Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908
Palafrugell, al fons la torre de can Mario, la fàbrica de suro per antonomàsia a la vila del peix fregit. Dibuix a tinta sobre paper per Maria Ribot Gasull, l'any 1957
En la primera part d'El parlar de Palafrugell. El suropublicat en aquest mateix blog, vaig explicar l'experiència de l'alumnat de cicle superior de l'Escola Torres i Jonama de Mont-ras, en l'elaboració d'unes fitxes relacionades amb la parla autòctona palafrugellenca, després d'haver-los anat a fer una xerrada, aprofitant que el suro fou el tema pel projecte interdisciplinari durant el curs 2016-17.
L'activitat, doncs, va consistir a triar diverses paraules o expressions de la indústria suro-tapera autòctona i que una vegada feta la selecció, en grups de dos o tres alumnes d'entre les classes de 5è i 6è, havien d'elaborar una fitxa explicant-ne el significat, cercar equivalències, l'origen, el grau de coneixement i una petita frase, a tall d'exemple, per a poder-la ubicar dins d'un context diferent. La font, en tots els casos, sempre era del llibre del qual en soc coautora, juntament amb en Carlos Serra Mayoral, Coses sentides, el parlar de Palafrugell.
El resultat final, el trobareu aquí sota. La meva més sincera enhorabona a l'Escola, el professorat i, sobretot, a tota la mainada que va participar en el projecte. Fins a la propera!
A cofes, a cabassats
A Palafrugell, qui no ha carrat ell, ha carrat el seu pare o el seu avi
Els tapers de la costa, (1937). Documental de la productora Laya Films de, dirigit, fotografiat i muntat per Ramon Biadiu amb locució de Ramon Martori i imatges de la indústria surotapera de Sant Feliu de Guíxols, on es presenta el procés de creació d'un tap de suro.
