 |
| Els germans Enric i Lluís Bruguera Martí asseguts al llom d'un porc. Palafrugell, l'any 1964. Foto Joan Bruguera. Arxiu familiar Bruguera-Martí |
Quan un poble perd les seves arrels més arcaiques, tot deixa de ser el que era i mor el més preat que el distingia i enriquia; el que li donava valor, però no només la vàlua material, sinó els altres valors: els de la seva identitat com a poble i dels seus costums.
Observant una foto familiar no massa antiga, hi apareix una celebració entre amics (la majoria, malauradament traspassats) amb el trist protagonista d'aquesta història: la matança del porc. Una escena que, ben segur, no es repetirà mai més. Perquè a
fi de prevenir problemàtiques d'ordre sanitari, les lleis actuals no
contemplen manipulacions alimentàries casolanes. I d'aquesta manera, ens
han matat el porc i la truja…, i ha mort a Palafrugell i en els indrets
més rurals i de pagès.
 |
| La matança del porc era una celebració que durant molts anys va aplegar família i amics. D'esquerra a dreta: Lluïsa Martí, Victòria Peiró, Josep Alsina, Víctor Turont amb la seva filla Olga, Anna Bach amb la seva filla Anna Roig, Joan Bruguera i Rosa Ferrer. Palafrugell, l'any 1975. Autor desconegut. Arxiu familiar Bruguera-Martí |
Existia a Palafrugell, just al costat de les cotxeres de la «viuda Trias», un magatzem farcit de saques que utilitzava la fàbrica de suro de can Bruguera. Al fons, un petit estable on durant tot l'any s'engreixava un porc fins a arribar als primers freds. Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi, diu la dita. Ironies del destí, l'animal era captiu en una petita cort al bell mig del carrer de la Llibertat.
 |
| Antic magatzem de la fàbrica “Tapones E. Bruguera”, en l'actualitat L'Eix (Centre de psicomotricitat i pedagogia corporal), l'any 1992. Foto Enric Bruguera. Arxiu familiar Bruguera-Martí |
El que no recordo (o potser no vull fer-ho), és el precís instant del sacrifici de la pobra bèstia, però sí gentades de gent amunt i avall. Esmolets afilant gavinets de totes mides i formes que el matador mostrava talment com si fossin trofeius. La mocadera* donant ordres a la resta de col·laboradores i preparant les
peroles d'aram, juntament amb una munió d'atuells per embotir les
botifarres. I nosaltres, els més menuts, que entre crits juganers i esbarrambats intentàvem d'apaivagar els del malaurat garrí en ple sacrifici que,
lentament, anava perdent la sang i la vida (aquests sí que no me'ls he
pogut treure mai més del cap).
—De pressa, de pressa… Feu-ne via. Dueu-me un ensat ben gran.
Cal aprofitar-ho tot! Cridava la mestressa tot trascamant.
 |
| Treballadors i amo de la fàbrica de taps de suro Tapones E. Bruguera*, l'any 1953. Autor desconegut. Arxiu familiar Bruguera-Martí |
I mentre algú sotmetia les ordres de la dona, el matador s'iniciava en l'art de socarrimar el porc. Llavors (un record més potent que el de l'oïda), una fortor empestava tot l'espai que fins aleshores només feia flaire de dolça pols de suro, donant pas al tuf de socarrim insistent que fa el pèl cremat. Fet que imagino, devia arribar a totes les cases del veïnat. Com la de la Maria Lapedra o de l'Angelina Bruguera. I algun agosarat s'acostava fent-se partícip de l'acte per poder escallimpar alguna xuia, llonza o un bon grapat de llardons.
 |
| Netejant la budellada abans de fer les botifarres. Can Vidal, Mont-ras, l'any 2009. Foto Maria Bruguera |
És en aquest moment en què la mocadera contractada per a l'ocasió, na Victòria Pairó (veïna d'en Josep Alsina i la Rosa Ferrer, al safareig de la Font), recollia la budellada en gibrelletes, netejar-la amb llimona i endur-se-la cap a les estances del davant de la fàbrica de can Bruguera al carrer de la Rajola.
 |
| Controlant el bull de les botifarres de perol. Can Vidal, Mont-ras, l'any 2009. Foto Maria Bruguera |
Allí l'activitat era frenètica. Tan bon punt arribava la carn, prèviament examinada pel veterinari, i ja separats els lloms dels pernils, es triava el greix de la carn, es desossava i classificava per fer-ne els diferents tipus de bulls, botifarres, pernils, lloms, llangonisses, menuts i llardons… Mentrestant, s'anaven coent les botifarres de perol, sota el permanent esguard de dos sentinelles que en controlaven el bull.
El més divertit per a nosaltres, els més menuts, era de veure treballar la màquina de trinxar carn. Una mena de molinet amb maneta manual que, juntament amb la sal i el pebre, embotia els pluriformes budells per a transformar-los en botifarres.
 |
| Embotint botifarres amb la trinxadora de carn. Can Vidal, Mont-ras, l'any 2009. Foto Maria Bruguera |
Sang i fetge, llardons fregits, tot barrejat amb col i patata era l'esmorzar. Però no pas per massa temps, perquè s'havia de fer especial atenció en les llangonisses i a la resta d'embotits que requerien compactar-los al màxim, ja que del seu resultat final en depenia l'èxit de la matança i el prestigi de la mocadera contractada.
 |
| Assecant la vianda. Magdalena Cama (in mem.), mestressa de can Vidal de Mont-ras, l'any 2009. Foto Maria Bruguera |
Passats dos dies d'intensa feina, a les estances més exhalades de la casa, pendolejaven tota mena de botifarres i pernils en fines perxes de canyes, com un exèrcit de soldats, a fi de resguardar-los de possibles gats, ratolins i rates o qualsevol altre animal, fins i tot de dues potes.
gavinet m.
Malformació molt comuna de ganivet. Instrument de tall.
trofeiu m. Malformació
arcaica de trofeu.
mocadera f. Dona encarregada de la
neteja de la mocada o budellam del porc que l'arreglava per a fer-ne
embotits.
esbarrambat –da adj. 1 Barroer, poc
prudent. 2 Maldestre.
ensat m. Olla
de terra o de metall amb una sola ansa.
trascamar v. intr. Moure
les cames com per fer l’efecte de
caminar, tot i que aquí també s’usa en el sentit d’enfilar-se.
escallimpar v. tr. Veure sobtadament i sense massa nitidesa ni detall una
persona o cosa.
xuia f. CUL.
Ieisme de xulla, cansalada.
llangonissa f. malformació molt comuna de llonganissa.
pendolejar v. tr. Tret de la malformació de pendolar. Moure’s amb un moviment
oscil·latori, com un pèndol.
Definicions extretes del llibre Coses sentides, el parlar de Palafrugell. Maria Bruguera i Carlos Serra. Edicions Baix Empordà, 3a edició. Any 2019
(*)Identificació dels treballadors de la fàbrica Tapones E. Bruguera. Baix asseguts: Josep Alsina, Joan Bruguera i Montserrat Servià. Primera fila: Maria Sobrepera, Àngela Bruguera, Rosa Monells, Cèlia Vilà i Conxa Torres.Darrere: Sense identificar (podria ser un “mostraire” o un tal Escuder, que era un treballador eventual) i Eduard Bruguera, amo de la fàbrica.
La resta de fotografies en color, corresponen a una de les darreres matances del porc al mas de can Vidal de Mont-ras, l'any 2009, realitzades per mi mateixa i sota l'autorització dels seus protagonistes.
--
Per saber-ne més:
- La matança del porc 1990. Mediona, anys 90
I per escoltar-ne més:
- La matança del porc. Pi de la Serra
