Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París el 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908

dissabte, 31 de juliol de 2021

Raquel Gifre i Gelpí. La tavernera de Calella

Raquel i el seu fill Llibert Barrera a la barra de la taverna Ca la Raquel, any 1972. Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Paco Cardona Pellicer - Taverna La Bella Lola

Na Raquel Gifre Gelpí, va néixer a Calella de Palafrugell el 13 de novembre de 1913. Va ser una empresària que va regentar durant molts anys la taverna Ca la Raquel de Calella. Es va casar amb Francesc Barrera Planas, conegut com a “François” pel fet que havia nascut a Reims (França), per bé que residia a Calella des dels dos anys de vida.

Raquel davant la botiga de queviures, l'any 1969. Foto: Ferran Muñoz. Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Paco Cardona Pellicer - Taverna La Bella Lola

Al local Ca la Raquel, que va començar com a “tienda de ultramarinos” per part d'un avantpassat del seu home coneguda com a “Ca sa Noia Rita”s'hi podia trobar de tot; des de menjar, productes de drogueria, espardenyes o gel. I a la rebotiga hi havia tres botes: una de vi, una de rom i una de conyac que es venia tot a granel. La Raquel, que mentre ajudava a la seva sogra a la botiga, anava compaginant la feina de dependenta amb treballs de modista
, va decidir amb l’ajut inestimable del seu fill Llibert, de convertir la botiga de queviures en una taverna (ja que es va quedar vídua molt jove), reemplaçant els taulells i el mobiliari de la botiga, substituint-lo per unes taules de fusta, i quan va començar el fenomen turístic a Calella hi varen muntar una barra, convertint el local en una taverna amb cara i ulls, que a causa dels impagaments, l’any 1958, varen decidir dedicar-se de ple a l'hostaleria.

Ca la Raquel, doncs, va esdevenir un punt de trobada per als mariners dels rodals i un dels establiments més emblemàtics de Calella durant molts anys, i no només per a la seva immillorable situació, sinó pel caràcter i la personalitat de la seva mestressa. La Raquel tenia una gràcia innata, que combinada amb el seu do de gens, feien que tingués la clientela assegurada. Dona alegre, extravertida, valenta, lluitadora i  treballadora com cap, tancava a hores petites i a cap hora ja tornava a ser al peu del canó... Va ser la musa que va inspirar a Josep Bastons i Carles Casanovas per a la famosa havanera Lola la Tavernera.

“Corre, Lola, posa'm un got de vi
I et cantaré una cançó”

Amb el pas dels anys i amb ple boom turístic a Calella, Ca la Raquel va anar ampliant clientela i, a banda dels assidus pescadors i la gent de la vila marinera, van començar a anar-hi els treballadors de la construcció i estiuejants; tant nacionals com estrangers. En aquell local d’ambient familiar i relaxat, també s’hi trobaven altres personatges de Calella, com en Marcel·lí Simón, conegut com a “Marcelino Tort” (veure entrada Marcel·lí Simón i Massó, en “Marcelino Tort”de Calella, que va voltar per tot el món), doncs era un dels millors amics de la tavernera, amistat que li venia del seu home “François” amb qui havien compartit la pesca a l’encesa.

Raquel a la font de la plaça de Sant Pere de Calella, l'any 1969. Foto: Ferran Muñoz. Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Paco Cardona Pellicer - Taverna La Bella Lola

La Raquel va ser una de les primeres dones de la zona que es va treure el carnet de conduir. Es va iniciar amb un Seat 600
, que no va servir gairebé mai i el va regalar al seu fill Llibert. Davant del fracàs del cotxe, es va anar a comprar una Vespa que també va ser un altre fracàs, ja que el primer cop que la va agafar, es va encastar contra els plataners del davant de casa seva. Amb tot això, no va voler conduir mai més. Dona altruista, ajudava en l'organització de totes les festes que es feien a Calella i contribuïa confeccionant les disfresses dels carnestoltes. També va escriure en una llibreta, infinitat de pensaments carregats d'amor, però també d'odi contra la Guerra Civil, que la va separar del seu estimat “François” durant molt de temps.

Raquel participant a la rua de la Festa Major de Sant Pere de Calella, el 30 de juny de 1996. Autor/Col·lecció: Paco Dalmau Fàbrega

En una època en què el contraban
de tabac estava a l'ordre del dia, la Raquel col·laborava de manera acèrrima amb els contrabandistes, estant a l'aguait de la Guàrdia Civil que no deixava de patrullar pel poble. La taverna, però, també era parada obligada dels mateixos guàrdies per fer-hi el toc, i tot fent la partida en una taula, no s'adonaven que a sota hi havia els paquets de tabac ben camuflats.

Ca la Raquel es va convertir en la segona residència del cantaire i acordionista Alejandro Ungé (el fuster de Calella) conegut com en “Lejandro”. Aquest hi anava als capvespres a cantar-ne per als parroquians que s’hi trobaven per sopar, a més, es considerava que la taverna era de visita obligada per aquells qui volien gaudir d’un bon àpat de torrades amb anxoves —salades per la mateixa Raquel—, beure un bon cremat i ser espectadors de luxe d'una autèntica i genuïna cantada d'havaneres.

Raquel remenant el cremat amb Mèlio Vicens, Francesc Ramon "Xiqui", Càstor Pérez (guitarra en mà) i Irineu Ferrer "Mineu". Les voltes de Calella, el 15 de setembre de 1984. Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Paco Cardona Pellicer - Taverna La Bella Lola

Raquel Gifre es va jubilar a l'any 1990
a l'edat de 76 anys, però no va deixar mai de freqüentar el seu local. Set anys més tard, el 13 de gener de 1997, a l'edat de 83 anys, va morir de sobte i després d'haver estat incinerada, les seves restes varen ser embarcades en un veler i escampades entre Roques Planes i El Golfet, en companyia de la seva família, un bon grapat d'amics i un grup de cantaires d’havaneres, que li varen dedicar una última i sentida cantada.

“I com cada vespre la tavernera encisadora
Espera el galant que com cada nit, l'ha d'enamorar
Amb la guitarra i un got de vi
Cantarà alegre tota la nit
Cançons de Cuba, cants de mulates i blau marí”

 

a hores petites De matinada. Molt tard.

a cap hora Excessivament aviat, en el sentit horari.
cremat m. Beguda alcohòlica per beure's calenta elaborada amb rom, aiguardent de canya, canyella en branca, pela de llimona, sucre i cafè en gra.
pesca a l'encesa La pesca a l'encesa és un art de pesca nocturn que en encendre foc, els peixos, atrets pel resplendor i qui sap si també per l'escalfor, s'acosten i pugen fins a la superfície, moment en què els pescadors aprofiten per capturar-los.
 
*Definicions extretes del llibre: Coses sentides, El parlar de Palafrugell, Maria Bruguera Martí i Carlos Serra Mayoral. Edicions Baix Empordà, 3a edició 2019
 
--
Per saber-ne més:
  • I com aquestes, mil: Cinquanta anys de la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell. Poch, Lluís i Serra, Enric. 2017. IPEP, Ajuntament de Palafrugell
 
I per escoltar-ne més:
  • Havanera Lola la tavernera, Grup Port Bo

48 comentaris:

  1. Està molt bé, Maria. Una aproximació al personatge escrita en un estil directe i clar. En aquest 54è aniversari de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, la taverna de ca la Raquel mereix un recordatori com aquest. Felicitats!
    Lluís Bruguera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Lluís. Aquest article, com bé saps, el vaig escriure i publicar al 2016, però a ran de la seva publicació a la "Revista de Palafrugell" del mes de juny passat, vaig decidir de refer-lo i millorar-lo; tant en text, com en fotografies. Aprofito, doncs, per donar les gràcies a l'Arxiu Municipal de Palafrugell i a en Paco Dalmau Fàbrega per haver-me autoritzat la publicació de les fotos d'aquesta nova versió!

      Elimina
  2. M'agrada Maria com t'ha quedat !!!! Jo la recordo de
    mitjana edat, de jove no la tenia present.
    Endavant Marieta, a veure quina ens explicaràs aviat........
    La teva mare, Lluïsa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies mama! Ja saps que sempre en tinc alguna a punt, però sempre em costa d'arrencar i encara més donar-les per bones i definitives... Però, una o altra, tard o d'hora caurà.
      Una abraçada!

      Elimina
    2. La vaig conèixer personalment. La meva àvia Teresa es va fer amiga seva als estius quan anàvem al Port-Bo, anys 80. Jo era una adolescent i de vegades pujava una estona a les tardes a casa seva, elles dues xerraven i la meva àvia feia ganxet. La meva àvia també va conèixer uns anys abans a la senyora Maria, que feia bolillos (família Arbonès, hostal Calella). Quins records, gràcies.

      Elimina
    3. Moltes gràcies Gemma per transportar-nos als que no ho hem viscut a aquella Calella màgica, però per sobre de tot, autèntica.
      Una abraçada i, tant si ets a Calella, com sinó, et desitjo un feliç estiu!

      Elimina
  3. M'encanta llegir-te i llegir les històries que expliques.Moltes gràcies per fer-nos partíceps i ensenyar-nos tant!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Eva! Al cap i a la fi, no deixen de ser històries de gent que es mereixen que algú els tregui del calaix de l'oblit. No creus?
      Una abraçada i bon estiu per tots vosaltres!

      Elimina
  4. Molt bona. No havia llegit la versió de 2016 i m'ha encantat. Hi havíem anat algun dissabte al vespre a l'hivern a menjar torrades i l'ambientu era una passada. Gràcies Maria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu Montserrat. Me n'alegro que l'hagis descobert i també que t'hagi transportat als records de ja fa uns anys...

      Elimina
  5. Moltes gràcies Maria per les històries tan ben explicades que publiques tan properes a molts i que fan reviure records de la nostre vida, salut i rauxa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan! Quina sort la teva que hagis conegut gran part de totes aquestes històries que explico.
      També et felicito pel teu blog del que en sóc ferma seguidora.
      Una abraçada i cuida't molt!

      Elimina
  6. Molt treballat i tan ben documentat com tot allò que fas. Important poder tenir ara la revista de Palafrugell, per arribar a més lectors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, de moment, a la revista de Palafrugell aniré publicant els més antics d'aquest blog, però millorats amb més informació i bones fotos, combinat amb algun personatge inèdit. Es fa el que es pot, però moltes gràcies pel comentari.

      Elimina
  7. Un plaer llegir- te Maria. La recordo de molt gran pero presumida i riallera. Tot un personatge de Calella digne de recordar. Felicitats per tan entrenyable escrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort la teva, Olga..., doncs no vaig tenir la sort de conèixer-la o, si la vaig veure per Calella, no sabia qui era, ni encara menys, tota la seva història.
      Moltes gràcies Olga per estar sempre aquí!

      Elimina
  8. Molt bé,Maria. Com sempre ens fas gaudir amb la recuperació de la memòria a través dels personatges singulars de la vila.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que no s'acabin!
      Moltes gràcies company lletraferit de la vila del peix fregit!

      Elimina
  9. Un gran article. M'encanta llegir-los i anar rememorant moltes vegades les vivències de petita. Gràcies Maria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu Juaqui i encantada de transportar-te en el tren dels records!

      Elimina
  10. ...me agradat molt Maria, ja havia llegit el atret,però amb la reforma i les fotos està mes be, tin un recorr de haver visitar la taverna, quan au ella era, no recordo amb que vaig anat, una abraçada Maria, segues publicà coses....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan Pere, me n'alegro que t'hagi agradat la reforma millorada. Les fotos ajuden molt i aquestes de la Raquel són molt bones i ben trobades.
      Una abraçada per tots i cuideu-vos molt!

      Elimina
  11. Maria de momen no dava molte importacia istorias Palafrugell a mesura que baix llging cada trobo que es mol importan istorias Palaafurgell
    gracies Maria es ol importan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro molt, doncs!
      Moltes gràcies per llegir-les.

      Elimina
  12. Quan era jove hi havia anat moltes vegades, era una taberna que si t'agradava el seu ambient t'hi trobaves molt be, aquest recull m'ha encantat, MOLTISSIMES GRACIES PER ENVIAR-MEL

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deuria ser una taverna ben peculiar amb aquesta mestressa tan particular i estimada per tothom.
      Moltes gràcies pel comentari!

      Elimina
  13. Un bon repàs de la història de Ca la Raquel i de Calella. Bona feina!!

    ResponElimina
  14. Maria,
    Un plaer llegir-te. I quins records!!! Moltes gràcies per compartir la teva feina i el teu entusiasme per Palafrugell i els seus personatges.
    Una abraçada, Rosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entusiasme n'hi ha i de personatges i feina també, el que costa més de trobar és el temps per escriure i, sobretot, d'investigar...
      Moltes gràcies Rosa pel teu suport!

      Elimina
  15. Moltes gràcies Maria. Jo coneixia molt a n'en Llibert, doncs anàvem junts a estudi a can Fargas, i més tard vàrem coincidir al Hotel Alga, ell fent de camarer i jo de pianista. Sempre vàrem ser molt amics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina il·lusió Joan, em fa feliç que t'hagi agradat. Moltes gràcies pel comentari!

      Elimina
    2. Maite Martí Gich2/8/21 10:23

      Quin viatge al passat nena!!! Recordo la botiga i la taberna, eren altres temps!! No saps si va obrir la taberna al tancar-se la de Can Batlle??? Moltes gràcies Marieta!!!

      Elimina
    3. Maite, segons el que vaig poder trobar, Can Batlle que ja existia com a taverna a finals del segle XIX, el 1999 la família es va vendre tota la societat a un empresari. Mentre que Ca la Raquel va funcionar com a taverna fins el 1980, any en què es va vendre el local i després el 1993 en Paco Cardona i la seva dona Pepi el varen reobrir donant-li el nom de La Taverna de la Bella Lola.
      Coses de la vida, actualment, ha tornat a mans familiars, ja que el porta el fill d'en Llibert, és a dir, el nét de la Raquel, l'Albert Barrera conegut com en "Berti".
      M'alegra molt que t'hagi agradat i moltes gràcies pel comentari!

      Elimina
  16. Que maco Maria. M'ha encantat llegir això.
    Gràcies per compartir-ho amb mi.
    Una forta abraçada.
    Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Maria. Una abraçada per a tu també!

      Elimina
  17. María que rebé que ho fas i com ens ajudes a "refrescar" la memòria.
    Ja m'espero la pròxima història que ens regalaras.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Amelia! M'encanta de tenir-vos com a fans incondicionals del blog.
      Una abraçada i cuideu-vos molt!

      Elimina
  18. M'ha encantat Maria!
    Com es nota que la Raquel era un dona molt estimada a Calella.
    Un artícle molt detallat t i emocionant. És un bonic reconeixement a una dona amb caràcter i iniciativa que es va ficar molta gent a la butxaca!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Marta, una gran dona que va saber adaptar-se a totes les situacions que li varen tocar de viure, feliç i bona amiga de tothom.
      Moltes gràcies Marta i una abraçada també per vosaltres!

      Elimina
  19. Excel lent Maria!!!
    Tots els teus articles són molt ben escrits. Quina nyonya pensar com li agradaria al meu avi que va néixer i viure a Calella, que li llegís l'escrit, doncs no s'hi veia però era molt culte.
    Una abraçada. Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna, al teu avi li hagués agradat sentir-te a tu llegint-li l'escrit, però ell va tenir molta sort de viure en una Calella que, per desgràcia, nosaltres no la podrem veure mai més...
      Bonica, una abraçada també per tu!

      Elimina
  20. Benvolguda, Maria,

    M'ha agradat molt el teu article sobre la Raquel. Jo la recordo, de petit, que la mare em portava a la platja i hi anàvem a prendre alguna cosa. Es coneixien perquè la meva mare treballava a can Cortei i solia anar-hi a fer el cafè. La recordo com una dona ja molt gran, prima i arrugada, però amable. Com passa el temps!

    Que acabis de passar un bon estiu!

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gent d'abans que eren d'una altra pasta, que diuen... I deu ser cert. A més, amb l'avantatge que tothom es coneixia i s'ajudaven mútuament.
      El temps passa i ara som d'una altra manera i qui sap com ens recordaran en un futur...
      Moltes gràcies pel comentari Josep! Jo també et desitjo un feliç estiu.

      Elimina
  21. Moltes felicitats Maria. Bon article. Merescut homenatge a la Taverna de la Raquel.
    Descrius perfectament l'entorn i l'ambient mariner Dona valenta i emprenedora en una Calella de Palafrugell autèntica. Bones fotografies. M'ha agradat molt llegir-lo sentint la música del fons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que agrada això de posar música relacionada mentre es llegeix l'article. Sembla, fins i tot, que t'ajuda a transportar-t'hi millor.
      Moltes gràcies Joan, Moià i Palafrugell es donen la mà a través dels nostres blogs. Potser algun dia trobarem un fet o un personatge en comú i ho podrem escriure des de dues vessants diferents... (ara et dono més feina)

      Elimina
  22. Maria, m´agrada molt llegir els teus articles. Tot i que no conec els personatges, però és interessant seguir les histories d´abans.
    Els meus avis ho haurien gaudit molt. I la meva mare també.
    Ells si que coneixien la vida d´abans de Palafrugell.
    Molt bona feina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, jo també hi penso sovint que els nostres més vells ho haguessin gaudit i encara ens haguessin aportat més informació i potser més fotos que, de vegades, tot plegat, costa d'elaborar perquè costa molt de trobar informació i després s'ha de lligar tot plegat...
      De totes maneres amb aquestes petites històries, d'aquí i d'allà, és com si ja els féssim un petit reconeixement. No trobes?
      Moltes gràcies pel comentari i una abraçada per tots família!

      Elimina