Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908

divendres, 5 de febrer del 2021

Marcel·lí Simón Massó, en "Marcelino Tort" de Calella, que va voltar per tot el món

En Marcel·lí Simón a la taverna de la seva amiga Ca la Raquel de Calella de Palafrugell

El 27 desembre de 1912, naixia en una casa gran, estratègicament ubicada a Calella de Palafrugell, Marcel·lí Simón Massó, més conegut per en "Marcelino Tort". Els seus pares treballaven al camp i a la vinya propietats de la família, però al cap de pocs anys del naixement de la seva germana petita, Flora, varen quedar orfes de mare i havent de deixar d'anar a estudi en Marcel·lí va començar a treballar a la vinya per ajudar al seu pare.
 
I així van anant passant els anys, fins que va ingressar de voluntari a Marina per fer el servei en temps de la República. Va navegar per Cartagena, Cadis, El Ferrol, Palma de Mallorca, Eivissa... Més endavant, els van dur a la conquesta de l'Ifni (sud-oest del Marroc) formant un batalló amb el torpeder Dato i el vapor Almirante Lobo sota les ordres de Pedro Nieto Antúnez: «El moviment no va tenir èxit i un grup de set mariners, després de la temptativa, ens vàrem retirar en una barcassa. Així va ser el meu servei militar».

Provisions, bestiar viu, homes, carbó, aigua dolça, armament, municions i més, eren carregats, transportats i lliurats per aquells vells vapors multimisió. Un dels més destacats exemplars, construït per encàrrec a Anglaterra, fou el vaixell vapor Almirante Lobo

De tornada a Calella va continuar ajudant al seu pare fins l'esclat de la guerra civil. Un nou destí el va dur cap a França, va participar a la batalla de Terol i també a la de l'Ebre i el tornaren destinar a Ciudad Real per preparar-los per a la gran lluita final: Els bombardejos no paraven. Va ser una carnisseria. Només ho sap qui s'hi va trobar. Per sort en Marcel·lí va poder tornar a casa sa i estalvi, però hi va trobar molta misèria i aleshores va decidir de tornar a ajudar al seu pare al camp fins que aquest va morir, l'any 1954. A partir d'aquest moment, va començar a fer les coses a la seva manera i amb 45 anys, es podria dir que la seva vida va fer un tomb radical.

Qui no recorda la sèrie de televisió dels anys 70 i 80 "Vacaciones en el mar" (The love boat)... Doncs en Marcel·lí, a banda de nombrosos viatges arreu, va fer tres voltes completes al món d'aproximadament tres mesos cadascuna, a bord de luxosos creuers i transatlàntics com el Pacific Princess de la mítica sèrie. Cal destacar que fou membre VIP d'honor de la companyia Costa Cruceros on sempre va tenir-hi un tracte preferent; compartint taula amb els capitans i, fins i tot, es diu que va arribar a tenir un afer amb una marquesa italiana que es volia casar amb ell. 

El vaixell de luxe Costa Magica de la companyia Costa Cruceros atracat al Port de Barcelona

Per poder voltar pel món, en Marcel·lí s'ho va haver de guanyar a pols; va començar de fer algun caleró amb els primers estiuejants que arribaven a Calella vinguts de Barcelona. A l'horta de cal "Tort" s'hi collien els millors pèsols de la comarca, indispensables per fer una bona sèpia o una cassolada amb congre, i com que la producció no donava per abastir tothom, de bon matí en Marcel·lí agafava la bicicleta i se n'anava al mercat a comprar tots els que trobava. Podríem dir que de pèsols en venia més que no pas en collia... Però amb aquesta tàctica no es va fer pas ric. Diríem que, de moment, només en tenia per fer les menges.

En Marcel·lí a bord del Ramon durant una Cantada d'Havaneres a Calella de Palafrugell. Foto Paco Dalmau

Més endavant, va comprar un petit bot, el Llibert, i com que Calella ja es trobava en ple boom turístic va començar a fer de taxista pel mar, organitzant excursions per racons i cales del nostre litoral. Després, va adquirir el llaüt Ramon que el feu arreglar per embarcar un major nombre de turistes. Negoci que va començar a rajar de valent, com també estaven fent en León Rovira amb la Paulina i en Juanito Piferrer amb la Gilda, ambdós pescadors de tota la vida de Llafranc (veure entrada La història de Gilda, d'en Juanito Piferrer de Llafranc. Un nom que va portar cua).
 
En Marcel·lí, en canvi, no es podia dir que fos un autèntic pescador, però sí que era un veritable expert en la pesca a l'encesa amb la fitora, ja que a banda de tenir un bon canell, coneixia fil per randa tots els recs dels llobarros des del cap de Begur fins la badia de Palamós, passant per l'Illa. Bon hortolà i un magnífic cuiner.  
 
La pesca a l'encesa, és un art de pesca nocturn. En encendre foc, els peixos, atrets pel resplendor i qui sap si també per l'escalfor, s'acosten i pugen fins a la superfície, moment en què els pescadors aprofiten per capturar-los

Del període de la pesca a l'encesa també en va saber fer un altre reclam turístic i a bord del bot Llibert hi va penjar un rètol en francès on s'hi podia llegir: "Vous voulez aller à la pêche de la lumière. A L'AIRE", que ningú va saber mai què coi volia dir exactament. Home d'estil de vida independent i força anàrquic, retirava sempre tard i treballava quan li venia de gust. Els lloguers de vegades els cobrava, però d'altres ni això i si sortia al capvespre, pretenia cobrar en espècies encara que fossin de mal rosegar... Però, això sí, amb en Marcel·lí de guia, els i les turistes s'ho passaven d'allò més bé.

I així que va començar a anar fletat, va començar a viatjar i anar més o menys lluny segons els guanys de l'estiu, però l'home no es conformava en poca cosa i cada vegada volia anar més i més lluny. I vet aquí que els terrenys a Calella varen començar a valer una fortuna i en Marcel·lí ho va saber aprofitar.  
 
Marcel·lí Simón fent un cremat al bar La Vela de Calella amb els seus amics Rodolfo Candelaria (al mig) i Josep Maria de Vehí. Fons Àngel Fernández Parals

Primer va fer arreglar les cases de la família amb la finalitat d'obtenir-ne un bon lloguer i més endavant es va vendre l'horta del seu pare, en Tomàs "Tort". I amb la butxaca plena a arrebossar, el món se li va començar a quedar petit. El que era realment curiós, era que ningú mai s'assabentès dels seus projectes. I només els veïns més propers intuïen que en preparava alguna de grossa quan veien els tres esmòquings estesos al carrer per tal d'exhalar-los abans de ser embotits a les maletes.

Així, doncs, el primer gran viatge d'en Marcel·lí va ser a ran de veure l'anunci en un diari: "Crucero ocho días.
«Transatlántico Guglielmo Marconi». Era pel Mediterrani i l'home es va il·lusionar. D'aquell primer creuer explicaria: «Era tan còmode. Tot estava al punt; el menjar molt ben preparat, dues piscines, sales per al cafè, sales de joc on jo posava en pràctica la meva afició pels escacs, i al vespre, la meravellosa sala de festes on cada nit hi havia espectacle. Em va agradar tant que l'any 1972 vaig embarcar rumb a Beirut, visitant mesquites, diferents temples, les muntanyes sagrades i el casino de Beirut...».

El transatlàntic Guglielmo Marconi fent escala al port de Sydney, Austràlia

Però la primera volta al món se li va presentar al 1975, on va llegir en un diari: «Vuelta al mundo». «Vam embarcar a Gènova direcció cap a l'Estret de Gibraltar (nou dies navegant). El vaixell era una ciutat flotant amb tres piscines, sis bars amb sales de festes, cine, església, hospital, botigues de tot, tota classe de jocs, el diari que volies i al moment... En arribar, vam embarcar amb més personal per dirigir-nos cap a Austràlia, seguint cap a Nova Zelanda, continuant cap a Tahití, Acapulco, rumb a Curaçao, creuar l'Atlàntic per arribar a Portugal cap a Sicília i desembarcar a Gènova on vaig agafar el Kanguro cap a Barcelona. En tinc un record inesborrable».

Plaques de ceràmica que en Marcel·lí va fer posar a les façanes de l'horta* i de la casa pairal. Una manera que el seu record perdurés per sempre més a la seva estimada Calella. Foto horta Joan Dalmau Juscafressa, foto casa Maria Bruguera

La segona volta al món la va fer al 1978, i si la primera vegada va passar per Sud-Àfrica, Nova Zelanda Haití, Acapulco, aquest cop la va fer des de Gènova, voltant cap a l'Índia, Singapur, Japó i Sant Francisco: «Havíem de desembarcar a Anglaterra, però a l'entrada del canal de la Mànega amb un temporal de ponent de força 12, onades de deu a quinze metres i vents de més de 150 quilòmetres, el comandant va decidir de desembarcar els anglesos a Calais (França), però com que jo tenia l'anada i la tornada contractada des de Barcelona, vaig decidir de desafiar el mal temps i continuar el viatge per mar».
 
De fet, una vegada a bord dels luxosos creuers, en Marcel·lí feia una estratègia que no li fallava mai: El primer dia de navegació anava al bar de la coberta principal i convidava a una copa de cava a tots els assistents. Aleshores, els propers dies repetia la jugada a la resta de bars i, al cap de poc, tothom ja el coneixia, cosa que feia que a les elegants festes del creuer la presència d'en Marcel·lí fos obligada. A més era un gran jugador d'escacs, joc que era només a l'abast de persones amb un cert intel·lecte. Aleshores, no era gens estrany que compartís taula amb membres distingits de la tripulació i gent de l'alta societat en infinitat d'ocasions.

Certificat a nom de Marcelino Simón per haver visitat la Base Esperanza dins el territori argentí de l'Antàrtida durant la seva tercera volta al món, el 9 de febrer de 1992

De postals en Marcel·lí n'enviava a molta gent, però la primera sempre era per a la Raquel; la seva enyorada amiga Raquel a qui no va oblidar mai (veure entrada Raquel Gifre Gelpí. La tavernera de Calella). Com tampoc oblidaria la seva estimada terra; Calella. Terra de cremats i havaneres i així ho va proclamar sempre i arreu. Fins i tot a les façanes tant de la casa pairal, com allà on hi hagué l'horta familiar i s'hi van fer els pisos, encara hi trobareu una placa a cada banda.
 
Marcel·lí va morir el 14 d'agost de 2008. Uns anys abans, havia patit un ictus que el va deixar en un greu estat de discapacitat, sobretot en la parla. Aleshores, va passar els darrers anys de la seva vida a l'Hospital Geriàtric de Palafrugell, malauradament, però, privat del seu propi entorn i amb els records silenciats...
 
En una entrevista, en preguntar-li pel lloc més bonic on havia estat respongué, sense pensar-s'ho dos cops, Calella de Palafrugell. Així, podríem dir que en Marcel·lí Simón Massó va poder complir amb aquelles famoses dites catalanes que diuen: "Roda al món i torna al born" o bé "Rodaràs, rodaràs i a casa te'n tornaràs".

Propietat de Marcelino Simon que ha voltat tot el mon. Cementiri de Calella de Palafrugell, 9 de febrer de 2021. Foto Maria Bruguera
 

 
caleró m. Diners. A Palafrugell s'anomenen també pistrincs. 
embotir v. tr. Farcir un recipient fins que quedi ple i més voluminós que abans. 
exhalar v. tr. Ventilar, deixar que li toqui l'aire. 
fitora f. Forca de dues, tres o més dents de ferro que serveix per pescar, sobretot peixos grans i alguns mol·luscs.
fletat, anar Anar bé econòmicament, tenir diners. Dit també: anar bé d'armilla, anar gras o tenir més cuartos que puces.
rosegar v. tr. FIG. Assetjar sexualment a les dones, sobretot a les turistes estrangeres.

Definicions extretes del llibre: Coses sentides, el parlar de Palafrugell, Maria Bruguera i Carlos Serral. Edicions Baix Empordà. 3a edició. Any 2019

Escoltar aquesta història a través de Ràdio Palafrugell: Trossets Compartits - Marcel·lí Simón, "Marcelino Tort"
 
 
--
Per saber-ne més:
  • Amarats de salanc. Josep Roura Roqué. Any 2017. [Esgotat]  
 
Blogs/Webs:
 
I per escoltar-ne més:
  • Què tindrà Calella - Havanera. Grup La Garota
  •  Mediterraneo. Joan Manuel Serrat

54 comentaris:

  1. Maria, quina meravella d'entrada, m'ha encantat! Quina vida tan moguda va tenir en Marcel·lí Simón. Un home molt espavilat i enginyós pel seu temps, en aquells anys eren pocs els que es podien permetre viatjar i menys per tot el món, increïble!
    Un article molt ben documentat, les fotografies molt ben trobades. M'ha fet molta gràcia el vídeo de la sèrie mítica "Vacaciones en el Mar".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Marta! El mèrit és d'en Marcel·lí per haver viscut la vida a la seva manera!
      La BSO de la sèrie "Vacaciones en el Mar" també em va transportar a la meva infantesa...

      Elimina
  2. Moltes gràcies Maria per les teves magnífiques publicacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També et felicito pels llocs que ens ajudes a descobrir a través del teu increïble blog Llocs de Catalunya

      Elimina
  3. Que bé que hi hagi gent que "endreça" i rescata històries abans no es perdin

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que "endreçar" és preguntar aquí, allà i més enllà...
      La finalitat d'aquest blog és, certament, que quedi constància escrita d'històries que es podrien perdre fàcilment al calaix de l'oblit.

      Elimina
  4. Com sempre un gran treball Maria. Li enviaré al fill de l'Aureli Font que era el seu nebot i que guardava molts retalls de premsa sobre en Marcel.lí.
    Enhorabona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Josep per fer-li arribar al seu nebot Aureli a qui no tinc la sort de conèixer.
      Espero que li agradi i també el pugui guardar amb la resta de retalls del seu oncle Marcel·lí!

      Elimina
  5. Com Sempre Maria es un plaer llegir el que escrius. Enhorabona.

    ResponElimina
  6. Si no recordo malament i algú em pot corregir, encara en vida també es va fer posar una làpida al cementiri de Calella on hi diu "Aquí reposa Marcel·lí Simon que va rodar tot lo mon"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui dimarts dia 9 de febrer, després d'haver demanar la clau que molt amablement m'han fet arribar, he pogut anar al cementiri de Calella.
      Al nínxol d'en Marcel·lí hi ha la següent inscripció: Propietat de MARCELINO SIMON, que ha voltat tot el mon. I he afegit una nova foto al final de l'article.
      Moltes gràcies pel comentari, que m'ha fet anar un xic més enllà i concloure la investigació.

      Elimina
  7. Quin escrit ple d'història I records! Que maco això de conèixer món I encara així estimar-se la terra més que res!
    Gràcies per compartir!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i tant! Es veu que sí; sempre i arreu predicava com era de bonica la seva estimada Calella.
      Moltes gràcies a tu lector anònim!!!

      Elimina
    2. Sóc la Rocío!! No se perquè no ha sortit el meu nom!
      He tornat a llegir l'article perquè m'ha encantat!! Enhorabona!😘

      Elimina
    3. Rocío! Què bé que t'hagi agradat. Me n'alegro!

      Elimina
  8. Maria, m'ha encantat!!! Gràcies bonica!!!

    ResponElimina
  9. ...hola Maria, me encantar com tot el que tu escriu, felicitat...salutacions...

    Joan Pere...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bé Joan Pere! Ja sé prou que t'apassionen tots aquests temes d'abans.
      Una abraçada per tots i cuideu-vos molt!

      Elimina
  10. Moltes felicitats Maria! M'ha agradat molt. Bonic article, interessant història, ben documentada, magnífiques fotografies. Agradable lectura amb la música de fons. Moltes gràcies.
    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Joan, la música de fons ajuda a que la lectura no es faci tan feixuga...
      Com que parlem de personatges i fets que nosaltres no els hem viscut, s'ha d'intentar de transportar al lector a una altra dimensió; "la dimensió desconeguda"... jejeje

      Elimina
  11. Lluïsa Martí7/2/21 15:44

    Marieta, m'ha fet molta gràcia, bon i sent del poble, i coneixent en Marcel·lí, no sabia tota la seva extraordinària vida!!!!!
    Què bé que podés disfrutar de la mar, que ja ho feia a Calella, perè encara més bé ho va fer amb els seus grans viatges.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quines sorpreses, eh!
      Aquest personatge me'l va recomanar una amiga que havia treballat a l'antic Hospital Geriàtric de Palafrugell. O sigui, que jo tampoc sabia qui era ni què em trobaria. El que m'ha costat més, però, a banda de cercar informació d'ell, ha sigut les fotos. Que un cop ha sortit publicat, hi ha hagut gent que me n'ha enviat alguna i l'he afegit més tard.
      Moltes gràcies mama pel teu comentari i per ser fidel seguidora i mentora de les meves històries. Sempre t'estaré agraïda!

      Elimina
  12. Hola Maria,
    Rep la meva felicitació per aquesta entrada tan interessant i tan ben redactada perquè capta l'atenció des del començament fins a l'última paraula.
    Amb una forta abraçada.
    Joaquín M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimat Joaquim, moltes gràcies a tu també per seguir-me en la distància i per la gran tasca que fas de recuperació de la història naval d'aquest país a través del teu blog Línea de Vapores Tintoré

      Elimina
  13. Hola guapa, em fa molta il·lusió llegir-ho. En Marcelino el vaig conèixer bastant amb la mainada (jo anava al cole a Calella) sempre ens parlava de coses i també era amic del meu avi i el pare.
    Rosa R.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu rai que vares viure en aquella Calella encara força verge, però tan bonica...
      Moltes gràcies Rosa pels teus records.

      Elimina
  14. El vaig tractar molt a Calella i amb ell vaig conèixer racons de la costa com la Cova d'en Gispert o l’Àvia catalana. Sortíem amb la seva barca durant la Diada de la Verge del Carme amb "pallarides" collides per ell per esmorzar, arròs a Can Garreta d’Aiguablava, gintònic de tornada a “Es Dofí” de Tamariu i la darrera parada al Didal... Quins records!!!
    Xevi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram Xevi, quina sorpresa! Ja veig que només aterrar a Palafrugell, vares trobar el millor "mestre"...

      Elimina
  15. Hola Maria,
    M'ha fet molta gràcia llegir el teu article perquè vaig conèixer a en Marcelino.
    A la dècada dels seixanta jo era el fill d'un d'aquells turistes de Barcelona que en Marcelino passejava en barca.
    Recordo una excursió a dinar a les Formigues on en Marcelino ens va dur i després recollir amb la impressió de restar nàufrags en un petita illa.
    També alguna tarda amb en Marcelino jugant a escacs amb el meu pare i la seva frase típica quant avançava el peons "Ataca, Balmanya!"
    Una abraçada
    Xavier T.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui m'havia de dir Xavier, que un bon dia em vares contactar per saber el significat del mot "llapiaire", doncs el teu avi n'havia fet i ara et llegeixo sorpresa que també vares conèixer en Marcelino.
      Moltes gràcies per mantenir l'esperit de la vila del peix fregit!

      Elimina
  16. Gràcies Maria per aquest article del personatge d' en Marcelí Simón de Calella de Palafrugell. Un home alegra que estimava la vida i fins que va poder va viure la vida a la seva manera. Segur que alla on sigui li agradara saber que encara el recorden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu Olga per haver-me suggerit aquest personatge que tu vares tenir la sort de conèixer i gaudir d'ell en els seus últims temps a l'Hospital Geriàtric de Palafrugell.
      El teu comentari és el final feliç de la història. Doncs encara que a la fi va estar privat del que ell estimava, mai va deixar de somriure, ni tampoc de viure la vida a la seva manera; al màxim!
      Segur que sigui, on sigui, estarà feliç de veure quanta gent encara el recorda i quanta gent l'ha descobert i fet coneixença.
      Marcel·lí, ara sóc jo qui et diu allò que deis tu quan volies que el teu oponent mogués fitxa: "Ataca Balmanya!"

      Elimina
  17. Moltes gràcies Maria per il·lustrar-nos i mantenir el fil de la historia un altre cop. Una vida intensa la d'en Marcel·lí plena de lluita i diversió, inspiradora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per aquest comentari tan sentit, seguidor anònim...

      Elimina
  18. M’agrafa molt la vida den Marcelí, és un somni que podem tenir fer la volta al món en creuers !
    En aquells época tenien més glamour.
    Les teves históries enganxen Maria 💙

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Cristina, i en la seva època encara era més rar; un privilegi que no era a l'abast de tothom, sinó només per a gent d'alta societat. Però ell va fer molts diners i es va fer ric. Aleshores, segurament va pensar: o ara, o mai. I va tirar endavant amb el seu somni.
      Moltes gràcies pel teu comentari!

      Elimina
  19. Maria, es un personatge que teníem de client a la gestoria i que a l,Eduard li agradava parlar-hi.Jo també el coneixia,inclús ens havia portat amb la seva barca junt amb les mevas amigues una setmana Santa que havíem passat a la casa de Calella. Missatge de l’Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Anna i Eduard pel comentari, que a més té el mèrit que és en primera persona, doncs el vàreu conèixer i força bé pel que veig.
      Segur que al llegir la història us han vingut un munt d'imatges i records d'aquella època...

      Elimina
  20. Fantàstic, Maria, com sempre! Jo em pensava que era d'aquells que marxen quatre dies i sembla que han fet qui sap què, però ja veig que era cert.
    Jo només n'havia sentit a parlar, i especialment d'això de la làpida al cementiri, perquè sembla que en veure-la més d'un es va pensar que s'havia mort. A casa deien "Aquí descansa en Marcelino Simon després de voltar tot el món".
    Sigui com sigui, he trobat l'article molt interessant i entretingut. És ben bé que corre cada personatge... I que tu els saps situar molt bé.
    Marta B.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No s'acabaria mai d'escriure sobre personatges... De Palafrugell o d'arreu. Sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà i que hi hagi també algú que es dediqui a recuperar-los de l'oblit.
      Moltes gràcies Marta pel comentari!

      Elimina
  21. Un personatge curiós. Gràcies Maria per les teves investigacion i els teus escrits siempre interessants Una abraçada. Josep M i Montse

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse i Josep Maria. Tenim pendent d'escriure sobre el teu pare, que també va ser un puntal a la vila del peix fregit!

      Elimina
  22. Et agraeixo molt Maria es un article super interessant i et felicito.

    ResponElimina
  23. Maria, aqui he llegit la teva historia de Marcelino. Sabia gaudir de la vida al màxim. Es clar que tenia una personalitat molt atractiva. El teu blog obre finestres màgiques al passat.
    Big hug from Anne and Mike in Galway

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimats amics irlandesos Anne & Mike, m'alegra molt saber de vosaltres, com també el vostre comentari.
      Esperem amb ànsia de veure'ns aquest any. Us trobem a faltar.
      Una forta abraçada i cuideu-vos molt!

      Elimina
  24. M'encanten les teves histories i més quan veus gent que coneixes o has vist, m'encata ets una crack, ptns

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Katy per aquest bonic comentari que ajuda a seguir endavant amb les Històries de Palafrugell!

      Elimina
  25. Ben fet Maria! Cada persona té una història al darrera, però en Marcel·lí en tenia per un llibre enter! Felicitats per la feina i pel resultat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Enric, i diuen que tenia uns àlbums de fotos boníssims que ensenyava amb orgull a tothom. Llàstima de no haver-los pogut veure...

      Elimina
  26. Vaig treballar un temps al geriàtric de Palafrugell, a l'antic hospital on per cert, hi vaig néixer. I allà em vaig trobar amb una gent extraordinària que mai no oblidaré, entre ells, en Marcelino Simon. Sempre recordant a la seva manera les peripècies viscudes en els seus innombrables viatges. Vaig tenir l'honor d'acompanyar-lo alguna vegada a cals avis, a can Vehí o a fer un cafè a Cala Raquel. Tot i que no es podia expressar amb claretat, solia cantar 'De Cap de Planes fins l'Illa i es Furió (o l'Empordà).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per aquest preciós comentari recordant les teves vivències a l'antic geriàtric. I quina sort que vares fer de conèixer gent tan especial com va ser en Marcelino i, a més, acompanyant-te'l a la seva estimada i enyorada Calella.

      Elimina