Quan la Volta Ciclista a Catalunya passava per Palafrugell

Tothom hi era! Centenars de vilatans varen sortir al carrer per anar a rebre l'arribada a meta de la 6a etapa de la 39a Volta Ciclista a Catalunya, provinent de Manresa (206 km). Palafrugell, 10 de setembre de 1959. Autor Joan Regí Boix. Col·lecció familiar Regí-Agustí

L'aparició de la bicicleta, tal com la coneixem avui en dia, cap a mitjan segle XIX, va suposar una autèntica revolució i al cap de pocs anys ja es varen organitzar les primeres curses ciclistes que, gràcies a l'impuls d'aficionats com Narcís Masferrer (director del diari esportiu El Mundo Deportivo), Miquel Arteman (redactor de ciclisme del mateix diari), Francesc Marià Peris i Ramon Torres Casanovas, l'avi Torres, varen tenir la gosadia d'engegar la Volta Ciclista a Catalunya.

 

La Volta Ciclista a Catalunya 

 

Única imatge que es conserva de la sortida de la primera Volta Ciclista a Catalunya en la 1a etapa (Barcelona-Tarragona, 197 km), celebrada el 6 de gener de l'any 1911. Sebastià Masdeu Menasanch va ser el guanyador, tant en l'etapa com de la primera edició de la cursa. Autor desconegut. Font diari digital Ara 

Cronològicament, la Volta Ciclista a Catalunya (1911) és la quarta més antiga del món. Només va pel darrere del Tour de France (1903), el Tour de Belgique (1908) i el Giro de Italia (1909), la Vuelta a España es va iniciar l'any 1935. A més, la Volta forma part del calendari mundial UCI World Tour, que inclou una trentena de les proves més importants del món que puntuen per poder nomenar el millor ciclista de l'any. 

 

La primera edició de la Volta es va celebrar en ple hivern de l'any 1911 (entre els dies 6 i 8 de gener) i va constar de tres etapes, amb un total de 365 km. La sortida va ser a Barcelona, al barri de Sarrià, i la va guanyar Sebastià Masdeu Menasanch que la va completar en 15 h 30 min amb una mitjana de 23 km/h, fet que era tota una proesa tenint en compte que les bicicletes d'aquell temps pesaven molt, la majoria tenien el pinyó fix i gairebé la totalitat de les carreteres per on passaven eren autèntics camins de carro. No hi havia assistències i els ciclistes s'havien de reparar ells mateixos les avaries. Les punxades de rodes eren molt freqüents i per aquest motiu, tots els corredors portaven les cobertes de cautxú de recanvi penjades al pit, talment com si carreguessin una motxilla, en una imatge molt típica de l'època.

 

Cartell del patrocinador Cerveses Damm, durant la 39a Volta Ciclista a Catalunya, any 1959. Col·lecció familiar

Però si parlem de glòries del ciclisme català, sobretot de la Volta, cal destacar dues figures: d'una banda, el ciclista navarrès establert a Barcelona, Marià Cañardo Lacasta, el català d'Olite (1906-1987), líder indiscutible en victòries aconseguides a la Volta amb un total de 7 edicions (líder indiscutible del palmarès), i el corredor de Montcada i Reixach, Miquel Poblet Orriols, Mig Poblet (1928-2013), amb un total de 33 victòries d'etapa guanyades. Ambdós, rècords absoluts encara sense superar.

 

Cap a final del segle XIX a Catalunya es varen fundar diversos clubs i associacions ciclistes. A banda, l'any 1893, a Figueres es va construir el primer velòdrom de Catalunya i al mateix any el de la Bonanova de Barcelona, considerat en aquells anys el millor d'Europa. La popularitat d'aquest esport va provocar l'expansió de l'excursionisme ciclista i la utilització general de la bicicleta com a mitjà de transport de persones i, fins i tot, de mercaderies.

Els precursors del ciclisme i dels negocis de bicicletes a Palafrugell

Cursa ciclista de cintes a l'esplanada del Casal Popular, organitzada per l'Ateneu Palafrugellenc, on segons la premsa de l'època hi varen prendre part un total de 48 ciclistes. Festa Major de Palafrugell, 21 de juliol de 1916. Autor desconegut. Fons Enric Bruguera Martí

Enmig d'aquella popularitat, Palafrugell no era una excepció. Es té constància que l'any 1893, al Fraternal es va constituir el Centre Ciclista del Fraternal i es varen celebrar un bon nombre de curses ciclistes fins al 1939, durant els actes de la Festa Major i que anys més tard es varen reprendre. L'historiador local Evarist Puig Dunjó, autor de diversos articles relacionats amb el ciclisme a casa nostra, fa palesa la dificultat per trobar informació en aquest camp, malgrat que diu que a l'Arxiu Municipal de Palafrugell es conserven diversos programes de mà i alguna fotografia de competicions locals a partir del 1943, però sobretot entre els anys 1953 i 1959.  

 

Un grup de ciclistes preparats per a la sortida d'una cursa al carrer de Sant Sebastià. S'identifiquen d'esquerra a dreta: Palau, Martínez, Francisco Gómez, Quim Vilahur, Benet Plaja i desconegut. Palafrugell, C. 1943-44. Foto Enric Padrós. Arxiu Municipal de Palafrugell

De la munió d'aficionats locals de l'esport de les dues rodes, dels pocs que se'n té constància abans del 1936, són: Berto Salabert i Josep Mateu (ambdós de Llofriu) i el palafrugellenc Mèliu Carbó. Durant la Guerra Civil: els germans Joan i Enric Salgas i Cintet, tots ells corredors destacats durant les curses ciclistes competitives de la Festa Major. Ja ben entrats els primers anys de la postguerra: Josep M. Vives, juntament amb Palau, prenien part en les curses que s'organitzaven a la vila en les quals s'havien de fer diverses voltes a la muralla. L'any 1944, durant els actes de la Festa Major, l'Eduard Agramunt, conegut com el Ràpid, de "Motos Casa Rápido", va tenir la idea d'organitzar una carrera per la muralla en bicicleta que consistia a fer 30 voltes seguides, i en Josep M. Vives se'n va endur la primera posició. Un gran mèrit, tenint en compte que anava calçat amb unes espardenyes de vetes de pagès!

 

Corredors al carrer dels Valls, preparats per a la sortida de la cursa '30 voltes a la muralla'. Al mig i a baix Josep M. Vives Sureda, guanyador de la prova, calçat amb espardenyes de vetes de pagès! Palafrugell, 20 de juliol de 1944. Fotos García Fotógrafo. Col·lecció familiar Vives-Parés

D'aquella època també cal esmentar els ciclistes: Martínez, Francisco Gómez, Quim Vilahur, Benet Plaja, Salvi Soler, Lluís Hugas o Benet, Tòful, i ja ben entrada la dècada dels cinquanta es destaquen noms com: Jaume Agustí, Josep Pedrosa, Martí Sagué, Jordi Vilahur, Manuel Serrano, Josep Maria Simón, els germans Fernández, Abelard Roselló i Josep Pla Salgas. 

 

Tant Pla com Rosselló varen córrer en equips professionals. Pla, però, va ser un gran corredor de fons que va competir durant molts anys; primerament en l'àmbit amateur i després com a professional. A més, va arribar a fitxar per a diversos clubs esportius de cert renom, com per exemple: l'Espanyol de Barcelona, el GEiEG de Girona o l'Empordanès de Figueres i als anys quaranta va participar en diverses edicions de la Vuelta a España, el Campionat d'Espanya de fons en carretera, el Campionat de Catalunya, el Campionat provincial, la Volta a Llevant, la Vuelta a Andalucía, la Volta a Girona i, fins i tot, en diversos campionats de França, fitxat per un club ciclista francès. Va ser tanta la reputació que Pla va obtenir que, juntament amb altres aficionats del món de les dues rodes, el va portar a fundar i a presidir el recentment inaugurat Club Ciclista de Palafrugell, institució creada el 4 de setembre de 1972. En retirar-se d'aquest esport, Pla es va iniciar com a entrenador de futbol.

Cartell del I Gran Premi Ciclista Festa Major de Palafrugell, celebrat el 19 de juliol de 1959. Col·lecció familiar

El creixement d'aficionats per a l'esport de les dues rodes a la vila del peix fregit, anava de bracet amb l'obertura d'establiments dedicats a la venda i reparació de bicicletes. D'aquells primers anys es té constància de l'existència de diversos tallers com el d'en Mayol, can Parròquia, situat al carrer de Cavallers, el d'en Francisco Francesch Carré, conegut per en Francès de les bicicletes (on més endavant hi hauria el taller de motos d'en Joan Vendrell, just al costat del garatge Nou Renault), el d'en Rosés de cal Menut, tots dos al carrer de Torres Jonama, el d'en Josep Juanals Homs, Pepitu Siscentes (germà de Lliberat, el cèlebre fiscornista de la Cobla orquestra La Principal de Palafrugell), situat al carrer Estret xamfrà amb Torres Jonama i els d'en Ricard Català i d'Eduard Agramunt, Ràpid, aquests dos últims ubicats al carrer dels Valls.  

 

Anuncis dels primers establiments dedicats a la venda i reparació de bicicletes a Palafrugell, entre els anys 1948 i 1959. Col·lecció Joan Dalmau Juscafressa

 

Palafrugell, seu de vuit etapes de la Volta Ciclista a Catalunya 

Sortides i arribades de les diverses ocasions en què Palafrugell ha acollit una etapa de la Volta Ciclista a Catalunya. En total, només 8 anys de les 103 edicions que duu la Volta fins a l'actualitat. Fons tourdegila.com

Xa Volta Ciclista a Catalunya, 1928

 

Cartell de la 10a Volta. El 13 de setembre de 1928, Palafrugell acollia l'arribada de la 6a etapa, provinent de Figueres (153 km) 

En la mesura que l'interès per la Volta anava en augment a tot el territori català, l'organització també apostava per fer créixer la prova. Aleshores, l'any 1928, coincidint amb la 10a edició— interrompuda des del 1914 arran de la Gran Guerra—, ja va arribar fins a les 9 etapes, amb inici i final a Barcelona capital, amb presència a tot el territori català i Palafrugell va ser una de les etapes escollides. 

 

La prova d'aquell any va ser la primera de les set victòries a la Volta del mític Cañardo, que va guanyar 3 etapes incloent-hi la 5a, amb arribada a Palafrugell des de Figueres (153 km), a banda de la classificació general. Havia nascut un ídol a la Volta: Marià Cañardo Lacasta, el català d'Olite; un ídol de masses que va popularitzar encara més l'esport del pedal.  

 

Pas dels corredors pel carrer de Cavallers (al fons la plaça Nova) durant la sortida de la 7a etapa en direcció a Banyoles (73 km), en la que Manuel Martínez va ser el vencedor. Palafrugell, 14 de setembre de 1928. Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Rosa Laviña Carreras

Aquell any, amb la presència del victoriós Cañardo, però també amb la de corredors internacionals, a Palafrugell es varen celebrar tota mena d'actes, molts d'ells protagonitzats per la Cobla orquestra La Principal de Palafrugell, la Vella (veure entrada Tot per terra, músics i verra! Peripècies de la Cobla orquestra La Principal de Palafrugell, la Vella), que va amenitzar l'arribada dels ciclistes i tocar sardanes a plaça Nova. També es va organitzar un concert-vermut i, fins i tot, un ball amb la moderna i innovadora orquestra de jazz Red Ribbons Orchestra. Cañardo, a banda, va ser obsequiat amb un gran ram de flors per part d'un grup de belles senyoretes i després de fer nit a la vila, l'endemà els ciclistes varen fer via cap a Banyoles, tot passant per un polsós carrer de Cavallers, encara en aquell temps sense empedrar, ple de rocs i clots. 

 

XIa Volta Ciclista a Catalunya, 1929

 

Cartell de l'11a Volta. El 13 de setembre de 1929, Palafrugell acollia l'arribada de la 5a etapa, provinent de Puigcerdà (204 km)

L'onzena edició de la Volta va destacar per un augment de la participació, ja que el nombre d'inscripcions es va doblar, arribant a la xifra de 132 corredors, al mateix temps que la participació de corredors estrangers també va créixer significativament. Aquest fet va que la Volta fos més internacional que mai, coincidint en l'any de l'Exposició Universal de Barcelona.

 

El setmanari Baix Empordà del 25 d'agost de 1929, es fa notícia de la convocatòria des del Comitè de Turisme de Palafrugell d'una reunió amb els representants de totes les entitats locals, amb l'objecte de constituir el Comitè Organitzador del final de l'etapa palafrugellenca en la prova màxima del ciclisme a l'estat: la Volta Ciclista a Catalunya.

 

Aquest Comitè va estar constituït per: l'alcalde de Palafrugell i president del Comitè local de Turisme, Josep Beltran Mingoya, i com a vocals: Emili Poch Munt, president del Centre Fraternal; Pere Estanyol Planes, pel Círculo Mercantil; Eduard Bruguera Gotas, pel Club 3x4 i picu; Miquel Alsius Ricard, pel Casal popular; Lluís Trilles Bastons, pel Palafrugell FC; Alfred Almeda Navarro, pel Centre d'Esports i d'Esbarjo; Joan Dalmau Janoher, per la Penya els 13 i Martí Jordi Frigola i Josep Ganiguer Ros, pel Comitè de Turisme.

 

Membres del Club 3x4 i picu a la terrassa de la seu, situada al carrer de Cavallers, xamfrà amb la plaça Nova. Al fons, l'Hotel Oriente, abans de canviar el nom com a Nou Hotel. Palafrugell, l'any 1925. Col·lecció familiar

Segons Josep Pla, a El meu país. OC VII, 596: "El Club 3x4, era una societat formada per exportadors de taps, generalment a Alemanya i a l'Europa central, i el factòtum en fou el senyor Eduard Genís, un dels senyors més distingits i més coneixedors d'Europa a Palafrugell. El domicili del '3x4', d'un gust alemany molt acusat, tenia les parets plenes de cartells de carnaval de les ciutats del Rin. Era un nucli de persones facecioses i divertides que feien carnaval, es disfressaven sempre en comú, cosa que produïa un gran efecte, filharmònic, xafarder, conservador i apolític".

 

Del mateix setmanari, també s'esmenta l'entusiasme i la bona disposició per part de tothom; disposats a col·laborar perquè sigui un èxit, fins i tot superable al de l'any passat. I acaba dient: "Aquest Comitè Organitzador ha començat ja els seus treballs, havent rebut arreu les millors impressions d'apoi, essent més que probable que la setmana entrant puguem ja publicar la primera llista de subscripció amb destí a la tributació palafrugellenca a la Volta i despeses de l'organització del final d'etapa."

XXVa Volta Ciclista a Catalunya, 1945

 

Cartell de la 25a Volta. L'11 de setembre de 1945, Palafrugell acollia l'arribada de la 10a etapa, provinent de la Seu d'Urgell (240 km)

Amb la fi de la Segona Guerra Mundial la Volta va arribar a la 25a edició. I per celebrar l'efemèride es va estendre fins a 14 etapes, passant per les quatre províncies catalanes, en la que va ser l'edició més llarga de la seva història, amb gairebé 2.000 quilòmetres. El vencedor de la primera etapa va ser un joveníssim ciclista molt prometedor de la Palma de Cervelló, Enric Armengol Rigol, que just un mes més tard moria en un tràgic accident en carrera (durant una prova social), on va perdre la vida a conseqüència de les ferides provocades pel xoc frontal amb un vehicle. Mentre que el triomf de la Volta, va ser pel ciclista valencià Bernardo Ruiz Navarrete. 

Dalt: corredors de l'equip Gimson, participants de la Volta a l'Empordà. El meu pare Joan Bruguera Ferrer (primer dreta). Baix (detall): ell mateix, amb la típica coberta de recanvi penjada al coll, abraçant Albert Ferrer Broch, corredor professional i àrbitre internacional de ciclisme UCI. Fotografia dedicada per Antonio Pou. Figueres, 15 de maig de 1949. Col·lecció familiar

En els records de joventut de Joan Serra Coll, col·laborador de la Revista de Palafrugell, en la seva secció Anant pel món, va detallar la que per ell va ser la primera arribada de la Volta a la vila; la de l'11 de setembre de 1945: "Els carrers per on havia de passar la cursa eren atapeïts de gent, perquè les empreses van donar l'opció als treballadors de fer festa per presenciar l'espectacle colorista i multitudinari de l'esprint dels asos de l'esport sobre rodes. 

En aquells temps, Palafrugell no arribava a les vuit mil ànimes, i presenciar l'arribada d'una cursa de categoria no estava pas a l'abast de tots els pobles ni de totes les persones. L'afluència de públic va ser extraordinària, va venir gent de tota la comarca. 

La meta i la llotja per a les autoritats eren davant can Fina del Racó, perquè el carrer Torres Jonama s'acabava a la placeta d'en Bou, a l'entrada del carrer Estret.

Per unes hores, aquell poble gris i endormiscat, va fer una revifalla i va ser el centre d'atenció de tots els aficionats. L'arribada de la caravana publicitària amb els motoristes amb les sirenes xiulant a tot volum, a la mainada de l'època ens feia posar la pell de gallina. I per fi el clímax de l'arribada del primer escapat, seguit de l'escamot compacte d'aquells esforçats herois de la carretera.

L'endemà va ser dia de descans per als ciclistes, i es van vendre més diaris esportius que de costum. En reprendre la Volta, a l'hora de la sortida, hi havia menys gent. 

Els adéus solen ser més tristos i mancats d'interès que les arribades."

 

La placeta d'en Bou abans que s'enllacés amb el carrer de Torres Jonama, l'any 1954, era un espai tancat que el convertia en un lloc eminentment tranquil. Primera dècada del segle XX. Foto-postal Amadeu Mauri. Col·lecció Enric Bruguera Martí

 

XXXIXa Volta Ciclista a Catalunya, 1959

 

Cartell de la 39a Volta. El 10 de setembre de 1959, Palafrugell acollia l'arribada de la 6a etapa, provinent de Manresa (206 km)

En una entrevista a Miquel Poblet al diari Los Sitios, de l'11 de setembre de 1959, després de la seva victòria al final d'etapa de Palafrugell, es destaca l'expectació que va despertar aquella edició de la Volta a la vila del peix fregit; tant pel nombre d'assistents com per la multitud d'actes festius que s'hi varen celebrar, concedint a Palafrugell el trofeu a la Millor Rebuda. 

 

Miquel Poblet Orriols, guanyador de la 6a etapa procedent de Manresa (206 km), juntament amb les pubilles Antoñita Barrera (primera ballarina del Gran Teatre del Liceu), Maria Pi i una joveníssima Montserrat Peya Llach, encarregades de lliurar els rams als primers classificats. Palafrugell, 10 de setembre de 1959. Fotografia Josep Granés Hostench. Col·lecció familiar

D'aquesta manera, Palafrugell va acollir el final d'etapa de la Volta durant quatre anys consecutius (1959, 60, 61 i 62). El mateix rotatiu, finalitza la notícia amb grans elogis al poble de Palafrugell: "Supusimos que nosotros también lo sabríamos. Miguel Poblet el gran vencedor de la jornada. Aunque el gran vencedor, haya sido quizás la población de Palafrugell, con sus calles compactas de gentes que acudieron a presenciar este final de etapa, y entre los cuales los numerosos extranjeros mostraban curiosidad y contento."

 

Esperant l'arribada de la 6a etapa, amb els camions de Casa Suquet (distribuïdor de begudes) carregats amb Coca-Cola i cerveses Damm. Al fons, la torre de can Mario i alguns veïns als taulats. Palafrugell, 10 de setembre de 1959. Col·lecció familiar

Descripció del vídeo [música: Lee Grass, Time of peace]: Arribada a la vila de la 39a Volta Ciclista a Catalunya, el 10 de setembre de 1959, enfilant el carrer de Torres Jonama, realitzat amb fotografies de Joan Regí Boix. Col·lecció familiar Regí-Agustí.

XLa Volta Ciclista a Catalunya, 1960

 

Cartell de la 40a Volta. El 8 de setembre de 1960, Palafrugell acollia l'arribada de la 6a etapa, provinent de Puigcerdà (178 km)

Aquell any Palafrugell tampoc va ser una excepció, i es varen tornar a celebrar diversos actes dels quals es va destacar el partit de futbol entre la Unió Esportiva de Sants (organitzadors de la cursa) i el FC Palafrugell. El diari Los Sitios publicava el dia 8 de setembre, coincidint amb l'arribada de la 6a etapa: "A fin de que el acontecimiento deportivo se traduzca en fiesta popular, cerrarán las fábricas y comercios para que toda la población pueda acudir en masa a recibir a los corredores de la XL Vuelta Ciclista a Cataluña y a los seguidores, que por una noche serán huéspedes de Palafrugell."

 

Miquel Poblet, guanyador de la Volta d'aquell any i de la 6a etapa, provinent de Puigcerdà (178 km), enfilant el carrer de Torres Jonama, mentre dos entusiastes locals del ciclisme, Marià Judez Blanch i Josep Serra Conchs, Grana, donen la benvinguda a la resta de corredors. Palafrugell, 8 de setembre de 1960. Fotografia Ferran Muñoz. Col·lecció familiar 

Per segon any consecutiu el triomfant Miquel Poblet Orriols, que ja portava el mallot de líder, va tornar a guanyar la Volta i l'etapa en l'esprint final d'arribada a Palafrugell, procedent de Puigcerdà. Va ser en aquesta edició que els organitzadors varen atorgar un millor guardó a la vila de Palafrugell; la Gran Placa del Mèrit, en reconeixement de l'esportivitat i la bona organització. 

 

XLI Volta Ciclista a Catalunya, la Volta del Cinquantenari, 1961 

 

Cartell de la 41a Volta. El 17 de setembre de 1961, Palafrugell acollia l'arribada de la 2a etapa, provinent de Barcelona (122 km)

Aquesta edició de la Volta, que va comptar amb el patrocini de Wynn's, va ser especial perquè va coincidir amb la celebració del cinquantenari de la prova; la més antiga del ciclisme a Espanyol. En aquesta edició es va comptar amb un total de 70 corredors en pista i es va voler mostrar el potencial de les noves generacions, que haurien de cobrir el buit que ben aviat deixarien grans glòries del ciclisme estatal com havien estat Poblet o Bahamontes.

 

Final de la 2a etapa de la Volta, procedent de Barcelona (122 km) on el guanyador Emilio Cruz Díaz és felicitat per l'alcalde Joan Gich Girbau i la seva esposa Benita Estrabau Gotas (a la dreta), fent-li el lliurament d'un trofeu. Palafrugell, 17 de setembre de 1961. Col·lecció familiar 

XLIIa Volta Ciclista a Catalunya, 1962 

Cartell de la 42a Volta. El 15 de setembre de 1962, Palafrugell acollia l'arribada de la 8a etapa, provinent de Girona en una CRI (contrarellotge individual) de 51 km

La quaranta-dosena edició de la Volta va perillar de valent arran d'una crisi econòmica interna que va poder salvar-se, entre altres factors, en haver aconseguit uns ingressos extres de la ciutat de Saragossa, que va acollir per primer cop una etapa, injectant dues-centes mil pessetes. S'ha de tenir en compte que la participació d'equips internacionals a la Volta no va millorar fins ben entrats els anys seixanta, i en aquesta edició només hi va tenir representació l'equip italià Ignis, com a únic estranger. Malgrat els problemes inicials d'aquesta edició, l'afició esportiva local va rebre de molt bon grat l'oferiment que va tornar a fer la vila per organitzar un altre final d'etapa de la Volta. I a pesar del poc temps de què es disposava, es va crear una Comissió de treball amb la finalitat d'aconseguir un nou èxit per afegir-lo al brillant historial esportiu de Palafrugell. 

José Pérez-Francés, vencedor de la 8a etapa en la contrarellotge entre Girona i Palafrugell (51 km), arribant a meta pel carrer Torres Jonama. Palafrugell, 15 de setembre de 1962. Col·lecció familiar 

 

Tota la vila va contribuir a l'èxit de l'etapa que un cop finalitzada i lliurats els trofeus als guanyadors, un toc de tenora a plaça Nova anunciava la sardana d'exhibició de la jove colla sardanista local "Espigues Empordaneses", seguida d'una ballada popular, ball i fi de festa als jardins dels "Almendros", que va aplegar a més de 700 persones!  

 

Les "Espigues Empordaneses" va ser una colla sardanista local de competició activa del 1961 al 1965. A banda d'organitzar concursos feien ballades d'exhibició a placa Nova, a les platges, durant els primers anys de les Festes de Primavera i, fins i tot, als Pastorets, representats al Nadal de 1963. Alguns dels seus membres varen ser: Margarita Jofra, Dolors Ferrer, Alícia Roca, Lluïsa Aliu, Paquita Bofill, Pere Moret, Martí Blesa, Josep Falgueras, Lluís Serra, Francesc Cama, Lluïsa Vilà, Toni Ruiz i Ernest Genís. Fires de Santa Creu, Figueres, l'1 de maig de 1961. Autor Fortunat Moret. Col·lecció Francesc Cama Rivas

Els directius de la Volta varen lliurar una placa de plata dedicada a la vila del peix fregit, com a Millor Final d'Etapa de l'any 1961. Els encarregats de rebre el guardó varen ser Josep Soler, Dientes; Josep Serra, Grana, i Joan Cama, tots ells membres destacats de la Comissió Organitzadora dels finals de la Volta Ciclista a Catalunya a Palafrugell. Mentre que el prestigiós periodista esportiu Carlos Pardo, va escriure a El Mundo Deportivo: "Palafrugell nos ha recibido con su habitual cordialidad y tipismo. Las alegres sardanas suenan en honor a la Vuelta a Cataluña".

 

Josep Soler Elias, Dientes (dreta) i el meu avi, Eduard Bruguera Gotas, Tranco. Amics, col·laboradors i grans aficionats al ciclisme, varen formar part de les primeres Comissions Organitzadores creades amb l'objectiu de fer arribar la Volta a la vila, però a més, que fos un èxit en tots sentis. Palafrugell, anys cinquanta. Col·lecció familiar

LXXa Volta Ciclista a Catalunya, 1990 

Cartell de la 70a Volta, realitzat per Xavier Mariscal. El 13 de setembre de 1990, Palafrugell acollia l'arribada de l'etapa 7a A, provinent de Palamós en una CRI (contrarellotge individual) de 29,1 km

Malgrat que Palafrugell va rebre alguna altra prova ciclista, incomprensiblement, varen passar 28 anys més des de la darrera vegada que la Volta va triar la vila del peix fregit per acollir una nova etapa. I no va ser fins a l'edició número 70, coincidint amb l'entrada de la dècada dels noranta. Una edició marcada per les fortes pluges, que varen afectar de manera considerable la prova. 

 

Una vintena de corredors competint al Circuit del Mar. Una cursa ciclista que consistia a donar deu voltes en un circuit fent un total de 50 km, deslluïda per les fortes pluges que varen impedir l'assistència d'aficionats. El triomf va ser pel flaçanenc Jordi Fortià Martí, de l'equip La Casera, completada en 1 h 29 min. Palafrugell, 25 de març de 1973. Foto-col·lecció Jordi Massoni Alemany 

A més, aquesta va ser una edició assenyalada per un podi 100% espanyol; amb el triomf de Laudelino Cubero (equip BH-Amaya) aconseguint una de les principals victóries a la seva carrera professional, seguit de Marino Lejarreta (equip ONCE) i d'un joveníssim Perico Delgado (equip Banesto). Miguel Indurain, un dels principals favorits al triomf final, va caure per culpa de la pluja i es va trencar la clavícula. Amb l'entrada de la dècada dels noranta, varen començar a aparèixer equips clàssics del ciclisme nacional, com ara: l'ONCE, el Banesto o el Kelme, entre d'altres.

 

Descripció del vídeo: 70a Volta Ciclista a Catalunya, resum 7a etapa de Palamós a Palafrugell, 13 de setembre de 1990.

 

Malgrat que la Volta Ciclista a Catalunya celebrarà enguany 105 edicions, és sorprenent que hagin passat 35 anys des que la vila de Palafrugell no ha tornat a acollir mai més ni un inici ni un final d'etapa. 

 

Fer un 'canyardo' Expressió que es va començar a utilitzar quan la mainada jugava a pilota pels carrers i xutaven molt fort. El ciclista Marià Cañardo Lacasta, el català d'Olite, a banda de guanyar un total de 83 curses en tota la seva carrera, també es va convertir en un autèntic ídol de masses i, en conseqüència, en un dels personatges més estimats de l'esport català.

--

Per saber-ne més:

• Els inicis del ciclisme a Palafrugell. Evarist Puig Dunjó. Revista del Baix Empordà, número 20, any V, març/maig 2008.

Literatura relacionada:

• 50 grans històries curioses i oblidades de l'esport del segle XX. Guions emesos per Ràdio Silenci. Lluís Solà Dachs. Any 2020.
  
• Una estrella fugaz (memòries d'Enric Armengol Rigol, una figura del ciclisme català). Endika Armengol Pérez. Editorial Hebras de Tinta. Any 2020. 
• Mi padre, Gino Bartali (el ciclista que va salvar la vida de 800 jueus). Andrea Bartali. Editorial Cultura Ciclista. Colección Leyenda. Any 2021.
  

Blogs/Webs:

• Web oficial de Volta Ciclista a Catalunya: Història.
• Tourdegila, de Javier Gilabert Camí
  

  

I per escoltar-ne més:

• Patrick Hernández. Born to be alive. Sintonia de la Vuelta Ciclista a Espanya, 1979.

• Queen. Bicycle Race. Dins l'àlbum Jazz, 1978.