Montserrat Bofill Boera. El valor de ser autodidacta en temps difícils

Els pastels antics Rembrand, que la Montserrat guarda com un tresor, l'any 2018. Foto Maria Bruguera

 

 

Fins allà on arriben els records més llunyans de Montserrat, sap que des de sempre l'ha apassionat el dibuix, arreplegant papers al seu pare per poder-hi pintar qualsevol cosa.

La Montserrat va néixer a Palafrugell, el 17 de maig de 1933. És la tercera de quatre germanes (Maria Rosa, Maria Dolors, ella mateixa i Teresa). El seu pare, Esteve Bofill Rovira, feia d'escrivent a Manufactures i, anys més tard, també va fer de comptable en un magatzem de la Germandat de Pagesos de Palafrugell. La mare, Concepció Boera Girbau, era modista i treballava, juntament amb les seves germanes, en un reputat taller a la vila, propietat de l'àvia. En aquest taller de la vila, s'hi elaboraven tota mena de peces de teixit, per a la gent benestant de Palafrugell, ja que era un taller amb molt de renom dins el gremi. Però, el que verdaderament interessava a la Montserrat, no eren precisament ni el fil, ni l'agulla, sinó el dibuix en el seu estat més pur, i sempre que podia es dedicava a dibuixar estampes sobre paper. 

 

D'esquerra a dreta, Montserrat, Maria Rosa i Maria Dolors i a baix Teresa, acompanyades dels seus pares, Conxita Boera i Esteve Bofill, l'any 1945. Foto d'estudi d'autor desconegut. Col·lecció Montserrat Bofill

La Montserrat es va iniciar en la pintura al col·legi de les Carmelites de Palafrugell (actual escola Vedruna), de la mà de la religiosa Carmen, que organitzava concursos de dibuix de motius nadalencs, i que després s'exposaven als aparadors de les botigues del poble. Més d'un cop, la Montserrat havia guanyat amb dibuixos de pessebres. Aleshores, no tenia més de dotze anys. Un dia la seva germana gran li va comprar una capsa d'aquarel·les Taker per 50 pessetes, i va ser d'aquesta manera que la Montserrat va començar a posar color a les seves estampes. No va passar gaire temps fins que el director de l'Escola d'Arts i Oficis, el senyor Lluís Medir Jofra, s'adonés del potencial d'aquella jove que devorava el carbó. 

El naixement, pintat amb tinta xinesa al col·legi de les Carmelites, a l'edat de dotze anys. Col·lecció Montserrat Bofill

Absolutament autodidacta, instruint-se amb llurs propis mitjans i sense l'ajut de cap mestre ni professional, la Montserrat va començar a copiar més dibuixos a través de postals i il·lustracions que trobava en els llibres que li queien a les mans, l'un rere l'altre. Amb catorze anys, edat en què la majoria de les nenes es veien obligades a plegar de l'escola, la Montserrat no en va ser una excepció, i es va veure forçada a aparcar dràsticament els llapis. Van haver de passar molts anys sense que pogués tornar a dibuixar... Només en la imaginació de la seva ment és on podia donar forma als colors i, a poc a poc, va trobar en el punt i la costura, un substitut de la creativitat captiva. I va ser en aquesta època quan es va iniciar en l'art de la mitja, el punt de creu i les puntes al coixí (boixets), Tècniques que no abandonaria mai més i de les quals n'és una autèntica mestra.

La Sagrada Família, pintat amb aquarel·la al col·legi de les Carmelites, a l'edat de tretze anys. Col·lecció Montserrat Bofill

El 7 de setembre de 1959, la Montserrat es va casar amb el seu promès, Joan Lloveras Casamort. La jove parella va establir la seva residència a casa dels pares d'ell, al carrer de Palamós, on la família hi regentava una botiga i vins, i la Montserrat hi ajudava en tot el que podia. 

En Joan, tan bon punt va acabar els estudis a l'escola del senyor Àngel López de Palafrugell, havia d'anar a fer de xofer (tal com era la voluntat del seu pare), però a ell li agradava més la mecànica i se'n va anar a treballar al taller de can Dellonder. I després al de can Gallart, fins que un dia li varen oferir feina a l'Ajuntament de Palafrugell, perquè s'acabava de crear una vacant per una jubilació. I va ser així que Joan va obtenir una plaça al consistori relacionada amb l'aigua, on va aprofitar els coneixements de motors i bombes d'aigua que havia adquirit a la seva feina de can Dellonder, per poder col·laborar en la creació i ampliació de les canalitzacions d'aigua potable de la vila i, posteriorment, de clavegueram.

La Verge de Montserrat, pintat amb carbó i cretes de colors a casa seva, a l'edat de 70 anys. Col·lecció Montserrat Bofill

Ben aviat varen arribar els fills: l'any 1961 va néixer la Rosa Maria i el 1967, Joaquim. Però un altre cop, la Montserrat tampoc va tenir l'oportunitat de continuar dibuixant. I van haver de passar una bona colla d'anys fins que, prop de la seixantena, un cop ja sense les obligacions dels horaris de la botiga de cals sogres i amb els fills grans, va poder descobrir els cursos de dibuix per a adults (que aleshores s'impartien a can Genís a través de l'ajuntament). Per primera vegada va gaudir de classes de dibuix i pintura de la mà de dos professionals: els mestres Àlex Trabal Vallespín i la seva dona Ona Esteban Hernández. I és aquí on, finalment, va poder posar en pràctica tot el que havia après anys enrere per ella mateixa de manera autodidàctica, i es va introduir en diverses tècniques, bàsicament realitzades sobre cavallet, però sobretot amb guix, pastel i oli, que són amb les que sempre s'hi ha sentit més còmoda.

Rosa de Sant Jordi, pintat a l'oli a casa seva, a l'edat de 75 anys. Col·lecció Montserrat Bofill

Actualment, la Montserrat té vuitanta-vuit anys. I tot i que va passar els darrers anys de la vida del seu espòs tenint cura d'ell (va morir el 2017), continua gaudint del plaer del dibuix i de la remembrança de quelcom que podria haver sigut, però per sort, no es va perdre en el camí dels desitjos mancats.   

 

La protagonista d'aquesta història, l'any 2011. Arxiu familiar Lloveras-Bofill