Cesàrea i Carudo. Els amants romans de Llafranc

Fragment de la làpida sepulcral paleocristiana, trobada a Llafranc a finals del segle XIX. Revista Nou Palafrugell, núm. 124, del 9 al 23 octubre de 1998

 

Cesàrea i Carudo donen nom a dos carrers que discorren paral·lels a la vila marinera de Llafranc, des del passeig de Cípcela.

Gypsela, Cypsela o Cípsela és també el nom d'una ciutat, suposadament mítica, que hauria estat ubicada davant les Illes Medes —que alguns investigadors han identificat també com a Llafranc— segons la indicació que Rufus Fest Aviè (poeta i escriptor romà del segle IV dC) descriu al vers 521 del seu poema Ora maritima.

 

Fotografia de Llafranc durant el període en què Josep Pella i Forgas hi feia les recerques arqueològiques, poc abans que es construís l'església de Santa Rosa, 1897. Col·lecció Enric Bruguera Martí

 

La situació dels dos carrers, doncs, no és triada a l'atzar; ja que es tracta d'un matrimoni que figura en la làpida sepulcral paleocristiana (trobada a Llafranc a final del segle XIX) de la fi del segle V i començaments del VI, que viatjaven per mar, probablement des de França, desterrats per motius religiosos. Podríem dir que es tracta dels noms de persona més antics del terme de Palafrugell.

Visita de Josep Pella i Forgas (a la dreta amb camisa blanca) i el seu equip a la cova el Cau de les Goges a Sant Pol, al terme municipal de la Bisbal d'Empordà, el 20 de juny de 1912. Fons Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Heribert Feliu Reig

 

La làpida, construïda en marbre blanc, que estava trencada en tres trossos i li mancaven alguns fragments, la va guardar l'historiador i polític begurenc, precursor de la investigació arqueològica a l'Empordà, Josep Pella i Forgas, qui la va donar a conèixer i que també la inclou amb més detall en la seva obra Historia del Ampurdán, entre altres descripcions de sepultures antropomorfes, malgrat que avui es troba desapareguda.

Quan l'espòs Carudo va morir i el varen enterrar a Llafranc, la seva vídua, Cesàrea, li va voler deixar un últim i sentit missatge.

L'arqueòleg palafrugellenc Xavier Rocas Gutiérrez, en va fer la següent traducció del text original en llatí:

«A Carudo, el seu òptim espòs, que en la pau de Crist descansa, erigí Cesàrea aquest monument. En aquest túmul de platja ignota, vessant llàgrimes Cesàrea guarda les restes mortals del seu espòs Carudo. Aquí va anar a raure. Vellesa cansada, atzarós viatge, pietós anhel de veure Déu, el feren partir d'aquesta vida. D'aquí s'absenta. Els grans camps del pur èter, elevadíssims, com a rei l'acullen. Perquè pugui jo veure un dia el paradís, la meva llum, la meva guia has de ser tu. Recorda't de la teva fidel esposa.»

Postal promocional de Llafranc amb el temple ja finalitzat i les xarxes de pescadors estimbades a la badia, 1900. Autor Lucien Roisin Besnard. Col·lecció Enric Bruguera Martí

El 24 d'abril de 1897, apareixia a La Renaixensa (diari de tendència catalanista conservadora, editat en català i amb el subtítol de Diari de Catalunya que va destacar, a banda del terreny polític, pels seus escrits dins d'àmbit cultural) la següent transcripció procedent d'una altra publicació de Palafrugell:

«—Diu un periódich de Palafrugell:

En las escavacions que s'estan practicant á Llafranch pera assetnar los fonaments de la iglesia que allí va alxearse, continúan trobantshi restos d'edificaments de la iglesia y d'esquelets que comproban, junt ab altras troballas de monedas y medallas fetas en ocasions semblants, la existencia en aquellas platjas d'una població enterrada per un enderrocament de las montanyas, ó engollida per las ayguas de la mar, que sembla datar del temps en que invadiren aquestas costas los rodhis y fenicis, y no dels romans, com afirman alguns que segueixen els historiador Avieno. Corrobora aixó darrer lo fet d'haverse comprobat la semblansa d'aquestas despullas ab las trobadas en moltas ocasions en las ruinas d'Ampurias, que, com es sabut, fou fundada per aquells pobles indo escitas originaris d'Assis.»

Uns mesos més tard, el 12 de juliol de 1897, la mateixa La Renaixensa, publica un extens article —de caràcter més científic— on es detallen totes i cadascuna de les troballes arqueològiques realitzades a Llafranc, arran dels treballs de construcció del nou temple (l'església de Santa Rosa). Aquest cop, però, ja al capdavant de l'arqueòleg begurenc, Josep Pella i Forgas:

«... Obrintse'ls fonaments de dita iglesia, sense ferse excavacions ab lo modo y forma qu ensenya la arqueología, han merescut varis enterraments: En un d'ells, d'una criatura de cinch á sis anys, s'hi trobá una lampareta (lucerna) de terrissa, posada sobre son pit y tenint á cada costat una ánfora; las teulas que cubrían l'esquelet eran indubtablement romanas; la colocació del cadáver era d'Orient á Ponent …»

Més avall segueix:

«... Lo cadáver fou colocat entre la gresa (terra de sauló, y las rajolas). Lo cráni ha sigut regalat á don Joseph Pella y Forgas, pera estudiar sos carácters étnichs. Se creu pertanyé á un iber de dita regió …»

«... S'han recullit també unas cinch arrobas de tesseras, ò pedretas pera fer paviments de mosaich, ab un gran número de trossos de marbre de diferents colors, alguns d'ells hermosíssims. També's descobrí un curiós capitell, romá …»

Qui sap si enmig d'aquests trossos de marbre de diverses mides i colors, hi figurava la làpida sepulcral feta construir per l'esposa Cesàrea… Però això és un altre tema per una altra investigació.

Fotografies de les excavacions realitzades l'any 1987, sota la direcció d'Amèrica Barti i Rosa Plana, al carrer de Llevant, número 8 de Llafranc, on es va descobrir un tram de mur construït amb pedres lligades amb fang i que possiblement hauria estat inutilitzat aproximadament a finals del segle I dC. Autor desconegut. Col·lecció Amèrica Barti Català

 

--
Per saber-ne més:

• Llafranc romà. Amèrica Barti | Rosa Plana | Joaquim Tremoleda. Quaderns de Palafrugell #13, any 2013 [consulta en línia]
• Llafranc, entre la tradició i la modernitat. Annie Unland. Quaderns de Palafrugell #4, any 1996 [consulta en línia] 

I per escoltar-ne més:

• Roma, en directe a l'Apolo. Manel (grup)