Maria Ferrer Reixach. Benefactora d'art religiós

Maria Ferrer, juntament amb la seva cunyada Angelina Bruguera i el seu fill Joan Bruguera, c. 1940-45. Foto d'estudi d'autor desconegut. Fons familiar Bruguera-Martí

L'àvia Maria va néixer a Palafrugell l'any 1897, tot i que la seva branca paterna procedia de Sant Llorenç de la Muga. El seu pare, Joan Ferrer Dagas, conegut com a “el Sec” (1861-1957), va arribar a Palafrugell gairebé per causalitat: —«Eren altres temps. No hi havia gairebé res per menjar i el primer en llevar-se es guanyava el dret de calçar-se les úniques espardenyes que hi havia a la casa. Tota una fita en una família de nou germans». Solia explicar-nos l'àvia, del seu pare.

 

Cercant un futur millor, el besavi Joan va prendre la puntorra i va començar a fer via fins a arribar a la costa. I en veure el mar, li va semblar tan immens i meravellós que va decidir quedar-s'hi. Va ser d'aquesta manera com es va establir a Palafrugell, i el 1894 es va casar amb la palafrugellenca Concepció Reixach Fàbrega (1862-1940).

L'àvia Maria al mig entre el seu espòs Eduard i la seva cunyada Angelina, darrere el meu pare Joan Bruguera Ferrer, c. 1950. Autor desconegut. Fons familiar Bruguera-Martí

A casa, sempre havíem pensat que l'àvia Maria va ser filla única; bàsicament, perquè mai la vàrem sentir parlar de germans. I no va ser fins en una recent recerca a l'Arxiu Municipal de Palafrugell, que vaig descobrir l'existència de dos germans més grans (la Teresa i en Miquel), però que varen morir poc després de néixer. Molt probablement, ella, ni tan sols ho va saber mai.  

Un grup de noies rebent un curs per aprendre a cosir i a brodar a màquina ofert per la companyia Singer amb l'adquisició d'una màquina de cosir (l'àvia Maria, final de la fila esquerra, asseguda enmig de dues dones dempeus). Inicis, anys 20. Autor desconegut. Fons Josep Piferrer Rigall

Després de molts anys de festeig, l'àvia Maria es va casar amb Eduard Bruguera Gotas (1896-1964) i la parella va tenir un únic fill, Joan (1931-2013), que va néixer setmesó. Ella solia explicar que el van haver de posar en una capsa de cartró plena de cotó fluix per donar-li escalfor una bona temporada. Varen venir temps de creixement per al negoci familiar de comercialització i exportació de taps de suro. La fàbrica “Tapones E. Bruguera” ja feia temps que havia passat a mans de l'avi Eduardo, després que la seva mare, Maria Gotas Prats hagués pres les regnes del negoci arran de la mort sobtada del seu espòs (veure l'entrada Maria Gotas Prats. Empresària surera de Palafrugell, 1911-1915). Alhora, el meu pare era enviat intern al col·legi dels Fossos de Figueres on també hi va estudiar peritatge mercantil i comerç. Un cop finalitzats els estudis, pare i fill varen dur plegats el negoci fins a la jubilació de l'avi que, a més, va coincidir amb la mort prematura d'aquest. El meu pare, doncs, va continuar al capdavant de l'empresa fins al moment del seu tancament, coincidint amb una forta crisi del sector, l'any 1992. 

Factures i rebuts de diversos encàrrecs per donacions de Maria Ferrer Reixach cap a l'Església de Sant Esteve d'Esclanyà, entre els anys 1956-1980. Fons familiar Bruguera-Martí

Es té constància que Maria Ferrer Reixach havia realitzat donacions a la parròquia d'Esclanyà (Begur): l'any 1966, va encarregar la construcció de dos reclinatoris, dues cadires, una banqueta i una taula de fusta i, a la fi del mateix any, un crucifix de talla original d'1,5 m. Però entre totes les cessions, n'hi ha una en concret que sobta en particular pel projecte en si, la grandària i el cost per a l'època (ja que parlem de la fi dels anys 70). Va ser la donació d'una imatge de la Mare de Déu per a l'Església de Sant Esteve d'Esclanyà, que ella mateixa va encarregar a l'escultor Gironí, Domènec Fita Molat.

 

Tant els reclinatoris, les dues cadires, la taula, la banqueta com el crucifix, resten impassibles dins del temple tancat des de fa anys. Any 2017. Fotografia Maria Bruguera

A Palafrugell, com en altres poblacions sobretot de la província de Girona, l'obra de Domènec Fita no passava inadvertida. L'any 1964, l'Ajuntament de Palafrugell, mitjançant el regidor Enric Sabater Bonany, li va encomanar una figura de Sant Sebastià per a l'ermita que duu el mateix nom, costejada en bona part per les donacions dels feligresos. Més tard, entre els anys 1966 i 1972, un parell d'entitats bancàries amb representació a la vila també ho varen fer: una amb una obra de grans dimensions per a l'oficina del Banc Exterior d'Espanya (seu actual del BBVA) i una altra, amb una obra d'art integrat amb grans vitralls —malauradament avui quasi desapercebuda per a la majoria de palafrugellencs—, situada als baixos de l'edifici cantoner entre els carrers de Torres Jonama i Estret (antiga seu del desaparegut Banc de Girona). 

Obres de gran format realitzades per l'artista Domènec Fita: la de dalt de l'any 1966 per a l'oficina del Banc Exterior d'Espanya (actualment BBVA), la de sota de l'any 1972 situada als baixos de l'edifici cantoner, entre els carrers Torres Jonama i Estret. Fotografia Maria Bruguera

La correspondència entre l'àvia i l'artista es guarda zelosament entre rebuts, fotografies, descripcions i seguiments del procés de l'elaboració de l'obra, que el mateix Domènec Fita li va descriure de la següent manera: —«La imatge serà una dona dreta i amb l'infant als braços. El culte a Maria té tot el seu sentit en la consideració d'Ella, en tant que Mare de Jesús, Mare de Déu. Creiem que la imatge deu tenir la pròpia personalitat, i no ser cap reproducció d'altres Mares de Déu conegudes. Esperem, que amb el temps sigui coneguda, venerada i estimada sota la invocació de la MARE DE DÉU D'ESCLANYÀ». I continua: —«La imatge tindrà uns 95 cm i es preveu que sigui de terra cuita amb una capa de vernís que li dona un to com de pedra. El Sr. Fita, creu que pot quedar molt digna i que en res ha de desmerèixer pel fet que no sigui feta amb altres elements com la fusta, la pedra o el marbre». El text, a més, dona referències d'altres obres realitzades per l'artista i acaba dient: —«Desitjaríem que la imatge fos del gust del poble i que animés a tots els que la vegin a pregar-li i a acostar-se per mitjà d'ella a Crist, el Salvador del món».

Fotografia de la imatge de la Mare de Déu d'Esclanyà, feta per l'artista Domènec Fita, l'any 1980. Foto Domènec Fita. Fons familiar Bruguera-Martí

El record de l'àvia Maria em revé menuda; segurament encongida pel pes dels anys. Va morir a l'edat de 91 anys. Era tota una estampa d'una senyora: cabells blanquíssims, anava sempre vestida de negre, rigorós, amb algun espurneig daurat procedent d'agulles de pit, d'arracades amb tanca catalana o de cadenetes amb medalles de la Mare de Déu, la qual cosa acabava de donar relleu a la seva personalitat i accentuava el seu aire de distinció.

A l'àvia també li vull agrair la riquesa del llenguatge autòcton que utilitzava farcit de mots i frases absolutament locals (per desgràcia, avui, en la més absoluta recessió). En la dedicatòria del llibre Coses sentides, el parlar de Palafrugell del qual en soc coautora, juntament amb en Carlos Serra Mayoral, tenim la següent dedicatòria: «Dedicat a totes les persones que estimen la llengua dels seus pares», retent un sentit homenatge a tota aquella gent d'abans. Anònims desapareguts en el temps, però que ens han deixat un tresor lingüístic irrepetible, com és la nostra parla; la parla palafrugellenca. Moltes gràcies per tot, àvia!

L'àvia Maria dormint. Dibuix original a carbó de Lluís Bruguera Martí, fet l'any 1987

 

puntorra f. Bossa feta de malla de cordill, usada per agafar cargols o bé per posar fruita en fresc, submergint-la en aigua.

Definició extreta del llibre Coses sentides, el parlar de Palafrugell, Maria Bruguera i Carlos Serra. Edicions Baix Empordà. 2a edició. Any 2011