Maria Ferrer Reixach. Benefactora d'art religiós

Angelina Bruguera Gotas, Maria Ferrer Reixach i el seu fill. Joan Bruguera Ferrer. Fotografia d'estudi, c. 1940-45. Arxiu familiar Bruguera-Martí

L'àvia Maria va néixer a Palafrugell l'any 1897, tot i que la seva branca paterna procedia de Sant Llorenç de la Muga. El seu pare, Joan Ferrer Dagas (1861-1957) va arribar a Palafrugell gairebé per causalitat.

«Eren altres temps. No hi havia gairebé res per menjar i el primer en llevar-se es guanyava el dret de calçar-se les úniques espardenyes que hi havia a la casa. Tot una fita en una família de nou germans». —Solia explicar l'àvia del seu pare Joan.

Cercant un futur millor, el besavi Joan prengué la puntorra* i començà a fer via fins arribar a la costa i, en veure el mar, li semblà tan meravellós que decidí quedar-s'hi. Fou així com s'establí a Palafrugell, i el 1894 es casà amb Concepció Reixach Fàbrega (1862-1940).

Salconduit especial de fronteres a nom de Joan Ferrer Dagas, l'any 1950. Arxiu familiar Bruguera-Martí

A casa, sempre havíem pensat que l'avia Maria va ser filla única, doncs mai la vam sentir parlar de germans. I no fou fins una recerca recent a l'Arxiu Municipal de Palafrugell, que vaig descobrir l'existència de dos germans més grans —la Teresa i el Miquel—, però que moriren al poc temps de néixer. Molt probablement, ella, ni tan sols ho va saber mai.  

Després de molts anys de festeig, l'àvia Maria es va casar amb Eduard Bruguera Gotas (1896-1964) i  la parella va tenir un únic fill, Joan (1931-2013) que nasqué setmesó. Ella solia explicar que van haver de posar-lo en una caixa de cartró plena de cotó fluix per donar-li escalfor una bona temporada. Vingueren temps de creixement per al negoci familiar de comercialització i exportació de taps de suro. La fàbrica "Tapones E. Bruguera, ja feia temps que havia passat a mans de l'avi Eduardo, després que la seva mare, Maria Gotas Prats prengués les regnes del negoci a ran de la mort sobtada del seu expòs (veure l'entrada Maria Gotas i Prats. Empresària surera de Palafrugell, 1911-1915). Alhora, el meu pare, Joan, era enviat intern al col·legi els Fossos de Figueres per estudiar peritatge mercantil i comerç. Un cop finalitzats els estudis, pare i fill, van dur plegats el negoci fins a la jubilació de l'avi que, a més, coincidí amb la mort prematura d'aquest. El meu pare, doncs, va continuar al capdavant de l'empresa fins al moment del seu tancament, coincidint amb una forta crisi del sector, l'any 1992. 

Factures i rebuts de diversos encàrrecs per donacions de Maria Ferrer Reixach cap a l'Església de Sant Esteve d'Esclanyà, entre els anys 1956-1980. Arxiu familiar Bruguera-Martí

Es té constància que Maria Ferrer Reixach havia realitzat donacions a la parròquia d'Esclanyà (Begur); l'any 1966, va encarregar la construcció de dos reclinatoris, dues cadires, una banqueta i una taula de fusta i, a la fi del mateix any, un crucifix de talla original d'1'5m. Però entre totes, n'hi ha una en concret que sobta en particular pel projecte en sí, la grandària i el cost per a l'època —doncs parlem de la fi dels anys 70— i fou la donació d'una imatge de la Mare de Déu per a l'Església de Sant Esteve d'Esclanyà, que ella mateixa encarregà a l'escultor Gironí Domènec Fita Molat. 

 

Tant els reclinatoris, les dues cadires, la taula, la banqueta com el crucifix, resten impassibles dins del temple tancat des de fa anys. Foto: Maria Bruguera

A Palafrugell, com en altres poblacions sobretot de la província de Girona, l'obra de Domènec Fita no passava inadvertida. L'any 1964, l'Ajuntament de Palafrugell, mitjançant el regidor Enric Sabater i Bonany, li encomanà la figura de Sant Sebastià per a l'ermita que duu el mateix nom —costejada en bona part per les donacions dels feligresos— i més tard, entre els anys 1966 i 1972, un parell d'entitats bancàries amb representació a la vila també ho varen fer: l'una amb una obra de grans dimensions per a l'oficina del Banc Exterior d'Espanya (seu actual del BBVA), i l'altra amb una obra d'art integrat amb uns vitralls, malauradament avui quasi desapercebuda per a la majoria de palafrugellencs, als baixos de l'edifici cantoner entre els carrers de Torres Jonama i Estret, antiga seu del desaparegut Banc de Girona. 

Obres de gran format realitzades per l'artista Domènec Fita: la de dalt l'any 1966 per a l'oficina del Banc Exterior d'Espanya (actualment BBVA), la de sota l'any 1972 situada als baixos de l'edifici cantoner, entre els carrers Torres Jonama i Estret. Foto: Maria Bruguera

La correspondència entre l'àvia i l'artista es guarda zelosament entre rebuts, fotografies, descripcions i seguiments del procés de l'elaboració de l'obra, que el mateix Domènec Fita li va descriure de la següent manera: «La imatge serà una dona dreta i amb l'infant als braços. El culte a Maria té tot el seu sentit en la consideració d'Ella, en tant que Mare de Jesús, Mare de Déu. Creiem que la imatge deu tenir la pròpia personalitat, i no ser cap reproducció d'altres Mares de Déu conegudes. Esperem, que amb el temps sigui coneguda, venerada i estimada sota la invocació de la MARE DE DÉU D'ESCLANYÀ». I continua: «La imatge tindrà uns 95 cm i es preveu que sigui de terra cuita amb una capa de vernís que li dóna un to com de pedra. El Sr. Fita, creu que pot quedar molt digna i que en res ha de desmerèixer pel fet que no sigui feta amb altres elements com la fusta, la pedra o el marbre». El text, a més, dóna referències d'altres obres realitzades per l'artista i acaba dient: «Desitjaríem que la imatge fos del gust del poble i que animés a tots els que la vegin a pregar-li i a acostar-se per mitjà d'ella a Crist, el Salvador del món».

Fotografia de la imatge de la Mare de Déu d'Esclanyà, realitzada per l'artista escultor i pintor, Domènec Fita, l'any 1980. Arxiu familiar Bruguera-Martí

El record de l'àvia Maria em revé menuda; segurament encongida pel pes dels anys —morí a l'edat de 90 anys—. Era tota una estampa d'una senyora: cabells blanquíssims, anava sempre vestida de negre, rigorós, amb algun espurneig daurat procedent d'agulles de pit, d'arracades amb tanca catalana o de cadenetes amb medalles de la Mare de Déu, la qual cosa acabava de donar relleu a la seva personalitat i accentuava el seu aire de distinció.

A l'àvia, també li vull agrair la riquesa del llenguatge autòcton que utilitzava farcit de mots i frases absolutament locals, per desgràcia, en la més absoluta recessió. En la dedicatòria del llibre Coses sentides, El parlar de Palafrugell del qual en sóc coautora, juntament amb en Carlos Serra Mayoral «Dedicat a totes les persones que estimen la llengua dels seus pares», es retre un sentit homenatge a tota aquella gent d'abans, anònims desapareguts en el temps, però que ens han deixat un tresor lingüístic irrepetible, com és la nostra parla, la parla palafrugellenca. Moltes gràcies per tot, àvia!

L'àvia Maria dormint. Dibuix original a carbó de Lluís Bruguera Martí, l'any 1987

 

*puntorra f. Bossa feta de malla de cordill, usada per agafar cargols o bé per posar fruita en fresc, submergint-la en aigua.

*Definició extreta del llibre: Coses sentides, El parlar de Palafrugell, Maria Bruguera Martí i Carlos Serra Mayoral. Eicions Baix Empordà