dimarts, 24 d’abril de 2018

Nil Barrera i Ruiz «Mag Nil». Benvinguts al millor espectacle del món!

Mag Nil mostrant alguns dels seus trucs en un atapeït magatzem, 2018
Només els propis mags, il·lusionistes i prestidigitadors saben que, a banda de tenir certes habilitats, han de dedicar moltes hores de pràctica, doncs un mag, mai haurà de mostrar la solució dels seus trucs.

Mag Nil manipulant una bola dins un mocador, 2012
Nil Barrera Ruiz va néixer a Palafrugell, el 15 d'abril de 2003. Aquest jove de només quinze anys, porta més de mitja vida entretenint al públic amb sorprenents i misteriosos trucs, talment com si hagués nascut amb el do de tenir poders màgics o sobrenaturals. I és que Nil, a l'edat de només tres anys, es va començar a apassionar pel món del circ i tot el que l'envoltava, primerament als espectacles dels circs ambulants que arribaven a Palafrugell, com ara el Circo Europa, el Circo Americano o l'històric Circ Raluy i més endavant amb l'internacional Circ du Soleil

Mag Nil realitzant una exhibició de màgia amb només vuit anys, 2011
Aleshores, un joveníssim Nil comença a organitzar petits espectacles amb un reduït nombre d'espectadors (per a la família, amics, festes d'aniversari...) i ell mateix ho elabora tot; des dels números amb malabars fins als d'equilibri i més endavant, a ran d'una joguina de màgia que li regalà el seu pare, Nil acabarà incorporant-hi els primers jocs de mans. 

Tauró submarí i d'altres personatges de Tintin construïts per Nil
Conjuntament amb el procés de la descoberta de l'il·lusionisme, la imaginació de Nil s'anava afiançant amb dues altres passions; la lectura i l'escriptura i Nil s'inspira creant mons que els dona vida, construint maquetes de cartolina i cartró ploma dels seus personatges predilectes, com ara tots els de la saga de Tintin, conjuntament amb els artefactes que hi apareixen, com el coet que viatja a la lluna, l'avió biplaça, el tauró submarí i, fins i tot, el cèlebre Castell de Moulinsart. El mateix li succeí amb el musical de Geronimo Stilton, que a causa de l'impacte que li va provocar, decidí d'organitzar el seu propi, després d'haver-se llegit tots els llibres de la col·lecció.

Nil maquetista, construint el Castell de Moulinsart de Tintin, 2016
L'any 2014, un emergent Mag Lari inicia una col·laboració setmanal durant la segona temporada del famós programa de Televisió de Catalunya El Gran Dictat, i Nil va quedar meravellat per aquell prodigiós personatge, conegut a banda dels seus trucs sorprenents, pel seu humor elegant i alhora irònic, que ha consolidat una nova manera de fer màgia, fent que els seus espectacles i posades en escena siguin la clau del seu èxit. Aleshores Nil, amb només onze anys, sense saber ben bé com, va començar a prendre-li els trucs de màgia i és aquí on rau la gran singularitat del jove mag; Nil és totalment autodidacte, sense haver passat mai per cap escola ni cap curs, i es fabrica els seus propis trucs de màgia; per una qüestió de voler saber fins on pot arribar, però també perquè els bons són molt cars i difícils de trobar.

Mag Nil i Mag Lari al Teatre La Sitja de Fornells, 2017
Tot i que Nil domina gairebé totes les branques de l'il·lusionisme, els seus trucs predilectes són els de grans il·lusions que són els d'aparicions i desaparicions, asserrament, levitació o transformació, en caixes de tots tipus i mides. Caixes que fabrica ell mateix amb l'ajut del seu pare i la seva àvia en l'elaboració de les teles. A banda, la fidel companya d'actuacions, és la seva cosina Alba Ruiz Muñoz (de la mateixa edat que Nil) i de vegades, compta amb la col·laboració esporàdica d'algun amic o company de classe, que per sobre de tot, hauran de mantenir el secret professional de no desvetllar mai la solució de cap truc.

Mag Nil, protagonista d'un truc d'il·lusió a casa seva, 2016


Mag Nil actuant a la Fira Internacional de Màgia (FIMAG), 2017
Després d'ampliar les actuacions en espais de caire més public, com ara a: l'Eix Espai de Psicomotricitat, Centre Fraternal, al carnestoltes del Col·legi Sant Jordi, la 34ª Festa de l'Esport (organitzada per l'Institut Municipal d'Esports de Palafrugell), al Festival Flors i Violes o la Biblioteca Municipal de Palafrugell, la gran oportunitat de Nil arriba aquest 2018 a ran de l'èxit obtingut en l'actuació de l'any passat durant la 6a Fira Internacional de Màgia (FIMAG) de Torroella de Montgrí, juntament amb diverses joves promeses de l'il·lusionisme, dins la gala Mags Joves. D'aquesta manera, Mag Nil ha tingut un espectacle propi a la FIMAG d'enguany, dins l'Escenari descobertes, on ha pogut mostrar la vàlua de ser un mag totalment autodidacte i de fabricar-se ell mateix tots els trucs. Una funció que, bàsicament, va constar de grans il·lusions; alternant amb jocs visuals i de participació amb canvis de vestuari i l’ambientació que hi aporten la música, el fum i les llums.

Nil mostrant diversos trucs de màgia que guarda al seu magatzem, 2018
Nil, orgullós d'on ha arribat fins al dia d'avui, m'explica que amb tot el material de què disposa, podria fer més de cent números diferents d'il·lusionisme! Números que combina segons l'espai, temps de què disposa o públic per a qui a d'actuar. Però amb tal volum de material, a casa seva ja fa temps que no hi cap res més i ha hagut de llogar un magatzem, per bé que s'està plantejant de buscar-ne un d'encara més gran. 

Uns somrients Mag Nil i la seva fidel col·laboradora Alba, 2017
Per acabar l'entrevista, no m'estic de preguntar-li si de gran voldria continuar dedicant-se al món de l'il·lusionisme i, tot i que no té massa clara la resposta, doncs aviat haurà de començar a enfocar el seu futur acadèmic, sap que aquesta tria serà clau en donar continuïtat als seus espectacles perquè, al cap i a la fi, Nil, porta la màgia dins, des que va néixer.

Mag Nil a les xarxes socials:

divendres, 16 de març de 2018

Els peixets del Golfet neden per elles. Equip Oncoswim 2018

Logo Els peixets del Golfet neden per elles, equip participant a l'Oncoswim 2018

Aquesta és una entrada molt especial; doncs és un homenatge a un grup de quatre nedadors que s'han sumat a un repte molt important en les seves vides; l'Oncoswim 2018. D'una banda, perquè han de recórrer nedant trenta quilòmetres i de l'altra, perquè tres dels seus integrants van perdre llurs mares en una lluita encara molt més dura; la del càncer.

L'Oncoswim, és una prova esportiva i solidària de natació en aigües obertes que organitza la Fundació Oncolliga Girona amb el suport del Club Natació Radikal Swim i que aquest any arribarà a la tercera edició. L'objectiu d'aquesta iniciativa, és recaptar fons per ajudar en la investigació sobre el càncer, però més concretament, per un estudi clínic sobre el càncer de mama triple-negatiu, un subtipus de càncer de mama que és un dels més agressius, que afecta, sobretot, a dones joves i, a hores d'ara, encara sense cap tractament eficaç.

Voluntàries caiaquistes, 2a Oncoswim, 17 de juny de 2017
L'Oncoswim-30Km, té lloc a la Costa Brava i el seu recorregut és de trenta quilòmetres amb sortida des de l'Estartit passant per les Illes Formigues i arribant a la platja del Port Bo de Calella de Palafrugell. Els equips han d'estar formats per quatre nedadors i el recorregut es pot realitzar en dues modalitats: ja sigui per equips (nedant tots quatre integrants alhora) o bé per relleus (on cada nedador fa només un tram). 

Aquesta darrera, doncs, és la modalitat triada per l'equip Els peixets del Golfet neden per elles i els quatre intrèpids components són: els germans Marta i Carlos Fuentes Cruz, Marta Puig Sant i Irene Herrero Anaya, tots ells de Girona, però molt arrelats a les nostres contrades i, en especial, a Calella. A més, la peculiaritat de les tres noies, és que comparteixen entrenaments de natació amb l'Equip de Vies Braves, amb un tarannà que implica més la superació personal que la competició en sí. 

Marta Fuentes i la seva mare Rosa Cruz, Roca Bona, estiu de 1972
Carlos Fuentes, el noi de l'equip, el Golfet, febrer de 2018
Els germans Marta i Carlos, són la quarta generació d'uns estiuejants, pioners, que als anys 30 varen adquirir una casa a Calella. De l'amor a la mar per part dels besavis, s'encomanà de manera irreversible a llurs filles Maria, Isabel, Rosita i Anna Maria. De manera que, Isabel Moratones Gallego (àvia materna de Marta i Carlos) ja competia des de ben petita a la Travessia a la Badia de Llafranc, que sempre guanyava. Però com que era l'única fèmina a la prova, s'enduia com a premi escumes, aftershaves i maquinetes d'afaitar, fins que a còpia de guanyar-la van haver de canviar els guardons per perfums de dona. 
És ben normal que la segona filla d'Isabel, Rosa Cruz Moratones, heretés la mateixa passió per la natació de la seva mare que, com una cadena infinita, es traspassà als seus fills, Marta i Carlos. Fa poc més de quatre anys, Rosa va morir després d'una acèrrima lluita contra un càncer de mama triple-negatiu, amb dotze tractaments diferents en només dos anys, i sense veure cap escletxa per poder guanyar la batalla i ni tan sols aconseguint el més mínim efecte a les nocives cèl·lules d'aquest tipus de càncer.  

Marta Puig sortint de l'aigua després d'un entrenament, Calella, març de 2018
L'altra integrant del grup és Marta Puig Sant. Ella també és filla d'una parella enamorada de Calella, però l'afició de Marta al mar, la va heretar de la seva mare; o sigui que també podríem dir que la té impregnada en l'ADN des de sempre. En la memòria de qui va conèixer, Glòria, la mare de la Marta, s'esdevé el seu record a Calella, sempre a bord del seu bot barquejant amunt i avall, no només navegant d'un lloc a l'altrecom podrien fer la majoria d'estiuejantssinó pel gaudi que li provocava el fet de jugar amb les onades i deixar-se endur per la remor i la sensació que li oferia la brisa amb aquell dolç i salat que desafia al navegant.
Marta Puig entrenant sota un blau cristal·lí, Calella, març de 2018
Glòria, va haver de lluitar durant els darrers setze anys de la seva vida, contra quatre càncers (mama, matriu, llengua i pulmons) que, malgrat tots els esforços, acabà per endur-se-la. D'ençà de la seva mort, fa gairebé tres anys, la seva filla Marta, juntament amb la resta de germans, organitzen anualment en la seva memòria, la Nedada Cales de Calella, Trobada Glòria Sant, que és una nedada no competitiva amb un recorregut d'uns 3,5 quilòmetres, resseguint les cales de la zona de Calella (des de Cap de Planes fins a la platja del Port Pelegrí) on Glòria Sant, solia navegar i nedar.

Anunci de la Nedada Cales de Calella, Trobada Glòria Sant d'enguany
Irene Herrero i Marta Puig entrenant a Calella, març de 2018
La darrera integrant, i no menys important en aquest grup, és Irene Herrero Anaya. Ànima impulsora de Els peixets del Golfet neden per elles, fou companya d'escola de Marta Puig des de la infantesa fins la universitat. Irene, fa molts anys que estiueja a Calella i, malgrat que tots els integrants de l'equip gaudeixen del mar des de ben petits, fa relativament poc que han descobert la seva passió per la natació en aigües obertes. En el cas d'Irene, fou quasi per casualitat; quan va voler donar costat a la seva amiga Marta Puig, participant en la primera Nedada Cales de Calella. I a partir d'aquella primera nedada, Irene no ha pogut parar de nedar; a l'estiu fent totes les travesses que se li presenten i a l'hivern, aprofitant qualsevol moment lliure per venir de Girona cap a Calella fent el «peixet» i calaborsant a la Banyera de la Russa, Forcats, Roques Planes o Cala Estreta... De caràcter extravertit, sociable i solidària, fa que si estàs a prop seu se't contagiï la seva activitat anímica. 

Marta Fuentes i Irene Herrero a la Radikal Swim, 15 d'octubre de 2017
Per poder realitzar aquest repte, cada participant ha d'abonar en concepte d'inscripció personal a l'Oncoswim, la quantitat de 200€. A més, cada equip també ha de fer un donatiu a la Fundació Oncolliga Girona per un import de mínim de 500€, que es destinaran de manera íntegra a l'estudi clínic sobre el càncer de mama triple-negatiu, a banda de tirar endavant nombrosos projectes i iniciatives solidàries a favor dels malalts de càncer i les seves famílies.
Irene Herrero, jo mateixa i Marta Fuentes, participants a la Radikal Swim, 15 d'octubre de 2017
Per tal de conscienciar i recaptar fons per a la Fundació Oncolliga Girona, l'equip de Els peixets del Golfet neden per elles, han creat diverses iniciatives, com ara, la realització de guardioles solidàries que han repartit entre coneguts i amics que tenen negocis de cara al públic, alhora que demanen la col·laboració de tothom que els vulgui ajudar, fent un donatiu directe al compte de l'Oncolliga al següent enllaç: https://www.oncolligagirona.cat/esports/oncoswim/equips-participants-oncoswim-2018-4.html amb la quantitat que cadascú bonament desitgi i mitjançant la tarja de crèdit (que la mateixa Fundació expedeix, si es desitja, un certificat per poder desgravar a la Declaració de l'IRPF).  
Marta P., Irene, Carlos i Marta F., l'equip dels «Peixets» al complet, març 2018
Finalment, i això no té res a veure amb recaptar fons, l'equip dels «Peixets» volen dedicar cada quilòmetre que nedin a una dona que hagi patit o estigui lluitant per aquesta malaltia. Així que, si algú vulgui que nedin per «ELLES», només cal que els ho feu saber:

dimarts, 12 de desembre de 2017

Maria Aumacellas i Salayet. Nedadora, pionera en travessies d'aigües obertes

Maria Aumacellas, campiona de la VI travessia del port de Tarragona, 1931
Maria Aumacellas Salayet, va néixer a Palafrugell, el 16 de setembre de 1910, a la plaça de la Constitució (actual plaça de l'Església), número 10, on segons dades del padró municipal del mateix any hi vivien: Casimir Aumacellas Rius, de professió «del comercio», juntament amb la seva esposa, Carmen Salayet Villar, i els dos fills del matrimoni, Casimir i Maria. El 16 de gener de 1917, la família marxa definitivament de Palafrugell per instal·lar-se a Barcelona.

De ben segur que Maria tingué l'oportunitat de nedar a les platges de Calella, Llafranc o Tamariu, però fou a Barcelona on va començar a practicar la natació; primerament amb el Club Natació Barcelona i més endavant amb el Canoe Natación Club de Madrid i no va començar a competir fins l'any 1927. 

Maria Aumacellas (tercera dreta amb casquet). Club Natació Barcelona, 1928
Maria, ha passat a la història esportiva del nostre país perquè fou una gran nedadora, especialista en llargues distàncies, que començà la pràctica d'aquest esport gràcies al seu germà Casimir esportista polifacètic; jugador de bàsquet amb el Futbol Club Barcelona, membre del Club Alpí de Núria, practicant de pesca submarina però, sobretot, més conegut per haver sigut pilot d'automobilisme i, més concretament, per haver participat en diverses edicions del Ral·li de Montecarlo—. Maria, per la seva banda, fou campiona d'Espanya en diverses modalitats, però sobretot en proves d'aigües obertes (modalitat esportiva de resistència que consisteix en realitzar travessies de llarg recorregut al mar, llacs o rius) alhora que aconseguí una infinitat de rècords nacionals i estatals.

El transbordador Sussex al port de Bologne-sur-Mer, 1916
El 1931, Maria es casà amb el seu entrenador, Enric Granados Gal, fill del músic Enric Granados Campiña, que per ironies del destí morí ofegat (juntament amb la seva esposa) en llançar-se a l'aigua per intentar salvar-la en aigües del Canal de la Mànega, durant el viatge de retorn a Barcelona des dels Estats Units a ran de l'estrena de l'obra Goyescas a bord del transbordador anglès Sussex i que l'armada alemanya va confondre amb una nau de transport d'explosius i torpedinà, el 24 de març de 1916, en ple conflicte de la Primera Guerra Mundial. 

Equip de waterpolo espanyol al Jocs Olímpics d'Anvers (Enric Granados, tercer dreta), 1920
Enric, espòs i entrenador de Maria, fou també campió d'Espanya de natació i de waterpolo, a banda, introduí l'estil de crol a l'estat espanyol, a ran d'haver-lo vist als Jocs Olímpics d'Anvers de 1920, on l'equip de waterpolo representant l'estat espanyol íntegrament format per nedadors del Club Natació Barcelona es va fer amb el triomf després d'haver guanyat l'equip italià per 2-1, sota un dia gèlid i plujós amb una temperatura de l'aigua de només 12 graus. D'aquesta manera, el Canoe Club el va fitxar i fou així, que la família Granados-Aumacellas es traslladà a Madrid, on hi nasqueren els dos fills de la parella; Enric i Jordi, que també varen heretar la passió per aquest esport i que alhora aconseguiren diversos rècords d'Espanya i Enric, a participar en els Jocs Olímpics d'Helsinki, el 1952.

I Trofeu Femení Mare Nòstrum, CN Terrassa, 29-10-1933
A Madrid, el matrimoni vivia per la natació; des de la seva arribada a la capital, varen proposar a l'Ajuntament i a la Diputació donar classes gratuïtes als nens de les escoles, doncs per ells la natació era més que una passió; era un culte i per això ho volien fer extensiu, igual que aleshores passava en d'altres països més avançats esportivament. Mentrestant, Maria entrenant de la mà del seu espòs, també feia de modista, estudis que havia cursat a Barcelona durant la seva joventut. Més endavant, per ajudar a l'economia familiar, va treballar en un taller de costura professió que no deixà d'exercir durant la resta de la seva vida ja que també era una apassionada de la confecció.
 
I Trofeu Femení Mare Nòstrum, CN Terrassa, 29-10-1933
La vida esportiva de Maria, es completava amb la pràctica de diversos esports; sobretot amb el muntanyisme i l'esquí, esports que va practicar el matrimoni de manera continuada des del 1932. Però en esclatar la guerra civil i coincidint amb el naixement del seu segon fill, Maria es retirà definitivament de la competició, però també per a la dificultat que tingué el seu espòs per exercir la natació a la capital a ran del conflicte. Aleshores, el matrimoni decidí de tornar cap a Barcelona a viure de manera temporal a casa de la germana d'Enric, Soledat, casada amb un metge especialista en diabetis que fou el primer europeu que va utilitzar la insulina.

Aumacellas i Villa. Canoe NC, 1933
La carrera de Maria, que va anar sempre lligada al costat del seu espòs, va estar plegada d'èxits. Malauradament, Enric moria de manera sobtada l'any 1953 (amb només 55 anys). Aleshores, Maria, amb dos fills al seu càrrec, prengué el relleu del seu home i s'encarregà d'entrenar als nedadors del Canoe, feina que alternava amb la confecció de banyadors per poder aconseguir més ingressos. A més, acollí a casa seva a la seva amiga i companya del Canoe, la nedadora Aurora Villa Olmedo i les dues filles d'aquesta. Fou en aquells mateixos anys, que novament Maria es tornà a convertir en pionera dins el món de la natació d'aquest país i el 1955, esdevingué la impulsora de la natació sincronitzada a Espanya aleshores anomenada ballet aquàtic especialitzant-se en l'ensenyament d'aquesta modalitat a ran d'una exhibició a Barcelona per part d'un club holandès. Un altre fet curiós en la vida de Maria, és que fou l'encarregada d'ensenyar a nedar als tres fills del Rey Joan Carles I.  

Figures femenines de l'esport espanyol al 1933: 1 Carmen Soriano, 2 Maria Aumacellas, 3 Anna Maria Martínez, 4 Aurora Villa, 5 Lucinda Moles (germana de Margot) i 6 Pepa Chávarri
Amb l'arribada de la jubilació i amb la intenció de mantenir una vida més reposada, Maria decidí d'anar a viure a Palma de Mallorca, prop dels seus fills, amb la desventura que patí un greu accident vascular cerebral que la deixà molt mal parada i al cap de poc moria. Tenia, aleshores, 78 anys i malgrat que el seu cos havia aguantat la duresa que implica el món de l'esport de competició al més alt nivell, en una època en què gairebé no existien mesures de prevenció ni de seguretat, aquest cop no va poder suportar la inclemència de l'atac sobtat. Maria ens deixà, però els seus rècords(*) formen part de la història d'aquelles pioneres injustament oblidades: 

Llarga distància, aigües obertes:
  • 1927. Campiona de la Travessia del Port de València.
  • 1928. Campiona d'Espanya en proves de mar obert (2.700 m) en la seva 1a edició per a dones.
  • 1928. Campiona de la II Travessia del Port de Barcelona.
  • 1929. Campiona de la III Travessia del Port de Barcelona.
  • 1930. Campiona de la Travessia del Port de Bilbao.
  • 1931. Campiona de la VI Travessia del Port de Tarragona.
  • 1933. Campiona de la I Vuelta a nado al lago de la Casa de Campo de Madrid (1ª classificada femenina i 13ª en la general d'un total de 160 nedadors i, aleshores, Maria, estava embarassada del seu primer fill, Enric).
  • 1935. Campiona de la III Vuelta a nado al lago de la Casa de Campo de Madrid. 
  Piscina: 
  • 19 rècords d'Espanya, categoria individual en les següents modalitats: 200 m lliures (1928: 3'29,2''), 300 m lliures (1929: 6'10,04'' i al mateix any: 5'22,3''), 400 m lliures (1928: 7'43,2'', 1929: 7'13,15''), 500 m lliures (1930: 9'39,6'' i al mateix any: 8'52,2''), 800 m lliures (1930: 14'56,4''), 1000 m lliures (1930: 18'53,4'') i 1500 m lliures (1930: 28'31''), 100 m espatlla (1930: 1'43.7'', 1931: 1'38''), 200 m espatlla (1930: 3'49'', 1931: 3'35,4'', 1933: 3'31'') i 400 m espatlla (1933: 7'44,8'' i al mateix any: 7'28,2'').
  • 6 rècords d'Espanya en relleus de 3x100 (1930, CN Barcelona, Aumacellas, Soriano, Vigo: 4'51,6'', 1931 amb el mateix equip: 4'44,7'') i 4x100 (1928, CN Barcelona, Aumacellas, Torrens, Graniche, Aguilar: 7'19,4'', al mateix any, CN Barcelona, Vigo, Aumacellas, Torrens, Bassols: 6'11,3'', 1929 amb el mateix equip: 5'50,2'', 1931, CN Barcelona, Vigo, Aumacellas, Soriano, Torrens: 5'44,2'').   
  • 1928-29-31. Campiona de Catalunya de 400 m lliures.
  • 1931. Campiona de Catalunya de 100 m espatlla i 100 m braça.
  • 1928. Subcampiona d'Espanya de 100 m lliures.
  • 1929. Subcampiona d'Espanya de 50 i 100 m lliures.
  • 1931. Subcampiona d'Espanya de 100 lliures.
  • 1935. Subcampiona d'Espanya de relleus.
(*)Les proves es realitzaven a qualsevol època de l'any, en piscines majoritàriament descobertes amb longituds d'entre 25, 33 i 50 metres, on la temperatura de l'aigua (a excepció de les cobertes) solia ser la d'ambient. A més, l'ús d'olleres per a la protecció dels ulls quasi no existia; només en la modalitat d'aigües obertes, alguns nedadors començaven a fer servir un tipus d'olleres semblants a les de conduir motocicletes, com tampoc existia el vestit aquàtic o neoprè i estaven a la mercè del temps, la mar i la resta d'elements que els pertorben. 

Per saber-ne més: 
GARCÍA GARCÍA, J. (2015). El origen del deporte femenino en España. [L'autor]. Salamanca.
MECA MEDINA, D. (2015). Yo no temo a los tiburones. Alienta 
SUÑER COMALAT, M. (2015). 48 Braçades. Només tu marques el teu horitzó. Columna.
TRESSERRAS DOU, M. (2007). Nadando el Estrecho, sus orígenes y su historia. Dirección General de Promoción Deportiva, Consejería de Deportes, Comunidad de Madrid.