Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908

dimecres, 24 d’abril del 2019

Coses sentides, el parlar de Palafrugell. El llibre de les "palafrugellenqueries®"

Coses sentides, el parlar de Palafrugell, 3a edició. Corregida, millorada i ampliada amb més de 300 noves entrades!

En aquest post explicaré la manera com hem anat elaborant el llibre Coses sentides, el parlar de Palafrugell, des de la 1a i 2a edicions (setembre, 2009, abril, 2011) fins l'actual (abril, 2019) en una 3a edició millorada, corregida i augmentada amb 300 noves entrades, fent un total de més de 2.000. Per això, he transcrit íntegrament la meva intervenció durant l'acte de presentació del llibre, que va tenir lloc el passat dissabte, 13 d'abril al Teatre Municipal de Palafrugell.

Un agraïment particular als qui hi vàreu assistir, però dedicat especialment als qui no vàreu poder ser-hi.

M'agradaria començar amb una cita de Mossèn Gumersind Vilagran Roquí, un rector que hi va haver a la Parròquia de Sant Joan de Palamós, que diu:  

 "Estimar el poble, és estimar-se a si mateix".
 
Intentaré explicar-vos les passes que hem anat seguint amb en Carlos durant tots els anys que fa que estem recopilant paraules, expressions i maneres de parlar típiques de la gent de la nostra vila: les "palafrugellenqueries", tal i com també les anomenava el poeta i escriptor local, Josep Martí Clarà "Bepes". 

Josep Martí Clarà "Bepes" recitant La Segona Balada del Tren Petit, l'any 1956. Autor desconegut. Col·lecció Maria Bruguera

Primer de tot, dir-vos que ni en Carlos ni jo mateixa tenim formacions acadèmiques ni professionals que ens hagin encaminat cap a l'estudi de la llengua catalana; som dos persones totalment autodidactes, i la nostra gran motivació és simplement de sentiment: un sentiment d'estima i de respecte molt grans cap a la nostra vila, i un immens agraïment als nostres pares, avis i avantpassats. 

En Carlos, a coll botet de l'àvia "Treni" a la casa del carrer de Palamós al barri de la Creu Ratinyola, l'any 1963. Autor desconegut. Col·lecció Carlos Serra

El dia del meu bateig, entre mantellines de negre rigorós. Iclèsia de Sant Martí, l'any 1965. Autor desconegut. Col·lecció Maria Bruguera

Tots dos,
a banda d'haver viscut força anys de la nostra existència amb alguna de les àvies, vam pensar que el "seu" parlar s'anava perdent a marxes forçades. A més, el català que actualment s'està ensenyant a l'escola i el que es parla als mitjans de comunicació, té tendència a normalitzar-se i estandaritzar-se i, així, poc a poc, ens vam adonar que s'anava menjant la nostra parla més arcaica, i la que des de sempre ens ha donat identitat com a poble.

Escolarització en castellà. Aula de 3r d'EGB. Col·legit Diocesà Prats de la Carrera "Garbí", l'any 1972. Autor desconegut. Col·lecció Carlos Serra

I tos dos, també, abans de trobar-nos a ran de la crida —a través d'un anunci a la Revista de Palafrugell ja feina una bona colla d'anys que estàvem recopilant paraules i dites típiques de Palafrugell. Per la meva banda, podria dir que fa més de mitja vida que ho estic fent.

Festival de sardanes al pati del Col·legit Vedruna. Al darrere, "l'Hermana" Nuri filmant amb una Super 8, l'any 1976. Autor desconegut. Col·lecció Maria Bruguera

I com es pot elaborar un llibre com aquest amb un llistat inacabable fruit de tants anys de treball? Doncs en la primera edició (octubre de 2009) vam aportar el nostre propi material, però a banda es varen designar diversos representants: un del món del suro, un de la pagesia i, finalment, un de la pesca i el mar. Nosaltres dos, els representants i d'altres col·laboradors, ens vàrem transformar en el que es va passar a nomenar "consell assessor". Aleshores, durant una bona colla de mesos, ens reuníem setmanalment els dissabtes per la tarda a discutir totes i cadascuna de les paraules suggerides.

Josep Piferrer Rigall "el Cisteller" (in mem. Membre del "consell assessor") i la seva dona Paquita Cabezas Sabater (in mem.), fent una observació a n'en Carlos, l'any 2019. Foto Maria Bruguera

Va ser un treball molt complicat, llarg i feixuc, doncs de vegades es proposaven paraules, però que després costava molt saber quan es deien (és a dir; situar-les en l'època), si eren autòctones (exclusives de la nostra vila) i què volien dir. I aquí s'ha d'agrair un cop més la gran tasca del "consell assessor".

Però també hem tingut moments molt divertits, sobretot amb les expressions que fan referència a personatges antics i pintorescs de la vila, que només per elles mateixes fan fogar de riure i que, casualment, n'hi ha força més en nom de dona que d'home, com és el cas de "n'Alèies", on s'esdevé l'expressió: semblar la gran de n'Alèies, per designar algú que era molt encantat. "Na Piua": tenir el tremolor de na Piua, per definir qui patia de tremolors molt forts i persistents. "Na Girala": tenir l'espant de na Girala, quan es tenia un ensurt poc justificat o, "na Poua" (que devia ser la dona d'un tal Pou): agafar ses dreceres de na Poua, quan es feina una volta exagerada per anar a algun lloc o també per retreure a algú que havia trigat molt en arribar a una cita.

Anem, doncs, a la part pràctica. El procediment de com una paraula o frase esdevé publicable o no:

  1. El primer que fem és veure d'on ha sortit. Qui l'ha dit anteriorment. És el que en diem "recerca familiar". Preguntar als més grans si l'han sentit alguna vegada durant la seva vida, si l'han dit i si la segueixen utilitzant.
  2. Seguidament, es discuteix amb el "consell assessor". Si no es podia fer en la totalitat dels seus membres, s'havia de demanar-ho de manera individual, que és el que hem hagut de fer els darrers anys, degut que la mitjana d'edat de llur membres rondava els vuitanta i, malauradament, la majoria d'ells ja no estan entre nosaltres.
  3. Realitzem investigacions per altres vies. Actualment tenim un gran avantatge respecte anys enrere, quan vam començar a fer les primeres recerques, i és el Diccionari en línia Català-Valencià-Balear Alcover Moll. Gràcies a la col·laboració amb l'escriptor i lingüista Alcover, la folklorista llofriuenca Irene Rocas Romaguera, va fer una feina extraordinària elaborant cèdules (o fitxes) que pertanyien a la parla de Llufriu i rodals.
  4. Altres diccionaris en línia que hem utilitzat són, per exemple: el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans IEC, o el Gran Diccionari General de la Llengua Catalana, entre d'altres...
  5. De vegades hi ha paraules que, tot i que apareixen als diccionaris més normatius, les hem volgut incloure, doncs hem considerat que, o bé són molt característiques de casa nostra o bé que estan en absoluta recessió amb un risc considerable de desaparèixer, com per exemple: baba per dir àvia, desguitarrar usat quan alguna cosa no funciona bé, guilopo per ximple, païdor per estómac o rompre per trencar.
  6. Finalment, també fem aportacions de la nostra parla més genuïna, com és el cas del Web Rodamots, cada dia un mot, que és un butlletí a Internet que envia un breu missatge electrònic diari a les persones que prèviament s'hi han subscrit. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana amb el seu significat, un exemple d'ús i una citació. Aleshores, els subscriptors podem aportar el nostre parlar més autòcton o bé fer una cita on hi aparegui el mot que es tracta aquell dia.

Però, segurament us demanareu, i què passa ara, o què ens pot passar? Es perdrà la parla "palafrugellenca"? Us heu preguntat mai per què es perden les llengües en el seu territori d'origen?   

Última parlant del "bo", una llengua que ja no existeix. Illes Andaman, Oceà Índic

Alguns episodis de la història ens mostren que, malauradament, algunes llengües s'han perdut perquè han aniquilat tota la població. Llavors, morts els parlants, morta la llengua. En circumstàncies més civilitzades, influeixen d'altres factors que val la pena esmentar:

  1. La bilingüització asimètrica, o la força que té una llengua respecte una altra.
  2. La pèrdua progressiva d'àmbits d'ús d'una llengua, o quan els seus interlocutors opten per una llengua en detriment d'una altra dins els àmbits d'ús habituals, com pot ser a l'escola, al bar, a la feina, al supermercat...
  3. La interrupció de la llengua de pares a fills; quan els progenitors decideixen de parlar una llengua en comptes d'una altra.   
  4. La interferència amb la conseqüent degradació de la pròpia llengua.

Mentre estava elaborant aquestes ratlles, vaig descobrir per atzar un article del filòleg Carles de Rosselló al diari digital "El Núvol" titulat Els últims parlants: com mor una llengua, de qui vaig manllevar les etapes que fan que algunes llengües es perden i l'enllaç d'un vídeo on una senyora canta una estrofa d'una cançó que més aviat sembla un lament. És el trist so d'una llengua que ja no es parla. La senyora Boa, que va morir el 2010 a l'edat de 85 anys, era última parlant del "bo", una llengua que es parlava a les Illes Andaman (situades a l'arxipèlag de l'Oceà Índic) on actualment hi ha una població de 350.000 individus i la llengua oficial és l'hindi.


La lletra diu:
Així com tremola la terra,
Així com l'arbre cau
Com un gran batec...

 
Per acabar, una cita de Josep Piera Rubió, poeta i escriptor de La Safor, Gandia: Tot es perd. Per això, perquè tot es perd un dia, la memòria no ha de ser mai dolguda recança, sinó una evocació vital.


Dedicat a les persones que estimen la llengua dels seus pares. Palafrugell, 2019. Foto Paco Dalmau

PVP: 12 € [A punt d'esgotar-se, si és que no ho està ja...]
Punts de venda a Palafrugell: Llibreria Nollegiu, Llibreria papereria L'Esquitx
Llibreria en línia de l'Empordà: Llibreria El Cucut

--
Per saber-ne més:
  • Divendres, Calella de Palafrugell: Paraules en ruta! 16/06/2013. 'El programa "Divendres" comença una setmana molt estiuenca des d'un indret perfecte, Calella de Palafrugell. Allà ens espera l'escriptor Màrius Serra, que plantarà la seva pissarra a la sorra de la platja per mostrar-nos quines són les paraules en ruta d'aquest racó de Catalunya'
 
Nota de la autora: com que la investigació lingüística no s'acaba mai, estem oberts a tothom qui vulgui fer noves aportacions per a futures edicions, així com col·laborar en xerrades i col·loquis per a escoles o biblioteques sobre la parla que es perd i la identitat lingüística local. Podeu contactar-nos a través de "Dades personals" dins aquest mateix blog.

16 comentaris:

  1. Respostes
    1. Moltes gràcies Montse. Vosaltres, des de la Biblioteca de Palafrugell, també feu una gran tasca amb la divulgació del llibre, i així també ajudeu a preservar la nostra fràgil parla.

      Elimina
  2. Molt de treball, molta passió i molt d'amor per el que i el com. Una feina certament important. Felicitats!!

    ResponElimina
  3. Enhorabona per l'exelent treball que heu fet una vegada més i moltes gràcies per fer-nos disfrutar tot llegint aquest llibre que sempre se ens fa curt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, moltes gràcies per estar sempre aquí, pels teus ànims i paraules d'agraïment!

      Elimina
  4. Molt bona feina, Maria. Essencial. Gairebé arqueològica. Que quedarà, per generacions, al cor del poble. Es com qui cull les fulles de tardor caigudes de l'arbre. El recull de les velles paraules porta l'aroma vital dels nostres avantpassats. Nosaltres ens hi "apuntalem".
    Magnífica feina; molt útil per saber qui som i d'on venim.
    Enhorabona!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, talment és així i sempre ho hem dit amb en Carlos; primerament ho hem fet per l'estima als nostres avantpassats que són les nostres "arrels", però també perquè en quedi constància escrita, doncs tot això, malauradament, es va perdent a marxes forçades.
      Moltes gràcies Lluís per aquest aquest sentit comentari!

      Elimina
  5. Maria, fantàstica feina,enhorabona, m encanta que gràcies a vosaltres podem tenir aquest tresor per sempre més, felicitats!!!! 😘 Susi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu Susi, seguidora acèrrima d'aquest blog!

      Elimina
  6. Merescut reconeixement a una gran tasca. Quedarà per la posteritat aquest magnífic treball. Moltes Felicitats Maria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan! Segur; un petit tresor que podrà servir com a eina de consulta als qui vinguin al darrera nostre.

      Elimina
  7. Em va agradar molt la presentació del llibre "Coses sentides". Heu realitzat una gran tasca, recollint en aquest llibre el parlar de Palafrugell. Enhorabona per la tercera edició del llibre, ampliada i millorada i que en vinguin moltes més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Marta per ser-hi i pel comentari. Tu també fas molt bona feina amb els teus blogs!

      Elimina
  8. "Anreonar" com ho feien es nostres pares i avis, és una manera molt clara de fer país, de conservar ses nostres costums i tradicions tot i respectant a tots es que han atarrissat d'altres "puestus", però si aquests ens influeixen massa acabarem perdent sa nostra identitat. Es nostres familiars aixecaran es cap i ens diran: -Noi, tu que vares aprendre a casa? d'on has "surtit"?
    Cada regió parla amb el seu accent, Tarragona, Girona, Barcelona i Lleida, i són completament diferents. A Valladolid és on es parla es millor castellà d'Espanya.
    Per tant, endavant amb ses "palafrugenqueries"!
    Molt bé Carlos i Maria, us felicito.
    Joan X

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan per aquest comentari tan encertat i sentit des del teu cor i la teva manera de ser, però encara més agraïts per la teva col·laboració en aquesta darrera edició amb aquell reguitzell de paraules que has anat recopilant durant anys, tal i com hem anat fent amb en Carlos.
      Au vinga Joan, que això no s'acaba. Torna a encetar paper i llapis que d'aquí uns anys ens ho tornarem a mirar!

      Elimina