 |
| La Raquel i el seu fill Llibert Barrera a la barra de la taverna Ca la Raquel, l'any 1972. Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Paco Cardona Pellicer - Taverna La Bella Lola |
Na Raquel Gifre Gelpí va néixer a Calella de Palafrugell el 13 de novembre de 1913. Va ser una empresària que va regentar durant molts anys la
taverna Ca la Raquel de Calella. Es va casar amb Francesc Barrera Planas, conegut com a “François” pel fet que havia nascut a Reims (França), per bé que residia a Calella des dels dos anys de vida.
 |
| La Raquel davant la botiga de queviures, l'any 1969. Foto Ferran Muñoz. Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Paco Cardona Pellicer - Taverna La Bella Lola |
Al local Ca la Raquel, que va començar com a “tienda de ultramarinos” per part d'un avantpassat del seu home —coneguda com a “ca sa noia Rita” — s'hi podia trobar de tot; des de menjar, productes de drogueria, espardenyes o gel. I a la rebotiga hi havia tres botes: una de vi, una de rom i una de conyac que es venia tot a granel. La Raquel, que mentre ajudava a la seva sogra a la botiga, anava compaginant la feina de dependenta amb treballs de modista, va decidir, amb l’ajut inestimable del seu fill Llibert, de convertir la botiga de queviures en una taverna (ja que es va quedar vídua molt jove). Reemplaçant els taulells i el mobiliari de la botiga, substituint-lo per unes taules de fusta, i quan va començar el fenomen turístic a Calella hi varen muntar una barra, convertint el local en una taverna amb cara i ulls, que a causa dels impagaments, l’any 1958, varen decidir dedicar-se de ple a l'hostaleria.
Ca la Raquel, doncs, va esdevenir un punt de trobada per als mariners dels rodals i un dels establiments més emblemàtics de Calella durant molts anys, i no només per a la seva immillorable situació, sinó pel caràcter i la personalitat de la seva mestressa. La Raquel tenia una gràcia innata, que combinada amb el seu do de gens, feien que tingués la clientela assegurada. Dona alegre, extravertida, valenta, lluitadora i treballadora com cap, tancava a hores petites i a cap hora ja tornava a ser al peu del canó… Va ser la musa que va inspirar a Josep Bastons i Carles Casanovas per a la famosa havanera Lola la Tavernera.
«Corre,
Lola, posa'm un got de vi
I et cantaré una cançó»
I et cantaré una cançó»
Amb el pas dels anys i amb ple boom turístic a Calella, Ca la Raquel va anar ampliant clientela i, a banda dels assidus pescadors i la gent de la vila marinera, van començar a anar-hi els treballadors de la construcció i estiuejants; tant nacionals com estrangers. En aquell local d’ambient familiar i relaxat, també s’hi trobaven altres personatges de Calella, com ara en Marcel·lí Simón, conegut com a “Marcelino Tort” (veure entrada Marcel·lí Simón Massó, en “Marcelino Tort” de Calella, que va voltar per tot el món), que era un dels millors amics de la tavernera. Amistat que li venia del seu home “François” amb qui havien compartit la pesca a l’encesa.
 |
| La Raquel a la font de la plaça de Sant Pere de Calella, l'any 1969. Foto Ferran Muñoz. Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Paco Cardona Pellicer - Taverna La Bella Lola |
La Raquel va ser una de les primeres dones de la zona que es va treure el carnet de conduir. Es va iniciar amb un Seat 600, que no va servir gairebé mai i el va regalar al seu fill Llibert. Davant del fracàs del cotxe, se'n va anar a comprar una Vespa que també va ser un altre fracàs, ja que el primer cop que la va agafar, es va encastar contra els plataners del davant de casa seva. Amb tot això, no va voler conduir mai més. Dona altruista, ajudava en l'organització de totes les festes que es feien a Calella i contribuïa confeccionant les disfresses dels carnestoltes. També va escriure en una llibreta, infinitat de pensaments carregats d'amor, però també d'odi contra la Guerra Civil, que la va separar del seu estimat “François” durant molt de temps.
 |
| La Raquel participant en la rua de la Festa Major de Sant Pere de Calella, el 30 de juny de 1996. Foto Paco Dalmau |
En una època en què el contraban de tabac estava a l'ordre del dia, la Raquel col·laborava de manera acèrrima amb els contrabandistes, estant a l'aguait de la Guàrdia Civil que no deixava de patrullar pel poble. La taverna, però, també era parada obligada dels mateixos guàrdies per fer-hi el toc, i tot fent la partida en una taula, no s'adonaven que a sota hi havia els paquets de tabac ben camuflats.Ca la Raquel es va convertir en la segona residència del cantaire i acordionista Alejandro Ungé (el fuster de Calella) conegut com en “Lejandro”. Aquest hi anava als capvespres a cantar-ne per als parroquians que s’hi trobaven per sopar. A més, es considerava que la taverna era de visita obligada per aquells qui volien gaudir d’un bon àpat de torrades amb anxoves —salades per la mateixa Raquel—, beure un bon cremat i ser espectadors de luxe d'una autèntica i genuïna cantada d'havaneres.
 |
| La Raquel remenant el cremat amb Mèlio Vicens, Francesc Ramon “Xiqui”, Càstor Pérez (guitarra en mà) i Irineu Ferrer “Mineu”. Les voltes de Calella, el 15 de setembre de 1984. Arxiu Municiapl de Palafrugell. Col·lecció Paco Cardona Pellicer - Taverna La Bella Lola |
La Raquel es va jubilar l'any 1990 a l'edat de 76 anys, però no va deixar mai de freqüentar
el seu local. Set anys més tard, el 13 de gener de 1997, a l'edat de 83 anys, va morir de sobte. I després
d'haver estat incinerada, les seves restes varen ser embarcades en un veler i
escampades entre Roques Planes i El Golfet, en companyia de la seva família, un
bon grapat d'amics i un grup de cantaires d’havaneres, que li varen dedicar una
última i sentida cantada.
«I com cada vespre la tavernera encisadora
Espera el galant que com cada nit, l'ha d'enamorar
Amb la guitarra i un got de vi
Cantarà alegre tota la nit
Cançons de Cuba, cants de mulates i blau marí»
a hores petites De matinada. Molt tard.
a cap hora Excessivament aviat, en el sentit horari.
cremat m. Beguda alcohòlica per beure's calenta elaborada amb rom, aiguardent de canya, canyella en branca, pela de llimona, sucre i cafè en gra.
pesca a l'encesa És un art de pesca nocturn que en encendre foc, els peixos, atrets per la resplendor i qui sap si també per l'escalfor, s'acosten i pugen fins a la superfície, moment en què els pescadors aprofiten per capturar-los.
Definicions extretes del llibre: Coses sentides, el parlar de Palafrugell, Maria Bruguera i Carlos Serra. Edicions Baix Empordà. 3a edició. Any 2019
Per saber-ne més:
- I com aquestes, mil: Cinquanta anys de la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell. Lluís Poch i Enric Serra. IPEP, Ajuntament de Palafrugell. Any 2017
- Lola la tavernera. Grup Port Bo
