Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París el 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908

divendres, 29 d’octubre de 2021

Francesc Felip Carreras, en "Samba". El rei de la pista!

En "Samba", espontani d'un espectacle a l'envelat durant les XXIenes Festes de Primavera, amb la vedet de revista Merche Bristol i en el que també varen actuar l'estrella d'El Molino "la Maña" i el ventríloc José Luís Moreno (y sus muñecos), entre altres artistes, en un atapeït programa on s'hi anunciaven "3 hores de màxima diversió". Palafrugell, 1983. Autor/Col·lecció: Paco Dalmau Fàbrega
 
Quan varen aterrar a Palafrugell, en Francesc i la seva dona Pietat, anaven tot sovint al Centre Fraternal on hi ballaven el ball de moda; la samba. Com que ho feien d'allò més bé i la gent no coneixia el seu nom, van començar a dir "aquell que balla tan bé la samba". Doncs, és clar, en "Samba" li va quedar.
 
En Samba, en Francisco Padilla, en Rueda guixaire "el millonari" (amb boina), en Salvador Dillet (amb ulleres), en Pitu Naya, en Geli (assegut de costat), en Miquel Juscafresa i al seu costat la Montserrat Riera "cafès Jamaica". Centre Fraternal de Palafrugell, 1991. Autor/Col·lecció: Paco Dalmau Fàbrega

Francesc Felip va néixer a La Bisbal, el dia de Reis de 1903. A l'edat de quaranta-quatre anys, es va casar amb Pietat Joanola Campolier a l'església de Sant Climent de Peralta, i tot seguit la parella es va establir a Palafrugell on ell hi feia de pintor. En Samba deia que des que va arribar aquí, sempre més es va considerar "peix fregit"* per sobre de tot.

Aquest pintor del carrer de la Caritat, va ser un dels fundadors del partit de Convergència Democràtica de Catalunya i el primer afiliat que es coneix a Palafrugell, doncs va obtenir el carnet número u l'any 1976. Però gairebé tot sol, era un element absolutament testimonial del partit de Jordi Pujol. Tot i així, a ell li agradava dir que en Pujol era el seu jefe. Va tenir tot un historial de records, alguns amb documents gràfics de gran vàlua, com per exemple haver-se fotografiat al costat de Francesc Macià, que juntament amb l'"avi", va ser un destacat militant d'Estat Català.
 
En Samba tenia l'absoluta convicció que el dia que no es pogués tenyir el cabell de negre, posar-se l'últim perfum, els pantalons més blancs del mercat i anar a moure l'esquelet fins a la sortida del sol, seria home mort. Col·lecció: Angelika Vilert Diehl

En una entrevista al Crònica d'un any de l'any 1984, Francesc Felip explicava:
"La fortalesa em ve del ball; per a mi és un veritable esport. El dia que pari, estic llest". I és que de ben jove, les quatre barres i el ball van ser els seus grans amors. I amb quasi noranta anys, continuava enlairant la senyera i ballant a les discoteques de moda dels rodals fins que el feien fora: "A les quatre no és cap hora. Amb aquests horaris ho mataran tot!". Afirmava contundent en Samba, el rei de la pista i de la nit. I és que els clubs nocturns eren el seu món. Doncs per ell la vida començava a les onze de la nit, quan la resta de mortals està a punt d'anar-se'n a jóc**. I és que encara que fos casat, mantenien amb la seva dona Pietat, una relació de tolerància mútua que ell en deia "estar alliberat": "Del gener cap aquí no quedo mai bé. Fins ara funcionava, però he fet una baixada grossa. Sort que porto moltes hores de vol". Seguia explicant en Samba, a punt de fer-ne vuitanta-dos.
 
En Samba fent fregues a una de les boxejadores en un ring improvisat dins la discoteca Sirtakis de Calella de Palafrugell, estiu 1982. Autor/Fons: Pablo García Cortés "Pablito". Arxiu INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona

I és que aquest singular personatge, entrava de franc a la majoria de discoteques de moda mostrant el seu carnet de sotsinspector de policia jubilat, perquè durant l'època republicana va estar a la brigada d'espectacles de Barcelona, mantenint l'ordre i la llei durant aquells temps difícils. Al cap dels anys, amb l'amnistia, i en plena transició espanyola, tots els funcionaris d'aquell cos varen ser reconeguts pel nou règim democràtic, que els va retornar els drets adquirits amb la gran fortuna que en el cas d'en Samba, va percebre la jubilació com a ex-membre de la policia i no pas com a pintor.

En Samba arreglant el món amb el seu amic Francesc Ortiz Pérez de Tudela, un altre personatge assidu del Centre Fraternal de Palafrugell, 1991. Autor/Col·lecció: Paco Dalmau Fàbrega

Conegut arreu de la comarca i molt popular entre el jovent, sobretot en els ambients festius i noctàmbuls, no tot varen ser remenets***, discoteques i clubs de nit, doncs en Samba va fer molt pel ball nacional de Catalunya; la sardana. A Palafrugell, en concret, va ser un fervent col·laborador de l'Agrupació Sardanista durant molts anys.
Doncs es podria dir que el ball i el fet nacional català varen ser els seus dos grans amors fins a la fi dels seus dies.
 
Un feliç nonagenari Samba, l'any 1994. Autor/Col·lecció: Paco Dalmau Fàbrega

*ser de la vila del peix fregit Frase feta que s'ha pres com a signe d'identitat de la vila de Palafrugell.
**anar-se'n a jóc Anar-se'n a dormir. Anar cap a retiro.
***remenet Moviment rítmic i accelerat en la manera de ballar d'una persona.

Definicions extretes del llibre Coses sentides, El parlar de Palafrugell. Bruguera, Maria i Serra, Carlos. Edicions Baix Empordà, 3a edició 2019

--
Per saber-ne més:
  • Carnaval de Carnavals. Recull històric de les Festes de Primavera de Palafrugell 1963-1972 (I volum). Molinas, Lluís i Piera, Joan. Ajuntament de Palafrugell, any: 1997
  • Festes de Primavera de Palafrugell. Carnaval de Carnavals 1973-1982 (II volum). Molinas, Lluís i Piera, Joan. Ajuntament de Palafrugell, any: 1998
  • Festes de Primavera de Palafrugell. Carnaval de Carnavals 1983-1990 (III volum). Molinas, Lluís i Piera, Joan. Ajuntament de Palafrugell, any: 1994 
 
Per escoltar-ne més:
  •  Samba Falsa Baiana, Roberto Silva & Roberta Sá

 I per ballar-ne més:
  • Cómo bailar samba. Domina este ritmo brasileño con los consejos de una Garota, Papayapedia
 

50 comentaris:

  1. Ostres, quina colla al Fraternal, en Samba, en Patot, en Pitu Naya, la Jamaica... És fantàstic poder rememorar els fets i la gent de la vila!
    Gràcies Maria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona colla sí, en aquell "Frater" desaparegut que ja no tornarà a ser el mateix.
      Per cert, no és en Patot, m'han rectificat més tard que és un tal Rueda que es veu que era guixaire i conegut com a en "millonari" i encara és viu.
      Gràcies a tu Enric per llegir-lo!

      Elimina
  2. EVARIST PUIG.
    A principis de la dècada del 1960,els vespres dels dies de faner, acabada la jornada laboral, al vestíbul de la casa d'en Samba, al carrer de la Caritat pujant a mà dreta, es reunien nois i noies, pintors i no pintors i al so d'una granota o d'un magnetòfon s'hi ballaven uns rock and rolls de mil dimonis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Evarist, ja m'hagués agradat de veure'ls des del forat del pany... Deuria ser tot un espectacle!

      Elimina
  3. Grans records d'en Samba. A finals dels vuitanta coincidïem a les sessions tarda-nit dels diumenges a la discoteca Pacha de Platja d'Aro. A la seva edat aguantava fins a l'hora de tancar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs per molt que hi pensi no el recordo de cap de les maneres, i això que tu i jo som de la mateixa quinta... L'article el vaig fer per a ran de la petició del meu amic i mestre, Jordi Cama Rivas... jejeje

      Elimina
  4. ...molt maco com tot o que publicàs, felicitat, salutacions...

    Joan Pere Hernández

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies Maria per fer-nos anar en els nostres records temps enrera i fer-nos gaudir una vegada més de les teves publicacions. Recordar a tota aquesta gent et toca molt endins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Joan, testimoniatges d'una època difícil, però farcida de bona gent amb grans personalitats.
      Moltes gràcies per estar sempre a punt de llegir-les!

      Elimina
  6. Maria!!! Boníssim , si ja el recordo en samba quan érem jovenetes i el veiem a xarai a sirtakis tot un personatge . fantàstic escrit com sempre 👌🕺💃😉

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Susi. Memòria prodigiosa la teva també!

      Elimina
  7. Quin personatge en Samba! (Fan gràcia aquests sobrenoms que es posaven als pobles).
    Un home nocturn per excel·lència, que no va perdre mai la vitalitat i les ganes de viure.
    Molt bona feina Maria! M'encanta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, Marta, això dels motius estava ben estès a Palafrugell i arreu. Personalment, m'agradaria que no s'acabessin de perdre...
      Moltes gràcies pel teu comentari!

      Elimina
  8. En Samba! Quan el meu avi Turró no volia ballar, la meva àvia li deia: "Doncs ballaré amb en Samba!".
    La meva mare m'ho explicava quan es queixava que el meu pare era poc ballador...
    Carme Farrarons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest comentari és boníssim Carme. M'ha arribat a l'ànima, perquè a més, vaig conèixer a l'avi Turró, veí del carrer de Sant Joan.
      És ben bé que abans d'una expressió d'un moment, en sortia una dita per sempre... Genial!
      Moltes gràcies per haver-me-la explicat!

      Elimina
  9. Molt bé Maria,m’ha agradat conèixer aquest personatge, no el recordo i veig que era bisbalenc de naixement, ja esbrinaré.
    Una forta abraçada. Marina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí Marina, a tu que també t'agrada la investigació i la història local, potser en trobaríem alguna cosa més. I després pots escriure tu la segona part... Apa, ja t'he encolomat el mort... jejeje
      Moltes gràcies per estar sempre a punt de llegir-ne una!

      Elimina
  10. EVARIST PUIG
    Dues rectificacions al meu escrit:
    Can Samba era al Carrer de la Caritat, a mà esquerra mirant cap al nord.
    S'hi ballaba al so d'una gramola (el telèfon sovint canvia mots)


    ResponElimina
    Respostes
    1. No pateixis Evarist, que ha quedat clar. Però el que no acabava de saber a quina alçada havia viscut, doncs em pensava que fins i tot havia sigut veí d'en Josep Serra Conchs, àlies en "Grana".

      Elimina
  11. Gràcies Maria. Així penso amb l'àvia Isabel🥰

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res, me n'alegro que et transportis als records més estimats.

      Elimina
  12. Gràcies Maria!! Sí, el recordo en Samba!
    Molt bo el vídeo per aprendre a ballar la samba!!!
    Maite

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, ja ho saps Maite. A aprendre quatre passes i a la propera oportunitat, a ballar la samba com una "garota" professional!

      Elimina
  13. Gracies Maria, com sempre excel·lent, rememorant autèntics personatges de la nostre mneravellosa terra, perquè no caiguin en l'oblit. Un plaer llegir-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Olga per llegir-les totes. Doncs fins la propera!

      Elimina
  14. M’encanten les histories que escrius ! Les comparteixo amb la família
    Gràcies Maria
    Quins personatges !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Cristina, per passar-t'ho bé i fer-ne partícip a la resta de la família!

      Elimina
  15. Fantàstic Maria, jo el recordo perfectament quan anava a Sirtakis, sempre portava els pantalons blancs immaculats, ja no en queden de persones tan autèntiques

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si en queden, si més no a nosaltres ens sembla que tot el que té a veure amb abans, és més autèntic que ara...
      Moltes gràcies pel comentari Cati!

      Elimina
  16. Ostres en Samba! Quin personatge!

    Ja m'hauria agradat veure'l com animava la festa i les nits de les discoteques.

    Algunes fotos m'han fet retornar a aquelles nits de revista a les festes majors dels pobles, ja no tornarà això.

    Gràcies Maria!

    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquells envelats atapets de concerts, balls i espectacles de tota classe, no sé si tornaran, però no s'hauria de perdre l'esperit de la festa major en sí.
      Gràcies Anna pel comentari.

      Elimina
  17. Moltes gràcies Maria per la història d’en Samba. M’ha encantat. Ets una artista retratant personatges. Ja tinc ganes de llegir la propera.
    Molts petons.
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pels ànims Sandra. El proper personatge potser no serà fins d'aquí un parell mesos...
      Una abraçada!

      Elimina
  18. Gràcies, Maria. Magnífic article. Vital personatge Empordanès. Redactat amb ritme i bona música de fons. Moltes felicitats.!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan. Molt ben encertat el terme "empordanès", i és que aquesta terra dóna per molt. Me n'alegro que hagis gaudit tant.
      Una abraçada i també amb ganes de llegir el teu post ben aviat!

      Elimina
  19. Carai María.
    Quin altre personatge ens has presentat!
    Quin fenomen aquest Felip!!!
    I Al final perquè no ens quedem frustrats ens invites a aprendre a ballar la samba!!!
    Felicitats!!!!
    Núria Vives

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja ho saps Nuri, a aprendre a ballar la samba i cap a Rio de Janeiro falta gent!

      Elimina
  20. Hola Maria,
    Com sempre les teves narracions una meravella de records. Amb en Samba érem veïns. Ell va ser el que em va ensenyar els primer passos de ball. També ballava molt be els valsos, i a mes era un gran conversador, sempre en tenia una per explicar. Tinc molts bons records de la Pietat i ell prenent la fresca al carrer de la Caritat. Gracies Maria per burjar tant i trobar tan belles histories.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu que els comentaris apareguin com a "anònims" i, és clar, sovint no sé qui els deixeu i el teu, en concret, m'ha fet molta il·lusió, perquè no he pogut trobar gairebé ningú que l'hagués conegut tan de prop i potser m'he deixat alguna informació important, doncs com bé saps, jo no el vaig arribar a conèixer.
      Moltes gràcies pel teu comentari i també per llegir-me cada vegada!

      Elimina
  21. Moltes gràcies Maria, un altre cop ens il·lustres i presentes la historia de la vila amb coneixement i gràcia.

    ResponElimina
  22. Marieta,

    M'ha encantat l'entrada al blog i no he pogut evitar llegir-lo amb música mental al ritme de samba. Quin personatge. Crec q en tinc un vague record.

    Molt bé l'embolcallament del final on poses justament un parell de clips musicals.

    M'has alegrat l'esmorzar ;-)


    Apam vaig a fer un remenet i a treballar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prou bé sé que t'agraden els fados i la música brasilera en general, igual que a mi. Per això quan en Jordi Cama em va suggerir de cercar informació d'un tal "Samba" m'hi vaig bolcar de ple. Doncs quina sorpresa me'n vaig endur... Tota una descoberta aquest d'en "Samba"!
      Ah, i per cert, me n'alegro que t'hagi alegrat l'esmorzar... jejeje

      Elimina
  23. Hola Maria, molt interessant l'article.
    Hi he trobat una errada, a la segona fotografia de l'article feta al Fraternal i diu l'Enric Dillet (amb ulleres) i no és correcte el nom és Salvador Dillet. L´Enric és el fill de'n Salvador.

    Natàlia Cama

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Natàlia, ja ho he canviat!
      Ets la primera que se n'ha adonat, i això que en Salvador era una persona ben coneguda al poble.
      Una abraçada.

      Elimina
  24. Maria,
    Felicitats una vegada més.
    Ho fas tan bé que, encara que no conegui el personatge, em sembla que el veig.
    Si que he reconegut alguns dels que hi ha a les fotos i dels que cites al llarg de la història.
    Ja t'envio a n'en Jordi perquè ell segur que ho recorda tot i més.
    Un petó ben gros.
    Amelia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Amelia. Em fa feliç que amb en Jordi gaudiu plegats d'aquests petits relats i encara més que m'ho facis saber.
      Una abraçada molt gran per tots dos també!

      Elimina