20 anys d'història de l'Associació Amics del Pessebre del Baix Empordà

Detall del pessebre “Desperteu-vos i aneu a Betlem”, de Ramon Serra i Maria Gràcia Artigas, figures Pepa Pessebres

El febrer de l'any 2004, un grup de pessebristes procedents de diversos municipis de la comarca, varen fundar l'Associació Amics del Pessebre del Baix Empordà amb seu a Mont-ras, i el mes de desembre del mateix any, ja varen presentar la 1a Mostra de Pessebres i Diorames. Des d'aleshores, any rere any, han continuat exposant els seus treballs. De manera que, enguany, se celebra la 20a edició de la mostra.

 

Detall del pessebre bíblic realitzat amb figures de «clicks» de Playmobil, de Jordi i Gina García

Durant aquests vint anys d'història, l'associació ha anat creixent i evolucionant; ampliant l'espai i innovant en les seves creacions, però sobretot s'ha anat dedicant a transmetre aquest art tan tradicional a través de l'escola de pessebrisme. I la vila de Mont-ras, s'ha convertit en l'únic lloc de la comarca on es poden aprendre les diverses tècniques del pessebrisme en les modalitats de diorama i modelatge de figures, a través de cursets, que cada any s'imparteixen des de la mateixa associació i que estan oberts a tots els públics. 

 

Detall del pessebre “Bugada al pessebre”, realitzat pels alumnes de l'Escola Torres i Jonama de Mont-ras, que cada any col·laboren elaborant un pessebre amb diversos materials d'ús quotidià

Detall del diorama “Naixement a la Sagrada Família”, de Maria García Arenas i Llorenç Riera Lacomba. Fotografia Maria García. Fons Associació Amics del Pessebre del Baix Empordà

La característica del diorama, construït directament dins d'una caixa, és que juga amb la perspectiva i dona al pessebre de profunditat. Aquesta curiosa tècnica va ser inventada a Barcelona, ara fa més de 100 anys, pel mestre pessebrista Antoni Moliné Sibil, i és especialment apreciada entre els pessebristes, perquè es considera el vessant més artístic del pessebre.

 

Detall del diorama “Anunciació al pantà de Sau”, d'Antònia Cabello

 

Detall del diorama “Cercant posada”, de Narcís Castells, figures Montserrat Ribes

Enguany, i coincidint amb el 20è aniversari de la fundació de l'associació, es compleixen 800 anys de la creació del primer pessebre. Punt de partida de les representacions del naixement, quan Sant Francesc d'Assís, aprofitant la celebració de la missa de Nadal de l'any 1223, va proposar als seus companys del santuari de Fonte Colombo, de fer una escenificació en un bosc del poble de Graccio (Itàlia), per a la celebració de l'ofici. En aquella ocasió, doncs, es va fer una representació del naixement de Jesús en una menjadora d'animals com a altar, i un bou i una mula a cada costat de la imatge de l'infant.

 

Detall del diorama “Nadal al mas Corredor de Pals”, de Joan Pere Hernández Valdivieso

Detall del diorama “Anunciació als pastors fora vila”, de Pere Colomer Nadal, pintura Jesús Mora Bosch

El costum de representar el naixement de Jesús durant el temps nadalenc i de reproduir-lo en pessebres amb figures plàstiques, no va arribar fins al segle XV. Primerament, als palaus dels nobles, però a poc a poc, es va anar estenent i popularitzant, convertint-se en una tradició molt arrelada a Catalunya, que alhora va donar peu a celebrar la famosa Fira de Santa Llúcia (als voltants de la catedral de Barcelona), on des de l'any 1788, s'hi poden anar a comprar tota classe de figures, suro, molsa, casetes, estris i materials diversos per poder guarnir els pessebres.

Detall del pessebre popular “Can Pipes d'Esclanyà”, de Lluís Brias Darnaculleta i Josep Farrarons Sicars

El pessebre, sense cap mena de dubte, es considera un element del patrimoni cultural que actualment es troba en vies de ser inscrit dins la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. A més, el pessebre popular català té una figura pròpia: el caganer, amb un origen que es remunta a finals del segle XVII i principis del XVIII, però que no es va popularitzar fins al XIX. Aquesta figura, en actitud de fer de cos, pretén amb la seva acció, enriquir la terra i proporcionar prosperitat per a l'any que ve. 

El caganer del pessebre exterior, dissenyat pel ninotaire Miquel Llenas Janoher Lai. Fotografia Maria García. Fons Associació Amics del Pessebre del Baix Empordà

Poema de Nadal El caganer, de Francesca Aubanell

Un pastoret molt golafre
fent camí cap a Betlem
li ha agafat mal de panxa
i busca una mata impacient.

Un majoral l'apressa
“Vinga, vinga, caganer!”

Que tot això et passa
per ser massa llaminer.

L'estel que tot ho vigila
se n'adona d'aquest fet
“Poso la llum més fluixeta”
li diu a l'angelet.

No sigui que algun espieta
descobreixi el pastoret.

 

La tradició diu que la realització del pessebre havia de començar el dia 25 de novembre, per Santa Catalina, i s'havia de desfer el 2 de febrer, dia de la Candelera. Però la societat és canviant; fets com el capitalisme i la globalització ens han envaït i inevitablement han anat transformant les nostres vides i costums. Tanmateix, el pessebrisme és art, cultura i tradició i, com a tal, s'hauria de preservar. Al cap i a la fi, les tradicions formen part de la nostra identitat com a poble.

 

A la mostra d'enguany també s'hi poden trobar pessebres originals, com ara un naixement de ganxet realitzat per Lluïsa Martí Gich. Fotografia Maria García. Fons Associació Amics del Pessebre del Baix Empordà

Per tot això, des de l'Associació Amics del Pessebre del Baix Empordà us conviden a visitar, admirar i difondre una vegada més la Mostra de Pessebres i Diorames de Mont-ras. Tot un aplec de petites meravelles que són obres d'art —efímer, en la majoria dels casos— però art, assegurant-vos que no us decebrà en absolut.  

 

Programa de la XX Mostra de Pessebres i Diorames de Mont-ras, exposats a la Sala Polivalent de l'Ajuntament fins al 7 de gener, i a partir del 8 fins al 28 de gener obert només caps de setmana

Inauguració de la XX Mostra de Pessebres i Diorames de Mont-ras, divendres 1 de desembre de 2023: Lluís Perpiñà Torrent (2n tinent d'alcalde), Vanessa Peiró Royán (alcaldessa), Albert Català Pou (president de l'Associació Amics del pessebre del Baix Empordà) i Jordi Montlló Bolart (antropòleg, museòleg, pessebrista) convidat per a l'acte inaugural dels 20 anys de l'associació amb la ponència “El pessebre és sentiment”

*Fotografies seleccionades de la mostra d'enguany, extretes del blog El pessebre de la Mula, propietat de Jordi Montlló Bolart

 

--

Per saber-ne més:

 

Pòdcasts:

• Ràdio Palafrugell - ‘Mode avió’: L'entrevista a Albert Català sobre els pessebres de Mont-ras
  

 

Blogs/Webs:

• El pessebre de la Mula: 20 anys de pessebres i diorames a Mont-ras
• El blog d'un de Reus: El Caganer 

• Jordi Bilbeny: La sacralitat perduda d'«El Caganer»

 

I per escoltar-ne més:

• Grup Enderroc. El Caganer

 

• Cor Vivaldi Televisió, direcció Albert Guinovart. Fum, fum, fum
  

Coses sentides, el parlar de Palafrugell. El llibre de les "palafrugellenqueries®"

Coses sentides, el parlar de Palafrugell, 3a edició. Corregida, millorada i ampliada amb més de 300 noves entrades!

En aquest post explicaré la manera com hem anat elaborant el llibre Coses sentides, el parlar de Palafrugell, des de la 1a i 2a edicions (setembre, 2009, abril, 2011) fins l'actual (abril, 2019) en una 3a edició millorada, corregida i augmentada amb 300 noves entrades, fent un total de més de 2.000. Per això, he transcrit íntegrament la meva intervenció durant l'acte de presentació del llibre, que va tenir lloc el passat dissabte, 13 d'abril al Teatre Municipal de Palafrugell.

Un agraïment particular als qui hi vàreu assistir, però dedicat especialment als qui no vàreu poder ser-hi.

M'agradaria començar amb una cita de Mossèn Gumersind Vilagran Roquí, un rector que hi va haver a la Parròquia de Sant Joan de Palamós, que diu:  

 "Estimar el poble, és estimar-se a si mateix".

 

Intentaré explicar-vos les passes que hem anat seguint amb en Carlos durant tots els anys que fa que estem recopilant paraules, expressions i maneres de parlar típiques de la gent de la nostra vila: les "palafrugellenqueries", tal i com també les anomenava el poeta i escriptor local, Josep Martí Clarà "Bepes". 

Josep Martí Clarà "Bepes" recitant La Segona Balada del Tren Petit, l'any 1956. Autor desconegut. Col·lecció Maria Bruguera

Primer de tot, dir-vos que ni en Carlos ni jo mateixa tenim formacions acadèmiques ni professionals que ens hagin encaminat cap a l'estudi de la llengua catalana; som dos persones totalment autodidactes, i la nostra gran motivació és simplement de sentiment: un sentiment d'estima i de respecte molt grans cap a la nostra vila, i un immens agraïment als nostres pares, avis i avantpassats. 

En Carlos, a coll botet de l'àvia "Treni" a la casa del carrer de Palamós al barri de la Creu Ratinyola, l'any 1963. Autor desconegut. Col·lecció Carlos Serra

El dia del meu bateig, entre mantellines de negre rigorós. Iclèsia de Sant Martí, l'any 1965. Autor desconegut. Col·lecció Maria Bruguera

Tots dos, a banda d'haver viscut força anys de la nostra existència amb alguna de les àvies, vam pensar que el "seu" parlar s'anava perdent a marxes forçades. A més, el català que actualment s'està ensenyant a l'escola i el que es parla als mitjans de comunicació, té tendència a normalitzar-se i estandaritzar-se i, així, poc a poc, ens vam adonar que s'anava menjant la nostra parla més arcaica, i la que des de sempre ens ha donat identitat com a poble.

Escolarització en castellà. Aula de 3r d'EGB. Col·legit Diocesà Prats de la Carrera "Garbí", l'any 1972. Autor desconegut. Col·lecció Carlos Serra

I tos dos, també, abans de trobar-nos a ran de la crida —a través d'un anunci— a la Revista de Palafrugell ja feina una bona colla d'anys que estàvem recopilant paraules i dites típiques de Palafrugell. Per la meva banda, podria dir que fa més de mitja vida que ho estic fent.

Festival de sardanes al pati del Col·legit Vedruna. Al darrere, "l'Hermana" Nuri filmant amb una Super 8, l'any 1976. Autor desconegut. Col·lecció Maria Bruguera

I com es pot elaborar un llibre com aquest amb un llistat inacabable fruit de tants anys de treball? Doncs en la primera edició (octubre de 2009) vam aportar el nostre propi material, però a banda es varen designar diversos representants: un del món del suro, un de la pagesia i, finalment, un de la pesca i el mar. Nosaltres dos, els representants i d'altres col·laboradors, ens vàrem transformar en el que es va passar a nomenar "consell assessor". Aleshores, durant una bona colla de mesos, ens reuníem setmanalment els dissabtes per la tarda a discutir totes i cadascuna de les paraules suggerides.

Josep Piferrer Rigall "el Cisteller" (in mem. Membre del "consell assessor") i la seva dona Paquita Cabezas Sabater (in mem.), fent una observació a n'en Carlos, l'any 2019. Foto Maria Bruguera

Va ser un treball molt complicat, llarg i feixuc, doncs de vegades es proposaven paraules, però que després costava molt saber quan es deien (és a dir; situar-les en l'època), si eren autòctones (exclusives de la nostra vila) i què volien dir. I aquí s'ha d'agrair un cop més la gran tasca del "consell assessor".

Però també hem tingut moments molt divertits, sobretot amb les expressions que fan referència a personatges antics i pintorescs de la vila, que només per elles mateixes fan fogar de riure i que, casualment, n'hi ha força més en nom de dona que d'home, com és el cas de "n'Alèies", on s'esdevé l'expressió: semblar la gran de n'Alèies, per designar algú que era molt encantat. "Na Piua": tenir el tremolor de na Piua, per definir qui patia de tremolors molt forts i persistents. "Na Girala": tenir l'espant de na Girala, quan es tenia un ensurt poc justificat o, "na Poua" (que devia ser la dona d'un tal Pou): agafar ses dreceres de na Poua, quan es feina una volta exagerada per anar a algun lloc o també per retreure a algú que havia trigat molt en arribar a una cita.

Anem, doncs, a la part pràctica. El procediment de com una paraula o frase esdevé publicable o no:

1. El primer que fem és veure d'on ha sortit. Qui l'ha dit anteriorment. És el que en diem "recerca familiar". Preguntar als més grans si l'han sentit alguna vegada durant la seva vida, si l'han dit i si la segueixen utilitzant.
2. Seguidament, es discuteix amb el "consell assessor". Si no es podia fer en la totalitat dels seus membres, s'havia de demanar-ho de manera individual, que és el que hem hagut de fer els darrers anys, degut que la mitjana d'edat de llur membres rondava els vuitanta i, malauradament, la majoria d'ells ja no estan entre nosaltres.
3. Realitzem investigacions per altres vies. Actualment tenim un gran avantatge respecte anys enrere, quan vam començar a fer les primeres recerques, i és el Diccionari en línia Català-Valencià-Balear Alcover Moll. Gràcies a la col·laboració amb l'escriptor i lingüista Alcover, la folklorista llofriuenca Irene Rocas Romaguera, va fer una feina extraordinària elaborant cèdules (o fitxes) que pertanyien a la parla de Llufriu i rodals.
4. Altres diccionaris en línia que hem utilitzat són, per exemple: el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans IEC, o el Gran Diccionari General de la Llengua Catalana, entre d'altres...
5. De vegades hi ha paraules que, tot i que apareixen als diccionaris més normatius, les hem volgut incloure, doncs hem considerat que, o bé són molt característiques de casa nostra o bé que estan en absoluta recessió amb un risc considerable de desaparèixer, com per exemple: baba per dir àvia, desguitarrar usat quan alguna cosa no funciona bé, guilopo per ximple, païdor per estómac o rompre per trencar.
6. Finalment, també fem aportacions de la nostra parla més genuïna, com és el cas del Web Rodamots, cada dia un mot, que és un butlletí a Internet que envia un breu missatge electrònic diari a les persones que prèviament s'hi han subscrit. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana amb el seu significat, un exemple d'ús i una citació. Aleshores, els subscriptors podem aportar el nostre parlar més autòcton o bé fer una cita on hi aparegui el mot que es tracta aquell dia.

Però, segurament us demanareu, i què passa ara, o què ens pot passar? Es perdrà la parla "palafrugellenca"? Us heu preguntat mai per què es perden les llengües en el seu territori d'origen?   

Última parlant del "bo", una llengua que ja no existeix. Illes Andaman, Oceà Índic

Alguns episodis de la història ens mostren que, malauradament, algunes llengües s'han perdut perquè han aniquilat tota la població. Llavors, morts els parlants, morta la llengua. En circumstàncies més civilitzades, influeixen d'altres factors que val la pena esmentar:

1. La bilingüització asimètrica, o la força que té una llengua respecte una altra.
2. La pèrdua progressiva d'àmbits d'ús d'una llengua, o quan els seus interlocutors opten per una llengua en detriment d'una altra dins els àmbits d'ús habituals, com pot ser a l'escola, al bar, a la feina, al supermercat...
3. La interrupció de la llengua de pares a fills; quan els progenitors decideixen de parlar una llengua en comptes d'una altra.   
4. La interferència amb la conseqüent degradació de la pròpia llengua.

Mentre estava elaborant aquestes ratlles, vaig descobrir per atzar un article del filòleg Carles de Rosselló al diari digital "El Núvol" titulat Els últims parlants: com mor una llengua, de qui vaig manllevar les etapes que fan que algunes llengües es perden i l'enllaç d'un vídeo on una senyora canta una estrofa d'una cançó —que més aviat sembla un lament—. És el trist so d'una llengua que ja no es parla. La senyora Boa, que va morir el 2010 a l'edat de 85 anys, era última parlant del "bo", una llengua que es parlava a les Illes Andaman (situades a l'arxipèlag de l'Oceà Índic) on actualment hi ha una població de 350.000 individus i la llengua oficial és l'hindi.

La lletra diu:

Així com tremola la terra,

Així com l'arbre cau

Com un gran batec...

 

Per acabar, una cita de Josep Piera Rubió, poeta i escriptor de La Safor, Gandia: Tot es perd. Per això, perquè tot es perd un dia, la memòria no ha de ser mai dolguda recança, sinó una evocació vital.

Dedicat a les persones que estimen la llengua dels seus pares. Palafrugell, 2019. Foto Paco Dalmau

PVP: 12 € [gairebé esgotat, si és que ja no ho està...]
Punts de venda a Palafrugell (actualització abril 2025): Llibreria Nollegiu

--

Per saber-ne més:

• Divendres, Calella de Palafrugell: Paraules en ruta! 16/06/2013. 'El programa "Divendres" comença una setmana molt estiuenca des d'un indret perfecte, Calella de Palafrugell. Allà ens espera l'escriptor Màrius Serra, que plantarà la seva pissarra a la sorra de la platja per mostrar-nos quines són les paraules en ruta d'aquest racó de Catalunya'

 
Nota de la autora: com que la investigació lingüística no s'acaba mai, estem oberts a tothom qui vulgui fer noves aportacions per a futures edicions, així com col·laborar en xerrades i col·loquis per a escoles o biblioteques sobre la parla que es perd i la identitat lingüística local. Podeu contactar-nos a través de "Dades personals" dins aquest mateix blog.