|
Palafrugell, al fons la torre de can Mario, la fàbrica de suro per antonomàsia a la vila del peix fregit. Dibuix a tinta sobre paper per Maria Ribot Gasull, l'any 1957 |
En la primera part d'El parlar de Palafrugell. El suro publicat en aquest mateix blog, vaig explicar l'experiència de l'alumnat de cicle superior de l'Escola Torres i Jonama de Mont-ras, en l'elaboració d'unes fitxes relacionades amb la parla autòctona palafrugellenca, després d'haver-los anat a fer una xerrada, aprofitant que el suro fou el tema pel projecte interdisciplinari durant el curs 2016-17.
L'activitat, doncs, va consistir a triar diverses paraules o expressions de la indústria suro-tapera autòctona i que una vegada feta la selecció, en grups de dos o tres alumnes d'entre les classes de 5è i 6è, havien d'elaborar una fitxa explicant-ne el significat, cercar equivalències, l'origen, el grau de coneixement i una petita frase, a tall d'exemple, per a poder-la ubicar dins d'un context diferent. La font, en tots els casos, sempre era del llibre del qual en soc coautora, juntament amb en Carlos Serra Mayoral, Coses sentides, el parlar de Palafrugell.
El resultat final, el trobareu aquí sota. La meva més sincera enhorabona a l'Escola, el professorat i, sobretot, a tota la mainada que va participar en el projecte. Fins a la propera!
|
A cofes, a cabassats |
|
A Palafrugell, qui no ha carrat ell, ha carrat el seu pare o el seu avi |
|
A toc de corn |
|
Anar a la saca |
|
Cap de suro |
|
Catxar |
|
Deixies |
|
Fotre a rodar |
|
Fotre un tap a la boca |
|
Grenyal |
|
Que tomba, que gira… |
|
Rebaixinc |
|
Semblar de can Barris |
|
Ser de mal carrar |
|
Ser prim com una orella de gat |
|
Ser tap i carbassa |
|
Trobar taps a pertot |
|
Xabec |
|
Xiscar | |
--
Per saber-ne més:
Molt bona feina !!!
ResponEliminaGràcies Maria per fer-nos-ho tot tan fàcil. Una bonica i bona experiència. Un petit granet de sorra pel parlar palafrugellenc.
ResponEliminaFelicitats Maria pel teu treball, al Pals quan hi feia d'infermera algú m'havia dit que s'havia fet un xabec. També havia sentir dir que una persona era de mal carrar i ara entenc el perquè. A casa havia escoltat dir: això es per fotreu tot plegat a rodar o a la bassa.
ResponEliminaFelicitats Maria pel treball que has fet amb els nens de l'escola. M'encanta veure que hi ha gent que cuida la història d'un poble. Això fa que sempre siguem vius!
ResponEliminaCarme Soler
Molt bé Maria. Sempre molt interessant l'història local. Moltes felicitats. Segueix escrivint, no deixis mai de fer-ho
ResponEliminaSalutacions.
Joan
Va ser una xerrada molt interessant i útil. Els nens i nenes estaven molt engrescats i van gaudir-ho. Moltes gràcies per la teva aportació i els teus consells !
ResponEliminaAnna M. Saballs.