Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solidaritat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solidaritat. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 de març del 2018

Els Peixets del Golfet neden per elles. Equip Oncoswim 2018

Logotip d'Els Peixets del Golfet. Equip participant en l'Oncoswim 2018

 
Aquesta és una entrada molt especial; perquè és un homenatge a un grup de quatre nedadors que s'han sumat a un repte molt important en les seves vides: l'Oncoswim. D'una banda, perquè han de nedar una distància de 30 km i de l'altra, perquè quatre dels seus integrants van perdre llurs mares en una lluita encara molt més dura: la del càncer. 
 
L'Oncoswim és una prova esportiva solidària de natació en aigües obertes que organitza la Fundació Oncolliga Girona amb el suport del Club Natació Radikal Swim i que aquest any arribarà a la tercera edició. L'objectiu d'aquesta iniciativa és recaptar fons per ajudar a la investigació sobre el càncer, més concretament, per a l'estudi clínic sobre el càncer de mama triple negatiu. Un subtipus de càncer de mama que és un dels més agressius i que afecta sobretot a dones joves. A hores d'ara, encara sense cap tractament eficaç on la investigació és vital.

Servidora (dreta), amb una altra voluntària caiaquista, durant la 2a Oncoswim, el 17 de juny de 2017. Foto Paco Dalmau
El repte Oncoswim-30 km té lloc a la Costa Brava, amb sortida des de l'Estartit —passant per les Illes Formigues— i arribada a la platja del Port Bo de Calella de Palafrugell. Els equips participants han d'estar formats per un mínim de quatre nedadors i el recorregut es pot realitzar en dues modalitats: per equips (nedant tots quatre integrants alhora) o per relleus (on cada nedador realitza només un tram). I aquesta darrera, és la modalitat triada per l'equip Els Peixets.
Els Peixets del Golfet és un grup de nedadors amateurs i els seus membres són: els germans Marta i Carlos Fuentes Cruz (com a nedadors) i Anna (amb el suport logístic), la Marta Puig Sant i la Irene Herrero Anaya. Tots ells de Girona, però molt arrelats a les nostres contrades, en especial, a Calella. A més, la peculiaritat de les tres noies, és que comparteixen entrenaments de natació amb l'Equip de Vies Braves, amb un tarannà que implica més la superació personal que la competició en si.

Marta Fuentes i la seva mare Rosa Cruz a la Roca bona de Calella, l'estiu de 1972. Foto Manolo Fuentes. Col·lecció familiar Fuentes-Cruz
Els germans Anna, Marta i Carlos Fuentes-Cruz són la quarta generació d'uns estiuejants pioners, que als anys 30 varen adquirir una casa a Calella. De l'amor pel mar per part dels besavis, s'encomanà de manera irreversible a llurs filles Maria, Isabel, Rosita i Anna Maria. De manera que Isabel Moratones Gallego (àvia materna dels germans Fuentes-Cruz) ja competia des de ben petita a la Travessia a la Badia de Llafranc. Prova que sempre guanyava, però com que era l'única fèmina en la competició, s'enduia com a premi aftershaves, escumes i maquinetes d'afaitar, fins que a còpia de fer pòdiums varen haver de canviar els guardons per perfums de dona. 
En Carlos Fuentes, el noi de l'equip, a El Golfet, el febrer del 2018. Col·lecció familiar Fuentes-Cruz

És ben natural, doncs, que els fills d'Isabel, heretessin la mateixa passió per la natació que la seva mare que aquests alhora varen traspassar als seus fills. Fa poc més de quatre anys, Rosa (mare dels germans Anna, Marta i Carlos) va morir després d'una acèrrima lluita contra un càncer de mama triple-negatiu, que va haver de combatre amb dotze tractaments diferents en només dos anys. Sense veure cap escletxa per poder guanyar la batalla ni tan sols aconseguir el més petit efecte a les nocives cèl·lules d'aquest tipus de càncer.


La Marta P. després d'un entrenament a Calella, el març de 2018. Foto Marta Fuentes. Col·lecció Marta Puig
 
L'altra integrant del grup és la Marta Puig Sant. Ella també és filla d'una parella enamorada de Calella, però l'afició de Marta al mar, la va heretar de la seva mare; o sigui que també podríem dir que la té impregnada en l'ADN des de sempre. En la memòria de qui va conèixer la Glòria (la mare de la Marta), s'esdevé a Calella; sempre a bord del seu bot barquejant amunt i avall. Però no només navegant d'un lloc a l'altre, com podrien fer la majoria d'estiuejants, sinó pel gaudi que li provocava el fet de jugar amb les onades i deixar-se endur per la remor i la sensació que li oferia la brisa amb aquell dolç i salat que desafia al navegant.
Marta Puig entrenant sota un blau cristal·lí a Calella, el març de 2018. Foto Marta Fuentes. Col·lecció Marta Puig
 
La Glòria va haver de lluitar durant els darrers setze anys de la seva vida contra quatre càncers diversos: mama, matriu, llengua i pulmons i que, malgrat tots els esforços, van acabar per endur-se-la. D'ençà de la seva mort, fa gairebé tres anys, la seva filla Marta i la resta de germans, organitzen anualment la Nedada Cales de Calella, Trobada Glòria Sant. Una nedada no competitiva amb un recorregut d'uns 3,5 km que ressegueix les cales de Calella (des de Cap de Planes fins a la platja del Port Pelegrí), indrets on la Glòria solia navegar i també nedar.
Anunci de la Nedada Cales de Calella, Trobada Glòria Sant d'enguany
La darrera integrant de l'equip, i no menys important, és la Irene Herrero Anaya. Ànima impulsora d'Els Peixets del Golfet. Va ser companya d'escola de Marta P. des de la infantesa fins a la universitat. La Irene fa molts anys que estiueja a Calella i, malgrat que tots els integrants de l'equip gaudeixen del mar des de ben petits, fa relativament poc que ha descobert la seva passió per la natació en aigües obertes. 
 
Irene Herrero i Marta P. entrenant a Calella, el març de 2018. Col·lecció Irene Herrero

En el cas d'Irene va ser quasi per casualitat. Quan va voler donar costat a la seva amiga Marta P. participant en la primera Nedada Cales de Calella. I a partir d'aquella primera nedada, la Irene no ha pogut parar de nedar: a l'estiu fent totes les travesses que se li presenten i a l'hivern, aprofitant qualsevol moment lliure per pujar de Girona cap a Calella fent el «peixet» i calaborsant a la Banyera de la Russa, els Forcats, Roques Planes o Cala Estreta… De caràcter extravertit, sociable i solidària, fa que si estàs a prop seu se't contagiï la seva activitat anímica.


La Marta F. i la Irene durant la Radikal Swim, el 15 d'octubre de 2017. Foto Maria Bruguera. Col·lecció Marta Fuentes
Per poder realitzar aquest repte, cada participant ha d'abonar en concepte d'inscripció personal a l'Oncoswim, la quantitat de 200 €. A més, cada equip també ha de fer un donatiu a la Fundació Oncolliga Girona per un import de mínim de 500 €, que es destinaran de manera íntegra a l'estudi clínic sobre el càncer de mama triple-negatiu, a banda de tirar endavant nombrosos projectes i iniciatives solidàries a favor dels malalts de càncer i les seves famílies.
Servidora enmig de la Irene i la Marta F. Totes tres, participants en la Radikal Swim. Calella de Palafrugell, el 15 d'octubre de 2017. Col·lecció Marta Fuentes

Per tal de conscienciar, però sobretot poder recaptar fons per a la Fundació Oncolliga Girona, l'equip d'Els Peixets del Golfet ha creat diverses iniciatives, alhora que demana la col·laboració de tothom que vulgui ajudar en la investigació del càncer de mama triple negatiu, fent un donatiu directe al compte de l'Oncolliga al següent enllaç: https://oncolligagirona.cat/oncos/oncoswim.html (la mateixa Fundació expedeix un certificat per poder desgravar en la Declaració de l'IRPF).  
 
Els membres de l'equip d'Els Peixets del Golfet. Nedadors: Carlos, Irene, Marta P, Marta F. Suport logístic: Anna. Recaptació de l'equip: 8.080 €. L'Estartit, 2 de juny de 2018. Fons Fundació Oncolliga Girona
A banda de la recaptació per la investigació del càncer de mama triple negatiu, l'equip d'Els Peixets vol dedicar cada braçada que nedi a una dona que hagi patit o estigui lluitant contra aquesta malaltia. Així que, si algú vol que nedin per «elles», només cal que els ho feu saber.
 
 
calaborsar v. tr. Capbussar. Enfonsar-se de cap dins l'aigua. Dit també calabossar. Genuïnament palafrugellenc.
 
Definició extreta del llibre Coses sentides, el parlar de Palafrugell, Maria Bruguera i Carlos Serra. Edicions Baix Empordà. 2a edició. Any 2011
 
--
Els Peixets a les xarxes socials:
 
I per escoltar-ne més:
  • Estiu assolellat. Pele MacLeod

dilluns, 6 de febrer del 2017

Maria Ferrer Reixach. Benefactora d'art religiós

Maria Ferrer, juntament amb la seva cunyada Angelina Bruguera i el seu fill Joan Bruguera, c. 1940-45. Foto d'estudi d'autor desconegut. Fons familiar Bruguera-Martí

L'àvia Maria va néixer a Palafrugell l'any 1897, tot i que la seva branca paterna procedia de Sant Llorenç de la Muga. El seu pare, Joan Ferrer Dagas, conegut com a “el Sec” (1861-1957), va arribar a Palafrugell gairebé per causalitat: «Eren altres temps. No hi havia gairebé res per menjar i el primer en llevar-se es guanyava el dret de calçar-se les úniques espardenyes que hi havia a la casa. Tota una fita en una família de nou germans». Solia explicar-nos l'àvia, del seu pare.
 
Cercant un futur millor, el besavi Joan va prendre la puntorra i va començar a fer via fins a arribar a la costa. I en veure el mar, li va semblar tan immens i meravellós que va decidir quedar-s'hi. Va ser d'aquesta manera com es va establir a Palafrugell, i el 1894 es va casar amb la palafrugellenca Concepció Reixach Fàbrega (1862-1940).

L'àvia Maria al mig entre el seu espòs Eduard i la seva cunyada Angelina, darrere el meu pare Joan Bruguera Ferrer, c. 1950. Autor desconegut. Fons familiar Bruguera-Martí

A casa, sempre havíem pensat que l'àvia Maria va ser filla única; bàsicament, perquè mai la vàrem sentir parlar de germans. I no va ser fins en una recent recerca a l'Arxiu Municipal de Palafrugell, que vaig descobrir l'existència de dos germans més grans
(la Teresa i en Miquel), però que varen morir poc després de néixer. Molt probablement, ella, ni tan sols ho va saber mai.  

Un grup de noies rebent un curs per aprendre a cosir i a brodar a màquina ofert per la companyia Singer amb l'adquisició d'una màquina de cosir (l'àvia Maria, final de la fila esquerra, asseguda enmig de dues dones dempeus). Inicis, anys 20. Autor desconegut. Fons Josep Piferrer Rigall

Després de molts anys de festeig, l'àvia Maria es va casar amb Eduard Bruguera Gotas (1896-1964) i la parella va tenir un únic fill, Joan (1931-2013), que va néixer setmesó. Ella solia explicar que el van haver de posar en una capsa de cartró plena de cotó fluix per donar-li escalfor una bona temporada.
Varen venir temps de creixement per al negoci familiar de comercialització i exportació de taps de suro. La fàbrica “Tapones E. Bruguera” ja feia temps que havia passat a mans de l'avi Eduardo, després que la seva mare, Maria Gotas Prats hagués pres les regnes del negoci arran de la mort sobtada del seu espòs (veure l'entrada Maria Gotas Prats. Empresària surera de Palafrugell, 1911-1915). Alhora, el meu pare era enviat intern al col·legi dels Fossos de Figueres on també hi va estudiar peritatge mercantil i comerç. Un cop finalitzats els estudis, pare i fill varen dur plegats el negoci fins a la jubilació de l'avi que, a més, va coincidir amb la mort prematura d'aquest. El meu pare, doncs, va continuar al capdavant de l'empresa fins al moment del seu tancament, coincidint amb una forta crisi del sector, l'any 1992. 

Factures i rebuts de diversos encàrrecs per donacions de Maria Ferrer Reixach cap a l'Església de Sant Esteve d'Esclanyà, entre els anys 1956-1980. Fons familiar Bruguera-Martí

Es té constància que Maria Ferrer Reixach havia realitzat donacions a la parròquia d'Esclanyà (Begur): l'any 1966, va encarregar la construcció de dos reclinatoris, dues cadires, una banqueta i una taula de fusta i, a la fi del mateix any, un crucifix de talla original d'1,5 m. Però entre totes les cessions, n'hi ha una en concret que sobta en particular pel projecte en si, la grandària i el cost per a l'època (ja que parlem de la fi dels anys 70). Va ser la donació d'una imatge de la Mare de Déu per a l'Església de Sant Esteve d'Esclanyà, que ella mateixa va encarregar a l'escultor Gironí, Domènec Fita Molat.
 
Tant els reclinatoris, les dues cadires, la taula, la banqueta com el crucifix, resten impassibles dins del temple tancat des de fa anys. Any 2017. Fotografia Maria Bruguera

A Palafrugell, com en altres poblacions sobretot de la província de Girona, l'obra de Domènec Fita no passava inadvertida. L'any 1964, l'Ajuntament de Palafrugell, mitjançant el regidor Enric Sabater Bonany, li va encomanar una figura de Sant Sebastià per a l'ermita que duu el mateix nom, costejada en bona part per les donacions dels feligresos. Més tard, entre els anys 1966 i 1972, un parell d'entitats bancàries amb representació a la vila també ho varen fer: una amb una obra de grans dimensions per a l'oficina del Banc Exterior d'Espanya (seu actual del BBVA) i una altra, amb una obra d'art integrat amb grans vitralls malauradament avui quasi desapercebuda per a la majoria de palafrugellencs, situada als baixos de l'edifici cantoner entre els carrers de Torres Jonama i Estret (antiga seu del desaparegut Banc de Girona). 


Obres de gran format realitzades per l'artista Domènec Fita: la de dalt de l'any 1966 per a l'oficina del Banc Exterior d'Espanya (actualment BBVA), la de sota de l'any 1972 situada als baixos de l'edifici cantoner, entre els carrers Torres Jonama i Estret. Fotografia Maria Bruguera

La correspondència entre l'àvia i l'artista es guarda zelosament entre rebuts, fotografies, descripcions i seguiments del procés de l'elaboració de l'obra, que el mateix Domènec Fita li va descriure de la següent manera: «La imatge serà una dona dreta i amb l'infant als braços. El culte a Maria té tot el seu sentit en la consideració d'Ella, en tant que Mare de Jesús, Mare de Déu. Creiem que la imatge deu tenir la pròpia personalitat, i no ser cap reproducció d'altres Mares de Déu conegudes. Esperem, que amb el temps sigui coneguda, venerada i estimada sota la invocació de la MARE DE DÉU D'ESCLAN». I continua: «La imatge tindrà uns 95 cm i es preveu que sigui de terra cuita amb una capa de vernís que li dona un to com de pedra. El Sr. Fita, creu que pot quedar molt digna i que en res ha de desmerèixer pel fet que no sigui feta amb altres elements com la fusta, la pedra o el marbre». El text, a més, dona referències d'altres obres realitzades per l'artista i acaba dient: «Desitjaríem que la imatge fos del gust del poble i que animés a tots els que la vegin a pregar-li i a acostar-se per mitjà d'ella a Crist, el Salvador del món».

Fotografia de la imatge de la Mare de Déu d'Esclanyà, feta per l'artista Domènec Fita, l'any 1980. Foto Domènec Fita. Fons familiar Bruguera-Martí

El record de l'àvia Maria em revé menuda; segurament encongida pel pes dels anys. Va morir a l'edat de 91 anys. Era tota una estampa d'una senyora: cabells blanquíssims, anava sempre vestida de negre, rigorós, amb algun espurneig daurat procedent d'agulles de pit, d'arracades amb tanca catalana o de cadenetes amb medalles de la Mare de Déu, la qual cosa acabava de donar relleu a la seva personalitat i accentuava el seu aire de distinció.

A l'àvia també li vull agrair la riquesa del llenguatge autòcton que utilitzava farcit de mots i frases absolutament locals (per desgràcia, avui, en la més absoluta recessió). En la dedicatòria del llibre Coses sentides, el parlar de Palafrugell del qual en soc coautora, juntament amb en Carlos Serra Mayoral, tenim la següent dedicatòria: «Dedicat a totes les persones que estimen la llengua dels seus pares», retent un sentit homenatge a tota aquella gent d'abans. Anònims desapareguts en el temps, però que ens han deixat un tresor lingüístic irrepetible, com és la nostra parla; la parla palafrugellenca. Moltes gràcies per tot, àvia!

L'àvia Maria dormint. Dibuix original a carbó de Lluís Bruguera Martí, fet l'any 1987

 
puntorra f. Bossa feta de malla de cordill, usada per agafar cargols o bé per posar fruita en fresc, submergint-la en aigua.

Definició extreta del llibre Coses sentides, el parlar de Palafrugell, Maria Bruguera i Carlos Serra. Edicions Baix Empordà. 2a edició. Any 2011