Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CA Palafrugell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CA Palafrugell. Mostrar tots els missatges

dissabte, 23 de setembre del 2017

Sadurní Planas Quintana, "Ninu". Mitja vida corrent pel món

En Sadurní mostrant el títol de campió, obtingut a Barcelona el 1987, durant el Campionat de Catalunya en pista, realitzant 5.000 m.ll. en 18′ 46.5″. Foto Maria Bruguera

Tot i que la meva coneixença amb Sadurní era només de vista, la casualitat va fer que mentre entrevistava la Maria Català Oliu a casa seva (veure entrada Maria Català Oliu, “La Maria dels formatges”. El dia en què tot va canviar en aquest mateix blog) coincidís amb ell. Aleshores, va començar a explicar-me la seva particular història esportiva i finalment, vam acordar una visita a casa seva on unes atapeïdes lleixes de trofeus de tota mena em varen donar la benvinguda.
 
En Sadurní durant la 1a Milla Festes de Primavera. Palafrugell, l'any 1982. Arxiu Sadurní Planas Quintana

En Sadurní Ninu, pels amics del Club Atlètic Palafrugell (CAP), va néixer a Garrigàs, a l’Alt Empordà, el 24 de gener de 1938. Es va iniciar en l'atletisme de manera quasi fortuïta a l'edat de trenta-nou anys arran d'un malaurat accident mentre practicava ciclisme. Es va encastar amb un arbre a la sortida d'un revolt, cosa que li va fer adonar que no s'hi veia prou bé i que havia de canviar d'afició. Aleshores, va penjar la bicicleta i va provar la boxa durant un parell d'anys fins que finalment, va començar a córrer i ja no ho ha deixat mai més: «Penso que aquesta afició la duc de ben petit; ja que per anar i venir de casa a l’escola, feia vuit quilòmetres al dia».
 
Els periodistes Francesc Sánchez Carcassés i un jove Lluís Poch, entrevistant en Sadurní, com a guanyador de la 1a Milla Festes de Primavera, que va córrer en només 6'. Palafrugell, l'any 1982. Arxiu Sadurní Planas Quintana

Amb quaranta anys, i ja instal·lat a Palafrugell, en Sadurní va començar a competir com a veterà. Al mateix temps va fer amistat amb en Lluís Medir Huerta i solien córrer junts a totes les marxes populars que s'organitzaven pels rodals. Aleshores, els recorreguts eren d'entre 20 i 25 quilòmetres.
 
El plat fort d'en Sadurní, però, són les curses de fons i més concretament les maratons. Una marató és una prova esportiva d'atletisme que consisteix a córrer una distància de 42,195 quilòmetres. Competició que per la seva llarga durada requereix molta resistència física, acompanyada d'una bona dieta i, sobretot, una gran preparació mental.

En Sadurní en plena Marató de Sant Sebastià. Euskadi, l'any 1983. Arxiu Sadurní Planas Quintana

La preparació d’en Sadurní per aquest tipus de prova, es basava en un rigorós entrenament tres mesos abans i que constava de tres entrenaments de 30 quilòmetres cadascun. És a dir; que quan acabava la mateixa marató, resultava que ja n'havia fet quatre al darrere i com que hi havia hagut anys en què participava fins a tres maratons, a la fi era com si n'hagués fet setze.

Durant la seva vida esportiva, en Sadurní ha participat i acabat quinze maratons i més de cent vint mitges maratons, però sempre en la categoria de veterans. Tot un campió en la modalitat de fons, que ha voltat per mig món competint en les maratons de Ginebra, Munic, Venècia, Sant Sebastià…, així com en altres campionats d'atletisme, com ara el d'Estrasburg, Perpinyà, Cap d'Adge o de Valladolid.

En Sadurní durant el Cros de Santa Pau, una modalitat d'atletisme que consisteix a córrer distàncies cap a través en circuits naturals no urbans, l'any 1980. Arxiu Sadurní Planas Quintana

Quan s'entrenava per a proves que no eren maratons, corria un dia a la setmana uns 30 quilòmetres i la resta de dies, entre 20 i 25 quilòmetres més. La seva preparació contemplava, a més d’una bona concentració, fer una bona alimentació durant els dies previs a les competicions, menjant hidrats de carboni —com ara patata bullida o pasta— i força carn a la brasa.   
 
En Sadurní havia arribat a entrenar en diverses ocasions, al tram de carretera entre Palafrugell i Girona i també de Palafrugell a Figueres amb un amic que li feia l'assistència en cotxe i que cada 5 quilòmetres li donava un got d'aigua, que un cop beguda el llençava el got a la cuneta. Aleshores, l'amic havia de parar el cotxe per recollir-lo i accelerar per tornar a atrapar l'insaciable Ninu

En Sadurní fent l'entrada a la pista municipal d'atletisme de Lloret de Mar, l'any 1980. Arxiu Sadurní Planas Quintana

L'altra peculiaritat en aquesta modalitat esportiva és la solitud durant els nombrosos entrenaments:
«Jo solia entrenar sol». I mentre vas corrent, en què penses? (pregunto encuriosida, pensant en poder-ho aplicar a la natació). «Doncs penso que vull ser el campió del món. Tot i que haig de reconèixer que els anys em pesen i cada vegada se'm fa més dur. Malgrat tot, no m'he lesionat mai i ara, només de tant en tant, em sento un lleuger dolor a l'os del còccix».  En Sadurní recorda, amb certa sornegueria, que durant les competicions, tant a les de mitja com en les de llarga distància, tothom l'avançava a les baixades, però ell els superava a les pujades. El secret que desconeixien els seus adversaris, era que en els pendents en Sadurní es reservava l'energia per poder-los avançar al planer i en els ascensos.  
 
En Sadurní durant la Mitja Marató de Ripoll, una prova de 21 quilòmetres, l'any 1994. Arxiu Sadurní Planas Quintana

Àvid d'esport, també ha provat d’altres modalitats atlètiques, com ara la marxa de la mà del gran marxador del CAP Tino Ruiz, el cros o la pista, i tot i que li han proposat de fer d'entrenador, ell ho ha refusat sempre. S'excusa dient que no tindria prou paciència amb la mainada, ja que considera que no tenen ni les ganes, ni la disciplina, ni la força de voluntat que requereix aquest esport:
«Avui en dia la gent no s'entrena ni es cuida i és per això que es lesionen tant» 
 
De totes les curses, les que recorda amb més enyorança són les de Vilobí d'Onyar, sobretot pels grans esmorzars que esperaven als corredors a la fi de la competició: «Eren tan bons aquells banquets, que ja s'han perdut». Comenta amb nostàlgia. En Sadurní ens demostra que, amb bona forma física, però sobretot amb molta constància, es poden realitzar grans fites, ja que amb cinquanta anys, es va proclamar campió de Catalunya en pista, en la categoria de veterans, realitzant els 5.000 metres llisos en només 18’46,5’’ i el 2013, amb setanta-cinc anys, va competir en la 1a Marató i Mitja Marató de les Vies Verdes, completant aquesta última en només 2h45’ 32’’. 
 
Marc Planagumà, Josep Massa, Chaymae Daouiri, Sadurní Planas Ninu durant el lliurament de premis en 29a edició de la Festa de l'Esport. Palafrugell, l'any 2013. Foto Paco Dalmau Fàbrega

Soci acèrrim del CAP des dels seus inicis com a esportista amateur, l'any 2013 va ser candidat com a millor esportista local masculí on el seu estimat club es va endur el reconeixement com a millor entitat esportiva. Finalment, el 2018, en la 34a edició de la Festa de l’Esport, va rebre la Medalla de l’Esport de Palafrugell. Si el cerqueu a Internet, veureu que apareixen nombrosos resultats en infinitat de proves atlètiques que ha competit al llarg de la seva carrera esportiva. I és que quasi amb vuitanta anys, encara va participar en les curses anuals Girona Esports Parra-La Salle i la Urbana Sant Josep de Figueres, ambdues competicions de 10 quilòmetres de recorregut. «El mateix plaer que em proporcionava el fet de córrer, és el que feia que volgués córrer més i més». Enhorabona, campió!
 
En Sadurní mostrant orgullós una part dels diversos trofeus guanyats al llarg de la seva carrera esportiva. Palafrugell, 22 de juny de 2017. Foto Maria Bruguera


--
I per escoltar-ne més:  

  • Carros de fuego - B.S.O.

dissabte, 18 de març del 2017

Núria Parés Borrell. Empresària pionera en el món de l'esport

La Núria, professora de gimnàstica, vers 1970. Autor desconegut. Fons familiar Vives-Parés

La Núria Parés va néixer a Palafrugell, el 27 de juliol de 1928. El seu pare, Ferran Parés, natural de Besalú, es va traslladar a Palafrugell per casar-se amb Neus Borrell i anar a treballar d'escrivent a la fàbrica de suro Armstrong, coneguda com a can Mario o “Manufactures”.
 
Amb només dotze anys, la Núria va ser enviada a aprendre de costura a ca la Pietat Dalfó de Palafrugell, perquè a l'època es considerava que a les dones no els calia anar a estudiar, però amb el temps va esdevenir modista, professió que va compartir amb el seu avi matern, el conegut sastre Borrell. 

La Núria amb la Vespa de la seva propietat, juntament amb la seva filla Núria Vives, l'any 1963. Autor Josep M. Vives. Fons familiar Vives-Parés
 
La Núria, anava i venia cada setmana de la Bisbal a Palafrugell en bicicleta per recollir feina a casa d'un sastre que li va ensenyar de fer pantalons i al cap d'uns anys ja de casada va adquirir una màquina de cosir «Singer» i va començar a treballar a casa seva com a pantalonera, exclusivament de senyores. Hem de tenir en compte que això succeïa en plena postguerra, on les restriccions i els maltractaments contra les dones durant la dictadura franquista, prohibia entre altres nombroses coartacions l'ús de pantalons al sexe femení i aquestes només es podien vestir amb faldilles llargues. Així i tot, esquivant les restriccions falangistes de l'època, Núria va arribar a tenir cinc dones que cosien per ella, fins que va voler fer un gir radical a la seva vida i es va convertir en emprenedora dins el sector esportiu. L'any 1970, va deixar les agulles per inaugurar al carrer de la Tarongeta, 21 de Palafrugell, l'“Institut de Bellesa Dama d'Elx”. Núria, tenia aleshores quaranta-dos anys. 
 
La Núria, gimnasta, a “El Estudio de Ballet”, vers 1973. Autor Josep M. Vives. Fons familiar Vives-Parés

L'institut de bellesa, a banda de ser un centre d’estètica, va ser el primer espai a la vila per a la pràctica de la gimnàstica, alhora que es complementava amb aparells revolucionaris per a l'època, com ara: una cinta vibradora, un aparell de sauna, dutxes, barres asimètriques i espatlleres, terra de parquet de fusta i, fins i tot, un piano. A més, la Núria va ser innovadora en instaurar en exclusiva al seu centre el “Método Jane Fonda” (actriu nord-americana famosa en fer negocis amb els tutorials de fitness), per la qual cosa, es va haver d'anar a formar a Barcelona durant gairebé dos anys. Les classes sota la pràctica «En forma con Jane Fonda» que incloïen escalfament i diversos exercicis aeròbics, foren tot un èxit d'assistència per part de moltes dones de Palafrugell i rodals, i varen revolucionar els anys 70 i 80 arreu del món.

Núria asseguda a la piragua que porta el seu nom, fabricada pel seu espòs Josep M. Vives. Llafranc, l'any 1947. Autor Josep M. Vives. Fons familiar Vives-Parés
 
La Núria té una marca personal de 5000 m en marxa atlètica de l'Estadi Municipal Josep Pla i Arbonès de Palafrugell en la categoria de veterans. A banda, la seva contínua formació es complementava amb l'acompanyament del seu espòs, Josep M. Vives Sureda (1924-2007), en la pràctica de diversos esports com ara anar a córrer, llançament de javelina (disciplina on també va competir oficialment en la categoria de veterans) ciclisme, esquí o piragüisme, entre d'altres. La peculiaritat en aquesta darrera disciplina, fou que Josep M. juntament amb una altra parella d'amics esportistes de Palafrugell la Dolors Xicars Albi i en Salvi Bofill Corominas, va fabricar diverses piragües de fusta totalment artesanals, ja que Josep M. Vives, a banda de ser un esportista polifacètic, era un gran fuster i ebenista de professió. L'any 1952, varen ser pioners a fer la baixada del riu Ter en piragua, des de Girona capital fins a la seva desembocadura a la platja de Pals. 
 
La Núria Vives simulant Nefertiti a la carrossa «Tutankamon», guanyadora absoluta en totes les categories, incloent-hi la de millor vestuari. Un merescut reconeixement a Núria Parés i a la resta de cosidores. Carroussel de les 7es Festes de Primavera de Palafrugell, L'any 1970. Autor Núria Parés. Fons familiar Vives-Parés

A banda, la Núria va guanyar diversos premis de fotografia, alhora que va exposar en nombroses mostres col·lectives de pintura i d'escultura i fins i tot col·laborant en cinema amateur. A més, durant anys, el matrimoni Vives-Parés va participar de manera molt activa al “Carroussel Costa Brava” de Palafrugell, dissenyant i bastint tota mena de carrosses, on Núria, juntament amb altres cosidores, elaboraven els vestits i també les coreografies dels figurants. Entre totes les carrosses que varen fer, cal destacar «Tutankamon» (1970), una carrossa que va trencar motlles, i va consolidar Josep M. Vives com a “Mestre carrossaire”.
 
La Núria llançadora de javelina, l'any 1947. Autor Josep M. Vives. Fons familiar Vives-Parés

Un any més tard de la inauguració de l'avantguardista institut de bellesa, el 1971, es convertia en la primera escola de ballet del municipi i passava a anomenar-se “El Estudio de Ballet”, dirigit per la seva filla Núria Vives Parés. Aleshores, mare i filla, varen compartir el mateix centre amb respectives disciplines fins a la jubilació de Núria Parés, el 1990. 

Gràcies a l'afició del matrimoni Vives-Parés a la fotografia, hi ha una extensa documentació conservada per ells mateixos fins al seu ingrés a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. Es destaquen també nombroses pel·lícules, però sobretot una gran quantitat de retrats sobre diversos aspectes de la vila de Palafrugell, i també sobre les seves aficions personals, com per exemple: la de “carrossaires”, cinema amateur, dibuix, escultura i la pràctica de diversos esports, així com la participació en campionats de veterans d'atletisme amb moltes medalles al seu palmarès.   


Descripció del vídeo: Carroussel Costa Brava de l'any 1970. Autor/Fons Josep M. Vives i Sureda, Arxiu Municipal de Palafrugell
 
La Núria Parés, l'esposa, la mare, l'amiga, la modista, la massatgista, la professora de gimnàstica, l'esportista, la pintora, la fotògrafa, l'actriu, l'emprenedora…, va morir víctima d'un càncer, el 29 d'abril de 2003, a l'edat de 74 anys. Diu la dita: “Darrere d'un gran home hi ha una gran dona. Imaginem, però, que aquesta afirmació la fan sobretot els homes, però també algunes dones que necessiten justificar l'entrega desinteressada de la vida a una causa que no és la seva, perquè ni la dona ni l'home no han d'anar ni darrere ni davant l'un de l'altre, sinó de bracet. I aquest fou el cas de la Núria i en Josep, perquè gràcies al seu home, la Núria va poder ser una dona activa, innovadora, lluitadora, valenta…, i tot el que ella es proposés de ser. 
 
 
carrossaire m. Artesà ocasional i voluntariós que basteix les carrosses carnavalesques que desfilen durant les Festes de Primavera de Palafrugell.

Definició extreta del llibre: Coses sentides, el parlar de Palafrugell, Maria Bruguera Martí i Carlos Serra Mayoral. Edicions Baix Empordà, 2a edició 2010
 
 
--
Per saber-ne més: 
 Blogs/Webs:
 
I per escoltar-ne més:
  • Simply the best, Tina Turner. *A la Núria li agradava molt la Tina Turner. A més, s'hi assemblava tant físicament que una vegada per carnestoltes s'hi va disfressar