Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908

diumenge, 13 de gener del 2019

La matança del porc al carrer de la Llibertat de Palafrugell

Els germans Enric i Lluís Bruguera Martí asseguts al llom d'un porc. Palafrugell, l'any 1964. Foto Joan Bruguera. Arxiu familiar Bruguera-Martí
 
Quan un poble perd les seves arrels més arcaiques, tot deixa de ser el que era i mor el més preat que el distingia i enriquia; el que li donava valor, però no només la vàlua material, sinó els altres valors: els de la seva identitat com a poble i dels seus costums.

Observant una foto familiar no massa antiga, hi apareix una celebració entre amics (la majoria, malauradament traspassats) amb el trist protagonista d'aquesta història: la matança del porc. Una escena que, ben segur, no es repetirà mai més. Perquè a fi de prevenir problemàtiques d'ordre sanitari, les lleis actuals no contemplen manipulacions alimentàries casolanes. I d'aquesta manera, ens han matat el porc i la truja…, i ha mort a Palafrugell i en els indrets més rurals i de pagès.

La matança del porc era una celebració que durant molts anys va aplegar família i amics. D'esquerra a dreta: Lluïsa Martí, Victòria Peiró, Josep Alsina, Víctor Turont amb la seva filla Olga, Anna Bach amb la seva filla Anna Roig, Joan Bruguera i Rosa Ferrer. Palafrugell, l'any 1975. Autor desconegut. Arxiu familiar Bruguera-Martí
 
Existia a Palafrugell, just al costat de les cotxeres de la «viuda Trias», un magatzem farcit de saques que utilitzava la fàbrica de suro de can Bruguera. Al fons, un petit estable on durant tot l'any s'engreixava un porc fins a arribar als primers freds. Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi, diu la dita. Ironies del destí, l'animal era captiu en una petita cort al bell mig del carrer de la Llibertat.

Antic magatzem de la fàbrica “Tapones E. Bruguera”, en l'actualitat L'Eix (Centre de psicomotricitat i pedagogia corporal), l'any 1992. Foto Enric Bruguera. Arxiu familiar Bruguera-Martí
 
El que no recordo (o potser no vull fer-ho), és el precís instant del sacrifici de la pobra bèstia, però sí gentades de gent amunt i avall. Esmolets afilant gavinets de totes mides i formes que el matador mostrava talment com si fossin trofeius. La mocadera* donant ordres a la resta de col·laboradores i preparant les peroles d'aram, juntament amb una munió d'atuells per embotir les botifarres. I nosaltres, els més menuts, que entre crits juganers i esbarrambats intentàvem d'apaivagar els del malaurat garrí en ple sacrifici que, lentament, anava perdent la sang i la vida (aquests sí que no me'ls he pogut treure mai més del cap). 

De pressa, de pressa… Feu-ne via. Dueu-me un ensat ben gran. 
Cal aprofitar-ho tot! Cridava la mestressa tot trascamant.

Treballadors i amo de la fàbrica de taps de suro Tapones E. Bruguera*, l'any 1953. Autor desconegut. Arxiu familiar Bruguera-Martí
 
I mentre algú sotmetia les ordres de la dona, el matador s'iniciava en l'art de socarrimar el porc. Llavors (un record més potent que el de l'oïda), una fortor empestava tot l'espai que fins aleshores només feia flaire de dolça pols de suro, donant pas al tuf de socarrim insistent que fa el pèl cremat. Fet que imagino, devia arribar a totes les cases del veïnat. Com la de la Maria Lapedra o de l'Angelina Bruguera. I algun agosarat s'acostava fent-se partícip de l'acte per poder escallimpar alguna xuia, llonza o un bon grapat de llardons.

Netejant la budellada abans de fer les botifarres. Can Vidal, Mont-ras, l'any 2009. Foto Maria Bruguera
 
És en aquest moment en què la mocadera contractada per a l'ocasió, na Victòria Pairó (veïna d'en Josep Alsina i la Rosa Ferrer, al safareig de la Font), recollia la budellada en gibrelletes, netejar-la amb llimona i endur-se-la cap a les estances del davant de la fàbrica de can Bruguera al carrer de la Rajola.

Controlant el bull de les botifarres de perol. Can Vidal, Mont-ras, l'any 2009. Foto Maria Bruguera
 
Allí l'activitat era frenètica. Tan bon punt arribava la carn, prèviament examinada pel veterinari, i ja separats els lloms dels pernils, es triava el greix de la carn, es desossava i classificava per fer-ne els diferents tipus de bulls, botifarres, pernils, lloms, llangonisses, menuts i llardons… Mentrestant, s'anaven coent les botifarres de perol, sota el permanent esguard de dos sentinelles que en controlaven el bull.

El més divertit per a nosaltres, els més menuts, era de veure treballar la màquina de trinxar carn. Una mena de molinet amb maneta manual que, juntament amb la sal i el pebre, embotia els pluriformes budells per a transformar-los en botifarres.

Embotint botifarres amb la trinxadora de carn. Can Vidal, Mont-ras, l'any 2009. Foto Maria Bruguera
 
Sang i fetge, llardons fregits, tot barrejat amb col i patata era l'esmorzar. Però no pas per massa temps, perquè s'havia de fer especial atenció en les llangonisses i a la resta d'embotits que requerien compactar-los al màxim, ja que del seu resultat final en depenia l'èxit de la matança i el prestigi de la mocadera contractada.

Assecant la vianda. Magdalena Cama (in mem.), mestressa de can Vidal de Mont-ras, l'any 2009. Foto Maria Bruguera
 
Passats dos dies d'intensa feina, a les estances més exhalades de la casa, pendolejaven tota mena de botifarres i pernils en fines perxes de canyes, com un exèrcit de soldats, a fi de resguardar-los de possibles gats, ratolins i rates o qualsevol altre animal, fins i tot de dues potes.


gavinet m. Malformació molt comuna de ganivet. Instrument de tall.
trofeiu m. Malformació arcaica de trofeu.
mocadera f. Dona encarregada de la neteja de la mocada o budellam del porc que l'arreglava per a fer-ne embotits. 
esbarrambat –da adj. 1 Barroer, poc prudent. 2 Maldestre.
ensat m. Olla de terra o de metall amb una sola ansa.
trascamar v. intr. Moure les cames com per fer l’efecte de caminar, tot i que aquí també s’usa en el sentit d’enfilar-se.
escallimpar v. tr. Veure sobtadament i sense massa nitidesa ni detall una persona o cosa.
xuia f. CUL. Ieisme de xulla, cansalada.
llangonissa f. malformació molt comuna de llonganissa.
pendolejar v. tr. Tret de la malformació de pendolar. Moure’s amb un moviment oscil·latori, com un pèndol.  
 
Definicions extretes del llibre Coses sentides, el parlar de Palafrugell. Maria Bruguera i Carlos Serra. Edicions Baix Empordà, 3a edició. Any 2019  


(*)Identificació dels treballadors de la fàbrica Tapones E. Bruguera. Baix asseguts: Josep Alsina, Joan Bruguera i Montserrat Servià. Primera fila: Maria Sobrepera, Àngela Bruguera, Rosa Monells, Cèlia Vilà i Conxa Torres.Darrere: Sense identificar (podria ser un “mostraire” o un tal Escuder, que era un treballador eventual) i Eduard Bruguera, amo de la fàbrica.
 
La resta de fotografies en color, corresponen a una de les darreres matances del porc al mas de can Vidal de Mont-ras, l'any 2009, realitzades per mi mateixa i sota l'autorització dels seus protagonistes. 
 
--
Per saber-ne més:
  • La matança del porc 1990. Mediona, anys 90

 
I per escoltar-ne més:
  • La matança del porc. Pi de la Serra

28 comentaris:

  1. Caram Maria, no sé pas com ho fas per bastir aquestes joies! Ben escrit i ben documentat. Què més es pot demanar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Enric.
      Mirant una foto i deixar-me dur pels records, i que per molts anys tinguem seny!

      Elimina
  2. Realment fantàstic Maria,enhorabona

    ResponElimina
  3. Molt bons records Maria. Jo havia fet la matança del porc a un poblet aprop de Tremp. Era una gran festa! Especialment abans de la matança quan perseguíem els porcs abans de la matança. Haviém rebut cada mossegada! I m'has recordat les olors i tots buidant els budells!

    Fantàstic Maria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara vaig veient que, qui més qui menys, ha viscut alguna matança del porc.
      Me n'alegro que t'hagi agradat i alhora transportat en aquest records de fa tants anys.
      Gràcies a tu per llegir-lo!

      Elimina
  4. Com sempre Maria, un escrit brillant, gràcies per compartir aquests records amb nosaltres i així poder mantenir-los ben vius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu per llegir-lo i comentar-ho!

      Elimina
  5. Fantàstic Maria!, gràcies per compartir amb nosaltres aquest records. Magnifica la foto dels teus germans sobre el porc. Felicitats Maria, estàs en bon camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons sí, la foto dels germans va aparèixer més tard que la dels pares i els seus amics celebrant la matança del porc de l'any 1975. Però com que és tan significativa i a més es troba al lloc precís de l'article, l'he volgut posar com a portada.
      Moltes gràcies Joan per ser aquí sempre!

      Elimina
  6. Recordo la pell i el pèl dur i en punxa de l'animal. Com a pintor, he pintat amb pinzells de pel porc, ideals per a la pintura a l'oli (abans de l'aparició dels sintètics)...I, ja ho veus, assegut al damunt...
    Un escrit molt bonic i molt noble, Mària, aquest de la matança del porc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que sap greu de pensar en el ritual del sacrifici de la pobra bèstia. Sempre hi he pensat, i m'ha revingut quan li he dedicat aquest article, doncs no deixa de ser el "trist protagonista" d'aquest post.
      Moltes gràcies Lluís pel teu bonic comentari!

      Elimina
  7. Marta Padrós Coll15/1/19 22:21

    Jo vaig néixer en una casa petitona del carrer Pedró Gran i es veu que allà, fins un any o dos abans de néixer els meus pares també hi engreixaven un porc. De petita, anava al mas dels oncles, a Can Massoni a la matança. Només en recordo els esgüells del pobre animal i una olor desagradable, però no prou com per fer-me vegetariana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Valga'm déu que tothom recorda els xiscles i la barreja d'olors desagradables...
      M'ha agradat molt el teu comentari. Moltes gràcies Marta!

      Elimina
  8. Gràcies per compartir Maria!!
    Quins records! A casa meva, a l'Argentina també es feia! I quins crits que feia el pobre animal!!! M'has fet recordar aquelles trobades que tenien com final "un buen asado"...
    Les fotos m'han encantat!!! Quina gracia veure l'eix :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina gràcia saber que a l'Argentina també fan la matança del porc i, està clar que aquesta ha d'acabar amb un "buen asado"!
      Moltes gràcies Rocío per aquest bonic comentari.

      Elimina
  9. De nou una molt bona il·lustració dels records i les vivencies de la vila i de la vida. Molt tendres l'Enric i en Lluís, encara conserven la mateixa mirada, és com si mantinguessin tot aquest temps en un sol instant.

    ResponElimina
  10. Fantàstic Maria! Un altre trosset d'història local. Que no es perdi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse.
      Ara toca treballar pel pròxim post!

      Elimina
  11. Albert Ventura16/1/19 17:27

    Com sempre, una tasca excepcional, segueix així Maria

    ResponElimina
  12. Maria, està molt i molt ben escrit. M'ha agradat molt i l'he trobat curt, és clar que no hi havia més tema, però està tan ben explicat que dóna gust llegir-lo.
    Segueix escrivint Marieta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu aquestes petites històries es fan possibles; per les fotos que guardes a casa, pels teus records encara vius en la memòria, i totes les experiències viscudes plegats com a família.
      Moltes gràcies per tot mama!

      Elimina
  13. Maria, el teu relat m'ha despertat records adormits de quan era petita a la casa de pagès dels meus oncles paterns on vaig viure uns quans mesos, protegida de la poliomelitis que va fer molt mal al nostre poble. Recordo la matança del porc com una gran festa! molta gent, sobre tot dones ajudant i jo fent entremaliadures perquè em fessin un xic de cas!
    Gràcies Maria per obrir-nos la capça dels records d'infantesa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria, interessant el tema de la pòlio i dels estralls que va fer a Palafrugell...
      Moltes gràcies pel comentari i me n'alegro que t'hagi ajudat a despertar records llunyans d'infantesa!

      Elimina
  14. Bonjour,
    El meu avì ramir bruguera a vecu presque toute sa vie a palafrugell
    Son cousin juan corominas vivait carrer de la taronjeta .
    Je voulais savoir si vous le connaissiez ?
    Merci beaucoup .
    Philippe bruguera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia/Bonjour Monsieur Philippe,
      J'aimerai de vous donner une réponse, mais je n'ai pas votre courrier émail.
      Vous pouvez me joindre à cette adresse.
      Ou bien dans mes coordonnées sur ce site.

      Elimina