Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carroussel Costa Brava Palafrugell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carroussel Costa Brava Palafrugell. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de gener del 2023

Paco Llosa Puig. L'esportista, el forçut i l'home dels mil i un oficis

En Paco Llosa damunt "La Tustarrada", juntament amb la Carmina Belmonte (cantant del conjunt musical El Tren de la Costa), en Carles Francesc i en Josep Pelegrí. Carroussel Costa Brava de Palafrugell, l'any 1988. Foto Paco Dalmau

Na "Panxita", que era una dona molt grassa i necessitava portar unes sandàlies fetes a mida perquè tenia uns peus molt grans, va tenir quatre fills, tres dels quals varen néixer delicats de salut i varen morir molt joves de poliomielitis en només un mes de diferència. I el més petit, de nom Paco, que a base de gimnàstica sueca i moltes sessions de pesos, va passar de ser un vailet desnerit a un home forçut i ben plantat.
 
En Paco Llosa Puig va néixer a Palafrugell l'any 1924, pocs mesos després que els seus pares s'hi haguessin instal·lat. Perquè el seu pare, que exercia de flequer a Sant Feliu de Guíxols, desesperat amb la pèrdua dels fills, va voler marxar per provar sort, lluny de la fatalitat, i va adquirir una fleca en traspàs al carrer del Raval Superior. En Paco, fill únic d'una mare que no sabia de lletra, però que era una bellíssima persona, i d'un pare pervers (descrit pel mateix Paco com a “un malparit”) que a l'edat de sis anys ja el va fer treballar, havent de deixar els estudis prematurament.

Carnestoltes al Centre Fraternal de Palafrugell, l'any 1953. Josep Serra "Grana" (clown), Paco Llosa (forçut), el meu pare Joan Bruguera (caballero Godia), Manel Iglesias (clown amb paraigües) i Jordi Sotelo (hawaià). Autor desconegut. Col·lecció familiar

A la fleca del Raval s'hi trobava el millor pa de pagès de la vila. I al seu pati, un cop acabada la fornada del dia, s'esdevenia un improvisat gimnàs on en Paco iniciava a la gimnàstica
(entrenant amb un parell de pesos clavats a la paret) als alumnes del col·legi del senyor Massoni i d'altres vailets de la vila, com en Jordi Cama i el noi gran de can “Licus”, en Josep Jofra. Però també havia fet d'entrenador de futbol (sense cobrar) i donat classes particulars de gimnàstica a la família Puig Palau del Mas Juny de la platja del Castell on es desplaçava en bicicleta. 
 
En Paco Llosa a “La Tustarrada” al Carroussel Costa Brava, l'any 1987. Foto Paco Dalmau

Però en Paco, fart d'anys de carretejar saques de farina amunt i avall, ja tenia un cos valent. I amb només setze anys es va iniciar al món de la boxa, entrenant a Girona i més endavant a Barcelona. Fins i tot, va arribar a fer combats en la categoria de pesos pesants a Palafrugell i a Girona, que no li varen anar gens malament i va guanyar alguns diners extres. Malgrat aquests èxits, va haver de deixar-ho promptament perquè es posava tan nerviós que picava massa fort i, aconsellat per un metge de Palafrugell, va haver d'abandonar el ring abans que pogués matar algú o el deixés impossibilitat sense voler. 
 
Joe Fordson en plena actuació estirant un cotxe de línia SARFA amb les seves dents, al carrer del Sol de Palafrugell, l'any 1949

Però a banda de combats de boxa, en Paco també va participar en altres esdeveniments. Com per exemple l'any 1949, quan va intervenir en una exhibició durant la famosa visita a Palafrugell del forçut
Joe Fordson. El campió del món de força Fordson, va arrossegar una SARFA carregada de gent fins al sostre estirant amb les dents i també un cotxe, amb una colla de camàlics al davant que li tibaven la corda en sentit contrari per fer-lo fracassar en l'intent. Però el forçut va vèncer tots els obstacles com si res i va avançar un bon tros al costat de la via del tren a l'antic carrer del Sol, actual Torres Jonama. 
 
Joe Fordson era un atleta més aviat baixet, pesava 68 kg, però estava dotat d'una força sobrenatural, sobretot a la mandíbula. Es desplaçava en tren per tot el territori espanyol fent demostracions de la seva potència. Per retalls de premsa, es té constància que l'any 1949 també va anar a Girona on va fer dues actuacions: una al Teatre Albéniz i l'altra a la plaça de Correus. Segurament, degué aprofitar el viatge de Girona per arribar fins a Palafrugell

Igual que a en Fordson, a en Paco també li agradava de mostrar del que era capaç de fer amb la seva força, i baixava de l'obrador del Raval
passant pel davant de l'església i enfilant cap al carrer Major—, amb una saca de farina de 50 kg a cada braç, fins a la fleca de can Jofra al carrer de la Font. A més, era un element imprescindible de qualsevol acte festiu, fos als carnestoltes fos a les Festes de Primavera i es va fer famós en el record de molta gent, anunciant a tocs de gong i amb el tors absolutament descobert, l'arribada de l'any nou amb les dotze campanades. 
 
En Paco i la Júlia, la seva dona, durant el viatge de noces a Sóller (Mallorca), l'any 1956. Autor desconegut. Col·lecció família Llosa-Medina

Home de món, un dels viatges que més recordava va ser un de semiclandestí en temps de Franco: l'exitosa anada Suïssa, l'estiu de l'any 1956, amb el seu bon amic Josep Roura Roqué. En una sortida nocturna d'estiu a l'antiga 'bolera' de Llafranc, varen fer amistat amb uns turistes suïssos, que varen resultar ser periodistes del diari Journal Anzeiger. Com que durant la seva estada varen collar plegats i fer de cicerone, els altres, agraïts de les seves atencions, els varen convidar a fer la torna i a passar uns dies a casa seva a Berna.
 
Una altra aventura, però que en aquest cas que va fer figa, va ser una suposada anada a París en burro amb l'artista i pintor Josep Puig Clausell. La proposta, per bé que desmanegada, però molt sucosa i engrescadora, va arribar al periodista Jaume Pol Girbal, que en aquell temps  es trobava fent de corresponsal pel diari El Correo Catalán a París. Aleshores, aquest va començar a escriure cròniques sobre el suposat viatge, mantenint als seus lectors en un estat d'absolut suspens. 
 
En Pepet era el ruc que havia d'anar fins a París amb en Paco Llosa i en Josep Puig, cap a la fi dels anys 50. En Pepet, el protagonista d'un viatge frustrat a París en burro! Autor desconegut. Col·lecció família Llosa-Medina

Per subvencionar el trajecte, els dos amics de Palafrugell anaven sovint a Barcelona amb la finalitat de buscar patrocinadors a diverses empreses comercials, però gairebé sempre tornaven amb les mans buides. Així i tot, ja havien pensat que un cop en ruta, d'aturar-se a la plaça Major dels pobles on en Paco faria demostracions de força i en Puig s'encarregaria d'anar pintant caricatures al personal. 
 
El gran protagonista d'aquesta història, però, seria en Pepet; un burro molt manyac i simpàtic propietat de l'oncle d'en Paco, que es va passar la seva trista existència traginant les fagines que es cremaven al forn de pa del Raval i llaurant la vinya de la família. El que passava, però, és que en Pepet tenia un gran defecte; i és que era un absolut desastre pels idiomes, ja que només obeïa les ordres en català. A banda de la qüestió lingüística d'en Pepet, els anaven sortint més entrebancs. I per acabar-ho d'adobar, les autoritats franceses varen prohibir de circular a les seves carreteres amb rodes de ferro, i vet aquí que l'anada a París en burro va fer figa. Com també varen fer la fi d'en catasques, les cròniques del suposat viatge que escrivia en Pol Girbal per a El Correo Catalán
 
En Paco Llosa i la Montse Martí participant en el Carroussel Costa Brava de l'any 1988. Autor desconegut. Col·lecció Josep Castelló Regencós

Però com que fer de flequer ja no era el seu fort, als inicis dels anys 60 va decidir d'emigrar cap a Suïssa amb la seva dona, la Júlia Medina Ruiz. Allà hi va tocar tots els pitos, haguts i per haver, i va arribar a exercir fins a dotze professions diferents: veremador, cuiner d'hotel, cambrer, mecànic, operari en diverses fàbriques, impressor… Malgrat tot, l'estada en aquell país, que va durar onze anys, sempre més la va recordar amb gran enyorança. 
 
En Paco, peça clau en tota mena d'actes festius. Aquí durant el carnestoltes al Centre Fraternal, entre la Montse Martí i la Maria Subirana, l'any 1990. Autor desconegut. Col·lecció Josep Castelló Regencós

Retornats a Palafrugell, jubilats, en Paco es va dedicar a pintar quadres més aviat senzills, però fets amb molta traça, bàsicament marines, natura morta i senyoretes lleugeres roba. Va ser en aquella època que va recuperar totes les amistats de joventut. Es va fer membre del Bogart's Club (una associació cultural d'amics del cinema) que li varen organitzar una exposició de pintura, juntament amb en Joan Guitart Ferran. Va continuar sortint a “La Tustarrada” (de la qual ja n'havia sigut plantilla durant els primers anys de creació), al Carroussel Costa Brava i disfressant-se pel carnestoltes del Centre Fraternal de Palafrugell, Palamós i allà on fes falta. També es va retrobar amb el meu pare, en Joan Bruguera Ferrer, que varen coincidir a l'Hospital Trueta de Girona, on ambdós hi eren ingressats. En Paco, però, va morir força abans, precisament el dia en què jo en feia 39, el 26 d'abril de 2004. 
 
Pintura a l'oli realitzada per en Paco de la seva dona Júlia. Propietat i autoria de la foto Anna Paguina Marcos
 
En Paco, sempre es va vanagloriar del seu cognom “Llosa”, que segons ell, tenia l'origen en comú que el del cèlebre escriptor peruà. Qui sap si aquest li hagués pres el guió de la seva vida per convertir-lo en un best-seller. Aquí amb el seu amic i pintor Rodolfo Candelaria, l'any 2003. Foto Francesc Cama Rivas

--
Per saber-ne més:
  • Amarats de salanc. Josep Roura Roqué, any: 2017. [Esgotat] 
  • L'Abans, el Baix Empordà, Palafrugell. Recull gràfic 1870-1965. Editorial Efados, SL, any: 2005 
  • Paco Llosa. L'esportista oblidat. Maria Salvador. Revista de Palafrugell, número 93, juliol de 2001
  • 70 anys de La Tustarrada. Evarist Puig. Revista de Palafrugell, número 317, març de 2020 
Blogs/Webs:
Filmoteca:
  • Vídeo noticiari NODO N276B RTVE.es, del 14-04-1948. Actuació de Joe Fordson a Palma de Mallorca: minut 5:53 fins a 6:19

I per escoltar-ne més:
  • Ramon Calduch Gimeno. L'emigrant
  • Vico Torriani - In der Schweiz 1974. VHS Goldie

dissabte, 18 de març del 2017

Núria Parés Borrell. Empresària pionera en el món de l'esport

La Núria, professora de gimnàstica, vers 1970. Autor desconegut. Fons familiar Vives-Parés

La Núria Parés va néixer a Palafrugell, el 27 de juliol de 1928. El seu pare, Ferran Parés, natural de Besalú, es va traslladar a Palafrugell per casar-se amb Neus Borrell i anar a treballar d'escrivent a la fàbrica de suro Armstrong, coneguda com a can Mario o “Manufactures”.
 
Amb només dotze anys, la Núria va ser enviada a aprendre de costura a ca la Pietat Dalfó de Palafrugell, perquè a l'època es considerava que a les dones no els calia anar a estudiar, però amb el temps va esdevenir modista, professió que va compartir amb el seu avi matern, el conegut sastre Borrell. 

La Núria amb la Vespa de la seva propietat, juntament amb la seva filla Núria Vives, l'any 1963. Autor Josep M. Vives. Fons familiar Vives-Parés
 
La Núria, anava i venia cada setmana de la Bisbal a Palafrugell en bicicleta per recollir feina a casa d'un sastre que li va ensenyar de fer pantalons i al cap d'uns anys ja de casada va adquirir una màquina de cosir «Singer» i va començar a treballar a casa seva com a pantalonera, exclusivament de senyores. Hem de tenir en compte que això succeïa en plena postguerra, on les restriccions i els maltractaments contra les dones durant la dictadura franquista, prohibia entre altres nombroses coartacions l'ús de pantalons al sexe femení i aquestes només es podien vestir amb faldilles llargues. Així i tot, esquivant les restriccions falangistes de l'època, Núria va arribar a tenir cinc dones que cosien per ella, fins que va voler fer un gir radical a la seva vida i es va convertir en emprenedora dins el sector esportiu. L'any 1970, va deixar les agulles per inaugurar al carrer de la Tarongeta, 21 de Palafrugell, l'“Institut de Bellesa Dama d'Elx”. Núria, tenia aleshores quaranta-dos anys. 
 
La Núria, gimnasta, a “El Estudio de Ballet”, vers 1973. Autor Josep M. Vives. Fons familiar Vives-Parés

L'institut de bellesa, a banda de ser un centre d’estètica, va ser el primer espai a la vila per a la pràctica de la gimnàstica, alhora que es complementava amb aparells revolucionaris per a l'època, com ara: una cinta vibradora, un aparell de sauna, dutxes, barres asimètriques i espatlleres, terra de parquet de fusta i, fins i tot, un piano. A més, la Núria va ser innovadora en instaurar en exclusiva al seu centre el “Método Jane Fonda” (actriu nord-americana famosa en fer negocis amb els tutorials de fitness), per la qual cosa, es va haver d'anar a formar a Barcelona durant gairebé dos anys. Les classes sota la pràctica «En forma con Jane Fonda» que incloïen escalfament i diversos exercicis aeròbics, foren tot un èxit d'assistència per part de moltes dones de Palafrugell i rodals, i varen revolucionar els anys 70 i 80 arreu del món.

Núria asseguda a la piragua que porta el seu nom, fabricada pel seu espòs Josep M. Vives. Llafranc, l'any 1947. Autor Josep M. Vives. Fons familiar Vives-Parés
 
La Núria té una marca personal de 5000 m en marxa atlètica de l'Estadi Municipal Josep Pla i Arbonès de Palafrugell en la categoria de veterans. A banda, la seva contínua formació es complementava amb l'acompanyament del seu espòs, Josep M. Vives Sureda (1924-2007), en la pràctica de diversos esports com ara anar a córrer, llançament de javelina (disciplina on també va competir oficialment en la categoria de veterans) ciclisme, esquí o piragüisme, entre d'altres. La peculiaritat en aquesta darrera disciplina, fou que Josep M. juntament amb una altra parella d'amics esportistes de Palafrugell la Dolors Xicars Albi i en Salvi Bofill Corominas, va fabricar diverses piragües de fusta totalment artesanals, ja que Josep M. Vives, a banda de ser un esportista polifacètic, era un gran fuster i ebenista de professió. L'any 1952, varen ser pioners a fer la baixada del riu Ter en piragua, des de Girona capital fins a la seva desembocadura a la platja de Pals. 
 
La Núria Vives simulant Nefertiti a la carrossa «Tutankamon», guanyadora absoluta en totes les categories, incloent-hi la de millor vestuari. Un merescut reconeixement a Núria Parés i a la resta de cosidores. Carroussel de les 7es Festes de Primavera de Palafrugell, L'any 1970. Autor Núria Parés. Fons familiar Vives-Parés

A banda, la Núria va guanyar diversos premis de fotografia, alhora que va exposar en nombroses mostres col·lectives de pintura i d'escultura i fins i tot col·laborant en cinema amateur. A més, durant anys, el matrimoni Vives-Parés va participar de manera molt activa al “Carroussel Costa Brava” de Palafrugell, dissenyant i bastint tota mena de carrosses, on Núria, juntament amb altres cosidores, elaboraven els vestits i també les coreografies dels figurants. Entre totes les carrosses que varen fer, cal destacar «Tutankamon» (1970), una carrossa que va trencar motlles, i va consolidar Josep M. Vives com a “Mestre carrossaire”.
 
La Núria llançadora de javelina, l'any 1947. Autor Josep M. Vives. Fons familiar Vives-Parés

Un any més tard de la inauguració de l'avantguardista institut de bellesa, el 1971, es convertia en la primera escola de ballet del municipi i passava a anomenar-se “El Estudio de Ballet”, dirigit per la seva filla Núria Vives Parés. Aleshores, mare i filla, varen compartir el mateix centre amb respectives disciplines fins a la jubilació de Núria Parés, el 1990. 

Gràcies a l'afició del matrimoni Vives-Parés a la fotografia, hi ha una extensa documentació conservada per ells mateixos fins al seu ingrés a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. Es destaquen també nombroses pel·lícules, però sobretot una gran quantitat de retrats sobre diversos aspectes de la vila de Palafrugell, i també sobre les seves aficions personals, com per exemple: la de “carrossaires”, cinema amateur, dibuix, escultura i la pràctica de diversos esports, així com la participació en campionats de veterans d'atletisme amb moltes medalles al seu palmarès.   


Descripció del vídeo: Carroussel Costa Brava de l'any 1970. Autor/Fons Josep M. Vives i Sureda, Arxiu Municipal de Palafrugell
 
La Núria Parés, l'esposa, la mare, l'amiga, la modista, la massatgista, la professora de gimnàstica, l'esportista, la pintora, la fotògrafa, l'actriu, l'emprenedora…, va morir víctima d'un càncer, el 29 d'abril de 2003, a l'edat de 74 anys. Diu la dita: “Darrere d'un gran home hi ha una gran dona. Imaginem, però, que aquesta afirmació la fan sobretot els homes, però també algunes dones que necessiten justificar l'entrega desinteressada de la vida a una causa que no és la seva, perquè ni la dona ni l'home no han d'anar ni darrere ni davant l'un de l'altre, sinó de bracet. I aquest fou el cas de la Núria i en Josep, perquè gràcies al seu home, la Núria va poder ser una dona activa, innovadora, lluitadora, valenta…, i tot el que ella es proposés de ser. 
 
 
carrossaire m. Artesà ocasional i voluntariós que basteix les carrosses carnavalesques que desfilen durant les Festes de Primavera de Palafrugell.

Definició extreta del llibre: Coses sentides, el parlar de Palafrugell, Maria Bruguera Martí i Carlos Serra Mayoral. Edicions Baix Empordà, 2a edició 2010
 
 
--
Per saber-ne més: 
 Blogs/Webs:
 
I per escoltar-ne més:
  • Simply the best, Tina Turner. *A la Núria li agradava molt la Tina Turner. A més, s'hi assemblava tant físicament que una vegada per carnestoltes s'hi va disfressar