Francesc Felip Carreras, en "Samba". El rei de la pista!

En Samba, espontani d'un espectacle a l'envelat durant les 21es Festes de Primavera, amb la vedet de revista Merche Bristol i en el que també varen actuar l'estrella d'El Molino “la Maña” i el ventríloc José Luís Moreno (y sus muñecos), entre altres artistes, en un atapeït programa on s'hi anunciaven “3 hores de màxima diversió”. Palafrugell, l'any 1983. Foto Paco Dalmau

 

Quan varen aterrar a Palafrugell, en Francesc i la seva dona Pietat, anaven tot sovint al Centre Fraternal on hi ballaven el ball de moda; la samba. Com que ho feien d'allò més bé i la gent no coneixia el seu nom, van començar a dir “aquell que balla tan bé la samba”. Doncs, és clar, en “Samba” li va quedar.

 

En Samba, en Francisco Padilla, en Rueda guixaire el “millonari” (amb boina), en Salvador Dillet (amb ulleres), en Pitu Naya, en Geli (assegut de costat), en Miquel Juscafresa i al seu costat la Montserrat Riera, coneguda com a la “cafès Jamaica”. Centre Fraternal de Palafrugell, l'any 1991. Foto Paco Dalmau 

En Francesc Felip va néixer a la Bisbal, el dia de Reis de 1903. A l'edat de quaranta-quatre anys, es va casar amb Pietat Joanola Campolier a l'església de Sant Climent de Peralta i tot seguit la parella es va establir a Palafrugell on ell hi feia de pintor. En Samba deia que des que va arribar aquí, sempre més es va considerar “peix fregit” per sobre de tot.

Aquest pintor del carrer de la Caritat, va ser un dels fundadors del partit de Convergència Democràtica de Catalunya i el primer afiliat que es coneix a Palafrugell, ja que va obtenir el carnet número u l'any 1976. Però gairebé tot sol, era un element absolutament testimonial del partit de Jordi Pujol. Així i tot, a ell li agradava dir que en Pujol era el seu jefe. Va tenir tot un historial de records, alguns amb documents gràfics de gran vàlua, com per exemple haver-se fotografiat al costat de Francesc Macià, que juntament amb l'“avi”, va ser un destacat militant d'Estat Català.

 

En Samba tenia l'absoluta convicció que el dia que no es pogués tenyir el cabell de negre, posar-se l'últim perfum amb els pantalons més blancs del mercat i anar a moure l'esquelet fins a la sortida del sol, seria home mort. Autor desconegut. Col·lecció Angelika Vilert Diehl

En una entrevista a la publicació anual Crònica d'un any de l'any 1984, Francesc Felip explicava: —“A les quatre no és cap hora. Amb aquests horaris ho mataran tot!”. Afirmava contundent en Samba, el rei de la pista i de la nit. I és que els clubs nocturns eren el seu món. Doncs per ell la vida començava a les onze de la nit, quan la resta de mortals està a punt d'anar-se'n a jóc. I és que encara que fos casat, mantenien amb la seva dona Pietat una relació de tolerància mútua que ell en deia “estar alliberat”: —“Del gener cap aquí no quedo mai bé. Fins ara funcionava, però he fet una baixada grossa. Sort que porto moltes hores de vol”. Continuava explicant en Samba, a punt de fer-ne vuitanta-dos.

 

En Samba arreglant el món amb el seu amic Francesc Ortiz Pérez de Tudela, un altre personatge assidu del Centre Fraternal de Palafrugell, l'any 1991. Foto Paco Dalmau

I és que aquest singular personatge, entrava de franc a la majoria de les discoteques de moda mostrant el seu carnet de sotsinspector de policia jubilat, perquè durant l'època republicana va estar a la brigada d'espectacles de Barcelona, mantenint l'ordre i la llei durant aquells temps difícils. Al cap dels anys, amb l'amnistia i en plena Transició espanyola, tots els funcionaris d'aquell cos varen ser reconeguts pel nou règim democràtic, que els va retornar els drets adquirits amb la gran fortuna que en el cas d'en Samba, va percebre la jubilació com a exmembre de la policia i no pas com a pintor.

Un feliç nonagenari Samba, l'any 1994. Foto Paco Dalmau

Conegut arreu de la comarca i molt popular entre el jovent, sobretot en els ambients festius i noctàmbuls, no tot varen ser remenets, discoteques i clubs de nit, perquè en Samba va fer molt pel ball nacional de Catalunya; la sardana. A Palafrugell, en concret, va ser un fervent col·laborador de l'Agrupació Sardanista durant molts anys. Doncs es podria dir que el ball i el fet nacional català varen ser els seus dos grans amors fins a la fi dels seus dies.

 

ser de la vila del peix fregit Frase feta que s'ha pres com a signe d'identitat de la vila de Palafrugell.

anar-se'n a jóc Anar-se'n a dormir. Anar cap a retiro.

remenet Moviment rítmic i accelerat en la manera de ballar d'una persona.

Definicions extretes del llibre Coses sentides, el parlar de Palafrugell. Maria Bruguera i Carlos Serra. Edicions Baix Empordà, 3a edició. Any 2019

--

Per saber-ne més:

• Carnaval de Carnavals. Recull històric de les Festes de Primavera de Palafrugell 1963-1972 (I volum). Lluís Molinas i Joan Piera. Ajuntament de Palafrugell. Any 1997
  
• Festes de Primavera de Palafrugell. Carnaval de Carnavals 1973-1982 (II volum). Lluís Molinas i Joan Piera. Ajuntament de Palafrugell. Any 1998
• Festes de Primavera de Palafrugell. Carnaval de Carnavals 1983-1990 (III volum). Lluís Molinas i Joan Piera. Ajuntament de Palafrugell. Any 1994 

 

I per escoltar-ne més:

•  Samba Falsa Baiana. Roberto Silva & Roberta Sá

 I per ballar-ne més:

• Cómo bailar samba. Domina este ritmo brasileño con los consejos de una Garota, Papayapedia