Ep, para ment! L'antiga estació del Tren Petit a Torrent

El tramvia de l’Empordà, anomenat també Tren Petit o Carrilet, era la línia de ferrocarril que unia Palamós amb Girona. Inaugurada l’any 1887, va ser construïda i explotada per la companyia Sociedad Anónima del Tranvía del Bajo Ampurdán i va deixar de funcionar el 1956.

Inicialment carregava suro, però més endavant va passar a transportar mercaderies de tot tipus, així com passatgers i bestiar de tota classe, i fins i tot va funcionar com a tren correu. A més, quan travessava pobles, llogarets i veïnats, compartia carrers i carreteres amb la resta de vehicles, com ara carros, carretes, tartanes i vianants, i només se n’apartava per entrar a Palafrugell i als revolts de Torrent, pel fet que el traçat feia moltes giragonses. El Tren Petit recorria 34 km (entre Palamós i Flaçà) a una velocitat aproximada de només 15 km/h.

 

📸 Antiga estació del Tren Petit a Torrent, visible des de la mateixa carretera. Uns metres més enllà, al mig del bosc, s’entreveuen les restes de l’antic pont del tren i també les ruïnes del dipòsit d’aigua a l’interior del qual es conserva una rajola datada l’any 1893, en un sostre fet amb raïls de via estreta. Fotos: Maria Bruguera

 

 

Estrofa del poema Segona balada del Tren Petit, dedicada a Torrent, de l'escriptor i poeta local Josep Martí Clarà, Bepes, extreta del llibre Palafrugell, parada i fonda, editat pel mateix autor, l’any 1959: 

Llofriu passa com el vent

que és exprés i va rabent,

i enfocant Barceloneta,

per la Fanga i can Busqueta

troba el drama de Torrent.

Ja li venen tots els mals!

Per més que crida no avança

i això que bufa i es cansa

i llença foc pels queixals.

Tot pujant hi ha temps de sobra

mentre el tren gemega, pobre,

de baixar i omplir cistells

de magnífics pinetells.

El tren puja quatre passes

i en recula vuit o deu.

Hi ha qui baixa a fer rabasses,

qui té pressa i puja a peu.

Fins s’ha dit, qui ho creuria,

que una senyora casada

per Girona el tren prenia

per ‘ana a veure com tenia

el diploma de tocada.

I el tren puja i brinca i malda

a noranta pams per hora,

i allà salta la senyora

d’una falda a l’altra falda.

i el pujar és tan cançoner

que li sobra temps encara

de donar el títol de pare

ans de ser al revolt darrer!

Un xiulet. Ja som a dalt,

i el tren es llença furient

deixant el volts de Torrent

encarat a la Bisbal.

 

Postal promocional de les Voltes amb el Tren Petit fent parada a la Bisbal venint de Girona, anys 40-50. Fotografia: Foto Puignau

 

*Parar ment: Locució verbal molt arrelada a Palafrugell que significa «anar amb compte» o «parar atenció». Prové d'una evolució popular i escurçament de l'expressió normativa parar esment. 

 

---

Els textos de la secció «Ep, para ment! Descobrint els vestigis del nostre patrimoni» són una reproducció dels meus propis articles publicats a la Revista de Palafrugell durant els anys 2023 i 25.  

Ep, para ment! Les capelletes de paret

 

Les capelletes de paret, anomenades també fornícules, són buits de planta semicircular fets en un mur per col·locar-hi una escultura o una creu. Situades tant a l’exterior com a l’interior dels edificis, eren usades inicialment com a elements de protecció dins d'una pràctica religiosa entre els segles XVI i XVIII.

 

A Palafrugell, la disposició de les capelles de paret exteriors es troba bàsicament concentrada dins el nucli antic. En l'actualitat se'n conserven set (unes de més modernes que d'altres, amb la incursió d'elements més o menys recents), però també se sap de l’existència de dues més que, malauradament, varen desaparèixer en haver-se tirat a terra l'edificació inicial on estaven disposades per construir-hi de nou un edifici modern.

 

 

📸 Identificació de les capelletes actuals (foto en color):
Dalt, d’esquerra a dreta: façana de l'Eco Hotel Can Mascort al carrer de l'Arc, xamfrà amb el carrer del Raval Inferior (creu de ferro); façana de l’antic hospital al carrer de la Font, i carrer de la Font. Baix, d’esquerra a dreta: plaça de la Rectoria al carrer de la Caritat (plafó ceràmic); façana del Deutsche Bank al carrer de Sant Antoni, xamfrà amb el carrer dels Valls; façana de Vinga Fibra Òptica i Mòbil a la plaça de l'Església, i façana de la Gestoria Asemges al carrer dels Valls (sense imatge). Fotos-collage: Maria Bruguera.

📸 Identificació de les capelletes desaparegudes (foto en blanc i negre):
Dalt: carrer de la Tarongeta, xamfrà amb el carrer de Pi i Margall. Autor desconegut, agost de 1940. Baix: plaça Nova, xamfrà amb el carrer de Sant Sebastià. Foto: A. Mauri, la Bisbal, any 1901. Col·lecció: Enric Bruguera.

*Parar ment: Locució verbal molt arrelada a Palafrugell que significa «anar amb compte» o «parar atenció». Prové d'una evolució popular i escurçament de l'expressió normativa parar esment. 

---

Els textos de la secció «Ep, para ment! Descobrint els vestigis del nostre patrimoni» són una reproducció dels meus propis articles publicats a la Revista de Palafrugell durant els anys 2023 i 25.  

Ep, para ment! El mural de Domènec Fita

Mural de gran format realitzat per Domènec Fita, situat als baixos de l'edifici cantoner entre els carrers de Torres i Jonama i de l'Estret. Foto Maria Bruguera

Detall del mural amb la signatura i l'any: 72 Fita. Foto Maria Bruguera

A Palafrugell, com en altres poblacions, sobretot de la província de Girona, l’obra de Domènec Fita i Molat (1927-2020) no va passar inadvertida.

L’any 1964, l’ajuntament de la vila, mitjançant el regidor Enric Sabater i Bonany, li va encomanar una imatge de Sant Sebastià per a l’ermita que duu el mateix nom, costejada en bona part per les donacions dels feligresos.

 

Més tard, entre els anys 1966 i 1972, un parell d’entitats bancàries amb representació a la vila també ho varen fer: una amb una obra de grans dimensions pel rebedor de l’oficina del Banc Exterior d’Espanya (seu actual del BBVA) i l’altra amb una obra d’art integrat amb vitralls —malauradament avui gairebé desapercebuda per a la majoria de palafrugellencs— pels baixos de l’edifici cantoner entre els carrers de Torres i Jonama i de l'Estret (antiga seu del desaparegut Banc de Girona).

Escultura de grans dimensions, actualment desapareguda, situada al rebedor de l'antic Banc Exterior d'Espanya, seu actual del BBVA. Domènec Fita, 1966. Fotografia d'autor i fons desconeguts. 

 

*Parar ment: Locució verbal molt arrelada a Palafrugell que significa «anar amb compte» o «parar atenció». Prové d'una evolució popular i escurçament de l'expressió normativa parar esment. 

---

Els textos de la secció «Ep, para ment! Descobrint els vestigis del nostre patrimoni» són una reproducció dels meus propis articles publicats a la Revista de Palafrugell durant els anys 2023 i 25.  

Ep, para ment! La Impremta Ribas

Façana modernista de l'antiga Impremta Ribas. Foto Maria Bruguera

L'any 1916, Pere Ribas Cané va establir la Papereria i Impremta Ribas al carrer de Pi i Margall, 9 (llavors amb el número 3).  

L'ornamentació de fusta de la botiga, d'estil modernista, destaca per les seves representacions de motius florals i vegetals.

Actualment, la documentació d'aquest històric negoci es conserva a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. El fons conté, principalment, programes d'actes d'entitats i comerços locals, a més de documents de diverses poblacions veïnes, impresos entre els anys 40 i 60 del segle XX.

De la seva producció històrica, també en destaquen capçaleres emblemàtiques com la revsista Emporium o la impressió, per part del taller familiar original, de la cèlebre novel·la Josafat (1906), de Prudenci Bertrana.

Tot i que l'edifici està inclòs al catàleg del Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell (PEPIPH), el pas de les seves més d'onze dècades d'història ja comença a passar-li factura. 

Detall de l'ornament en fusta. Foto Maria Bruguera 

*Parar ment: Locució verbal molt arrelada a Palafrugell que significa «anar amb compte» o «parar atenció». Prové d'una evolució popular i escurçament de l'expressió normativa parar esment. 

---

Els textos de la secció «Ep, para ment! Descobrint els vestigis del nostre patrimoni» són una reproducció dels meus propis articles publicats a la Revista de Palafrugell durant els anys 2023 i 25.