Plaça Nova amb la torre de Can Moragas, 1908. Foto: Àngel Toldrà Viazo. Fons: Arxiu Municipal de Palafrugell

dimarts, 25 de setembre de 2018

Montserrat Bofill i Boera. El valor de ser autodidacta en temps difícils

Pastels Rembrand que Montserrat guarda com un tresor
Fins allà on arriben els records més llunyans de Montserrat, sap, que des de sempre li ha apassionat el dibuix; arreplegant papers al seu pare per poder-hi pintar qualsevol cosa.

El matrimoni Bofill-Boera amb les seves quatre filles. Palafrugell, 1945
Montserrat Bofill Boera va néixer a Palafrugell, el 17 de maig de 1933. És la tercera de quatre germanes (Maria Rosa, Maria Dolors, Montserrat i Teresa). El seu pare, Esteve Bofill Rovira, feia de comptable en un magatzem de la Germandat de Pagesos de Palafrugell, feina que combinava amb la d'escrivent a Manufactures. La mare, Concepció Boera Girbau, era modista i treballava en un reputat taller a la vila, juntament amb les seves germanes, que era propietat de l'àvia, on s'elaboraven tota mena de peces de teixit, sobretot per a la gent benestant de Palafrugell, ja que era un taller amb molt de renom dins el gremi.

Pintura realitzada per Montserrat amb només 13 anys
Però el que verdaderament interessava a Montserrat no eren precisament ni el fil ni l'agulla, sinó el dibuix en el seu estat més pur. Es dedicava a dibuixar estampes realitzades en llapis sobre paper. Montserrat es va iniciar en la pintura al Colegio de las Hermanas Carmelitas de la Caridad de Palafrugell (actual Escola Vedruna), de la mà de la religiosa Carmen. Un dia la seva germana Maria Rosa, li va comprar una capsa d'aquarel·les Taker per 50 ptes. i fou d'aquesta manera que Montserrat començà a posar color a les seves il·lustracions. No passà gaire temps fins que el director de l'Escola d'Arts i Oficis de Palafrugell (el senyor Lluís Medir Jofra) es va adonar del potencial d'aquella jova que devorava el carbó. 

Absolutament autodidacta i instruint-se amb llurs propis mitjans, sense l'ajut de cap mestre ni professional, Montserrat començà a copiar dibuixos a través de postals i il·lustracions que trobava en llibres que li queien a les mans, l'un rere l'altre, i com que ho feia molt bé, la gent li demanava de poder-los exposar en botigues i, fins i tot, havia guanyat algun premi. Aleshores, tenia entre onze i dotze anys.

Punta al coixí de Montserrat, 2018
Amb catorze, edat en què la majoria de nenes es veien obligades a plegar de l'escola, Montserrat no en fou una excepció. Aleshores, aparcà dràsticament els llapis i van passar molts anys sense que pogués tornar a dibuixar. Només en la imaginació de la seva ment és on podia donar forma als colors i, a poc a poc, trobà en el punt i la costura, un reemplaç de la creativitat captiva. És en aquesta època quan Montserrat s'inicià en l'art de la mitja, del punt de creu, de les puntes al coixí (boixets), etc., tècniques que no abandonaria mai més i de les quals n'és una autèntica mestra.

El 7 de setembre de 1959, Montserrat es casà amb el seu promès, Joan Lloveras Casamort, i la jove parella establí la seva residència a casa dels pares de Joan, al carrer de Palamós, on la família hi regentava una botiga de sabons, detergents, vins i licors, i Montserrat hi ajudava en tot el que podia. 

Joan, tan bon punt acabà els estudis a l'Escola del senyor Àngel havia d'anar a fer de xofer (tal i com era la voluntat del seu pare), però a ell li agradava més la mecànica i se'n va anar a treballar al taller de can Dellonder i després, al de can Gallard. Fins que un dia li varen oferir feina a l'ajuntament de Palafrugell, perquè s'acabava de crear un càrrec per jubilació. I fou així, que Joan obtingué una plaça al Consistori relacionada amb l'aigua, que coincidí amb els inicis de la connexió del clavegueram a la nostra vila.

Publicitat taller Dellonder, Palafrugell, 1923
Aviat arribarien els fills: l'any 1961 nasqué Rosa Maria i el 1967, Joaquim. Però un altre cop, tampoc va tenir la oportunitat de continuar dibuixant, i van haver de passar una bona colla d'anys sense les obligacions dels horaris de la botiga de cals sogres i amb els fills ja grans, quan Montserrat, havent sobrepassat la seixantena, descobrís els cursos de dibuix per a adults (que aleshores s'impartien a can Genís a través de l'ajuntament de Palafrugell). I per primera vegada gaudí de classes de dibuix i pintura de la mà de dos professionals: els mestres Àlex Trabal Vallespín i la seva dona Ona Esteban Hernández. És aquí on, finalment, va poder posar en pràctica tot el que havia après anys enrere per ella mateixa de manera autodidacta i s'introduí en diverses tècniques, bàsicament realitzades sobre cavallet, però sobretot amb guix i pastel, que són amb les que sempre s'hi ha sentit més còmoda.

Verge de la Moreneta feta per Montserrat. Pastel sobre paper, 2018
Actualment, Montserrat té vuitanta-cinc anys i, tot i que ha passat els darrers dos anys tenint cura del seu espòs que tot just morí el 2017, continua gaudint del plaer del dibuix i de la remembrança de quelcom que podria haver sigut, però per sort, no es va perdre en el camí dels desitjos mancats.   

Mostra de diverses obres de Montserrat realitzades en diferents estils

dilluns, 30 de juliol de 2018

Xa Biennal de Fotografia Xavier Miserachs. «Costa Brava Show». Homenatge al fotògraf Xavier Miserachs i Ribalta

Un jove Miserachs manipulant una Leica gegant, 1957. Fons Ricard Terré
La Biennal de Fotografia Xavier Miserachs es celebra a Palafrugell des de fa dues dècades. El seu principal objectiu és la promoció i la difusió de la fotografia documental. L'edició d'enguany, a més, coincideix amb la mort (ara fa vint anys) del fotògraf i fotoperiodista de qui du el seu nom, Xavier Miserachs. D'aquesta manera, la Biennal li ha volgut retre un reconegut homenatge, tot recuperant una de les seves grans obres: Costa Brava Show, a banda d'una desena d'exposicions d'altres influents fotògrafs. Cita única i ineludible al nostre país pels amants i afeccionats a la fotografia, es podrà veure en diversos espais de la vila, des del 4 d'agost fins el 14 d'octubre.

Operari muntant l'exposició amb fotografies de Pep Bonet, Forced, 2016
Aleshores, un grup d'entusiastes de la fotografia, però per sobre de tot, apassionats per un tipus de foto plenament emocional, on en una sola imatge es poden explicar experiències i interessos universals, van posar els seus ulls en el fotògraf, Xavier Miserachs, que durant els darrers anys de la seva vida s'establí a Esclanyà (un petit poble al llindar de Palafrugell, tot i que pertany al municipi de Begur). D'aquesta manera, el 1998, poc després de la seva mort, es creà la Comissió organitzadora de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, constituïda per fotògrafs i persones dedicades al món de la gestió cultural, a banda de diversos col·laboradors que participen mitjançant la prestació d'obres, la producció d'exposicions i en el comissariat, així com en la cessió d'espais expositius, tant de l'àmbit públic com del privat. 

Xavier Miserachs i Ribalta, va néixer a Barcelona en plena Guerra Civil espanyola (el 2 de juliol de 1937). Fill d'un hematòleg i d'una bibliotecària, Manuel Miserachs i Montserrat Ribalta, penjà els estudis de medicina durant l'últim any de carrera per poder-se dedicar professionalment a la fotografia. S'inicià alternant treballs per encàrrec juntament amb les seves obres d'autor que, més endavant, compilaria en llibres com Barcelona en blanc i negre, amb més de 400 fotografies, relatant la incipient recuperació econòmica dels anys seixanta a la capital catalana i Costa Brava Show.

Grup de pescadors, Roses 1965. Col·lecció MACBA. Fons Xavier Miserachs
També exercí de reporter en diverses revistes i publicà nombrosos reportatges en diaris com ara La Vanguardia i, va ser així com va tenir la sort de poder presenciar esdeveniments històrics com ara el Maig del 68, el cèlebre Londres dels Beatles i fins i tot, la Primavera de Praga, a banda de viatjar per un gran nombre de països i realitzant reportatges, també es dedicà al fotoperiodisme i a la fotografia editorial.

Cal posar-se en la pell del fotògraf i en la context de l'època; època en que el nostre país s'estava transformant de manera profunda, arran, lògicament, pel desenvolupament a marxes forçades del turisme. Aleshores, Miserachs es convertí en un exponent de les aportacions artístiques als anys cinquanta i seixanta, període fronterer que va sintetitzar l'evolució cap a la maduresa del mitjà fotogràfic i que marcaria moltes tendències que seguirien després.

Platja de Tossa de Mar, 1965. Col·lecció MACBA. Fons Xavier Miserachs
Costa Brava Show, o aquells estius del boom turístic, és la recopilació de vuit estius (des del 1958 al 1966) durant els quals, Xavier Miserachs va retratar la Costa Brava de manera impulsiva; càmera en mà i amb la seva moto a munt i avall fotografiant tot el que transcorria al seu pas: des de les virginals platges de la seva estimada Palafrugell, els bous de pescadors de Blanes, les festes esnobs als apartaments privats de Cadaqués, pioners turistes d'un inconegut Lloret, grups de dones rentant l'aixovar a mà als safarejos públics de Tossa de Mar o el mercat setmanal dels diumenges a Sant Feliu de Guíxols, entre d'altres.

Home carregant caixes al mercat del Born, 1962. Col·lecció MACBA. Fons Xavier Miserachs
Miserachs no va escatimar rodets; va fer al voltant de 4.300 fotografies en blanc i negre que es varen convertir en un foto-llibre d'unes 150 imatges, amb un pròleg de l'escriptor local Josep Pla i textos de Manuel Vázquez Montalban i Peter Coughtry. Editat per Kairós, Costa Brava Show, amb els anys, s'ha convertit en autèntic material de col·leccionista, doncs no s'ha tornat a reeditar més i trobar-ne un exemplar no és gens fàcil. El preu que es pot arribar a pagar a la revenda està als voltants dels 200 euros.

Policia i parella en moto. Tamariu, 1965. Col·lecció MACBA. Fons Xavier Miserachs
Als retrats se'ns apareixen dos mons que conviuen aparentment; com el que és vell i el més innovador, com el color amb totes les seves games i el blanc i negre absolut. Platges arrebossades de pells torrades lleugerament tapades amb reduïts biquinis o dones guarnides amb mocadors negres al cap, munions de cartells publicitaris que anuncien les properes sortides dels «cruceros» que alhora conviuen amb els de les «corridas de toros» de torn. Aleshores, Miserachs tenia només 30 anys i vivia un dels seus moments més dolços. Els coordinadors de la Biennal, Enric Bruguera, Maria Planas i Lluís Català, sota el vist-i-plau de les filles del fotògraf (Mar i Arena) han rescatat per poder ser exposades, 25 imatges del llibre Costa Brava Show.

Home saltant a una embarcació de pesca. Lloret, 1965. Col·lecció MACBA. Fons Xavier Miserachs
Xavier Miserachs, morí a l'edat de 61 anys a ran d'un càncer de pulmó. Va obtenir la Creu de Sant Jordi el mateix any de la seva mort, el 1998. Publicà diversos llibres de fotografia a banda d'un extensíssim arxiu que actualment es conserva al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, constituït per aproximadament unes 80.000 imatges fotogràfiques (60.000 negatius i 20.000 diapositives) juntament amb quaderns, documents i la biblioteca personal del fotògraf.

...el fotógrafo no tiene una clase social concreta que lo acoja. No es ni un obero ni un empresario, ni un finolis ni un granuja, pero es capaz de desempeñar cualquiera de estos papeles y muchos más. Para mí, el fotógrafo practica siempre el transfuguismo social.

Xavier Miserachs  

Espai Bòbila Vella on convergeixen exposicions de diversos fotògrafs
La Xa Biennal:
La Biennal a les xarxes socials:

dimarts, 24 d’abril de 2018

Nil Barrera i Ruiz «Mag Nil». Benvinguts al millor espectacle del món!

Mag Nil mostrant alguns dels seus trucs en un atapeït magatzem, 2018
Només els propis mags, il·lusionistes i prestidigitadors saben que, a banda de tenir certes habilitats, han de dedicar moltes hores de pràctica, doncs un mag, mai haurà de mostrar la solució dels seus trucs.

Mag Nil manipulant una bola dins un mocador, 2012
Nil Barrera Ruiz va néixer a Palafrugell, el 15 d'abril de 2003. Aquest jove de només quinze anys, porta més de mitja vida entretenint al públic amb sorprenents i misteriosos trucs, talment com si hagués nascut amb el do de tenir poders màgics o sobrenaturals. I és que Nil, a l'edat de només tres anys, es va començar a apassionar pel món del circ i tot el que l'envoltava, primerament als espectacles dels circs ambulants que arribaven a Palafrugell, com ara el Circo Europa, el Circo Americano o l'històric Circ Raluy i més endavant amb l'internacional Circ du Soleil

Mag Nil realitzant una exhibició de màgia amb només vuit anys, 2011
Aleshores, un joveníssim Nil comença a organitzar petits espectacles amb un reduït nombre d'espectadors (per a la família, amics, festes d'aniversari...) i ell mateix ho elabora tot; des dels números amb malabars fins als d'equilibri i més endavant, a ran d'una joguina de màgia que li regalà el seu pare, Nil acabarà incorporant-hi els primers jocs de mans. 

Tauró submarí i d'altres personatges de Tintin construïts per Nil
Conjuntament amb el procés de la descoberta de l'il·lusionisme, la imaginació de Nil s'anava afiançant amb dues altres passions; la lectura i l'escriptura i Nil s'inspira creant mons que els dona vida, construint maquetes de cartolina i cartró ploma dels seus personatges predilectes, com ara tots els de la saga de Tintin, conjuntament amb els artefactes que hi apareixen, com el coet que viatja a la lluna, l'avió biplaça, el tauró submarí i, fins i tot, el cèlebre Castell de Moulinsart. El mateix li succeí amb el musical de Geronimo Stilton, que a causa de l'impacte que li va provocar, decidí d'organitzar el seu propi, després d'haver-se llegit tots els llibres de la col·lecció.

Nil maquetista, construint el Castell de Moulinsart de Tintin, 2016
L'any 2014, un emergent Mag Lari inicia una col·laboració setmanal durant la segona temporada del famós programa de Televisió de Catalunya El Gran Dictat, i Nil va quedar meravellat per aquell prodigiós personatge, conegut a banda dels seus trucs sorprenents, pel seu humor elegant i alhora irònic, que ha consolidat una nova manera de fer màgia, fent que els seus espectacles i posades en escena siguin la clau del seu èxit. Aleshores Nil, amb només onze anys, sense saber ben bé com, va començar a prendre-li els trucs de màgia i és aquí on rau la gran singularitat del jove mag; Nil és totalment autodidacte, sense haver passat mai per cap escola ni cap curs, i es fabrica els seus propis trucs de màgia; per una qüestió de voler saber fins on pot arribar, però també perquè els bons són molt cars i difícils de trobar.

Mag Nil i Mag Lari al Teatre La Sitja de Fornells, 2017
Tot i que Nil domina gairebé totes les branques de l'il·lusionisme, els seus trucs predilectes són els de grans il·lusions que són els d'aparicions i desaparicions, asserrament, levitació o transformació, en caixes de tots tipus i mides. Caixes que fabrica ell mateix amb l'ajut del seu pare i la seva àvia en l'elaboració de les teles. A banda, la fidel companya d'actuacions, és la seva cosina Alba Ruiz Muñoz (de la mateixa edat que Nil) i de vegades, compta amb la col·laboració esporàdica d'algun amic o company de classe, que per sobre de tot, hauran de mantenir el secret professional de no desvetllar mai la solució de cap truc.

Mag Nil, protagonista d'un truc d'il·lusió a casa seva, 2016


Mag Nil actuant a la Fira Internacional de Màgia (FIMAG), 2017
Després d'ampliar les actuacions en espais de caire més public, com ara a: l'Eix Espai de Psicomotricitat, Centre Fraternal, al carnestoltes del Col·legi Sant Jordi, la 34ª Festa de l'Esport (organitzada per l'Institut Municipal d'Esports de Palafrugell), al Festival Flors i Violes o la Biblioteca Municipal de Palafrugell, la gran oportunitat de Nil arriba aquest 2018 a ran de l'èxit obtingut en l'actuació de l'any passat durant la 6a Fira Internacional de Màgia (FIMAG) de Torroella de Montgrí, juntament amb diverses joves promeses de l'il·lusionisme, dins la gala Mags Joves. D'aquesta manera, Mag Nil ha tingut un espectacle propi a la FIMAG d'enguany, dins l'Escenari descobertes, on ha pogut mostrar la vàlua de ser un mag totalment autodidacte i de fabricar-se ell mateix tots els trucs. Una funció que, bàsicament, va constar de grans il·lusions; alternant amb jocs visuals i de participació amb canvis de vestuari i l’ambientació que hi aporten la música, el fum i les llums.

Nil mostrant diversos trucs de màgia que guarda al seu magatzem, 2018
Nil, orgullós d'on ha arribat fins al dia d'avui, m'explica que amb tot el material de què disposa, podria fer més de cent números diferents d'il·lusionisme! Números que combina segons l'espai, temps de què disposa o públic per a qui a d'actuar. Però amb tal volum de material, a casa seva ja fa temps que no hi cap res més i ha hagut de llogar un magatzem, per bé que s'està plantejant de buscar-ne un d'encara més gran. 

Uns somrients Mag Nil i la seva fidel col·laboradora Alba, 2017
Per acabar l'entrevista, no m'estic de preguntar-li si de gran voldria continuar dedicant-se al món de l'il·lusionisme i, tot i que no té massa clara la resposta, doncs aviat haurà de començar a enfocar el seu futur acadèmic, sap que aquesta tria serà clau en donar continuïtat als seus espectacles perquè, al cap i a la fi, Nil, porta la màgia dins, des que va néixer.

Mag Nil a les xarxes socials: