. Gràcies Maria. Bon article! Magnifiques fotos. Ben estructurat, amb ritme i ben documentat. Interessant tema. M'ha agradat molt. Moltes felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Joan, per aquests comentaris que em fas sempre tan enriquidors i que m'aporten ganes de seguir amb el blog!

      Elimina
  5. Moltes gràcies, és força interessant. Per uns serà un recordatori, per uns altres una font d'informació que ens situa en la realitat històrica d'aquesta vila que ens ha acollit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert que per a molts és una evocació.
      En una època en què la principal distracció de la gent era "anar a fer una volta a la muralla" (passejar pels carrers de Cavallers i dels Valls per arribar a Plaça Nova), l'Orxateria Valenciana s'emplenava de jovent per anar a buscar un gelat del pal, un granissat o una orxata..., un panet negre de can Baserba i caramels o "tret" de ca la Pepita de La Palma.
      Qui no ho ha viscut, el situa en la realitat històrica. Doncs com tot, per bé o per malament, Palafrugell ha anat canviant i transformant-se i mai més tornarà a ser el mateix.
      Moltes gràcies per llegir-lo i comentar-ho.

      Elimina
  6. A mi també m’ha transportat al carrer cavallers. Recordo a la mitja part de les sardanes, que ens precipitavem a la orxateria per ésser els primers i no tindre que fer cua.
    Mira- Monerris sempre formarà part de la meva infantesa i adolescència.
    Un plaer llegir-lo.
    Gràcies MARIA per el teu reportatge, fet amb rigor i tanta cura com tots els altres.
    Nuri Vives

    ResponElimina
    Respostes
    1. I van saber fidelitzar els clients; doncs van començar amb els gelats i l'orxata als estius, però després van venir a l'hivern amb els torrons. I la gent els ha anat seguint i comprant i, com a tu, Mira-Monerris ha format part de les seves vides.
      Moltes gràcies Nuri!

      Elimina
  7. Vaig comprar aquests torrons tan deliciós per portar a Galway, Irlanda! Gracies Maria per explicar l'historia de la familia.

    Anne

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anne, em fa especial il·lusió de saber que vàreu comprar torrons per dur a la família de Galway, Irlanda. Però encara em fa més feliç que des de la distància, sempre sou al nostre costat.
      Moltes gracies amics!

      Elimina
  8. Maria , moltes gràcies per aquesta història tant dolça i fantàstica que ens expliques amb tanta dedicació i delicadesa . Enhorabona !!!!

    ResponElimina
  9. Sóc Susanna . 🙏 Perdó no he firmat el comentari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Susi pel teu comentari i per estar sempre aquí!

      Elimina
  10. Bonica història que desconexia totalment, jo conec "el turronero" de pocs anys cap aquí, m ha agradat saber el seu vincle amb Palafrugell, sempre em preguntava - com és que ha anat a parar aquí? Si que ve de lluny- gràcies Maria, molt ben documentada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert que cada post és una petita descoberta, per això també és bonic de compartir-ho.
      Moltes gràcies Sònia!

      Elimina
  11. Gust de torrons i orxata...que bo. Records d´hivern i d´estiu.
    Quines voltes que dona la vida.
    Gràcies Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. I quin privilegi el seu de poder elaborar aquests dolços.
      Gràcies a tu Isabel!

      Elimina
  12. Encara recordo els seus granissats de cafè ;-) gràcies Maria per fer-nos recordar i per oferir-nos molta més informació de la que coneixia. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els records del gust són ben poderosos... Moltes gràcies Miquel per compartir-ho!

      Elimina
  13. OH, Maria, encare ai, vaig anari a vuscar magdalenes,bonisimas, buenu Turrons, no en parlem, exquisits, l'as magdalenes en congelu per cuan marxin, tenir-ne, perquè no ne truvat mai iguals, la meva família, som clients de tota la vida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també faig el mateix, però sovint me les acabo menjant abans del que pensava...
      Moltes gràcies pel comentari, doncs és cert que la Lola, encara que no sigui la cara visible de la torroneria, és una excel·lent pastissera!

      Elimina
  14. Quina historia més bonica, sempre compro els torrons des que vaig venir a viure a l’Empordà i em demanava com hi havia un torroner d’Alacant a Palafrugell ! Encara m’agrada més !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Cristina, és una bella història que va perdurant en el temps i ja és la tercera generació.
      Aviat serà Nadal i podrem tornar a gaudir dels magnífics torrons "A. Mira Monerris"!

      Elimina
  15. Quantes històries dintre de la història de "A.Mira Monerris". Qui era el jove soldat de Palafrugell acollit a Xixona per la família Mira-Monerris, inici de tot plegat?.. Poder encara algú ho sap... Gràcies Maria pel passeig "dolç" en el temps!
    Sonia -Coscorrona76.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per desgràcia s'ha perdut la pista del soldat, tot i que al seu moment els pares de l'Antoni ho sabien i l'havien conegut, ara, malauradament, s'ha perdut el rastre...
      Sempre he tingut l'esperança que al publicar-ho algú podés donar alguna pista, però van passant els anys i les esperances també es van perdent.
      Moltes gràcies Sònia pel teu comentari i interès!

      Elimina