Plaça Nova amb la torre de Can Moragas, 1908. Foto: Àngel Toldrà Viazo. Fons: Arxiu Municipal de Palafrugell

dimarts, 12 de desembre de 2017

Maria Aumacellas i Salayet. Nedadora, pionera en travessies d'aigües obertes

Maria Aumacellas, campiona de la VI travessia del port de Tarragona, 1931
Maria Aumacellas Salayet, va néixer a Palafrugell, el 16 de setembre de 1910, a la plaça de la Constitució (actual plaça de l'Església), número 10, on segons dades del padró municipal del mateix any hi vivien: Casimir Aumacellas Rius, de professió «del comercio», juntament amb la seva esposa, Carmen Salayet Villar, i els dos fills del matrimoni, Casimir i Maria. El 16 de gener de 1917, la família marxa definitivament de Palafrugell per instal·lar-se a Barcelona.

De ben segur que Maria tingué l'oportunitat de nedar a les platges de Calella, Llafranc o Tamariu, però fou a Barcelona on va començar a practicar la natació; primerament amb el Club Natació Barcelona i més endavant amb el Canoe Natación Club de Madrid i no va començar a competir fins l'any 1927. 

Maria Aumacellas (tercera dreta amb casquet). Club Natació Barcelona, 1928
Maria, ha passat a la història esportiva del nostre país perquè fou una gran nedadora, especialista en llargues distàncies, que començà la pràctica d'aquest esport gràcies al seu germà Casimir esportista polifacètic; jugador de bàsquet amb el Futbol Club Barcelona, membre del Club Alpí de Núria, practicant de pesca submarina però, sobretot, més conegut per haver sigut pilot d'automobilisme i, més concretament, per haver participat en diverses edicions del Ral·li de Montecarlo—. Maria, per la seva banda, fou campiona d'Espanya en diverses modalitats, però sobretot en proves d'aigües obertes (modalitat esportiva de resistència que consisteix en realitzar travessies de llarg recorregut al mar, llacs o rius) alhora que aconseguí una infinitat de rècords nacionals i estatals.

El transbordador Sussex al port de Bologne-sur-Mer, 1916
El 1931, Maria es casà amb el seu entrenador, Enric Granados Gal, fill del músic Enric Granados Campiña, que per ironies del destí morí ofegat (juntament amb la seva esposa) en llançar-se a l'aigua per intentar salvar-la en aigües del Canal de la Mànega, durant el viatge de retorn a Barcelona des dels Estats Units a ran de l'estrena de l'obra Goyescas a bord del transbordador anglès Sussex i que l'armada alemanya va confondre amb una nau de transport d'explosius i torpedinà, el 24 de març de 1916, en ple conflicte de la Primera Guerra Mundial. 

Equip de waterpolo espanyol al Jocs Olímpics d'Anvers (Enric Granados, tercer dreta), 1920
Enric, espòs i entrenador de Maria, fou també campió d'Espanya de natació i de waterpolo, a banda, introduí l'estil de crol a l'estat espanyol, a ran d'haver-lo vist als Jocs Olímpics d'Anvers de 1920, on l'equip de waterpolo representant l'estat espanyol íntegrament format per nedadors del Club Natació Barcelona es va fer amb el triomf després d'haver guanyat l'equip italià per 2-1, sota un dia gèlid i plujós amb una temperatura de l'aigua de només 12 graus. D'aquesta manera, el Canoe Club el va fitxar i fou així, que la família Granados-Aumacellas es traslladà a Madrid, on hi nasqueren els dos fills de la parella; Enric i Jordi, que també varen heretar la passió per aquest esport i que alhora aconseguiren diversos rècords d'Espanya i Enric, a participar en els Jocs Olímpics d'Helsinki, el 1952.

I Trofeu Femení Mare Nòstrum, CN Terrassa, 29-10-1933
A Madrid, el matrimoni vivia per la natació; des de la seva arribada a la capital, varen proposar a l'Ajuntament i a la Diputació donar classes gratuïtes als nens de les escoles, doncs per ells la natació era més que una passió; era un culte i per això ho volien fer extensiu, igual que aleshores passava en d'altres països més avançats esportivament. Mentrestant, Maria entrenant de la mà del seu espòs, també feia de modista, estudis que havia cursat a Barcelona durant la seva joventut. Més endavant, per ajudar a l'economia familiar, va treballar en un taller de costura professió que no deixà d'exercir durant la resta de la seva vida ja que també era una apassionada de la confecció.
 
I Trofeu Femení Mare Nòstrum, CN Terrassa, 29-10-1933
La vida esportiva de Maria, es completava amb la pràctica de diversos esports; sobretot amb el muntanyisme i l'esquí, esports que va practicar el matrimoni de manera continuada des del 1932. Però en esclatar la guerra civil i coincidint amb el naixement del seu segon fill, Maria es retirà definitivament de la competició, però també per a la dificultat que tingué el seu espòs per exercir la natació a la capital a ran del conflicte. Aleshores, el matrimoni decidí de tornar cap a Barcelona a viure de manera temporal a casa de la germana d'Enric, Soledat, casada amb un metge especialista en diabetis que fou el primer europeu que va utilitzar la insulina.

Aumacellas i Villa. Canoe NC, 1933
La carrera de Maria, que va anar sempre lligada al costat del seu espòs, va estar plegada d'èxits. Malauradament, Enric moria de manera sobtada l'any 1953 (amb només 55 anys). Aleshores, Maria, amb dos fills al seu càrrec, prengué el relleu del seu home i s'encarregà d'entrenar als nedadors del Canoe, feina que alternava amb la confecció de banyadors per poder aconseguir més ingressos. A més, acollí a casa seva a la seva amiga i companya del Canoe, la nedadora Aurora Villa Olmedo i les dues filles d'aquesta. Fou en aquells mateixos anys, que novament Maria es tornà a convertir en pionera dins el món de la natació d'aquest país i el 1955, esdevingué la impulsora de la natació sincronitzada a Espanya aleshores anomenada ballet aquàtic especialitzant-se en l'ensenyament d'aquesta modalitat a ran d'una exhibició a Barcelona per part d'un club holandès. Un altre fet curiós en la vida de Maria, és que fou l'encarregada d'ensenyar a nedar als tres fills del Rey Joan Carles I.  

Figures femenines de l'esport espanyol al 1933: 1 Carmen Soriano, 2 Maria Aumacellas, 3 Anna Maria Martínez, 4 Aurora Villa, 5 Lucinda Moles (germana de Margot) i 6 Pepa Chávarri
Amb l'arribada de la jubilació i amb la intenció de mantenir una vida més reposada, Maria decidí d'anar a viure a Palma de Mallorca, prop dels seus fills, amb la desventura que patí un greu accident vascular cerebral que la deixà molt mal parada i al cap de poc moria. Tenia, aleshores, 78 anys i malgrat que el seu cos havia aguantat la duresa que implica el món de l'esport de competició al més alt nivell, en una època en què gairebé no existien mesures de prevenció ni de seguretat, aquest cop no va poder suportar la inclemència de l'atac sobtat. Maria ens deixà, però els seus rècords(*) formen part de la història d'aquelles pioneres injustament oblidades: 

Llarga distància, aigües obertes:
  • 1927. Campiona de la Travessia del Port de València.
  • 1928. Campiona d'Espanya en proves de mar obert (2.700 m) en la seva 1a edició per a dones.
  • 1928. Campiona de la II Travessia del Port de Barcelona.
  • 1929. Campiona de la III Travessia del Port de Barcelona.
  • 1930. Campiona de la Travessia del Port de Bilbao.
  • 1931. Campiona de la VI Travessia del Port de Tarragona.
  • 1933. Campiona de la I Vuelta a nado al lago de la Casa de Campo de Madrid (1ª classificada femenina i 13ª en la general d'un total de 160 nedadors i, aleshores, Maria, estava embarassada del seu primer fill, Enric).
  • 1935. Campiona de la III Vuelta a nado al lago de la Casa de Campo de Madrid. 
  Piscina: 
  • 19 rècords d'Espanya, categoria individual en les següents modalitats: 200 m lliures (1928: 3'29,2''), 300 m lliures (1929: 6'10,04'' i al mateix any: 5'22,3''), 400 m lliures (1928: 7'43,2'', 1929: 7'13,15''), 500 m lliures (1930: 9'39,6'' i al mateix any: 8'52,2''), 800 m lliures (1930: 14'56,4''), 1000 m lliures (1930: 18'53,4'') i 1500 m lliures (1930: 28'31''), 100 m espatlla (1930: 1'43.7'', 1931: 1'38''), 200 m espatlla (1930: 3'49'', 1931: 3'35,4'', 1933: 3'31'') i 400 m espatlla (1933: 7'44,8'' i al mateix any: 7'28,2'').
  • 6 rècords d'Espanya en relleus de 3x100 (1930, CN Barcelona, Aumacellas, Soriano, Vigo: 4'51,6'', 1931 amb el mateix equip: 4'44,7'') i 4x100 (1928, CN Barcelona, Aumacellas, Torrens, Graniche, Aguilar: 7'19,4'', al mateix any, CN Barcelona, Vigo, Aumacellas, Torrens, Bassols: 6'11,3'', 1929 amb el mateix equip: 5'50,2'', 1931, CN Barcelona, Vigo, Aumacellas, Soriano, Torrens: 5'44,2'').   
  • 1928-29-31. Campiona de Catalunya de 400 m lliures.
  • 1931. Campiona de Catalunya de 100 m espatlla i 100 m braça.
  • 1928. Subcampiona d'Espanya de 100 m lliures.
  • 1929. Subcampiona d'Espanya de 50 i 100 m lliures.
  • 1931. Subcampiona d'Espanya de 100 lliures.
  • 1935. Subcampiona d'Espanya de relleus.
(*)Les proves es realitzaven a qualsevol època de l'any, en piscines majoritàriament descobertes amb longituds d'entre 25, 33 i 50 metres, on la temperatura de l'aigua (a excepció de les cobertes) solia ser la d'ambient. A més, l'ús d'olleres per a la protecció dels ulls quasi no existia; només en la modalitat d'aigües obertes, alguns nedadors començaven a fer servir un tipus d'olleres semblants a les de conduir motocicletes, com tampoc existia el vestit aquàtic o neoprè i estaven a la mercè del temps, la mar i la resta d'elements que els pertorben. 

Per saber-ne més: 
GARCÍA GARCÍA, J. (2015). El origen del deporte femenino en España. [L'autor]. Salamanca.
MECA MEDINA, D. (2015). Yo no temo a los tiburones. Alienta 
SUÑER COMALAT, M. (2015). 48 Braçades. Només tu marques el teu horitzó. Columna.
TRESSERRAS DOU, M. (2007). Nadando el Estrecho, sus orígenes y su historia. Dirección General de Promoción Deportiva, Consejería de Deportes, Comunidad de Madrid.

9 comentaris:

  1. Gràcies per posar a la llum a na Maria.
    Dona i emprenedora.
    Felicitats per la feina feta!!!

    ResponElimina
  2. Maria, gràcies per fer-nos conèixer aquesta palafrugellenca tan avançada en l'esport de la natació.Recordo que el meu pare anomenava a l'Enric Granados com a gran nededor i deia que era fill del gran músic.

    ResponElimina
  3. Molt be Maria ,me penso que si no fos per tu ,no sabriem res de
    tot aixo tant interessant. Gracies bonica.

    ResponElimina
  4. Es increible el trevall de recerca que fas i que ens dona a coneixer tants personatges que sense el teu esforç serien desconeguts. Gràcies

    ResponElimina
  5. Molt ben documentada Maria, com sempre, i molt bona comunicadora, desconexia totalment aquesta dona, sempre és interessant donar a conèixer aquests personatges rics en la seva història de vida, dona molt avançada per l'època, forta i valenta. Felicitats Maria.

    ResponElimina
  6. Fantàstic post!! Coneixia les circumstàncies de la mort del compositor Enric Granados al canal de la Mànega, però, paradoxes de la vida, la natació resulta ser un vincle fonamental de la nissaga!!
    Aquesta recerca donaria per a fer-ne un documental!
    Bravo!

    ResponElimina
  7. Felicitats Maria. Dona valenta i emprenedora, molt avançada en el seu temps, article ben documentat i ben explicat. Salutacions Joan

    ResponElimina
  8. Molt interessant Maria . Bones Festes

    ResponElimina
  9. Molt ben documentada Maria! S’ha de posar llum en la vida d’aquestes dones lluitadores en temps tan difícils. Bona feina.

    ResponElimina