 |
| El doctor Joan Mas juntament amb la seva esposa Maria Mirandes i quatre dels nou fills que va tenir la parella: Emília, Ernest, Enric i Carme. Palafrugell, l'any 1910. Col·lecció: Montserrat Dardet Mas |
Joan Baptista Mas Casamada, va néixer a Girona el 16 de novembre de 1875. Tres anys més tard, la família decideix traslladar-se a Barcelona, on Joan hi va fer el batxillerat, més endavant va entrar a la Facultat de Medicina per obtenir la llicenciatura i amb només vint-i-quatre anys es va doctorar a la Universidad Central de Madrid amb la tesi Trayecto de las fibras pedunculares en el interior del hemisferio celebral. A França va ampliar estudis com a metge assistent a la maternitat de la Maison d'Accouchement Baudelocque de París i a Alemanya va exercir com a metge voluntari de la maternitat de Munic i com a professor a la Universitat de Brecht, ja que a banda del doctorat en medicina general, també ho va fer en cirurgia reparadora i ginecologia.
 |
| El doctor Mas amb la seva primogènita Emília en una foto d'estudi, l'any 1908. Col·lecció: Montserrat Dardet Mas |
Un cop finalitzada la carrera, Mas va decidir d'enrolar-se com a metge al vaixell Montserrat. El Montserrat va ser un vapor correu de la Compañía Transatlántica Española, que es va fer famós per haver burlat en dues ocasions el bloqueig nord-americà durant la Guerra d'Independència de Cuba de 1898, comandat pel capità Manuel Deschamps. Posteriorment, el Montserrat va prestar serveis com a vaixell hospital i acabada la guerra, novament va tornar a transportar passatgers.
 |
| El vapor correu Montserrat, conegut com a El Català, "el millor barco de guerra, de la flota d'ultramar" (com diu la famosa havanera El meu avi, composta pel coronel i músic Josep Lluís Ortega Monasterio), no va ser mai un vaixell de guerra, sinó un de tants vapors de transport de la Compañía Transantlántica Española, que durant la guerra de Cuba se'ls va instal·lar armament, però les tripulacions varen continuar essent civils |
No va ser fins a mitjans de l'any següent, que a través del farmacèutic i amic de la família, el senyor Mató, es va assabentar d'una vacant de metge titular a la vila de Begur. Gràcies a l'apotecari, Mas es va integrar ràpidament a la vida del poble on hi va fer grans amistats que li varen durar tota la vida. A més, també va conèixer qui seria la seva esposa, Maria Mirandes, amb qui es va casar a l'església parroquial de Sant Pere de Begur, el 1902, instal·lant-se a la casa dels pares d'ella, al carrer de la Creu número 7, on Mas hi va continuar exercint de metge fins a cobrir una nova vacant a la vila de Palafrugell, l'any 1907 (primer al carrer de Sant Sebastià, xamfrà amb el carrer de la Lluna i a la fi al carrer dels Valls, número 6) quan ja tenia els quatre primers fills (Emília, Ernest, Enric i Carme), plaça que no va deixar fins la seva jubilació, l'any 1952 als setanta-set anys d'edat.
 |
| Carnet del Col·legi Oficial de Metges de Girona del Dr. Joan B. Mas Casamada, número de col·legiat 197. Fons: Galeria de Metges Catalans. Col·legi de Metges de Barcelona |
El tercer fill de la parella, Enric (1906-1975), va ser un reconegut futbolista durant els anys 20 i 30, que va iniciar la seva carrera amb el FC Palafrugell on va defensar els colors blanc i negre a la Primera Divisió Catalana i que es va fer molt famós per practicar el "salt anglès". Aquesta acrobàcia consistia en "despejar" les pilotes fent un salt a l'aire, amb el doble objectiu d'avançar-se a la rematada del davanter i enviar la pilota el més lluny possible. Es té constància que en un partit amb el Canet FC, d'un salt va treure el xiulet d'un àrbitre just després de xiular el quart penal contra el FC Palafrugell.
 |
| L'Enric Mas en plena execució del "salt anglès". No hi havia cap defensa que li podés treure la pilota. Anys més tard, la Real Federación Española de Fútbol el va prohibir, tot i que la variant "xut de xilena" encara es realitza. Col·lecció: Montserrat Dardet Mas |
Es donava el cas que el president del FC Palafrugell era amic del fundador de la Banca de Palafrugell i els fitxatges anaven i venien del futbol al banc i viceversa. D'aquesta manera, molts jugadors entraven a treballar a la banca, tal i com li va passar al seu bon amic Paulí Martí Clarà a qui tots dos, l'any 1926, el FC Barcelona va voler fitxar (veure entrada 116 cartes d'amor. La memòria dels avis Paulí i Lluïsa). Aleshores, l'Enric va decidir de marxar cap a la capital catalana on hi va fer una brillant carrera com a defensa amb el club culer durant les temporades 1927-32 i del 1932-34, amb el RCD Espanyol on es va retirar definitivament d'aquest esport, degut a una lesió del menisc.
 |
| L'Enric
Mas va fer una brillant carrera com a defensa. Primerament amb
el FC Palafrugell i després amb el FC Barcelona, per acabar la seva
trajectòria amb el RCD Espanyol |
Ja instal·lats a Palafrugell, el matrimoni Mas-Mirandes va veure néixer els altres cinc fills (Paco, Elena, Josep, Sebastià i Joan) però a banda d'actuar com a metge de família i forense, jutge de pau, fundador de la Creu Roja Espanyola de Palafrugell —animat pel seu consogre, que era membre d'aquesta entitat a Barcelona—. Mas no va deixar mai d'ampliar els seus coneixements professionals en diverses branques de la medicina com ara la psiquiatria, aprofitant les vacances per anar a estudiar a universitats de l'estranger i més concretament al Centre Médical Claparède de Ginebra i a l'Hospital de París, matriculant-se en diversos cursos mèdics. D'altra banda, era un gran lector de llibres sobre medicina i quan volia canviar de tema es decantava cap als de física.
 |
| El doctor Mas passejant amb les netes Montserrat Dardet (1a esquerra) i Anna Maria Mas a Palafrugell, 1940. Col·lecció: Montserrat Dardet Mas |
Un fet curiós en la vida del doctor Mas, va ser la seva participació en el salvament dels mariners que varen sobreviure al naufragi del buc italià Palermo. El vaixell de passatge i càrrega Palermo va ser atacat amb canons, torpedinat i enfonsat pel submarí alemany U-72 (capitanejat per l'almirall Ernst Krafft) durant el seu viatge des de Nova York a Gènova, a només 25 milles del cap de Sant Sebastià.
Enmig d'una freda matinada del dia 2 de desembre de l'any 1916, sis llanxes de salvament del Palermo arribaven amb penes i treballs a la badia de Llafranc. La majoria de tripulants (147 en total) eren afroamericans, ja que el vaixell feia poc que l'havia adquirit una naviliera dels Estats Units, la resta eren italians. Desorientats, aterrits, esgotats i morts de fred, ferits i amb quasi sense roba posada, després d'haver remat quasi tota la nit, però amb la fortuna d'haver-se pogut orientar pel resplendor del far de Sant Sebastià que els va conduir en terra. I tot i que existeixen diverses versions sobre la manera de com varen ser atacats, el que sembla més versemblant és que el submarí alemany va torpedinar el Palermo sense previ avís.
 |
| El submarí alemany model U-73, tipus UE 1, molt semblant al U-72 que va enfonsar el buc italià Palermo. Imatge cedida per Antoni Casinos Va, autor del blog envisitadecortesia.com |
Un total de 97 homes formaven la tripulació i 51 més eren els encarregats dels animals, "muleteers" (traginers que treballen transportant mercaderies amb bèsties de càrrega com el cavall, la mula o el ruc). Perquè el Palermo, a banda de transportar 800 tones de material bèl·lic, també duia animals (1.200 cavalls i 200 mules) i fins i tot se sospita que podia haver portat or procedent del govern italià. Tot i que aquesta darrera informació no s'ha pogut corroborar mai, el que se sap és que una bona part dels nàufrags varen ser repatriats a bord d'un altre vaixell. Es té constància que hi va haver un desaparegut (d'origen irlandès), un ferit greu (que va morir dos dies després de l'atac) i dos de lleus. Malauradament, però, els qui hi varen sortir més mal parats, varen ser els pobres animals de càrrega que per alguna inexplicable raó no els varen obrir les portes i varen morir tots, ofegats enmig d'angoixants renills i frenètics cops de potes.
L'escriptor palafrugellenc Josep Pla, relata la història del naufragi del suposat buc Palermo, per bé que la data no és correcte, ja que el submarí U-72 que el va torpedinar i enfonsar, no va entrar en servei fins el 26 de gener de 1916 i que segons ell, aquesta història li va explicar "un de Begur"; un personatge singular que els alemanys havien llogat per fer-los de guia (com a "pràctic") pels mars de la Costa Brava a bord del submarí alemany U-72.
 |
| Vista panoràmica d'un Llafranc com el que deurien trobar els supervivents del buc Palermo en arribar amb les llanxes de salvament a la platja. Autor: Jaume Ferrer Massanet, l'any 1900-1915. Arxiu Municipal de Palafrugell |
L'any 1916, el doctor Mas va ser nomenat alcalde de Palafrugell al costat de la Mancomunitat de Catalunya, càrrec que va ocupar fins l'any 1917, arran de la seva dimissió per ocupar una plaça de jutge de pau municipal fins el 1920. L'any 1918, any en què l'epidèmia de la grip influença va arribar a Palafrugell, Mas, juntament amb els metges que aleshores exercien a Palafrugell, varen registrar durant un període de 74 dies (del 18 d'octubre al 31 de desembre de l'any 1918), els pacients que van visitar, classificant-los en nombre de malalts que van ser donats de baixa, els que van rebre l'alta i les defuncions. Més endavant va ser metge forense, però a la vila del peix fregit, a banda d'exercir com a metge de capçalera, ginecologia i obstetrícia, Mas va tenir una gran dedicació mèdica a diversos col·lectius, sobretot als més desafavorits: metge de la germandat La Previsión Obrera, metge d'assistència als accidentats de les manufactures de suro Armstrong, SA i Trefinos SL, metge de l'asil dels avis desemparats de la Llar de Nostra Senyora de Montserrat i membre durant la Guerra Civil dels serveis sanitaris a la colònia infantil de la platja de Fornells (Begur) que va acollir mainada refugiada provinent del Front d'Aragó, a més, junt amb el doctor Quintana de Palafrugell, va tenir cura d'un grup de 56 persones refugiades a Mont-ras (36 de les quals menors d'edat i 20 adultes) la majoria procedents d'Irun.
La Guerra Civil va ser una contesa bèl·lica que va afectar a tota la població, però sobretot, la infantil. Segons la Constitució Espanyola de 1931 (oficialment, Constitució de la República Espanyola), en moments de catàstrofe, els primers que havien de ser atesos eren els nens. És per aquest motiu que per protegir aquells nens i nenes que es trobaven en perill es van instal·lar colònies col·lectives a la zona de Catalunya, el País Valencià i Múrcia.
 |
| Un grup de nens procedents de la Colònia Infantil de Ràdio Barcelona a Caldes d'Estrac, creada pel Govern de la República durant la Guerra Civil, l'any 1938. Fons fotogràfic de la Guerra Civil Espanyola, arxiu: Biblioteca Nacional de España (BNE) |
Però una de les iniciatives més interessants del doctor Mas, gràcies en bona part del capital aportat pels industrials i filantrops palafrugellencs Joan Miquel Avellí i Josep Torres Jonama, amb la finalitat de reduir la mortalitat infantil dels fills de les obreres i obrers de les manufactures del suro, va ser la inauguració a Palafrugell de la Casa Bressol i Institut de Puericultura, el 22 d'abril de 1920, en la qual el doctor Mas exercia com a director i metge alhora.
Aleshores, la Casa Bressol constava de dos departaments: un de maternologia (maternitat i psicologia) on hi havia els lactants i un altre com a institut de puericultura (el qual s'hi accedia des del carrer de Sant Martí), amb dues seccions: una per a mainada de 2 a 4 anys i una altra de 4 a 6 anys. La Casa Bressol, es va projectar com una casa per a infants que tenia per objecte vetllar per a l'educació, però també per a l'assistència higiènica. L'immoble estava situat a la Plaça Nova (on a l'actualitat hi ha la pastisseria "Merci") i s'oferien diversos serveis entre els quals hi havia: una biberoneria (amb un gran aparell d'esterilització), una cambra per a les exploracions mèdiques, sales d'alletament amb bolquers i bressols, parquets individualitzats per aprendre a caminar, un parc de joc intern i un gran pati exterior, un menjador, una sala pel bany, una altra per a les bassetes i fins i tot una estança poder reposar. Malgrat els esforços del doctor Mas, la Casa Bressol amb prou feines va durar poc més de dos anys degut a les diferències internes i presumptes irregularitats entre els membres de l'equip directiu, problemes administratius, a banda d'una baixa assistència d'infants. En tancar les seves portes, els mobles varen ser dipositats a l'ajuntament en espera de ser subhastats. Una trista fi per un gran projecte.
 |
| Façana
principal de la Casa Bressol, inaugurada l'any 1920, situada a la plaça
Nova de Palafrugell (on a l'actualitat hi ha la Pastisseria "Merci").
Un projecte innovador que segons els seus estatuts era un establiment
destinat a allotjar i alimentar les criatures durant les hores de
treball dels seus pares. Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Miquel Ros Saballs |
Metge entre règims, el 1932 Mas va integrar la llista de candidats pel Partit Catalanista Republicà de Girona per a les eleccions al Parlament de Catalunya. A més, sempre va mantenir i defensar l'ordre al seu col·legi professional col·laborant-t'hi en moments complicats, com per exemple els fets del Sis d'octubre de 1934 (coincidint en la seva nominació com a delegat de la secció de Girona en constituir-se el Col·legi de Metges de Catalunya), any en què el President de la Generalitat Lluís Companys, va proclamar l’Estat Català dins la República Espanyola afavorint un aixecament armat contra el govern de Madrid. Aquesta acció va fracassar del tot, ja que l'exèrcit espanyol hi va intervenir, provocant nombrosos detinguts, empresonats i processats.
 |
| El matrimoni Mas-Mirandes va tenir disset nets(*). Aquí amb la petita Montserrat Dardet a Fornells, l'any 1935. Col·lecció: Montserrat Dardet Mas |
El doctor Mas, tot i estar completament establert a Palafrugell, mai es va oblidar de Begur on hi anava freqüentment; tant per anar a veure la família de la seva dona com per visitar antics pacients, però sobretot a les amistats, com per exemple la que mantenia amb el doctor i company de professió l'oftalmòleg Hermenegild Arruga Liró, conegut a Begur com a el doctor Arruga.
Al 1951, a l'edat de setanta-sis, Mas va decidir de retirar-se per anar a viure definitivament a Barcelona. El 4 de maig de 1958, va ser atropellat per un cotxe amb tan mala fortuna que va perdre la vida a l'instant. Tenia vuitanta-tres anys i si no hagués estat per aquest malaurat accident hagués viscut més anys, ja que es trobava en plena salut, tant física com mental.
 |
| Noces d'or del matrimoni Mas-Mirandes a Barcelona, l'any 1952. Col·lecció: Montserrat Dardet Mas |
En reconeixement als serveis prestats durant tants anys a la vila de Palafrugell, l'any 2004 l'ajuntament va inaugurar la plaça Joan Baptista Mas i Casamada, metge i polític (1873-1958).
_mabc.jpg) |
| Inauguració de la plaça de Joan Baptista Mas i Casamada, el 24 de setembre de 2004, en presència de l'alcalde Lluís Medir Huerta, familiars i antics pacients, com la meva estimada mare Lluïsa Martí Gich (in mem.) —qui em va suggerir de fer aquest post— que en el seu record li va dedicar unes paraules. Autor/col·lecció: Enric Bruguera Martí |
(*)Relació nets -es: Montserrat, Joan Ignasi i Carme Dardet Mas. Guillermina, Joan Eusebi, Ernest, Cristina i Pere Mas Zammit. Anna Maria Mas de Pomés. Marisa, Dolly, Xavier i Isabel Mas Bahí. Maria Teresa, Montserrat, Carme i Pilar Mas Mateos.
--
Per saber-ne més:
- Casa-Breçol a Palafrugell. Institut de puericultura. Bases científiques, orientació i descripció. Dr. J. Mas Casamada. Editat per Impremta de M. Palé, a Palafrugell, l'any. 1921. [Arxiu Municipal de Palafrugell, col·lecció Miquel Ros Saballs]
- L'ensenyament a Palafrugell. Quaderns de Palafrugell. Joan Busquets | Josep Molero. Ajuntament de Palafrugell, Diputació de Girona, any 1993. [consulta en línia]
- Cent anys de futbol a Palafrugell. Evarist Puig. Edicions Baix Empordà, any 2009
- L'epidèmia de grip influença de l'any 1918 a Palafrugell. Rosa M. Masana Ribas. Estudis del Baix Empordà, volum 34, any 2018
- Cinc històries del mar, "Un de Begur". Josep Pla. Col·lecció El Dofí, any 1979
- Solo el mar lo sabe. Pecios y naufragios en el mar catalán. Servicios Editoriales, SA, any 1984
- Trossets compartits. Sandra Bisbe: L'Escola Bressol de Palafrugell (1920)
- Marina Catalana: Literatura y Torpedos. Josep Pla
- Alma de Herrero: El Montserrat
- En visita de cortesía. Historias de barcos que visitan Barcelona: Simone Gulí. (agraeixo al senyor Antoni Casinos Va, autor del blog en qüestió, per haver-me proporcionat informació i enllaços del Palermo i del submarí U-72)
I per escoltar-ne més:
- Intermezzo, Cavalleria Rusticana. Pietro Mascagni. (El famós intermezzo de l'òpera Cavalleria Rusticana, era una de les peces predilectes del doctor Mas que utilitzava per fer dormir a la seva filla gran, Emília)
- El meu avi, Calella 2007. Neus Mar, Port Bo, Les Anxovetes, Els Cremats
