Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Artesania. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Artesania. Mostrar tots els missatges

dissabte, 16 de desembre del 2023

20 anys d'història de l'Associació Amics del Pessebre del Baix Empordà

Detall del pessebre “Desperteu-vos i aneu a Betlem”, de Ramon Serra i Maria Gràcia Artigas, figures Pepa Pessebres

El febrer de l'any 2004, un grup de pessebristes procedents de diversos municipis de la comarca, varen fundar l'Associació Amics del Pessebre del Baix Empordà amb seu a Mont-ras, i el mes de desembre del mateix any, ja varen presentar la 1a Mostra de Pessebres i Diorames. Des d'aleshores, any rere any, han continuat exposant els seus treballs. De manera que, enguany, se celebra la 20a edició de la mostra.
 
Detall del pessebre bíblic realitzat amb figures de «clicks» de Playmobil, de Jordi i Gina García

Durant aquests vint anys d'història, l'associació ha anat creixent i evolucionant; ampliant l'espai i innovant en les seves creacions, però sobretot s'ha anat dedicant a transmetre aquest art tan tradicional a través de l'escola de pessebrisme. I la vila de Mont-ras, s'ha convertit en l'únic lloc de la comarca on es poden aprendre les diverses tècniques del pessebrisme en les modalitats de diorama i modelatge de figures, a través de cursets, que cada any s'imparteixen des de la mateixa associació i que estan oberts a tots els públics. 
 
Detall del pessebre “Bugada al pessebre”, realitzat pels alumnes de l'Escola Torres i Jonama de Mont-ras, que cada any col·laboren elaborant un pessebre amb diversos materials d'ús quotidià

Detall del diorama “Naixement a la Sagrada Família”, de Maria García Arenas i Llorenç Riera Lacomba. Fotografia Maria García. Fons Associació Amics del Pessebre del Baix Empordà

La característica del diorama, construït directament dins d'una caixa, és que juga amb la perspectiva i dona al pessebre de profunditat. Aquesta curiosa tècnica va ser inventada a Barcelona, ara fa més de 100 anys, pel mestre pessebrista Antoni Moliné Sibil, i és especialment apreciada entre els pessebristes, perquè es considera el vessant més artístic del pessebre.
 
Detall del diorama “Anunciació al pantà de Sau”, d'Antònia Cabello
 

Detall del diorama “Cercant posada”, de Narcís Castells, figures Montserrat Ribes

Enguany, i coincidint amb el 20è aniversari de la fundació de l'associació, es compleixen 800 anys de la creació del primer pessebre. Punt de partida de les representacions del naixement, quan Sant Francesc d'Assís, aprofitant la celebració de la missa de Nadal de l'any 1223, va proposar als seus companys del santuari de Fonte Colombo, de fer una escenificació en un bosc del poble de Graccio (Itàlia), per a la celebració de l'ofici. En aquella ocasió, doncs, es va fer una representació del naixement de Jesús en una menjadora d'animals com a altar, i un bou i una mula a cada costat de la imatge de l'infant.
 
Detall del diorama “Nadal al mas Corredor de Pals”, de Joan Pere Hernández Valdivieso

Detall del diorama “Anunciació als pastors fora vila”, de Pere Colomer Nadal, pintura Jesús Mora Bosch

El costum de representar el naixement de Jesús durant el temps nadalenc i de reproduir-lo en pessebres amb figures plàstiques, no va arribar fins al segle XV. Primerament, als palaus dels nobles, però a poc a poc, es va anar estenent i popularitzant, convertint-se en una tradició molt arrelada a Catalunya, que alhora va donar peu a celebrar la famosa Fira de Santa Llúcia (als voltants de la catedral de Barcelona), on des de l'any 1788, s'hi poden anar a comprar tota classe de figures, suro, molsa, casetes, estris i materials diversos per poder guarnir els pessebres.

Detall del pessebre popular “Can Pipes d'Esclanyà”, de Lluís Brias Darnaculleta i Josep Farrarons Sicars

El pessebre, sense cap mena de dubte, es considera un element del patrimoni cultural que actualment es troba en vies de ser inscrit dins la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. A més, el pessebre popular català té una figura pròpia: el caganer, amb un origen que es remunta a finals del segle XVII i principis del XVIII, però que no es va popularitzar fins al XIX. Aquesta figura,
en actitud de fer de cos, pretén amb la seva acció, enriquir la terra i proporcionar prosperitat per a l'any que ve. 

El caganer del pessebre exterior, dissenyat pel ninotaire Miquel Llenas Janoher Lai. Fotografia Maria García. Fons Associació Amics del Pessebre del Baix Empordà

Poema de Nadal El caganer, de Francesca Aubanell

Un pastoret molt golafre
fent camí cap a Betlem
li ha agafat mal de panxa
i busca una mata impacient.

Un majoral l'apressa
“Vinga, vinga, caganer!”
Que tot això et passa
per ser massa llaminer.

L'estel que tot ho vigila
se n'adona d'aquest fet
“Poso la llum més fluixeta”
li diu a l'angelet.

No sigui que algun espieta
descobreixi el pastoret.

 
La tradició diu que la realització del pessebre havia de començar el dia 25 de novembre, per Santa Catalina, i s'havia de desfer el 2 de febrer, dia de la Candelera. Però la societat és canviant; fets com el capitalisme i la globalització ens han envaït i inevitablement han anat transformant les nostres vides i costums. Tanmateix, el pessebrisme és art, cultura i tradició i, com a tal, s'hauria de preservar. Al cap i a la fi, les tradicions formen part de la nostra identitat com a poble.
 
A la mostra d'enguany també s'hi poden trobar pessebres originals, com ara un naixement de ganxet realitzat per Lluïsa Martí Gich. Fotografia Maria García. Fons Associació Amics del Pessebre del Baix Empordà

Per tot això, des de l'Associació Amics del Pessebre del Baix Empordà us conviden a visitar, admirar i difondre una vegada més la Mostra de Pessebres i Diorames de Mont-ras. Tot un aplec de petites meravelles que són obres d'art
efímer, en la majoria dels casos però art, assegurant-vos que no us decebrà en absolut.  
 
Programa de la XX Mostra de Pessebres i Diorames de Mont-ras, exposats a la Sala Polivalent de l'Ajuntament fins al 7 de gener, i a partir del 8 fins al 28 de gener obert només caps de setmana

Inauguració de la XX Mostra de Pessebres i Diorames de Mont-ras, divendres 1 de desembre de 2023: Lluís Perpiñà Torrent (2n tinent d'alcalde), Vanessa Peiró Royán (alcaldessa), Albert Català Pou (president de l'Associació Amics del pessebre del Baix Empordà) i Jordi Montlló Bolart (antropòleg, museòleg, pessebrista) convidat per a l'acte inaugural dels 20 anys de l'associació amb la ponència “El pessebre és sentiment”

*Fotografies seleccionades de la mostra d'enguany, extretes del blog El pessebre de la Mula, propietat de Jordi Montlló Bolart
 
--
Per saber-ne més:
 
Pòdcasts:
 
Blogs/Webs:
 
I per escoltar-ne més:
  • Grup Enderroc. El Caganer
 
  • Cor Vivaldi Televisió, direcció Albert Guinovart. Fum, fum, fum

dissabte, 24 de novembre del 2018

"Turrones A. Mira Monerris". Quasi tres quarts de segle endolcint Palafrugell

La Teresa Masià Asensi i l'Antonio Mira Monerris a l'orxateria de Palafrugell situada al carrer de Cavallers, l'any 1952. Autor desconegut. Col·lecció familiar Mira-Masià

 

Parlar de torró, és parlar del gust de la nostàlgia. D'un sabor que ens trasllada al Nadal, al caliu de la família i també a les persones que estimem.

 

Antonio Mira Monerris (1919-1996) i Teresa Masià Asensi (1922-1999), ambdós nascuts a Xixona (Alacant), varen iniciar la seva relació comercial amb Palafrugell cap a la fi dels anys 40; inicialment, amb l'enviament del producte elaborat i més endavant, traslladant-s'hi per obrir-hi comerços, tot i que els inicis de la torroneria Mira-Sirvent es remunta l'any 1868 a València, quan l'avi d'Antonio hi va fundar la primera torroneria de la família, darrere la plaça del Cid, popularment coneguda com la Plaça Redona.

Bienvenida Monerris Monerris a la torroneria del carrer Ruzafa de València, l'any 1928. Autor desconegut. Col·lecció familiar Mira-Masià

L'any 1900, Francisco Mira Sirvent va separar-se del negoci familiar que aleshores regentava a mitges amb la seva germana per instal·lar-se al cèntric carrer de Ruzafa de la mateixa capital valenciana i allà mateix va començar el festeig amb qui més endavant seria la seva esposa, Bienvenida Monerris Monerris, que venia els seus propis torrons a Santander. De la unió de Francisco Mira Sirvent amb Bienvenida Monerris Monerris, va néixer Mira-Monerris, que amb els anys va heretar el seu fill, Antonio, i que va comercialitzar sempre més amb el nom de "Turrones A. Mira Monerris".

Bienvenida Monerris Monerris en una geladeria ambulant, anys 20-30. Autor desconegut. Col·lecció familiar Mira-Masià

Curiosa és la història del perquè va ser Palafrugell i no qualsevol altre indret del país que Antonio Mira i Teresa Masià hi establissin relacions comercials. Durant la Guerra Civil Antonio va ser cridat a lleves, convertint-se en soldat de la famosa Quinta del Biberó, formada per un total de 30.000 soldats nascuts durant l'any 1920, la gran majoria dels quals varen haver de participar en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan molts d'ells només tenien disset anys.

Un jove Antonio Mira Monerris al mostrador de la torroneria del carrer de Ruzafa, l'any 1939. Autor desconegut. Col·lecció familiar Mira-Masià

Durant el conflicte, un altre jove soldat fill de Palafrugell (de qui malauradament es desconeix el nom) es va escapar i va anar a raure a Xixona. Aleshores, Francisco Mira i Bienvenida Monerris com que tenien llur fill Antonio al front varen refugiant-lo a casa seva on hi va passar un cert temps. No va ser fins ben acabat el conflicte, que aquest jove va poder tornar a Xixona per agrair la família Mira-Monerris tot el que havia fet per ell durant la guerra i va ser aleshores, quan els va parlar de la Costa Brava, però sobretot de Palafrugell, i de la potència industrial que era la nostra vila a ran de la industria suro-tapera, desconeixent que estava a punt d'iniciar la seva davallada, donant pas a una transformació que posaria el turisme en la primera línia i que mai més deixaria de ser-hi.

Antonio Mira Monerris amb el seu fill Toni Mira Masià a la terrassa de l'Sport Bar de Palafrugell, l'any 1957. Autor desconegut. Col·lecció familiar Mira-Masià
 
Aleshores, a la fi dels anys 40, es varen iniciar els primers contactes comercials de "Turrones A. Mira Monerris" amb la vila i, òbviament, els primers torrons que varen arribar, ho varen fer a través d'ells. Al començament, es venien al colmado de Josep Vidal, conegut com can Fredo (al carrer del Raval Inferior, número 19), a la Cooperativa Palafrugellense, entre la perruqueria de can Gou i can Sureda (on actualment hi ha el Centre Comercial Cavallers) i, més endavant també se'n varen servir a la carnisseria can Lunati i al Cafè del Centre.

Paquita i Mª Rosa (tia i neboda) a can Fredo, anys 80. Foto Paco Dalmau

Concretament a can Fredo, es varen vendre torrons A. Mira Monerris fins el 2005, any en què l'establiment va tancar definitivament les seves portes per la jubilació de Maria Rosa Ribas Martí, neboda de la propietària Paquita Ribas Sabrià. Paquita, i més endavant també Maria Rosa, varen torrar els torrons de gema durant més de cinquanta anys a la mateixa botiga, escalfant les planxes que servien per cremar el sucre amb llenya d'alzina, ja que d'aquesta manera es reforçava el sabor del caramel flamejat, molt millor que escalfant-les elèctricament. 

La Cooperativa Palafrugellense i al fons la botiga d'Epifanio Pascual, loza y cristal, l'any 1951. Autor Josep Granés Hostench

No va ser fins l'any 1952, que  Antonio i Teresa varen decidir assentar-se a Palafrugell d'una manera més fixa (des de Setmana Santa fins al setembre), exclusivament per a la venda d'orxata i gelats. Inicialment, ho feien desplaçant-se amb un carretó amb barres de gel, als llocs més concorreguts del municipi, com també era un fet habitual de trobar-los a les festes majors de Sant Pere de Calella i la de Santa Rosa de Llafranc, tot i que al cap de poc, ja obrien la primera Horchatería Valenciana, al carrer del Generalísimo (actual carrer de Cavallers) on abans hi havia hagut la botiga de moda Boutique Carmen, i als inicis dels anys 60 es varen traslladar a l'altra banda de carrer, ocupant una petita ala del local de la desapareguda Cooperativa Palafrugellense, al costat del Sport Bar, just al davant dels comerços Epifanio Pascual, loza y cristal i Casa Pascasio.

Interior de la Cooperativa Palafrugellense, l'any 1951. Autor Josep Granés Hostench

Al 1975, en desaparèixer el local de la Cooperativa, doncs la Banca Catalana es va quedar l'edifici sencer, Antonio i Teresa van llençar-se a fer un pas més endavant propiciat també per la venda de l'immoble del carrer de Ruzafa de València, on estaven de lloguer  adquirint un habitatge al carrer de la Constància, número 8, porta per porta amb la botiga Electrododolz (aleshores regentada per Fèlix i Víctor Dolz, pare i fill), habilitant-ne els baixos per fer-hi una botiga i un obrador a la part del darrere, tot i que els torrons sempre s'han elaborat al seu taller de Xixona, perquè sinó es confeccionen allà, no és permès d'utilitzar la DO Xixona a llurs productes. 

L'Horchatería Valenciana al carrer del Generalísimo (actualment Cavallers) de Palafrugell, l'any 1964. Autor desconegut. Col·lecció familiar Mira-Masià

És en aquesta petita botiga on van començar a vendre en dues èpoques de l'any marcades per dos tipus de dolços ben diferents: des de Setmana Santa fins a setembre, amb l'assortiment de gelats artesans (on les estrelles eren el de torró i el d'orxata), els mantecados (gelats de vainilla, més cremosos, fets amb ou i llet que malauradament avui en dia no deixen elaborar), els coyotes (meitat vainilla, meitat xocolata o meitat vainilla, meitat maduixa, tots amb pal), els granissats i l'autèntica orxata de xufa de València. L'elaboració artesana, significava de fer els gelats amb gel i sal perquè podessin aguantar més bé el fred amb unes geladores especials i el 1990, van deixar de fer la temporada d'estiu per refermar-se en la d'hivern.


Foto dalt, Antonio Mira Monerris servint gelats de corte a la festa del 8è aniversari de Maria Mercè Xicoira Gallart. Palafrugell, 24 de setembre de 1961. Autor desconegut. Col·lecció familiar Xicoira-Gallart

Aleshores, des d'aproximadament mitjans de novembre fins el dia 24 de desembre, s'hi poden trobar torrons de tota classe: de Xixona, de gema torrada (que es continua cremant a la mateixa botiga), de guirlache amb sèsam, d'Alacant, de xocolata amb ametlles, de massapà i fruita confitada, a la piedra (exquisit torró sense mel; només amb ametlla, sucre, llimona i canyella, molt apreciat a Alacant, però que aquí no té tanta sortida), la torta imperial, les figuretes de massapà, el pa de Cadis, els pasteles de Gloria i els de gema, polvorons de tota classe, les galetes d'ametlla, les peladillas (o 'nissos'), els pinyons, les trufes de xocolata, els bombons farcits de torró, les neules de sempre i amb cobertura de xocolata, mel pura d'abella (la mateixa que utilitzen per elaborar els torrons), assortiments de melmelades casolanes, com també fruites en almívar, el codonyat i unes excepcionals i úniques magdalenes que encara s'emboliquen amb el tradicional paper encerat, entre d'altres moltes especialitats... Tot per llepar-se'n els dits! 

Assortiment de productes elaborats artesanalment al seu obrador de Xixona, ja que sinó es confeccionen allà no és permès d'utilitzar la DO Xixona a llurs productes. Foto Antoni Mira Masià

Actualment, amb quasi tres quarts de segle de relació comercial amb Palafrugell (dels quals seixanta-set amb botiga) "Turrones A. Mira Monerris" continua al peu del canó de la mà dels dos fills dels fundadors: Antoni (Xixona, 1954) i Francisco (nascut a Palafrugell abans d'acabar la temporada d'estiu de l'any 1963), així com l'esposa de Toni, Lola Sirvent, i llurs filles: Núria (també nascuda a Palafrugell, l'any 1979) i Bàrbara (Xixona, 1983), que casualment han recuperat els cognoms del besavi, fundador del negoci: Mira-Sirvent. Tres generacions que han mantingut una relació amb la nostra vila que ha anat molt més enllà de la comercial; sinó amb la d'un arrelat sentiment per tots els records viscuts i les amistats que han fet durant tots aquests anys. Que per molts anys podem continuar gaudint de la vostra presència i dels vostres exquisits llamins!

Els germans Antoni, la seva dona Lola i Francisco Mira-Masià a l'obrador de Xixona. Una generació d'artesans torroners amb quasi tres quarts de segle endolcint Palafrugell. Autor desconegut. Col·lecció familiar Mira-Masià

On trobar-los:

  • Carrer de la Constància, 8, Palafrugell. Telèfons: 972 30 22 17, 639 23 35 27

Aparador de la torroneria A. Mira Monerris al carrer de la Constància, 8 de Palafrugell on els trobareu, com sempre, fins a la vigília de Nadal. Foto Maria Bruguera Martí


--
Per saber-ne més:
  
Torrons A. Mira Monerris a les xarxes socials:
 
Visites i comandes a l'obrador de Xixona:
  • C. de Sant Bartomeu, 2, 03100 Xixona (Alacant). Telèfon: 965 61 08 61