 |
| Imatge de sant Sebastià realitzada per l'escultor Domènec Fita el 1964, flanquejada per dos dels vaixells exvots que hi havia a l'ermita de Sant Sebastià de la Guarda: model de la fragata Sofía i model del bergantí rodó Sant Pablo |
En una època en què no existien prediccions
meteorològiques de cap mena, els vaixells es feien a la mar sota la voluntat
dels déus i de les inclemències de l’atmosfera. Per això, els exvots mariners
estan estretament lligats al fet de viure i sobreviure, mostrant-nos escenes on
el curs normal de la vida ha estat perillosament alterat però, en realitat, no
és res més que un conjunt de mals tràngols que, gràcies a la Divina
Providència, tingueren un feliç desenllaç. Aquest article, pretén realitzar un
recorregut cronològic seguint la pista dels exvots mariners de l’ermita de sant
Sebastià de la Guarda, on les maquetes de diminuts vaixells (carregats de
cordes i politges) i els quadres de temàtica marinera —eminentment representats per naufragis—, competien amb peces de cera i metàl·liques (reproduint parts
del cos humà que havien de ser guarides) juntament amb l’ou d’estruç i la
famosa costella de balena.
Introducció
Pocs
coneixem que l'indret de Sant Sebastià, situat al municipi de Palafrugell,
rebia antigament el nom de "sa Guarda" degut a l'existència d'una torre de
guaita, que servia per vigilar els constants atacs dels vaixells corsaris
procedents de les costes nord-africanes. A tocar, hi ha un petit santuari que
contenia un exultant retaule d'estil barroc construït l'any 1707 per l'escultor
Josep Pol i una bona col·lecció d'exvots, majoritàriament de temàtica
marinera.
La
devoció al sant en qüestió és molt extensa; només al Bisbat de Girona hi té
dedicades més de quaranta ermites, gairebé sempre als afores de les poblacions,
on sovint se li ofereixen aplecs i festes renovant antics vots. En el
cas de l’ermita de sant Sebastià de la Guarda, foren els mateixos pescadors i
mariners residents a Palafrugell, els que varen finançar una part de la
construcció del temple, sortien a pescar durant els dies de festa inicialment
establerts i lliuraven la meitat del que havien pescat per a les obres del
santuari, que s’inicià l’any 1707. Un gran esforç per aquella gent de mar,
tenint en compte la duresa del treball als inicis del segle XVIII. Aleshores,
es podria dir que al santuari hi confluïen dues formes de protecció vitals: la
de vigilància —la pròpia funció de la torre
de guaita— i la de protecció espiritual, que oferia el propi santuari.
 |
| Fotografia
de l'interior de l'ermita de Sant Sebastià de la Guarda amb l'exultant retaule d'estil barroc construït l'any 1707. Autor: Josep Salvany i Blanch, 1917. Biblioteca de Catalunya, fons fotogràfic
Salvany |
Els exvots mariners
En les civilitzacions
prehistòriques i del món antic, un exvot era una ofrena votiva als déus que
s'acostumava a dipositar en santuaris i llocs de culte. Aquesta tradició
ancestral, va ser assumida i continuada en fervor pel cristianisme. D’aquesta
manera, els exvots esdevingueren uns objectes que s'oferien a Jesucrist, la
Verge o a un sant, en compliment d'un vot o prometença d'un benefici rebut.
Els exvots mariners, es solien
representar per una maqueta de l'embarcació en qüestió —que després es penjava a la paret o al sostre del temple— en record del servei rebut i també
de la promesa dels afectats, tot i que també existeixen exvots pintats (que són retaules policromats) també anomenats «miracles» i que es dividien en tres espais:
el diví (situat a l'angle superior esquerra) on s'hi representava la divinitat,
el sant o de la Mare de Déu del santuari del lloc, l’espai humà (que ocupava la
major part del quadre) on s'hi representava el motiu de la prometença i en el
cas dels exvots de temàtica marinera, habitualment es mostrava una tempesta i
l’espai escrit (situat a la part de sota) reservat per explicar-hi el fet en
qüestió, tot i que no tots els exvots en tenien i aleshores, només s'hi podia
llegir la paraula "EXVOT".
De la volta de la Capella, pendolejava el magnífic
bergantí i, en un racó del pedrís, encara hi havia l’ou d’estruç i la costella
de balena, que feien la nostra admiració quan érem petits. (Rafael
Patxot Jubert. Raconto, mesto. Dins Guaitant enrere: fulls de la vida d’un
octogenari).
La documentació de l’Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP) relativa al far de Sant Sebastià,
inaugurat l’any 1857, gairebé no ens deixa testimonis de naufragis, dels quals
tan marcats estan altres fars propers com el de Palamós, les Illes Medes o el
Cap de Creus. I això és així, per la mateixa ubicació del far, evitant la
perillositat d’aquest sortint del litoral —que és més pronunciat—
i també, perquè les condicions
meteorològiques d’aquest sector del litoral no són tan adverses. Tot i així, al
llarg de la seva vida, ha estat testimoni de diversos incidents més aviat
propers a les Illes Formigues, que no tingueren el seu propi far fins l’any
1985.
Entrava a l’església de l’ermita. Sobre la pedra de
l’altar hi havia dos rams de roses de Sant Ponç, roges, mustiues. Dos ciris
encesos, que s’acabaven. De vegades el ble feia una revifalla i la cera cremava
nerviosament, com si es cremés el gras d’unes costelles. En el silenci de la
petita església, tocada per la llum irreal, solitària, del crepuscle, feina una
il·luminació sobtada que tocava les polsoses motllures daurades de l’altar, els
quadres foscos, els exvots penjats a les parets, les cames de guix i la
costella de balena del capdavall de la capella. La casaca de vellut vermell del
diminut sant Sebastià apareixia, un moment, en relleu... Després, tot
s’enfosquia. (Josep Pla Casadevall, El
meu poble. Dins El meu
país)
De les històries de qui i per què es varen realitzar els
exvots mariners de l’ermita de sant Sebastià de la Guarda, les úniques pistes
de què disposem són: el tipus de vaixell (fet que ens situaria en l'època), el
material (eminentment, suro i fusta pintat de negre) i els noms de les
embarcacions, però difícilment en podem obtenir cap més informació. Però pel fa
a una de les pintures, en concret la de l'oli on es representa el naufragi del
vapor espanyol Alegría,
existeix diversa documentació escrita; doncs el tràngol ocorregué el 25 de
novembre de 1875, durant el trajecte de Barcelona a Cuba, quan el vapor es va
quedar encallat als esculls de la Isla de Cabras, a l’entrada de San Juan de
Puerto Rico.
Aleshores, un vaixell de les característiques de l’Alegría, solia tardar en realitzar el
trajecte des de Barcelona fins a l’Havana, aproximadament entre quinze i vint
dies, sense comptar escales ni imprevistos meteorològics.
 |
| Fitxes dels exvots mariners de l'ermita de Sant Sebastià de la Guarda, corresponents al fitxer fotogràfic del Museu Marítim de Barcelona (MMB) en la seva entrada al Museu, el 30-04-1937: maqueta
de bergantín redondo 'S. Pablo', maqueta de fragata 'Sofía', maqueta de
bergantín redondo 'Elvira', maqueta de bergantín redondo artillado (sense nom), maqueta de goleta (sense nom) i pintura ex-voto del naufragio del vapor 'Alegría' |
La
fugida. De l’ermita al Museu Marítim de Barcelona
Per
desgràcia, en els dies foscos que seguiren a la revolució de 1936, es cremà
l’ermita, juntament amb els retaules, exvots de tota mena i la resta del
mobiliari. Però mentre es cremaven esglésies, hi havia grups de voluntaris —amants de les belles arts i alguns
catòlics fervents— que es
dedicaven a rescatar obres, alhora que es creaven diversos centres de
concentració d’objectes. Així, algunes de les improvisades Comissions, van
optar per enviar a Barcelona tot el que havien recuperat de saquejos i
incendies dels temples.
En tot
cas, tot i desconeixent les circumstàncies exactes de la crema de l’ermita de Sant Sebastià, el 30 d'abril de 1937 —en
ple conflicte de la Guerra Civil—
arribaren al MMB diversos exvots mariners (entre
d’altres objectes) procedents de l'ermita de Sant Sebastià de la Guarda, on el
dipositant fou el mateix Ajuntament de Palafrugell:
- Un model de
bergantí rodó, anomenat San Pablo (número d'inventari 972)
- Un model de
fragata, anomenat Sofía (número d'inventari 973)
- Un model de
bergantí rodó, anomenat Elvira (número d'inventari 975)
- Un model de
bergantí rodó artillat, sense nom (número d'inventari 977)
- Un model de
goleta, sense nom (número d'inventari 978)
- Un oli que
representava el que li succeí al vapor anomenat Alegría (número d'inventari 956)
- Una
aquarel·la "en tres fragmentos" on es mostrava la fragata barca de quatre pals, anomenada Margarita
(número d'inventari 957)
L’alcalde de Palafrugell, Joaquim Feliu Pagès,
sol·licita per primera vegada el retorn dels cinc vaixells exvots, procedents
de l’ermita de Sant Sebastià de la Guarda, en una carta dirigida al MMB.
Rº 237 (bis)
Alcaldía de Palafrugell, nº 537
En fecha 27 de abril de 1937, un Delegado de la que fué
Generalidad de Cataluña retiró de este Ayuntamiento cinco maquetas de veleros
procedentes de la Ermita de San Sebastián, de propiedad de este Municipio, las
cuales debían ser depositadas en ese Museo; por cuyo motivo, en cumplimiento de
lo acordado por la Comisión Gestora de mi presidencia, ruego a Vd. Se sirva
manifestarme si dichas maquetas se encuentran en ese Museo, al objeto de poder
retirarlas del mismo y colocarlas nuevamente en la expresada Ermita.
Dios salve a España y guarde a Vd. Muchos años.
Palafrugell, 8 de Agosto de 1938. Año de la Victoria
El Alcalde, J. Feliu
 |
Il·lustració del vapor Alegría sortint del port de València rumb a Puerto Rico, realitzada per l'artista Ricardo Monleón Torres, a La Ilustración Española y Americana, 08-12-1875, p. 357. Vapor mercante 'Alegría', de la matrícula de Barcelona, perdido en aguas de Puerto-Rico el 25 de noviembre
|
El fatal
desenllaç del vapor Alegría
Joaquín M. Tintoré Mercader,
gerent de la companyia naviliera espanyola Linea de Vapores Tintoré (aleshores
formada per una trentena d’accionistes) encarregà el 1873 la construcció del
vapor Alegría —per a
passatgers i càrrega— a les drassanes de la Laing James & Sons Ltd.
de Deptfort, Sunderland, al Regne Unit. Malauradament, al cap de només dos
anys, el vaixell patí el naufragi salvant-se, però, quasi la totalitat de
passatgers i tripulants, sota el comandament del Capità Gartéguez.
La notícia de l’enfonsament
tingué un gran ressò en la premsa de l’època; la publicació periòdica La Ilustración Española y Americana
(caracteritzada per les seves il·lustracions, representant els aspectes de la
vida quotidiana d’Espanya i dels països hispanoamericans, on també tenia
difusió) del dia 8 de desembre de 1875, hi trobem la notícia: Vapor barcelonés "Alegría", perdido en aguas de
Puerto-Rico i unes pàgines més endavant, una il·lustració del vapor sortint
del port de València rumb a Puerto Rico, en el seu darrer viatge, realitzada
per l’artista Ricardo Monleón Torres, especialista en pintures de
naufragis i tempestes.
Vapor Barcelonés "Alegría", perdido en aguas de
Puerto-Rico.
El telégrafo Transatlántico ha comunicado, en la semana
anterior, una deplorable noticia: el magnífico vapor Alegría, que salió de
Barcelona con rumbo á Puerto-Rico en los primeros días de Noviembre último, ha
encallado en aguas de Cadrita, cerca ya del punto de su destino, perdiéndose
totalmente. Los pasajeros y tripulantes, en número de 300, se han salvado,
merced al auxilio y poderosos esfuerzos hechos por la marina.
En el vapor Alegría propiedad de cierta conocida casa de
comercio de Barcelona, y uno de los buques más gallardos de nuestra marina
mercante: recientemente construido, de alto porte, con 292 pies de eslora por
25 de puntal, y dispuesto en su interior con todas las dependencias necesarias
para el transporte de pasajeros y grandes cargamentos.
Dies més tard, el 19 de
desembre del mateix any, en va fer repercussió el diari El Imparcial
(rotatiu que, tal i com indica el seu nom, era d’ideologia liberal i d’empresa,
en contraposició als diaris de partit) tot aportant més dades; doncs informa
que, lamentablement, entre els passatgers del malaurat vapor, va haver-hi
quatre morts.
Según noticias de Puerto-Rico, al amanecer del día 25 del
mes último embarrancó junto al islote de Cabra el vapor español Alegría,
procedente de Barcelona, con carga y numerosos pasajeros, entre los que se
encontraban mas de 150 mujeres y niños. Hizo algunos disparos de cañon, en
demanda de auxilio, saliendo del puerto á prestárselo la goleta de guerra
Guardiana y algunas lanchas, que no pudieron acercarse al vapor por impedirlo
la rompiente de las olas del mar que estaba muy picado. Por fin el 26, y
despues de treinta y dos horas de la agonía mas horrible para los pasajeros y
trupulación del Alegría, fueron puestos en seguridad, merced á los esfuerzos de
la oficialidad y marinería de la Guardiana.
Hay que lamentar, sin embargo, la muerte de cuatro
pasajeros que se lanzaron al mar en un bote, que volcó poco despues á la vista
de muchas personas, sin que éstas pudiesen evitarlo.
 |
| Litografia del vapor Alegría propietat de Línea de Vapores Tintoré, iniciada el 1852 per Pablo Mª Tintoré Pastor. Fons: Línea de Vapores Tintoré |
Entre els viatgers que varen
tenir la sort de sobreviure al naufragi, hi havia el senyor Manuel Codina
Carbonell, de qui desconeixem el lloc de residència exacte en el moment del
tràngol, però el que sí sabem en certesa, és que ell mateix encarregà l’oli del
naufragi del vapor, doncs a la part inferior de l’exvot en qüestió hi ha
escrita la següent llegenda: El día 25 de Noviembre de 1875 el vapor Alegría
embarrancó en un escollo cercano a la isla de Puerto Rico. El buque quedó
abierto e iba zozobrando por momentos, cuando implorando D. Manuel Codina
Carbonell, al Glorioso San Sebastián, cesó la tormenta una hora y fueron a
darles auxilio algunas lanchas, y al cabo de cinco minutos de haberse salvado,
el vapor se sumergió. EX-VOTO, N.B.
La
tornada. Del Museu Marítim a Palafrugell
El 22 d’agost de 1939, s’envia una carta de resposta
del MMB a l’Ajuntament de Palafrugell (fent referència a la primera comunicació
amb número 537) on sol·liciten a l’ajuntament que es desplaci una persona
autoritzada per poder identificar les maquetes dels vaixells i fotografiar-les
abans del seu retorn a Palafrugell.
Barcelona, 22 de Agosto de 1939. Año de la Victoria
Iltre Sr. Alcalde de Palafrugell
Muy Sr. mío:
Recibimos la atenta Comunicación nº 537 que V. ha
dirigido a este Museo interesando la devolución de unas Maquetas de Veleros
procedentes de la Ermita de San Sebastian, y a fin de poder localizarlas, sería
conveniente que persona autorizada por V. pudiese personarse en este Museo en
donde seguramente se guardan, pero por haber desaparecido algunas de las fichas
es mas facil a los interesados señalar los objetos de su pertenencia.
De acuerdo con las normas establecidas, antes de la
devolución de los objetos, debe entregarse a costa del propietario una
fotografia del mismo para el Archivo.
Con la mayor consideracion e. s. m.
El Secretario.
L’alcaldia de Palafrugell
nomena al senyor Josep Ganiguer Ros (que abans de la Guerra fou director del
setmanari Baix Empordà) en tant que
funcionari del mateix consistori, per gestionar el retorn de les cinc maquetes.
Alcaldía de Palafrugell
Por la presente autorizo a D. José Ganigurer Ros,
ex-Cautivo, Caballero de España y Funcionario de este Ayuntamiento, para
gestionar en el Museo Marítimo de la Diputación Provincial de Barcelona, el
reconocimiento y devolución, en su caso, de cinco maquetas de veleros
procedentes de la ermita de San Sebastián, de esta término Municipal, depositadas
en ese Museo.
Palafrugell, 14 de Noviembre de 1939. Año de la Victoria
El Alcalde, J. Feliu
Havent transcorregut un parell
d’anys des de la primera petició, sense èxit, l’Ajuntament de Palafrugell torna
a efectuar un segon intent.
Palafrugell 6 de Abril de 1940
El Alcalde de Palafrugell, R. 287
Sr. Director del Museo Marítimo
Barcelona
R. 287
Distinguido Sr. mío;
Interándonos restablecer, en el estado y forma en que
se encontraba antes del paso de la horda roja, nuestra tradicional Ermita de
San Sebastián, le ruego tenga a bien preparar todos los efectos procedentes de
dicha Ermita que se encuentran, en calidad de depósito, en ese Museo Marítimo,
rogándole también tenga la bondad de indicarnos poco mas o menos la fecha en
que podremos retirarlos.
Aprovecho
la ocasión para darle las gracias por los
cuidados tenidos en ese Museo con estos Aprovecho la ocasión para darle
las gracias por los cuidados tenidos en esobjetos, tan queridos de la
población
palafrugellense, salvados de la destrucción roja gracias al amor y
celosa
atención de Vdes. y me pongo a su disposición para todo aquello que en
pro del
Museo Marítimo, de nuestra población, tan vinculada al mar Mediterraneo,
pueda
necesitarse.
En espera de sus noticias, quedo su atto, S. que, brazo
en alto, le saluda.
J. Feliu
Acordat el retorn dels objectes reclamats per part de
l’ajuntament, s’encomana a Transports Oliver de Palafrugell, perquè retiri els
corresponents citats en una nota.
Nota para Oliver
Objetos a retirar.
Un tricornio de plata y diamantes
Una espada de plata con su funda de cuero
19 vestidos de San Sebastián
5 carabelas
Algunos Exvotos, y demás objetos que pueda haber
procedentes de la Ermita de San Sebastián.
Nota – Habiendo cedido el Ayuntamiento dos vestidos de
dicho Museo, es posible que los vestidos a recoger sean solo 17.
 |
Carta de l'Ajuntament de Palafrugell al MMB, on es relacionen tots els objectes rebuts (incloent-hi els exvots mariners) del 10-06-1941. El números en llapis al costat de cada objecte, corresponen al número d'inventari inicial d'entrada al museu
|
Un cop arribats els objectes a Palafrugell, l’ajuntament
envia una carta al MMB amb la relació dels objectes rebuts, incloent-hi els
vaixells exvots.
La carta amb la relació dels objectes rebuts,
s’acompanya d’una nota on l’ajuntament cedeix al MMB dos vestits de la figura
de sant Sebastià, doncs la imatge ja fou donada amb anterioritat.
El Ayuntamiento de cede al Museo Marítimo dos trajes
procedentes de la Ermita de S. Sebastián de su término y que corresponden al
Santo patrón de ella, reproducido actualmente en el Museo citado, con cuyo
donativo viene a aumentar patrióticamente los fondos de la mentada institución.
Palafrugel, 10 de Junio de 1941
El Alcalde, J. Feliu
Finalment, el MMB signa el seu
vist-i-plau de quedar-se els dos vestits del sant i la seva satisfacció pel
trasllat de la resta d’objectes a Palafugell.
Recibo los
objetos detallados en la presente nota y a mi satisfacción para su traslado a
Palafrugell.
Barcelona 11 de Junio de 1941
J. Rigau
En una edició facsímil i ampliada de El santuario de S. Sebastián del 1888,
editada el 2000, amb el títol Sant
Sebastià de la Guarda, es cita que l’any 1947, el pintor de Palafrugell
Josep Martinell Bruguera, retornà a la capella les cinc grans teles que
escaparen de la crema; quatre d’elles pintades pel cirurgià Carles Grassot
(entre els anys 1769 i 1771) que representen la història del martiri de sant
Sebastià, i la regalada pel prior de santa Anna, el prior Ramon Cortada
(realitzada el 1769, atribuïda al pintor Francesc Tramulles Roig) on s’hi
representa la Sagrada Família amb sant Joaquim i santa Anna. Juntament amb les
teles, també s’hi col·locaren quatre petits vaixells dels que hi havia entre
els antics exvots .
 |
Fotografies de dues fitxes procedents del MMB: imatge de sant Sebastià (número d'invenari 1.060), la vestimenta (número d'inventari 966) i una muda o joc de roba suplementari, rèplica de l'uniforme de l'exèrcit de Felip V (número d'inventari 17.999)
|
Les peripècies del retorn de la figura de sant Sebastià
Un objecte que en principi es
quedà al MMB —tot i que ara ja roman al seu lloc de procedència— és una menuda
escultura que representa la imatge de sant Sebastià. La figura (amb
número d’inventari 1.060) —de ben segur, més antiga que el propi retaule— i que
el MMB no va saber mai si es tractava de l’original, anava abillada amb una
vestimenta d’època borbònica (número d’inventari 966), indumentària, que segons
el record popular, fou cedida pel comerciant a les Amèriques, Antoni Barceló
Prats, estava molt malmesa; absolutament descolorida i amb les costures cosides
amb cordill fi i no pas amb fil. A més, anava acompanyada d’una muda,
és a dir, un joc de roba suplementari; una rèplica de l’uniforme de l’exèrcit
de Felip V, popularment conegut com vestit "a
la frederica" (número d’inventari
17.999).
La senyora Àngela Piferrer
Piferrer, neboda de Josep Mitjà Estañol (interventor de l’Ajuntament de
Palafrugell l’any 1936) ha explicat que ell, sota les ordres de l’aleshores
alcalde, Martí Jordi Frigola, tot preveient l’inevitable desenllaç de l’ermita,
pujà en bicicleta fins al temple. El jove Mitjà, que sortosament duia una
petita navalla, va tenir el temps just de tallar les cinc grans teles a ran de
marc, plegar-les i guardar-les a les bosses de la bicicleta, salvant-les així
de la imminent cremadissa, ja que pocs minuts després, al viatge de tornada a
la vila, es topà amb el grup de revolucionaris que van cremar l’ermita. Els
llenços foren amagats a les golfes de l’ajuntament, tapats amb saques velles,
fins que el pintor Josep Martinell se’ls endugué a casa seva amb la intenció de
restaurar-los. Tasca que no es va poder completar fins l’any 2001, de la mà de
la restauradora belga (establerta a Palafrugell) Joëlle Lemmens, juntament amb
el seu soci, Toni Ortiz.
 |
El martiri de sant Sebastià, de Carles Grassot. Una de les cinc teles que foren salvades de la crema de l'ermita, l'any 1936. Guia de la muntanya de Sant Sebastià de la Guarda. Palarugell. Josep Burch Rius, 2014
|
Per ventura, la imatge del
sant, la col·lecció de vestimentes, juntament amb la resta d’exvots mariners,
ja havien estat aviats dies abans. Desconeixent qui ho feu i de com sortiren de
l’ermita, marxaren cap al MMB, on es suposa que hi van arribar en el mateix
viatge que els de Palamós, però, en aquest cas, el dipositari va ser
l’Ajuntament de Palafrugell.
Acabada la Guerra i ja entrats
als anys quaranta, els amics i vilatans Ramon Prats Trilla i Josep Piferrer
Rigall, gestionaren el retorn de la imatge de sant Sebastià a través de
l’ajuntament, però tot esforç fou infructuós, i no fou fins a la fi dels anys
noranta, que Josep es desplaçà al MMB, i en corroborar que el sant romania
encara allà, decidí de fer-hi una segona visita acompanyat de Ramón, alhora que
reprengueren els tràmits pel seu retorn, malauradament, un altre cop, amb un
èxit escàs.
No fou fins el 12 de novembre
de 2001, que gràcies a la perseverança de l’aleshores sacerdot de la parròquia
de Palafrugell, mossèn Martirià Brugada Clotas, el MMB va fer un contracte de
comodat amb l'Ajuntament de Palafrugell que, finalment, el 17 de setembre de
2007, es va signar l'aprovació de la donació de la imatge del sant, el vestit
que duia posat i una muda, en caràcter indefinit i ple domini.
L’any 2005, amb l'objectiu de
modernitzar l'església de sant Martí, mossèn Martirià, va dur a terme diverses
tasques de rehabilitació del temple i amb la intenció d'exposar la figura del
sant de manera permanent, s’encarregà a la senyora Lluïsa Jordi Ribas, una
rèplica de la vestimenta original. Actualment, la imatge està exposada
dins d’una vitrina, ubicada a l’accés de la trona, en una de les fornícules
rehabilitades de l’església.
 |
Retrat d'un capellà amb la imatge de sant Sebastià, a finals segle XIX. Àlbum de fotografies, possiblement de la família Mascort. Autor: Ferriol i Forgas. AMP, fons Farmàcia Mascort-Llach-Cid
|
En realitat, no era la primera
vegada que el sant havia sortit de l’ermita; doncs a ran de la descoberta d’una
carta manuscrita —signada pels administradors del santuari de Sant Sebastià—
del 27 de setembre de l’any 1879, s’explica que els responsables de l’ermita,
van deixar que els fotògrafs Ferriol y Forgas se l’enduguessin, segurament amb la
finalitat de rendibilitat de llur negoci, no se sap ben bé si per a la
realització de postals pels devots del sant o, simplement, pels visitants de
l’ermita.
 |
Vaixell exvot fragata Sofía a l'ermita de Sant Sebastià abans del seu robatori, el 2001. Guia de la muntanya de Sant Sebastià de la Guarda. Palafrugell. Josep Burch Rius, 2014
|
La
pèrdua dels exvots mariners i d’una tradició ancestral
En la publicació municipal, Can
Bech de 1983, hi podem llegir una notícia sobre els vaixells exvots de l’ermita
de Sant Sebastià: D'entre l'activitat de
recerca habitual del Museu, sobresurt la recuperació i restauració dels dos
vaixells en miniatura de la capella de Sant Sebastià, realitzats a darrers dels
segle passat sobre carcassa de suro, i de dos més menys antics treballats sobre
fusta; en aquesta tasca de recuperació cal fer esment de la valuosa
col·laboració del Sr. Joan Llimona Sagué, maquetista i restaurador,
aleshores establert a Palafrugell.
Un cop restaurats, els vaixells
es tornaren a penjar a l’ermita. Aquest cop, però, flanquejant una nova imatge
de sant Sebastià, realitzada el 1964 per l’escultor gironí Domènec Fita Molat.
 |
Fotografies dels exvots en l'actualitat, procedents del Museu del Suro de Palafrugell. Dalt: models de bergatní rodó Elvira i San Pablo i detalls. Baix: model de goleta, sense nom
|
Dissortadament, en una de les
visites rutinàries de manteniment al temple durant el mes d’abril de 2016, es
va trobar a faltar el model exvot de fragata Sofía. I a ran d’aquest robatori, el dia 20 del mateix
mes, el Museu del Suro de Palafrugell (entitat que gestiona el patrimoni del
municipi) s’endugué la resta de vaixells exvots cap a les seves dependències:
dos models de bergantins rodons (San
Pablo i Elvira) i un model de
goleta sense nom que, actualment, es troben tots en un fràgil estat de
conservació.
Finalitzada aquesta investigació
es conclou que, el model de bergantí rodo artillat sense nom es perd
definitivament i sense deixar cap rastre. La mateixa fi per a les dues
pintures; tant de l’oli on es representava el tràngol del vapor Alegría, com de l’aquarel·la de la barca
fragata Margarita, com també dels
estris i de les vestimentes que acompanyaven la figura de sant Sebastià,
malgrat que tots els objectes apareguin com a retornats des del MMB i, rebuts
per part de l’Ajuntament de Palafrugell, el 10 de juny de 1941.
Avui en dia, la tradició dels
exvots mariners ha desaparegut completament de les nostres contrades. En
conseqüència, els que s'han conservat fins als nostres dies, es poden
considerar com a autèntiques peces de museu.
A l'ermita hi havia una col·lecció d'ex-vots que valia la visita:
bergantins, cames i braços de guix —que de menuts ens feia qui-sap-la impressió
pensant que eren les cames i braços dels propietaris—, estampes de bolcs
famosos, històries en vers de sonadíssimes intervencions del Sant, i un enorme os
que deien que era de balena i que ben poca gent deu saber qui l'hi portà i
perquè... Si hem de fer justícia, però, malgrat que a l'ermita hi havien uns
ex-vots meravellosos, ens passa la mà per la cara el que existia en una ermita
que no era la nostra. El feu, sense cap mena de dubtes, un taper. L'ex-vot
consistia en una enorme agulla de cosir saques i, dessota, aquesta joia escrita
feta per algú que devia tenir l'agulla a la boca quan s'esdevingué el drama:
«SE LA EMPASÓ Y LA HIZO». (Josep Martí Clarà, Sant Sebastià. Dins Palafrugell, parada i fonda).
Breu aproximació a Manuel Codina Carbonell, supervivent del vapor Alegría
Segons dades obtingudes a
través de diversos mitjans, s'ha tret la conclusió que Manuel Codina
Carbonell, nasqué a Figueres entre els anys 1820-1830, fill del matrimoni entre
Salvador Codina i Crescència Carbonell, juntament amb el seu germà Pere, casat
l’any 1873 amb Lleonarda Culí Bou (nascuda a Castelló d’Empúries, el 1846) i
l’altre germà Senen, casat l’any 1872 amb Dolors Massanet Coris de Torroella de
Montgrí.
A través dels arxius en línia de l’Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, s'ha pogut aconseguir un conveni privat entre Anton Vives Noguer, propietari,
veí de Llers (Alt Empordà) i Manuel Codina, Gaietà Comas i Baptista Barceló,
picapedrers, veïns de Figueres, per a l’explotació d’una pedrera als "Còrrechs"
(paratge de Figueres) per cinc anys, però que, finalment, en foren tres; des
del 1857 fins el 1859.
 |
Part final del conveni signat a la vila de Llers, el 20 de juny de 1857. Nosaltres convingut, tots los danys y gastos ocasionará lo qui no cumplirá lo estipulat. Antoni Vives Noguer, Manuel Codina, Cayetano Comas, Bautista Barcelo
|
Al mateix any de la
finalització de l’explotació de la pedrera, i segons la base de dades dels
passatgers i vaixells als arxius CubaGenWeb, es mostra que Manuel Codina,
entrà a l’illa, procedent de Nova York, el 20 de setembre de 1859, i no en tornà a sortir
per venir cap a Espanya, rumb a Cadis, fins al 17 de gener de1868. En total, foren nou anys que restà a l'Havana. En canvi, es desconeix on visqué entre el 17 de gener de 1868 i l'1 d'abril de 1873, data en què tornà a sortir de l'Havana rumb cap a Cadis ("& 2 hijos").
El que sí que es coneix, és la data del naufragi del vapor espanyol Alegría en aigües de Puerto Rico, de
camí cap a l’Havana procedent de Barcelona, el 25 de novembre de 1875 i uns dies més tard, l'11 de desembre de 1875, Manuel torna a aparéixer al llistat de passatgers de Puerto Rico de retorn cap a l'Havana. En tot cas, Manuel va sortir-ne sa i estalvi i encarregà
el quadre exvot del que només se’n conserva la fotografia de la fitxa a la seva
entrada al MMB.
Malauradament, no s'ha pogut
trobar cap més rastre de Manuel, de manera que es desconeix si tornà cap a
Catalunya o restà definitivament a Amèrica.
data, embarcació
|
de
|
a
|
20-09-1859, Cahawba
|
New York
|
Havana
|
17-01-1868, España
|
Havana |
Cadis |
01-04-1873, Antonio López
|
Havana |
Cadis |
25-11-1875, Alegría (naufragi)
|
Barcelona
|
Havana
|
11-12-1875, Antonio López
|
Puerto Rico
|
Havana
|
--
Escoltar aquesta història a través de Ràdio Palafrugell: La recuperació d'històries que cauen en l'oblit amb Maria Bruguera, a ran de la presentació del volum 38, de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà
Per saber-ne més:
- Els exvots mariners de l'ermita de Sant Sebastià de la Guarda. Bruguera Martí, Maria. Institut d'Estudis del Baix Empordà, 2019. Vol. 38, p. 307 a 327. ISSN: 1130-8524
