Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París el 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908

dimecres, 8 de gener de 2020

Conxa Guisset i Alemany. Come to fly with me!

La Conxa durant una sessió d'entrenament de vol acrobàtic a l'Aeroclub Girona. L'any 1969. Col·lecció Conxa Guisset Alemany

El mes de març de 1969, apareixia en diverses portades de la premsa catalana una notícia estretament lligada amb Palafrugell. Els diaris es feien ressò de la primera dona pilot de l'Aeroclub Girona, amb número de llicència 6.751 i 37 al rànquing d'aviadores de tot l'estat espanyol. Concepción Guisset Alemany "la Conxa", es va convertir aquell any en la primera dona aviadora de la província de Girona. Tot un mèrit, tenint en compte que les dones, en aquella època, encara no gaudien de plena llibertat per a realitzar segons quines fites. 

La primera vegada que Conxa va pujar en una avioneta va ser a l'aleshores recentment inaugurat Aeroport de Girona, en el que s'anomena un bateig de l'aire, i ho va fer de la mà del qui era el seu home, el també pilot Enric Sabater Bonany. I tot i que l'experiència no va ser del tot satisfactòria, ja que es va marejar tant que quan va aterrar tot li donava voltes, es va dir a si mateixa que si el seu home pilotava, perquè no podria fer-ho ella... Vaig començar amb l'únic objectiu de no avorrint-me al bar, esperant que l'Enric anés fent pujades i baixades amb l'avioneta del Club, però em va acabar agradant tant que no me n'arrepenteixo de res. Abans era ell qui s'escapava d'on fos per anar a volar, però al cap de poc, ja vam ser-ne dos

La Conxa posant amb l'avioneta que també pilotava el seu espòs Enric Sabater Bonany a l'Aeroclub Girona. L'any 1969. Col·lecció Conxa Guisset Alemany

Així doncs, es va apuntar a les classes que es feien al mateix aeroport, i se li va donar tan bé que al cap de només vuit hores de vol, acompanyada per l'instructor de vol, el professor senyor Gorina, li va donar la "suelta"; és a dir, la primera vegada en què l'alumne haurà de volar absolutament sol. Una bona experiència. Una mica angoixant, però del tot satisfactòria. No oblidaré mai aquell primer aterratge sola. I després d'un examen amb el director de l'aeroport, va obtenir el títol de pilot privat, que només va fer servir per algun ral·li aeri, quatre passejades pel cel de la Costa Brava i poca cosa més, doncs ja era mare del petit Eduard (1962) i perquè va tenir el goig de quedar embarassada del seu segon fill Jordi (1970). 

La petita Conxa davant del mas de ca la Pastora de Llafranc. L'any 1944. Col·lecció Conxa Guisset Alemany

La Conxa va néixer el 19 de juny de 1940 al mas de ca la Pastora de Llafranc. El seu pare, Alfons Guisset, es va quedar la masia que anteriorment havien dut els seus pares (Cosme i Engràcia) per bé que la propietat era el Bisbat de Girona. Els avis de la Conxa havien vingut des de Prats de Molló (una petita localitat francesa, situada a la regió de Llenguadoc-Rosselló) instal·lant-hi un gran ramat d'ovelles que el seu avi va dur ell mateix des de Prats. L'àvia va començar venent llet i recuits, però també menant les ovelles pels rodals, i d'aquí li va esdevenir el sobrenom de "la Pastora".

Engràcia Martí "la Pastora" engegant el seu remat d'ovelles a la platja de Llafranc. Primera dècada del 1900. Col·lecció Conxa Guisset Alemany

Alfons Guisset, Carme Alemany i les seves dues filles (Núria i Conxa) varen ocupar el mas fins el 1944, dos anys després que un desgraciat accident s'endugués sobtadament la vida de la més gran de les dues filles, Núria, amb només nou anys. Alfons, en arribar de la guerra, va voler fer-hi arribar llum i aigua, però el bisbat li va denegar la petició, i amb la impossibilitat de tenir electricitat i aigua corrent, afegint-hi la desafortunada mort de la petita Núria, varen decidir de marxar del mas i muntar una lleteria al carrer de Sant Antoni (actual carrer Estret) de Palafrugell.

La Conxa a la lleteria familiar del carrer Estret on actualment hi ha el Restaurant La Xicra. L'any 1945. Col·lecció Conxa Guisset Alemany

Alfons i Carme volien que la seva única nena, llesta com un argent viu, aprengués de lletra i de números, i amb només vuit anys la varen dur interna a l'escola de les reverendes Escolàpies de Girona on també hi va aprendre francès. Conxa ens recorda que quan tenia deu anys va agafar l'escarlatina i les monges la varen posar a clausura durant unes setmanes (fet impensable que algú que no fos monja podés entrar a clausura en aquella època). Tot i així, guarda molt bon record d'aquelles cultes religioses que li varen ensenyar d'estudi i que amb esforç i constància la feina surt ben feta. Premisses que no ha deixar mai més de practicar en qualsevol de les seves comeses de la vida. Va acabar l'etapa a les Escolàpies amb el títol de Comerç i una excel·lent nota en mecanografia, que l'ha ajudat fins a dia d'avui.

La Conxa (primera dreta fila d'abaix) alumna de les reverendes Escolàpies de Girona. L'any 1948.
Col·lecció Conxa Guisset Alemany

Durant els estius, dels deu als disset anys, es va fer un tip de fer factures per a la lleteria amb una màquina d'escriure 'Underwood', que la seva mare anava a repartir per les cases on el seu pare hi servia els làctics que s'elaboraven al carrer Estret. A banda de fer d'escrivent, Conxa embolicava els paquets de 100g de mantega que es servien a la clientela. Més de 200 paquets a la setmana!

Màquina d'escriure dels anys cinquanta de la casa Underwood

Pels volts dels anys cinquanta, els gegants mundials de la indústria lletera preveien un gran canvi: la industrialització de la llet (provocada en gran part amb la intenció de prevenir problemàtiques de salut degudes a la ingesta i el consum de llet en mal estat) i al país s'hi començaven a instal·lar les grans empreses multinacionals làcties, com la Nestlé o la Danone, entre d'altres. Llavors, juntament amb una forta crisi del sector ramader, Alfons Guisset va decidir de deixar la lleteria, emprenent en l'incipient món de l'hostaleria i va fer construir el Club Llafranc (al camí de la Font d'en Xeco) en uns terrenys que havia heretat del seu pare. 

El Club estava inicialment pensat per poder acollir partits d'hoquei, de tennis, exhibicions de patinatge i, a més, disposava d'una gran sala de ball, però al 1957 esdevindria el modern Hotel El Paraíso. Una gran obra per a l'època, doncs s'hi va portar l'aigua i la llum des de l'anomenat Pont d'en Veiga, del mateix Llafranc (que Alfons Guisset també va pagar-ne la construcció) fins a dalt l'hotel.

Postal promocional de l'Hotel El Paraíso, pioner amb instal·lacions punteres com: piscina, pista de tennis, perruqueria i sala de festes per acollir-hi orquestres, entre d'altres serveis. Any d'edició: 1973

   

Certament, però, la primera vegada que vaig anar en avió, va ser als disset anys, quan tota sola me'n vaig anar a estudiar anglès a South Shields (una petita població costanera situada al nord est d'Anglaterra prop de la industrial Newcastle). Aleshores, la Conxa ja treballava dirigint l'hotel juntament amb els seus pares, fent-se càrrec de l'administració i la correspondència, doncs els idiomes i la mecanografia apresa a les Escolàpies li varen ser molt útils, i com que no dominava gaire l'anglès, va decidir que havia d'anar a Anglaterra per poder-lo perfeccionar i es va fer convidar per uns clients de l'hotel; un matrimoni britànic que havia vingut a través de l'agència britànica Cook.

La Conxa (primer terme) juntament amb la senyora Wesencraft al Forth Railway Bridge (pont que connecta Escòcia amb la ciutat de Fife) durant la seva estada a South Shields, 1957. Col·lecció Conxa Guisset Alemany

Ambdós eren mestres d'institut, i la Conxa seguia cada matí al senyor Wesencraft per assistir a classes al mateix centre on ell treballava. Es va fer el propòsit d'aprendre vint-i-cinc paraules diàries, però com que a la fi s'hi va estar sis mesos, va resultar que quan va arribar a Palafrugell el seu domini de la llengua anglesa va ser molt millor del que s'hagués proposat mai. 

A mode d'anècdota d'aquella primera experiència en solitari, la Conxa ens explica: Vaig volar des de Barcelona a Londres i allà em varen recollir uns turoperadors que em varen acompanyar a l'estació de tren per anar a New Castle, i després la família em va venir a buscar en cotxe... Crec que en total, vaig estar més de dotze hores viatjant! I del de tornada, ens diu: Quan vaig aterrar a Barcelona, després de sis mesos fora de casa i com que feia mig any que no sentia parlar català, em vaig emocionar. Malgrat l'enyorança, l'experiència va resultar tot un èxit, i l'any següent se'n va anar un hivern a la ciutat alemanya de Wuppertal (nord de Westfalia), tot i que reconeix que ja no va ser el mateix, ni potser tant enriquidora. 

La Conxa amb la Vespa que conduïa des de l'edat de quinze anys a l'antic camí sense asfaltar que duia a l'Hotel El Paraíso. L'any 1957. Col·lecció Conxa Guisset Alemany

La Conxa ens recorda l'esperit emprenedor del seu pare: Era pels volts de l'any 1959 i aprofitant que jo parlava idiomes, el meu pare va tenir la pensada d'anar a fer promoció de l'hotel a França i després a Alemanya. Va fer fotos de l'hotel, que va fer emmarcar, les va carregar al seient del darrere del Seat 600, juntament amb una bona colla de maletes, la meva mare i jo mateixa. Anàvem a veure les agències més importants (actualment anomenades "turoperators"), els fèiem les explicacions de l'hotel i els deixàvem un quadro. L'any que vam anar a França, el meu pare es va trencar el braç dret i no podria conduir durant el viatge de tornada. Jo encara no tenia el carnet, però vam travessar tot França; ell assegut al seient del conductor i jo canviant les marxes del 600... 

La Conxa i el seu marit, Enric Sabater, a la recepció de l'Hotel El Paraíso atenent a uns turistes britànics. L'any 1961. Col·lecció Conxa Guisset Alemany

Al 1959, la Conxa va conèixer qui seria el seu marit, Enric Sabater, i al cap d'un any es varen casar. Treballaven plegats a l'hotel, la Conxa en la direcció i a la recepció (com havia estat fent durant els darrers anys) i l'Enric, com a maître (el que ara es coneix com a cap de sala), però al cap de poc, l'Enric es va separar del negoci familiar per convertir-se en secretari del cèlebre pintor empordanès Salvador Dalí, i la Conxa va continuar al capdavant del negoci com a directora de l'hotel. Una de les poques (menys de deu) que hi havia aleshores en tota la Costa Brava.


La Conxa a la recepció de l'hotel El Paraíso amb una peculiar centraleta de telèfons. L'any 1963. Col·lecció Conxa Guisset Alemany

La Conxa, directora d'hotel i recepcionista de l'hotel El Paraíso. L'any 1969. Col·lecció Conxa Guisset Alemany

La Conxa ens explica com ella i el seu espòs Enric varen obtenir el títol de Dirección Hotelera l'any 1968:  Havíem d'estudiar a distància, doncs la Universidad de Madrid era l'única en tot l'estat que emetia aquesta recent titulació. Però els llibres no arribaven, i va resultar que vam passar l'examen sense haver pogut llegir-los. A la fi, va resultar que els llibres van arribar uns dies més tard d'haver-nos examinat, però nosaltres dos ja teníem el títol a la butxaca...  

L'any 1976, va deixar la direcció de l'hotel al seu germà Albert (1948) per poder estar al costat del seu marit durant els anys que aquest va ser secretari de Dalí. D'aquest període de la seva vida, la Conxa ens diu que va ser molt bonic, però que se'l vol guardar només per ella i els seus fills. 

La Conxa, campiona absoluta femenina del 2n Campionat d'Esquaix celebrat a Palafrugell. L'any 1990.
Col·lecció Conxa Guisset Alemany

Aquella poliglota, directora d'hotel, pilot d'aviació, motorista, esportista, mare de família, excel·lent cuinera i moltes coses més..., després de divorciar-se l'any 1982 (també va ser una pionera amb el fet del divorci), va esdevenir informadora turística pel Patronat Municipal de Turisme de l'Ajuntament de Palafrugell, feina que va desenvolupar fins la seva jubilació l'any 2004. Actualment, la Conxa es considera una peculiar àvia palafrugellenca que en té més de vuitanta, però que encara li queda molta corda...

La Conxa (al fons, esquerra) amb les "nenes de l'Oficina de Turisme" a Sa Perola de Calella. L'any 2001. Col·lecció Maria Bruguera Martí

--
Escoltar aquesta història a través de Ràdio Palafrugell: Trossets Compartits - Conxa Guisset, Come to fly with me!

  

 Per saber-ne més:

  • Àlbum de records 3, Hostes i Hostals. Unland, Annie. Edicions Baix Empordà, 2008


Literatura relacionada:

  • L'aventura de volar. Mari Pepa Colomer, la primera aviadora catalana. García Betsabé. Editorial Ara Llibres, 2011
  • Grandes épocas de la aviación, Heroínas del Aire I i II (volums 11-12). Editorial Time Life Folio, 1970
  • Vuelo nocturno. de Saint-Exupéry, Antoine. Editorial Anaya, 2009
  •  Un hotel a la costa, Tossa de Mar (1934-1939). Johnstone, Nancy. Editorial La Butxaca, 2014

Del Web Mujeres en la historia selecció d'articles sobre aviadores i pilots que han marcat la història de l'aviació mundial:

I per escoltar-ne més:
  • My way, Nina Simone 

    34 comentaris:

    1. Genial història no la coneixia a la Conxa però va ser una pionera per l' època.👏👏👏gracies María per recordar-la amb aquest bonic relat.🥰

      ResponElimina
      Respostes
      1. Gràcies a tu Olga per haver-lo llegit i alhora descobrir-la!

        Elimina
    2. Un bonic relat d' una dona pionera. Gràcies Maria per recordar-la en aquest preciós recull👏👏👏

      ResponElimina
    3. Com sempre Maria, gràcies per compartir amb tots nosaltres aquesta informació sobre les persones que han fonamentat el caràcter i la peculiar manera de viure el nostre poble.
      Una abraçada,
      Miquel

      ResponElimina
      Respostes
      1. Certament! "Som com com" tal i com va escriure l'il·lustre palafrugellenc Josep Martí Clarà "Bepes".
        Moltes gràcies Miquel, fidel seguidor en la distància.

        Elimina
    4. Maria, com sempre, no he pogut deixar de llegir el teu article fins al final!! En captiva la teva manera d'escriure i m'ha encantat conèixer més a la Conxa!!

      GRÀCIES!

      ResponElimina
      Respostes
      1. Doncs gràcies també a tu pel teu comentari, fervent lector anònim...

        Elimina
    5. Molt interessant, la historia de la Conxa, no la coneix personalment, però si al seu fill gran i he sentit parlar molt del que ha sigut el seu marit i pare dels seus fills...m`agrad molt.
      Una abraçada.
      Joan Pere.

      ResponElimina
      Respostes
      1. Moltes gràcies Joan Pere. Ja saps que m'encanta que t'agradin aquestes històries!

        Elimina
    6. Genial Maria! la Conxa, una dona valenta i entranyable. M'encanta la foto de l'àvia de la Conxa engegant el ramat de cabres a la platja i també la del mas de la Pastora. Gràcies xuxa!

      ResponElimina
      Respostes
      1. Sí, la foto de l'àvia engegant el remat a la platja no té pèrdua, i a més carregada amb un feix de llenya... Aquestes dones estaven fetes d'una altra pasta!
        Xuxes' power!

        Elimina
    7. Moltes gràcies Maria. L'história d'una vida molt interessant. La Conxa una gran persona.

      ResponElimina
      Respostes
      1. Moltes gràcies Montserrat pel teu sincer comentari.

        Elimina
    8. M'agrada que hagis inclòs la vida de la Conxa en els teus articles. Ja la coneixia, explicada per ella mateixa, però m'ha fet il.lusió poder-la llegir aquí i sobretot veure'n les fotos. A més fa una colla d'anys vaig ensenyar a llegir i escriure als seus dos fills. Gràcies Maria, continua amb els teus escrits

      ResponElimina
      Respostes
      1. Joan, guanyen molt els articles si hi poses imatges gràfiques que ajuden al lector a situar millor al personatge i, si a sobre el coneixen, encara més bé!
        Moltes gràcies pel teu comentari.

        Elimina
    9. Fantàstic la Conxa! Vam entrar plegats a treballar a les oficines de turisme de Calella, Llafranc i Tamariu. Ella duia molts anys atenent a turistes i ho sabia tot. Una verdadera crac en molts aspectes (alguns que no li coneixia!). Felicitats a les dues.

      ResponElimina
      Respostes
      1. Enric, què t'haig de dir...
        Uns anys més tard que vosaltres, quan també vaig entrar a treballar pel Patronat de Turisme, em va passar el mateix que a tu; em donava la impressió que aquella dona, incombustible, que a més parlava a la perfecció alemany, anglès i francès i tenia l'oficina pulcre i ordenada, ho sabia tot. I, certament, al seu costat, sempre acabaves aprenent alguna cosa nova.
        Moltes gràcies per les felicitacions!

        Elimina
    10. Quina dona més emprenedora la Conxa, lluitadora i molt moderna. Els seus pares li varen ensenyar molt bé com afrontar la vida, amb intel·ligència i valentia.
      M'ha encantat l'article!, és molt interessant i les imatges de la seva vida són precioses.
      La Conxa és un exemple a seguir!
      Bona feina Maria!!!

      ResponElimina
      Respostes
      1. Oh, moltes gràcies Marta. Pensa que també tenia una àvia amb molta empenta i els gens de "la Pastora" els ha heretat la Conxa.
        Una abraçada i molts de "contes" per aquest any!

        Elimina
    11. Moltes felicitats Maria! M-ha agradat molt. Bon article. Amb ritme i ben estructurat. Magnifiques fotos.
      Quedo molt sorprès amb aquests personatges empordanesos tan singulars. Enhorabona...!

      ResponElimina
      Respostes
      1. Joan, no m'hi havia parat mai a pensar-ho i, trobo que tens molta raó. Hi ha molts personatges singulars a l'Empordà, però les històries que tu també ens expliques al teu blog, no queden pas enrere!
        Moltes gràcies i per molts posts en aquest any nou!

        Elimina
    12. Felicitats, Maria, per aquest bonic escrit sobre la Conxa, una amiga de fa molts i molts anys, que ens estimem! Avui he descobert i, alhora recordat, un munt de vivències. Gràcies!
      Pilar Francès

      ResponElimina
      Respostes
      1. Moltes gràcies Pilar, em fa feliç que t'hagi pogut transportar en el calaix dels records...
        Una abraçada!

        Elimina
    13. Un article molt interessant !!!
      Una dona molt valenta.
      Una abraçada Maria
      Isabel

      ResponElimina
    14. De petit, recordo que quan vèiem passar qualsevol avioneta, les àvies deien: "Ara passa la Pastora"!
      Per cert, recordo també al seu pare i que li deien "el Pastor".
      Carlos Serra Mayoral

      ResponElimina
      Respostes
      1. Fa molta gràcia aquesta anècdota de les àvies controladores del trànsit aeri. Doncs com diu la Conxa, de ben segur que la majoria de vegades s'equivocaven...
        Curiós que del motiu femení de ca "la Pastora" s'esdevingués el masculí, ja que normalment passava a l'inrevés.
        Moltes gràcies Carlos pels teus records d'infantesa!

        Elimina
    15. Una vida de película! La Conxa ha viscut la transició del món antic al món modern. I, tot això, a la sala de màquines!!!

      ResponElimina
      Respostes
      1. Sí Lluís. I ha sabut adaptar-s'hi, agafant el millor de cada moment, malgrat haver-n'hi de dolents.
        Moltes gràcies pel comentari!

        Elimina
    16. Enhorabona Maria per fer-nos memòria d'aquests personatges que tenim tan a prop. M'ha fet il·lusió que parlessis de la Conxa, una dona decidida i valenta.

      Caste

      ResponElimina
      Respostes
      1. Moltes gràcies Josep per valorar-ho, doncs tu també fas molt bona feina recuperant topònims i ressenyes dels nostres rodals.
        Enhorabona també pel teu treball!

        Elimina
    17. EVARIST PUIG
      Et felicito,Maria, pel teu magífic reportatge i per tota la col·lecció d'Històries de Palafrugell de la qual sóc un lector addicte i mereix ser editada en un llibre. Gràcies, també a la Conxa per la seva admirable trajectòria.

      ResponElimina
      Respostes
      1. Moltes gràcies Evarist, comentaris com el teu ajuden a tirar endavant amb el blog, ja que el tema de l'edició no me l'he plantejada encara...
        Una abraçada i espero també de llegir-te aviat a la Revista de Palafrugell, doncs també sóc una lectora addicte dels teus interessants i sempre ben documentats articles!

        Elimina