Plaça Nova amb la torre de Can Moragas, 1908. Foto: Àngel Toldrà Viazo. Fons: Arxiu Municipal de Palafrugell

dimarts, 25 de setembre de 2018

Montserrat Bofill i Boera. El valor de ser autodidacta en temps difícils

Pastels Rembrand que Montserrat guarda com un tresor
Fins allà on arriben els records més llunyans de Montserrat, sap, que des de sempre li ha apassionat el dibuix; arreplegant papers al seu pare per poder-hi pintar qualsevol cosa.

El matrimoni Bofill-Boera amb les seves quatre filles. Palafrugell, 1945
Montserrat Bofill Boera va néixer a Palafrugell, el 17 de maig de 1933. És la tercera de quatre germanes (Maria Rosa, Maria Dolors, Montserrat i Teresa). El seu pare, Esteve Bofill Rovira, feia de comptable en un magatzem de la Germandat de Pagesos de Palafrugell, feina que combinava amb la d'escrivent a Manufactures. La mare, Concepció Boera Girbau, era modista i treballava en un reputat taller a la vila, juntament amb les seves germanes, que era propietat de l'àvia, on s'elaboraven tota mena de peces de teixit, sobretot per a la gent benestant de Palafrugell, ja que era un taller amb molt de renom dins el gremi.

Pintura realitzada per Montserrat amb només 13 anys
Però el que verdaderament interessava a Montserrat no eren precisament ni el fil ni l'agulla, sinó el dibuix en el seu estat més pur. Es dedicava a dibuixar estampes realitzades en llapis sobre paper. Montserrat es va iniciar en la pintura al Colegio de las Hermanas Carmelitas de la Caridad de Palafrugell (actual Escola Vedruna), de la mà de la religiosa Carmen. Un dia la seva germana Maria Rosa, li va comprar una capsa d'aquarel·les Taker per 50 ptes. i fou d'aquesta manera que Montserrat començà a posar color a les seves il·lustracions. No passà gaire temps fins que el director de l'Escola d'Arts i Oficis de Palafrugell (el senyor Lluís Medir Jofra) es va adonar del potencial d'aquella jova que devorava el carbó. 

Absolutament autodidacta i instruint-se amb llurs propis mitjans, sense l'ajut de cap mestre ni professional, Montserrat començà a copiar dibuixos a través de postals i il·lustracions que trobava en llibres que li queien a les mans, l'un rere l'altre, i com que ho feia molt bé, la gent li demanava de poder-los exposar en botigues i, fins i tot, havia guanyat algun premi. Aleshores, tenia entre onze i dotze anys.

Punta al coixí de Montserrat, 2018
Amb catorze, edat en què la majoria de nenes es veien obligades a plegar de l'escola, Montserrat no en fou una excepció. Aleshores, aparcà dràsticament els llapis i van passar molts anys sense que pogués tornar a dibuixar. Només en la imaginació de la seva ment és on podia donar forma als colors i, a poc a poc, trobà en el punt i la costura, un reemplaç de la creativitat captiva. És en aquesta època quan Montserrat s'inicià en l'art de la mitja, del punt de creu, de les puntes al coixí (boixets), etc., tècniques que no abandonaria mai més i de les quals n'és una autèntica mestra.

El 7 de setembre de 1959, Montserrat es casà amb el seu promès, Joan Lloveras Casamort, i la jove parella establí la seva residència a casa dels pares de Joan, al carrer de Palamós, on la família hi regentava una botiga de sabons, detergents, vins i licors, i Montserrat hi ajudava en tot el que podia. 

Joan, tan bon punt acabà els estudis a l'Escola del senyor Àngel havia d'anar a fer de xofer (tal i com era la voluntat del seu pare), però a ell li agradava més la mecànica i se'n va anar a treballar al taller de can Dellonder i després, al de can Gallard. Fins que un dia li varen oferir feina a l'ajuntament de Palafrugell, perquè s'acabava de crear un càrrec per jubilació. I fou així, que Joan obtingué una plaça al Consistori relacionada amb l'aigua, que coincidí amb els inicis de la connexió del clavegueram a la nostra vila.

Publicitat taller Dellonder, Palafrugell, 1923
Aviat arribarien els fills: l'any 1961 nasqué Rosa Maria i el 1967, Joaquim. Però un altre cop, tampoc va tenir la oportunitat de continuar dibuixant, i van haver de passar una bona colla d'anys sense les obligacions dels horaris de la botiga de cals sogres i amb els fills ja grans, quan Montserrat, havent sobrepassat la seixantena, descobrís els cursos de dibuix per a adults (que aleshores s'impartien a can Genís a través de l'ajuntament de Palafrugell). I per primera vegada gaudí de classes de dibuix i pintura de la mà de dos professionals: els mestres Àlex Trabal Vallespín i la seva dona Ona Esteban Hernández. És aquí on, finalment, va poder posar en pràctica tot el que havia après anys enrere per ella mateixa de manera autodidacta i s'introduí en diverses tècniques, bàsicament realitzades sobre cavallet, però sobretot amb guix i pastel, que són amb les que sempre s'hi ha sentit més còmoda.

Verge de la Moreneta feta per Montserrat. Pastel sobre paper, 2018
Actualment, Montserrat té vuitanta-cinc anys i, tot i que ha passat els darrers dos anys tenint cura del seu espòs que tot just morí el 2017, continua gaudint del plaer del dibuix i de la remembrança de quelcom que podria haver sigut, però per sort, no es va perdre en el camí dels desitjos mancats.   

Mostra de diverses obres de Montserrat realitzades en diversos estils

18 comentaris:

  1. Molte be Maria, molt ben redactat i posa-ti el que ella volia.
    Ara si que va be la manera de fer el comentar-ri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mama, gràcies a tu he pogut realitzar aquest article, ja que jo no coneixia la Montserrat.

      Elimina
  2. Això succeeix perquè la persona ja neix artista, bon treball
    Rosa M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament Rosa Maria.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  3. Gràcies per publicar l'article sobre l'àvia! Perdona que et contestés tan tard... Porto una temporada que no ha estat de les millors i ha costat trobar un moment per poder-m'hi posar.
    Gràcies, de nou!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu i a la teva mare, però sobretot a l'àvia Montserrat que accedí a l'entrevista i a mostrar-me tots els seus tresors i records.

      Elimina
  4. Impressiona veura com a les dones s'els hi tallava les ales aixis. Com ens educaven a resignar-nos, i a complaura els desitjos dels altres, abans dels nostres. Grácies per compartir-nos i recuperar histories de dones i fer-les visibles!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Núria, aquest blog, a poc a poc va agafant veu femenina.
      Siguis on siguis. Moltes gràcies per ser-hi sempre!

      Elimina
  5. Hola Maria
    Moltes felicitats,és un article simple i ben estructurat, va del general al concret amb paràgrafs ben definits, i això el fa àgil de llegir.
    Felicitats de nou. Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Joan. Això mateix vaig pensar quan el vaig veure acabat.
      És un article simple, sense cap més complicació que la història d'una dona com tantes, però és tan bonic haver-li pogut donar a la Montserrat un petit reconeixement!
      Moltes gràcies.

      Elimina
  6. Tant a l'Ona com a mi, ens honora el fet de ser un referent i d'haver aportat aprenentatge a la Montserrat i a totes les persones que van passar per les nostres classes. Moltes gràcies per la menció i a elles per la feina que van fer i la que han fet a partir d'aquella experiència tant enriquidora per a nosaltres.
    Molts petons i moltes gràcies Montserrat. Moltes gràcies Maria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Àlex i Ona, moltes gràcies per aquestes boniques paraules que honoren als seus protagonistes; els vostres ex-alumnes.

      Elimina
  7. Impressionant com pintava als 13 anys....
    Probablement en una altre època hagués pogut continuar amb la seva vocació.
    Gràcies per donar veu a les dones

    ResponElimina
    Respostes
    1. Isabel, això mateix vaig pensar. Però tot i així, la Montserrat se'n va sortir molt bé i mai va perdre ni les ganes ni la il·lusió.
      Moltes gràcies per seguir les "històries" del teu estimat Palafrugell.

      Elimina
  8. carmen suñen4/10/18 5:43

    Gràcies Maria per fer visible a dones que les van fer invisibles

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Carmen pel teu comentari. De ben segur que Montserrat està feliç amb els vostres reconeixements!

      Elimina
  9. Felicitats tieta, un petit homenatge ben merescut! Endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Carme pel teu comentari!

      Elimina