dissabte, 23 de setembre de 2017

Sadurní Planas i Quintana «Ninú». Mitja vida corrent pel món

Sadurní mostrant el títol de campió en 5.000 m.ll. obtingut l'any 1987
Tot i que la meva coneixença amb Sadurní era només de vista, la casualitat feu que mentre entrevistava Maria Català a casa seva (veure entrada Maria Català i Oliu. La Maria de can Belluga de Mont-ras. Infantesa 1a part, en aquest mateix blog) coincidís amb ell. Aleshores, començà a explicar-me la seva particular història esportiva i, finalment, vam acordar una visita a casa seva, on unes atapeïdes lleixes de trofeus de tota mena em varen donar la benvinguda.

Sadurní Planas Quintana «Ninú», pels amics del Club Atlètic Palafrugell, va néixer a Garrigàs, Alt Empordà, el 24 de gener de 1938. S'inicià en l'atletisme, de manera quasi fortuïta a l'edat de 39 anys a ran d'un malaurat accident mentre practicava ciclisme; es va encastar amb un arbre a la sortida d'un revolt, cosa que li va fer adonar-se que no s'hi veia prou bé i que havia de canviar d'afició. Aleshores, penjà la bicicleta i provà la boxa durant un parell d'anys fins que, finalment, va començar a córrer i ja no ho ha deixat mai més. Penso que aquesta afició la duc de ben petit; ja que per anar i venir de l'escola a casa, feia vuit quilòmetres al dia.
  
Sadurní entrevistat per Francesc Sánchez i Carcassés en la 1a Milla Festes de Primavera, 1982
Amb 40 anys, instal·lat a Palafrugell, Sadurní començà a competir com a veterà i feu amistat amb Lluís Medir Huerta amb qui solien córrer junts a totes les marxes populars que s'organitzaven pels rodals. Aleshores, els recorreguts eren d'entre 20 i 25 quilòmetres.

1a Milla Festes de Primavera, 1982
El plat fort de Sadurní, però, són les curses de fons i, més concretament, les maratons. Una marató és una prova esportiva d'atletisme que consisteix en córrer una distància de 42,195 quilòmetres, competició que, per la seva llarga durada, requereix molta resistència física alhora que una bona preparació mental. La preparació de Sadurní per aquests tipus de prova, es basava en un rigorós entrenament tres mesos abans i que constava de tres entrenaments de 30 quilòmetres cadascun. És a dir, que quan acabava la pròpia marató, resultava que ja n'havia fet quatre al darrere i com que hi havia hagut anys en què participava fins a tres maratons, a la fi era com si n'hagués fet 16 l'any comptant-hi els entrenaments i les pròpies competicions. Durant la seva vida esportiva, Sadurní ha participat i acabat 15 maratons i més de 120 mitges maratons, sempre en la categoria de veterans. Tot un campió en la modalitat de fons que ha voltat per mig món competint en les maratons de Ginebra, Munic, Venècia, Sant Sebastià, etc. Així com en d'altres campionats d'atletisme, com el d'Estrasburg, Perpinyà, Cap d'Adge o el de Valladolid, entre molts altres.

Sadurní en plena Marató de Sant Sebastià (Euskadi), 1983
Pels entrenaments en proves que no eren maratons, un dia a la setmana corria 30 quilòmetres i la resta de dies, entre 20 i 25, a més d'una bona concentració i, sobretot, d'una bona alimentació durant els dies previs a les competicions, amb la ingesta d'hidrats de carboni, com ara patata bullida, pasta i força carn a la brasa. Sadurní havia arribat a córrer en diverses ocasions de Palafrugell a Girona i també de Palafrugell a Figueres amb un amic que li feia l'assistència en cotxe i que cada 5 quilòmetres li donava un got d'aigua que, un cop beguda, Sadurní llençava a la cuneta. L'amic, havia de parar el cotxe per recollir-lo i accelerar per tornar a atrapar l'insaciable «Ninu»

Sadurní al Cros de Santa Pau, 1980
L'altra peculiaritat en aquesta modalitat esportiva és la solitud durant els nombrosos entrenaments. Jo solia entrenar sol. I mentre vas corrent, en què penses? (li pregunto encuriosida, pensant en aplicar-ho a la natació, esport que practico i que també és molt solitari). Doncs penso que vull ser el campió del món. Tot i que haig de reconèixer que els anys em pesen i cada vegada se'm fa més dur. Malgrat tot, no m'he lesionat mai i ara només em sento l'os del còccix. 

Recorda amb sornegueria que en les competicions, tant a les de mitja com en les de llarga distància, tothom l'avançava a les baixades, però ell els superava a les pujades. El secret que desconeixien els seus adversaris, era que Sadurní als pendents es reservava l'energia per poder-los avançar al planer i en els ascensos.

Sadurní en els 5.000 metres en pista de Lloret de Mar, 1980
Àvid d'esport, també ha provat altres modalitats atlètiques com ara la marxa (de la mà del marxista Tino Ruiz), el cros o la pista, i tot i que li han proposat de fer d'entrenador, ho ha refusat sempre. S'excusa dient que no tindria paciència amb la mainada que considera que no tenen ni les ganes, ni la disciplina, ni la força de voluntat que requereix aquest esport. Avui en dia la gent no s'entrena ni es cuida i és per això que es lesionen tant. 

Sadurní a la Mitja Marató de Ripoll, 1994
De totes les curses, les que recorda amb més enyorança són les de Vilobí d'Onyar; sobretot pels grans esmorzars que esperaven als corredors a la fi de la competició. Eren tan bons aquells banquets, que ja s'han perdut, comenta amb nostàlgia. Sadurní ens demostra que, amb bona forma física, però sobretot amb molta constància, es poden realitzar grans fites, ja que amb 50 anys, va obtenir el títol de campió en la categoria de veterans, realitzant els 5.000 m.ll. en només 18 min. 40 s. i al 2013, a l'edat de 75 anys, va competir en la 1a Marató i Mitja Marató de les Vies Verdes, completant la prova de mitja marató en només 2 h 45 min. 32 s. Proveu de posar el seu nom a Internet i apareixen nombrosos resultats en infinitat de proves atlètiques en què Sadurní ha participat al llarg de la seva carrera esportiva, així com a Runedia, portal especialitzat en curses de tota mena. El mateix plaer que li proporciona el fet de córrer, és el que fa que vulgui córrer més i més.

Soci acèrrim del CA Palafrugell des dels seus inicis com a esportista amateur, l'any 2013 fou candidat com a millor esportista local masculí on, finalment, el seu estimat club s'endugué el reconeixement com a millor entitat esportiva 2012/13.

Sadurní "Ninu", Chaymae Daouiri, Josep Massa i Marc Planagumà, Festa de l'Esport, 2013
Actualment, «Ninú», quasi amb vuitanta anys a punt de fer, encara participa en les curses anuals Girona Esports Parra-La Salle i la Urbana Sant Josep de Figueres, ambdues competicions de 10 quilòmetres de recorregut. Enhorabona campió!

9 comentaris:

  1. Molt bona biografia d'aquest atleta palafrugellenc! Un escrit molt ben documentat que reflecteix la passió per les curses a peu d'aquest personatge singular. Bravo!

    ResponElimina
  2. Quin exemple de voluntat i passió alhora!!
    Felicitats Sadurni!
    i Bravo Maria per repprtatge!!!

    ResponElimina
  3. M'afegeixo en el reconeixement de l'esforç la constància i en l'homenatge a ell sobradament merescut. Molt bon article Maria. Felicitats.

    ResponElimina
  4. Un article molt rigorós, ben escrit i amb un personatge molt interessant, Maria!
    Enhorabona a tots dos!!!

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies a tothom pels vostres comentaris.
    Ahir va trucar en Sadurní per dir-me que tenia un regal per a mi... M'ha regalat el darrer trofeu obtingut; una copa guanyada com a 1er classificat més gran en la Cursa de Santa Tecla 2017 de Cassà. Aquest Sadurní no deixa de sorprendre'm!

    ResponElimina
  6. Maria molt be la vida d'en Sadurní, te expliques molt be ,molt clar ,i t'ens un vucabulari molt extens, noia ho portaves
    molt amagat aixo i estic molt contenta de que ho puguis expresar-te de la manera que ho fas,

    ResponElimina
  7. Molt bon article Maria! I un merescut reconeixement al nostre entranyable Ninu

    ResponElimina