Plaça Nova amb la torre de Can Moragas, 1908. Foto: Àngel Toldrà Viazo. Fons: Arxiu Municipal de Palafrugell

dilluns, 30 de juliol de 2018

Xa Biennal de Fotografia Xavier Miserachs. «Costa Brava Show». Homenatge al fotògraf Xavier Miserachs i Ribalta

Un jove Miserachs manipulant una Leica gegant, 1957. Fons Ricard Terré
La Biennal de Fotografia Xavier Miserachs es celebra a Palafrugell des de fa dues dècades. El seu principal objectiu és la promoció i la difusió de la fotografia documental. L'edició d'enguany, a més, coincideix amb la mort (ara fa vint anys) del fotògraf i fotoperiodista de qui du el seu nom, Xavier Miserachs. D'aquesta manera, la Biennal li ha volgut retre un reconegut homenatge, tot recuperant una de les seves grans obres: Costa Brava Show, a banda d'una desena d'exposicions d'altres influents fotògrafs. Cita única i ineludible al nostre país pels amants i afeccionats a la fotografia, es podrà veure en diversos espais de la vila, des del 4 d'agost fins el 14 d'octubre.

Operari muntant l'exposició amb fotografies de Pep Bonet, Forced, 2016
Aleshores, un grup d'entusiastes de la fotografia, però per sobre de tot, apassionats per un tipus de foto plenament emocional, on en una sola imatge es poden explicar experiències i interessos universals, van posar els seus ulls en el fotògraf, Xavier Miserachs, que durant els darrers anys de la seva vida s'establí a Esclanyà (un petit poble al llindar de Palafrugell, tot i que pertany al municipi de Begur). D'aquesta manera, el 1998, poc després de la seva mort, es creà la Comissió organitzadora de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, constituïda per fotògrafs i persones dedicades al món de la gestió cultural, a banda de diversos col·laboradors que participen mitjançant la prestació d'obres, la producció d'exposicions i en el comissariat, així com en la cessió d'espais expositius, tant de l'àmbit públic com del privat. 

Xavier Miserachs i Ribalta, va néixer a Barcelona en plena Guerra Civil espanyola (el 2 de juliol de 1937). Fill d'un hematòleg i d'una bibliotecària, Manuel Miserachs i Montserrat Ribalta, penjà els estudis de medicina durant l'últim any de carrera per poder-se dedicar professionalment a la fotografia. S'inicià alternant treballs per encàrrec juntament amb les seves obres d'autor que, més endavant, compilaria en llibres com Barcelona en blanc i negre, amb més de 400 fotografies, relatant la incipient recuperació econòmica dels anys seixanta a la capital catalana i Costa Brava Show.

Grup de pescadors, Roses 1965. Col·lecció MACBA. Fons Xavier Miserachs
També exercí de reporter en diverses revistes i publicà nombrosos reportatges en diaris com ara La Vanguardia i, va ser així com va tenir la sort de poder presenciar esdeveniments històrics com ara el Maig del 68, el cèlebre Londres dels Beatles i fins i tot, la Primavera de Praga, a banda de viatjar per un gran nombre de països i realitzant reportatges, també es dedicà al fotoperiodisme i a la fotografia editorial.

Cal posar-se en la pell del fotògraf i en la context de l'època; època en que el nostre país s'estava transformant de manera profunda, arran, lògicament, pel desenvolupament a marxes forçades del turisme. Aleshores, Miserachs es convertí en un exponent de les aportacions artístiques als anys cinquanta i seixanta, període fronterer que va sintetitzar l'evolució cap a la maduresa del mitjà fotogràfic i que marcaria moltes tendències que seguirien després.

Platja de Tossa de Mar, 1965. Col·lecció MACBA. Fons Xavier Miserachs
Costa Brava Show, o aquells estius del boom turístic, és la recopilació de vuit estius (des del 1958 al 1966) durant els quals, Xavier Miserachs va retratar la Costa Brava de manera impulsiva; càmera en mà i amb la seva moto a munt i avall fotografiant tot el que transcorria al seu pas: des de les virginals platges de la seva estimada Palafrugell, els bous de pescadors de Blanes, les festes esnobs als apartaments privats de Cadaqués, pioners turistes d'un inconegut Lloret, grups de dones rentant l'aixovar a mà als safarejos públics de Tossa de Mar o el mercat setmanal dels diumenges a Sant Feliu de Guíxols, entre d'altres.

Home carregant caixes al mercat del Born, 1962. Col·lecció MACBA. Fons Xavier Miserachs
Miserachs no va escatimar rodets; va fer al voltant de 4.300 fotografies en blanc i negre que es varen convertir en un foto-llibre d'unes 150 imatges, amb un pròleg de l'escriptor local Josep Pla i textos de Manuel Vázquez Montalban i Peter Coughtry. Editat per Kairós, Costa Brava Show, amb els anys, s'ha convertit en autèntic material de col·leccionista, doncs no s'ha tornat a reeditar més i trobar-ne un exemplar no és gens fàcil. El preu que es pot arribar a pagar a la revenda està als voltants dels 200 euros.

Policia i parella en moto. Tamariu, 1965. Col·lecció MACBA. Fons Xavier Miserachs
Als retrats se'ns apareixen dos mons que conviuen aparentment; com el que és vell i el més innovador, com el color amb totes les seves games i el blanc i negre absolut. Platges arrebossades de pells torrades lleugerament tapades amb reduïts biquinis o dones guarnides amb mocadors negres al cap, munions de cartells publicitaris que anuncien les properes sortides dels «cruceros» que alhora conviuen amb els de les «corridas de toros» de torn. Aleshores, Miserachs tenia només 30 anys i vivia un dels seus moments més dolços. Els coordinadors de la Biennal, Enric Bruguera, Maria Planas i Lluís Català, sota el vist-i-plau de les filles del fotògraf (Mar i Arena) han rescatat per poder ser exposades, 25 imatges del llibre Costa Brava Show.

Home saltant a una embarcació de pesca. Lloret, 1965. Col·lecció MACBA. Fons Xavier Miserachs
Xavier Miserachs, morí a l'edat de 61 anys a ran d'un càncer de pulmó. Va obtenir la Creu de Sant Jordi el mateix any de la seva mort, el 1998. Publicà diversos llibres de fotografia a banda d'un extensíssim arxiu que actualment es conserva al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, constituït per aproximadament unes 80.000 imatges fotogràfiques (60.000 negatius i 20.000 diapositives) juntament amb quaderns, documents i la biblioteca personal del fotògraf.

...el fotógrafo no tiene una clase social concreta que lo acoja. No es ni un obero ni un empresario, ni un finolis ni un granuja, pero es capaz de desempeñar cualquiera de estos papeles y muchos más. Para mí, el fotógrafo practica siempre el transfuguismo social.

Xavier Miserachs  

Espai Bòbila Vella on convergeixen exposicions de diversos fotògrafs
La Xa Biennal:
La Biennal a les xarxes socials:

12 comentaris:

  1. Gràcies Maria per aquest "aperitiu" recordatori i anunci que ens ofereixes de la Biennal d'enguany que promet superar, i no es facil, les altres edicions.
    A Palafrugell, durant aquests dos mesos, podrem gaudir, reflexionar,sorpendren's i valorar el paper d'aquests grans fotografs compromesos amb la Vida!! No us ho perdeu!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben dit Núria!
      Certament és un esdeveniment que no es pot deixar escapar.
      Moltes gràcies a tu també que n'ets part implicada.

      Elimina
  2. Molt be Maria !!!!!!!!!!!!!!!!!
    L'has enviat a algú mes ,o vols que jo l'envii als meus amics ?
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota difusió és benvinguda, doncs aquest acte s'ho mereix i només passa un cop cada dos anys!
      Moltes gràcies.

      Elimina
  3. Gràcies per aquesta informació tan interessant, Maria. T'anem seguint. Abraçada!!

    ResponElimina
  4. M.Angels Baqué31/7/18 0:34

    El teu article ens recorda una cita important. Gràcies Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Talment. No té pèrdua; és de les millors exposicions de fotografia documental que es fan al país.
      Gràcies per les paraules.

      Elimina
  5. Maria, un nou post molt interessant
    Com sempre
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Gràcies Isabel pel teu interès!

    ResponElimina
  7. Molt bé Maria.! Magnific resum bibliogràfic. Notable personatge. Bon article. Moltes felicitats a tu i també als organitzadors del biennal. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, com que tu també gaudeixes amb la fotografia, ens agradaria molt que podessis venir i veure totes aquestes exposicions que hi seran fins a mitjans d'octubre. Gràcies pel teu suport i comentari!

      Elimina