Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nedadors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nedadors. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 de març del 2018

Els Peixets del Golfet neden per elles. Equip Oncoswim 2018

Logotip d'Els Peixets del Golfet. Equip participant en l'Oncoswim 2018

 
Aquesta és una entrada molt especial; perquè és un homenatge a un grup de quatre nedadors que s'han sumat a un repte molt important en les seves vides: l'Oncoswim. D'una banda, perquè han de nedar una distància de 30 km i de l'altra, perquè quatre dels seus integrants van perdre llurs mares en una lluita encara molt més dura: la del càncer. 
 
L'Oncoswim és una prova esportiva solidària de natació en aigües obertes que organitza la Fundació Oncolliga Girona amb el suport del Club Natació Radikal Swim i que aquest any arribarà a la tercera edició. L'objectiu d'aquesta iniciativa és recaptar fons per ajudar a la investigació sobre el càncer, més concretament, per a l'estudi clínic sobre el càncer de mama triple negatiu. Un subtipus de càncer de mama que és un dels més agressius i que afecta sobretot a dones joves. A hores d'ara, encara sense cap tractament eficaç on la investigació és vital.

Servidora (dreta), amb una altra voluntària caiaquista, durant la 2a Oncoswim, el 17 de juny de 2017. Foto Paco Dalmau
El repte Oncoswim-30 km té lloc a la Costa Brava, amb sortida des de l'Estartit —passant per les Illes Formigues— i arribada a la platja del Port Bo de Calella de Palafrugell. Els equips participants han d'estar formats per un mínim de quatre nedadors i el recorregut es pot realitzar en dues modalitats: per equips (nedant tots quatre integrants alhora) o per relleus (on cada nedador realitza només un tram). I aquesta darrera, és la modalitat triada per l'equip Els Peixets.
Els Peixets del Golfet és un grup de nedadors amateurs i els seus membres són: els germans Marta i Carlos Fuentes Cruz (com a nedadors) i Anna (amb el suport logístic), la Marta Puig Sant i la Irene Herrero Anaya. Tots ells de Girona, però molt arrelats a les nostres contrades, en especial, a Calella. A més, la peculiaritat de les tres noies, és que comparteixen entrenaments de natació amb l'Equip de Vies Braves, amb un tarannà que implica més la superació personal que la competició en si.

Marta Fuentes i la seva mare Rosa Cruz a la Roca bona de Calella, l'estiu de 1972. Foto Manolo Fuentes. Col·lecció familiar Fuentes-Cruz
Els germans Anna, Marta i Carlos Fuentes-Cruz són la quarta generació d'uns estiuejants pioners, que als anys 30 varen adquirir una casa a Calella. De l'amor pel mar per part dels besavis, s'encomanà de manera irreversible a llurs filles Maria, Isabel, Rosita i Anna Maria. De manera que Isabel Moratones Gallego (àvia materna dels germans Fuentes-Cruz) ja competia des de ben petita a la Travessia a la Badia de Llafranc. Prova que sempre guanyava, però com que era l'única fèmina en la competició, s'enduia com a premi aftershaves, escumes i maquinetes d'afaitar, fins que a còpia de fer pòdiums varen haver de canviar els guardons per perfums de dona. 
En Carlos Fuentes, el noi de l'equip, a El Golfet, el febrer del 2018. Col·lecció familiar Fuentes-Cruz

És ben natural, doncs, que els fills d'Isabel, heretessin la mateixa passió per la natació que la seva mare que aquests alhora varen traspassar als seus fills. Fa poc més de quatre anys, Rosa (mare dels germans Anna, Marta i Carlos) va morir després d'una acèrrima lluita contra un càncer de mama triple-negatiu, que va haver de combatre amb dotze tractaments diferents en només dos anys. Sense veure cap escletxa per poder guanyar la batalla ni tan sols aconseguir el més petit efecte a les nocives cèl·lules d'aquest tipus de càncer.


La Marta P. després d'un entrenament a Calella, el març de 2018. Foto Marta Fuentes. Col·lecció Marta Puig
 
L'altra integrant del grup és la Marta Puig Sant. Ella també és filla d'una parella enamorada de Calella, però l'afició de Marta al mar, la va heretar de la seva mare; o sigui que també podríem dir que la té impregnada en l'ADN des de sempre. En la memòria de qui va conèixer la Glòria (la mare de la Marta), s'esdevé a Calella; sempre a bord del seu bot barquejant amunt i avall. Però no només navegant d'un lloc a l'altre, com podrien fer la majoria d'estiuejants, sinó pel gaudi que li provocava el fet de jugar amb les onades i deixar-se endur per la remor i la sensació que li oferia la brisa amb aquell dolç i salat que desafia al navegant.
Marta Puig entrenant sota un blau cristal·lí a Calella, el març de 2018. Foto Marta Fuentes. Col·lecció Marta Puig
 
La Glòria va haver de lluitar durant els darrers setze anys de la seva vida contra quatre càncers diversos: mama, matriu, llengua i pulmons i que, malgrat tots els esforços, van acabar per endur-se-la. D'ençà de la seva mort, fa gairebé tres anys, la seva filla Marta i la resta de germans, organitzen anualment la Nedada Cales de Calella, Trobada Glòria Sant. Una nedada no competitiva amb un recorregut d'uns 3,5 km que ressegueix les cales de Calella (des de Cap de Planes fins a la platja del Port Pelegrí), indrets on la Glòria solia navegar i també nedar.
Anunci de la Nedada Cales de Calella, Trobada Glòria Sant d'enguany
La darrera integrant de l'equip, i no menys important, és la Irene Herrero Anaya. Ànima impulsora d'Els Peixets del Golfet. Va ser companya d'escola de Marta P. des de la infantesa fins a la universitat. La Irene fa molts anys que estiueja a Calella i, malgrat que tots els integrants de l'equip gaudeixen del mar des de ben petits, fa relativament poc que ha descobert la seva passió per la natació en aigües obertes. 
 
Irene Herrero i Marta P. entrenant a Calella, el març de 2018. Col·lecció Irene Herrero

En el cas d'Irene va ser quasi per casualitat. Quan va voler donar costat a la seva amiga Marta P. participant en la primera Nedada Cales de Calella. I a partir d'aquella primera nedada, la Irene no ha pogut parar de nedar: a l'estiu fent totes les travesses que se li presenten i a l'hivern, aprofitant qualsevol moment lliure per pujar de Girona cap a Calella fent el «peixet» i calaborsant a la Banyera de la Russa, els Forcats, Roques Planes o Cala Estreta… De caràcter extravertit, sociable i solidària, fa que si estàs a prop seu se't contagiï la seva activitat anímica.


La Marta F. i la Irene durant la Radikal Swim, el 15 d'octubre de 2017. Foto Maria Bruguera. Col·lecció Marta Fuentes
Per poder realitzar aquest repte, cada participant ha d'abonar en concepte d'inscripció personal a l'Oncoswim, la quantitat de 200 €. A més, cada equip també ha de fer un donatiu a la Fundació Oncolliga Girona per un import de mínim de 500 €, que es destinaran de manera íntegra a l'estudi clínic sobre el càncer de mama triple-negatiu, a banda de tirar endavant nombrosos projectes i iniciatives solidàries a favor dels malalts de càncer i les seves famílies.
Servidora enmig de la Irene i la Marta F. Totes tres, participants en la Radikal Swim. Calella de Palafrugell, el 15 d'octubre de 2017. Col·lecció Marta Fuentes

Per tal de conscienciar, però sobretot poder recaptar fons per a la Fundació Oncolliga Girona, l'equip d'Els Peixets del Golfet ha creat diverses iniciatives, alhora que demana la col·laboració de tothom que vulgui ajudar en la investigació del càncer de mama triple negatiu, fent un donatiu directe al compte de l'Oncolliga al següent enllaç: https://oncolligagirona.cat/oncos/oncoswim.html (la mateixa Fundació expedeix un certificat per poder desgravar en la Declaració de l'IRPF).  
 
Els membres de l'equip d'Els Peixets del Golfet. Nedadors: Carlos, Irene, Marta P, Marta F. Suport logístic: Anna. Recaptació de l'equip: 8.080 €. L'Estartit, 2 de juny de 2018. Fons Fundació Oncolliga Girona
A banda de la recaptació per la investigació del càncer de mama triple negatiu, l'equip d'Els Peixets vol dedicar cada braçada que nedi a una dona que hagi patit o estigui lluitant contra aquesta malaltia. Així que, si algú vol que nedin per «elles», només cal que els ho feu saber.
 
 
calaborsar v. tr. Capbussar. Enfonsar-se de cap dins l'aigua. Dit també calabossar. Genuïnament palafrugellenc.
 
Definició extreta del llibre Coses sentides, el parlar de Palafrugell, Maria Bruguera i Carlos Serra. Edicions Baix Empordà. 2a edició. Any 2011
 
--
Els Peixets a les xarxes socials:
 
I per escoltar-ne més:
  • Estiu assolellat. Pele MacLeod

dimarts, 12 de desembre del 2017

Maria Aumacellas Salayet. Nedadora, pionera en travessies d'aigües obertes

Aumacellas, campiona de la VIa travessia del port de Tarragona, l'any 1931

Maria Aumacellas Salayet, va néixer a Palafrugell, el 16 de setembre de 1910, a la plaça de la Constitució (actual plaça de l'Església), número 10, on segons dades del padró municipal del mateix any hi vivien: Casimir Aumacellas Rius, de professió «del comercio», juntament amb la seva esposa, Carmen Salayet Villar, i els dos fills del matrimoni, Casimir i Maria. El 16 de gener de 1917, la família marxa definitivament de Palafrugell per instal·lar-se a Barcelona.

De segur que Maria va tenir l'oportunitat de nedar a les platges de Calella, Llafranc o Tamariu, però va ser a Barcelona on va començar a practicar la natació; primerament amb el Club Natació Barcelona i més endavant amb el Canoe Natación Club de Madrid i no va començar a competir fins a l'any 1927. 

Maria Aumacellas (tercera dreta amb casquet). Club Natació Barcelona, l'any 1928
 
Maria, ha passat a la història esportiva del nostre país perquè va ser una gran nedadora, especialista en llargues distàncies, que va començar la pràctica d'aquest esport gràcies al seu germà Casimir (esportista polifacètic; jugador de bàsquet amb el Futbol Club Barcelona, membre del Club Alpí de Núria, practicant de pesca submarina però, sobretot, més conegut per haver sigut pilot d'automobilisme i, més concretament, per haver participat en diverses edicions del Ral·li de Montecarlo). Maria, per la seva banda, va ser campiona d'Espanya en diverses modalitats, però sobretot en proves d'aigües obertes (modalitat esportiva de resistència que consisteix a realitzar travessies de llarg recorregut al mar, llacs o rius) alhora que va aconseguir una infinitat de rècords nacionals i estatals.

El transbordador Sussex al port de Bologne-sur-Mer després d'haver patit l'atac per part de l'armada alemanya, l'any 1916

El 1931, Maria es va casar amb el seu entrenador, Enric Granados Gal, fill del músic Enric Granados Campiña que per ironies del destí va morir ofegat, juntament amb la seva esposa, en llançar-se a l'aigua per intentar salvar-la en aigües del  canal de la Mànega, durant el viatge de retorn a Barcelona des dels Estats Units, a ran de l'estrena de l'obra Goyescas, a bord del transbordador anglès Sussex i que l'armada alemanya va confondre amb una nau de transport d'explosius i va torpedinar, el 24 de març de 1916, en ple conflicte de la Primera Guerra Mundial. 

Equip de waterpolo espanyol al Jocs Olímpics d'Anvers (Enric Granados, tercer dreta), l'any 1920
 
Enric, espòs i entrenador de Maria, va ser també campió d'Espanya de natació i de waterpolo, a banda, va introduir l'estil de crol a l'estat espanyol, arran d'haver-lo vist als Jocs Olímpics d'Anvers de 1920, on l'equip de waterpolo representant l'estat espanyol íntegrament format per nedadors del Club Natació Barcelona va aconseguir el triomf després d'haver guanyat l'equip italià per 2-1, sota un dia gèlid i plujós amb una temperatura de l'aigua de només 12 graus. D'aquesta manera, el Canoe Club el va fitxar i la família Granados-Aumacellas es va traslladar a Madrid, on varen néixer els dos fills de la parella: Enric i Jordi, que també varen heretar la passió per aquest esport i que alhora varen aconseguir diversos rècords d'Espanya i Enric, a participar en els Jocs Olímpics de Hèlsinki, el 1952.

I Trofeu Femení Mare Nòstrum, CN Terrassa, 29 d'octubre de 1933

A Madrid, el matrimoni vivia per la natació; des de la seva arribada a la capital, varen proposar a l'Ajuntament i a la Diputació donar classes gratuïtes als nens de les escoles, perquè, per ells, la natació era més que una passió; era un culte, i per això ho volien fer extensiu, igual que aleshores passava en altres països més avançats esportivament. Mentrestant, Maria entrenant de la mà del seu espòs, també feia de modista, estudis que havia cursat a Barcelona durant la seva joventut. Més endavant, per ajudar a l'economia familiar, va treballar en un taller de costura professió que no deixà d'exercir durant la resta de la seva vida, ja que també era una apassionada de la confecció.
 
I Trofeu Femení Mare Nòstrum, CN Terrassa, 29 d'octubre de 1933

La vida esportiva de Maria, es completava amb la pràctica de diversos esports; sobretot amb el muntanyisme i l'esquí, esports que va practicar el matrimoni de manera continuada des del 1932. Però en esclatar la guerra civil i coincidint amb el naixement del seu segon fill, Maria es va retirar definitivament de la competició, però també per a la dificultat que va tenir el seu espòs per exercir la natació a la capital arran del conflicte. Aleshores, el matrimoni va decidir de tornar cap a Barcelona a viure de manera temporal a casa de la germana d'Enric, Soledat, casada amb un metge especialista en diabetis que va ser el primer facultatiu europeu en utilitzar la insulina.

Aumacellas i Villa. Canoe NC, 1933
Aumacellas i Villa, amigues i companyes de club. Canoe NC, l'any 1933
 
La carrera de Maria, que va anar sempre lligada al costat del seu espòs, va estar plegada d'èxits. Malauradament, Enric moria de manera sobtada l'any 1953 (amb només cinquanta-cinc anys). Aleshores, Maria, amb dos fills a càrrec seu, va prendre el relleu del seu home i es va encarregar d'entrenar als nedadors del Canoe, feina que alternava amb la confecció de banyadors per poder aconseguir més ingressos. 
 
Maria Aumacellas es confeccionava els seus propis trajes de bany amb la seva Singer, circa 1950

A més, Maria va acollir per anar a viure amb ella a la seva amiga i companya del Canoe, la nedadora Aurora Villa Olmedo i les dues filles d'aquesta. Va ser en aquells mateixos anys que novament Maria es va tornar a convertir en pionera dins el món de la natació d'aquest país i el 1955, va esdevenir la impulsora de la natació sincronitzada a Espanya
aleshores anomenada ballet aquàtic especialitzant-se en l'ensenyament d'aquesta modalitat arran d'una exhibició a Barcelona per part d'un club holandès. Un altre fet curiós en la llarga trajectòria de Maria, és que va ser l'encarregada d'ensenyar a nedar als tres fills del rei Joan Carles I.  

Figures femenines de l'esport espanyol, any 1933: 1 Carmen Soriano, 2 Maria Aumacellas, 3 Anna Maria Martínez, 4 Aurora Villa, 5 Lucinda Moles (germana de Margot) i 6 Pepa Chávarri
 
Amb l'arribada de la jubilació i amb la intenció de mantenir una vida més reposada, Maria va decidir d'anar a viure a Palma de Mallorca, prop dels seus fills, amb la desventura que va patir un greu accident vascular cerebral que la va deixar molt mal parada i al cap de poc moria. Tenia setanta-vuit anys i, malgrat que el seu cos havia aguantat la duresa que implica el món de l'esport de competició al més alt nivell, en una època en què gairebé no existien mesures de prevenció ni de seguretat, aquest cop no va poder suportar la inclemència de l'atac sobtat. Maria ens va deixar, però els seus rècords(*) formen part de la història d'aquelles pioneres injustament oblidades.

Llarga distància, aigües obertes:
  • 1927. Campiona de la Travessia del Port de València
  • 1928. Campiona d'Espanya en proves de mar obert (2.700 m) en la seva 1a edició per a dones
  • 1928. Campiona de la III Travessia del Port de Barcelona
  • 1929. Campiona de la IV Travessia del Port de Barcelona
  • 1930. Campiona de la Travessia del Port de Bilbao
  • 1931. Campiona de la VI Travessia del Port de Tarragona
  • 1933. Campiona de la I Vuelta a nado al lago de la Casa de Campo de Madrid (1ª classificada femenina i 13ª en la general d'un total de 160 nedadors i, aleshores, Maria, estava embarassada del seu primer fill, Enric)
  • 1935. Campiona de la III Vuelta a nado al lago de la Casa de Campo de Madrid
  Piscina: 
  • 19 rècords d'Espanya, categoria individual en les següents modalitats: 200 m lliures (1928: 3'29,2''), 300 m lliures (1929: 6'10,04'' i al mateix any: 5'22,3''), 400 m lliures (1928: 7'43,2'', 1929: 7'13,15''), 500 m lliures (1930: 9'39,6'' i al mateix any: 8'52,2''), 800 m lliures (1930: 14'56,4''), 1000 m lliures (1930: 18'53,4'') i 1500 m lliures (1930: 28'31''), 100 m espatlla (1930: 1'43.7'', 1931: 1'38''), 200 m espatlla (1930: 3'49'', 1931: 3'35,4'', 1933: 3'31'') i 400 m espatlla (1933: 7'44,8'' i al mateix any: 7'28,2'')
  • 6 rècords d'Espanya en relleus de 3x100 (1930, CN Barcelona, Aumacellas, Soriano, Vigo: 4'51,6'', 1931 amb el mateix equip: 4'44,7'') i 4x100 (1928, CN Barcelona, Aumacellas, Torrens, Graniche, Aguilar: 7'19,4'', al mateix any, CN Barcelona, Vigo, Aumacellas, Torrens, Bassols: 6'11,3'', 1929 amb el mateix equip: 5'50,2'', 1931, CN Barcelona, Vigo, Aumacellas, Soriano, Torrens: 5'44,2'')  
  • 1928-29-31. Campiona de Catalunya de 400 m lliures
  • 1931. Campiona de Catalunya de 100 m espatlla i 100 m braça
  • 1928. Subcampiona d'Espanya de 100 m lliures
  • 1929. Subcampiona d'Espanya de 50 i 100 m lliures
  • 1931. Subcampiona d'Espanya de 100 lliures
  • 1935. Subcampiona d'Espanya de relleus
(*)Les proves es realitzaven a qualsevol època de l'any, en piscines majoritàriament descobertes amb longituds d'entre 25, 33 i 50 metres, on la temperatura de l'aigua (a excepció de les cobertes) solia ser la d'ambient. A més, l'ús d'olleres per a la protecció dels ulls quasi no existia; només en la modalitat d'aigües obertes, alguns nedadors començaven a fer servir un tipus d'olleres semblants a les de conduir motocicletes, com tampoc existia el vestit aquàtic o neoprè i estaven a la mercè del temps, la mar i la resta d'elements que els pertorben. 
 
--
Escoltar aquesta història a través de Ràdio Palafrugell: Maria Aumacellas i Salayet, pionera en la natació en aigües obertes
 
--
Per saber-ne més: 
  • El origen del deporte femenino en España. Jorge García García. Ed. Salamanca. Any 2015
  • Yo no temo a los tiburones. David Meca Medina. Ed. Alienta. Any 2015
  • 48 Braçades. Només tu marques el teu horitzó. Miquel Suñer Comalat. Ed. Columna. Any 2015
  • Nadando el Estrecho, sus orígenes y su historia. Montserrat Tresserras Dou. Dirección General de Promoción Deportiva, Consejería de Deportes, Comunidad de Madrid. Any 2007 
  • La joven y el mar. Pel·lícula sobre l'extraordinària i verídica història de la jove nedadora Trudy Ederle, la primera dona que va travessar nedant el canal de la Mànega, l'any 1926. Disney, Dir. Joachim Ronning. 
 
Blogs/Webs:
 
I per escoltar-ne més:
  • Cerqueu "Esther Williams" a YouTube 
  •  The Swimmer - B.S.O. Marvin Hamlisch
  • La piscine - B.S.O. Michel Legrand
  • La mer. Charles Trenet