Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908

dimarts, 24 de gener del 2023

Paco Llosa Puig. L'esportista, el forçut i l'home dels mil-i-un oficis

En Paco Llosa damunt "La Tustarrada", juntament amb la Carmina Belmonte (cantant del conjunt musical El Tren de la Costa), en Carles Francesc i en Josep Pelegrí. Carroussel Costa Brava de Palafrugell, l'any 1988. Foto Paco Dalmau

Na "Panxita", que era una dona molt grassa i necessitava portar unes sandàlies fetes a mida perquè tenia uns peus molt grans, va tenir quatre fills: tres dels quals varen néixer delicats de salut i varen morir molt joves de poliomielitis en només un mes de diferència i el més petit, de nom Paco, que a base de gimnàstica sueca i moltes sessions de peses, va passar de ser un vailet desnerit a un home forçut i ben plantat.
 
En Paco Llosa va néixer a Palafrugell l'any 1924, pocs mesos després que els seus pares s'hi haguessin instal·lat, ja que el seu pare, que exercia de flequer a Sant Feliu de Guíxols, desesperat amb la pèrdua dels fills, va voler marxar per provar sort lluny de la fatalitat i va adquirir una fleca en traspàs al carrer del Raval Superior. Únic fill, amb una mare que no sabia de lletra, però que era una bellíssima persona i d'un pare pervers (descrit pel mateix Paco com a “un malparit”) que a l'edat de sis anys ja el va fer treballar, havent de deixar els estudis prematurament.

Carnestoltes al Centre Fraternal de Palafrugell, l'any 1953. Josep Serra "Grana" (clown), Paco Llosa (forçut), el meu pare Joan Bruguera (caballero Godia), Manel Iglesias (clown amb paraigües) i Jordi Sotelo (hawaià). Autor desconegut. Arxiu familiar Bruguera-Martí

A la la fleca del Raval s'hi trobava el millor pa de pagès de la vila i al seu pati, un cop acabada la fornada del dia, esdevenia un improvisat gimnàs on en Paco iniciava en la gimnàstica
entrenant amb un parell de pesos clavats a la paret als alumnes del col·legi del senyor Massoni i d'altres vailets de la vila, com en Jordi Cama i el noi gran de can "Licus", en Josep Jofra. Però també havia fet d'entrenador de futbol (sense cobrar) i donat classes particulars de gimnàstica a la família Puig Palau del Mas Juny de la platja del Castell on s'hi desplaçava en bicicleta. 
 
En Paco Llosa a “La Tustarrada” al Carroussel Costa Brava, l'any 1987. Foto Paco Dalmau

Però en Paco, fart d'anys de carretejar saques de farina amunt i avall, ja tenia un cos valent i amb només setze anys es va iniciar al món de la boxa entrenant a Girona i més endavant a Barcelona i, fins i tot, va arribar a fer combats en la categoria de pesos pesants a Palafrugell i a Girona que no li varen anar gens malament i va guanyar algun diner extra, tot i que va haver de deixar-ho promptament perquè es posava tan nerviós que picava massa fort i aconsellat per un metge de Palafrugell, va haver d'abandonar el ring abans que pogués matar algú o el deixés impossibilitat sense voler. 
 
Joe Fordson en plena actuació estirant un cotxe de línia SARFA amb les seves dents, al carrer del Sol de Palafrugell, l'any 1949

Però a banda de combats de boxa, en Paco també va participar en altres esdeveniments, com per exemple una exhibició durant la famosa visita a Palafrugell, l'any 1949, del forçut
Joe Fordson, campió del món de força, que estirant amb les dents va arrossegar una SARFA carregada de gent fins al sostre i també un cotxe amb una colla de camàlics al davant que estiraven la corda en sentit contrari per fer-lo fracassar en l'intent, però el forçut va vèncer tots els obstacles com si res i va avançar un bon tros al costat de la via del tren de l'antic carrer del Sol (actual, Torres Jonama). 
 
Joe Fordson era un atleta més aviat baixet, pesava 68 kg, però estava dotat d'una força sobrenatural, sobretot a la mandíbula. Es desplaçava en tren per tot el territori espanyol fent demostracions de la seva potència. Per retalls de premsa, es té constància que l'any 1949 també va anar a Girona on va fer dues actuacions: una al Teatre Albéniz i l'altra a la plaça de Correus. Segurament, degué aprofitar el viatge de Girona per arribar fins a Palafrugell

Com Fordson, a en Paco també li agradava de mostrar del que era capaç de fer amb la seva força i baixava de l'obrador del Raval, passant pel davant de l'església i enfilant cap al carrer Major amb una saca de farina de 50 kg a cada braç, fins a la fleca de can Jofra al carrer de la Font. A més, era un element imprescindible de qualsevol acte festiu, ja fos als carnestoltes o a les Festes de Primavera i es va fer famós en el record, on a tocs de gong i amb el tors absolutament descobert, anunciava l'arribada de l'any nou amb les dotze campanades. 
 
En Paco i la Júlia, la seva dona, durant el viatge de noces a Sóller (Mallorca), l'any 1956. Autor desconegut. Col·lecció família Llosa-Medina

Home de món, un dels viatges que més recordava va ser un de semiclandestí en temps de Franco: l'exitosa anada Suïssa l'estiu de l'any 1956 amb el seu bon amic Josep Roura. En una sortida nocturna d'estiu a l'antiga bolera de Llafranc, es varen fer amics d'uns turistes suïssos que varen resultar ser periodistes del diari Journal Anzeiger. Com que durant la seva estada varen collar plegats i els varen fer de cicerone, agraïts de les seves atencions els varen convidar a fer la torna i a passar uns dies a casa seva, a Berna.
 
Una altra aventura, però que en aquest cas que va fer figa, va ser una suposada anada a París en burro amb l'artista i pintor Josep Puig. La proposta, per bé que desmanegada, però molt sucosa i engrescadora, va arribar al periodista Jaume Pol Girbal, que aleshores es trobava fent de corresponsal pel diari El Correo Catalán a París. Aleshores, aquest va començar a escriure cròniques sobre el suposat viatge, mantenint als seus lectors en un estat d'absolut suspens. 
 
En Pepet era el ruc que havia d'anar fins a París amb en Paco Llosa i en Josep Puig, cap a la fi dels anys 50. En Pepet, el protagonista d'un viatge frustrat a París en burro! Autor desconegut. Col·lecció família Llosa-Medina

Per subvencionar el trajecte, els dos amics de Palafrugell anaven sovint a Barcelona amb la finalitat de buscar patrocinadors a diverses empreses comercials, però gairebé sempre tornaven amb les mans buides. Així i tot ja havien pensat que un cop en ruta, d'aturar-se a la plaça Major dels pobles on en Paco faria demostracions de força i en Puig s'encarregaria d'anar pintant caricatures al personal. El gran protagonista d'aquesta història, però, seria en Pepet; un burro molt manyac i simpàtic propietat de l'oncle d'en Paco, que es va passar la seva existència traginant les fagines que es cremaven al forn de pa del Raval i llaurant la vinya de la família. El que passava, però, és que en Pepet tenia un gran defecte: i és que era un absolut desastre pels idiomes, ja que només obeïa les ordres en català. A banda, només anaven sortint entrebancs i per acabar-ho d'adobar, les autoritats franceses varen prohibir de circular a les seves carreteres amb rodes de ferro i vet aquí que l'anada a París en burro va fer figa, com també varen fer “la fi d'en catasques” les cròniques del suposat viatge que escrivia en Pol Girbal a El Correo Catalán
 
En Paco Llosa i la Montse Martí participants en el Carroussel Costa Brava de l'any 1988. Autor desconegut. Col·lecció Josep Castelló Regencós

Però com que fer de flequer no era lo seu, als inicis dels anys 60 va decidir d'emigrar a Suïssa amb la seva dona, la Júlia Medina Ruiz. Allà hi va tocar tots els “pitus” haguts i per haver, ja que va arribar a exercir fins a dotze professions diferents: veremador, cuiner d'hotel, cambrer, mecànic, operari en diverses fàbriques, impressor… Malgrat tot, l'estada en aquell país, que va durar onze anys, sempre més la va recordar amb gran enyorança. 
 
En Paco, peça clau en tota mena d'actes festius. Aquí durant el carnestoltes al Centre Fraternal, entre la Montse Martí i la Maria Subirana, l'any 1990. Autor desconegut. Col·lecció Josep Castelló Regencós

Arribat a Palafrugell, jubilat, es va dedicar a pintar quadres més aviat senzills, però fets amb molta traça, bàsicament marines, natura morta i senyoretes lleugeres roba. És en aquella època en què va recuperar totes les amistats de joventut i així es va fer membre del Bogart's Club (associació cultural d'amics del cinema) que li varen organitzar una exposició de pintura juntament amb en Joan Guitart. Va continuar sortint a “La Tustarrada” (de la qual ja n'havia sigut plantilla durant els primers anys de creació), al Carroussel Costa Brava i disfressant-se pel carnestoltes al Centre Fraternal de Palafrugell, Palamós i on fes falta. També es va retrobar amb el meu pare, en Joan Bruguera, que varen coincidir a l'hospital de Girona on ambdós estaven ingressats arran d'una intervenció quirúrgica. En Paco, però, va morir força abans, precisament el dia en què jo en feia 39, el 26 d'abril de 2004. 
 
Pintura a l'oli realitzada per en Paco de la seva dona Júlia. Propietat i autoria de la foto Anna Paguina Marcos
 
En Paco, sempre es va vanagloriar del seu cognom “Llosa”, que segons ell, tenia l'origen en comú que el del cèlebre escriptor peruà. Qui sap si aquest li hagués pres el guió de la seva vida per convertir-lo en un best-seller. Aquí amb el seu amic i pintor Rodolfo Candelaria, l'any 2003. Foto Francesc Cama Rivas

--
Per saber-ne més:
  • Amarats de salanc. Josep Roura Roqué, any: 2017. [Esgotat] 
  • L'Abans, el Baix Empordà, Palafrugell. Recull gràfic 1870-1965. Editorial Efados, SL, any: 2005 
  • Paco Llosa. L'esportista oblidat. Maria Salvador. Revista de Palafrugell, número 93, juliol de 2001
  • 70 anys de La Tustarrada. Evarist Puig. Revista de Palafrugell, número 317, març de 2020 
Blogs/Webs:
Filmoteca:
  • Noticiari NODO N276B RTVE.es, del 14-04-1948. Actuació de Joe Fordson a Palma de Mallorca: minut 5:53 fins 6:19

I per escoltar-ne més:
  • L'emigrant. Ramon Calduch Gimeno

  • Vico Torriani - In der Schweiz 1974. VHS Goldie

65 comentaris:

  1. Un article molt ben documentat!
    En Paco Llosa, pel que es veu a les imatges era una persona molt estimada a Palafrugell i participava en molts d'actes de la vila, juntament amb personatges populars del poble.
    Era un forçut com els d'abans amb el pèl al pit! No com els d'ara que van tots depilats.
    M'encanta la pila de detalls que expliquen la seva vida.
    Sembla que va ser feliç... i, finalment va passar els seus últims anys a Palafrugell.
    Alguna de les imatges que més m'ha sorprès, ha estat l'actuació de Joe Fordson a Palafrugell, amb la Sarfa antiga i tota la gent enfilada al sostre. És una imatge increïble! Eren molt bèsties abans...
    Maria has fet una molt bona feina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Marta!
      Tens raó en tot el que dius, també que els forçuts d'ara es depilen i no fan ni de llarg aquestes exhibicions que, per cert, tenen molt mèrit.
      Sí que va ser feliç perquè sempre va ser una persona molt positiva i que es va fer a la seva manera, malgrat el seu pare era força animalot...
      El que dius de l'actuació d'en Fordson, imagino que degué ser tot un gran esdeveniment que tot el poble en pes degué anar a veure'l i a l'haver-hi tanta gent, segurament l'impedien en les execucions dels números. Tal i com dius, "eren molt bèsties abans"... jejeje
      Una abraçada i moltes gràcies pel comentari!

      Elimina
  2. Coses ben curioses
    Merci Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coses que no semblen que hagin pogut passar a Palafrugell... jejeje
      Merci a tu per llegir-lo!

      Elimina
    2. Miquel Llenas Janoher29/1/23 21:56

      Maria, cada vegada que em refresques "sa" memòria, m'allargues la vida i deixe'm felicitar-te una vegada més pel que fas, també sóc partidari d'escriure la història perquè no es perdi, i tu d'això en "sabas" molt, endabant amb aquest magnífic BLOG.!!!

      Elimina
  3. Gràcies Maria per compartir aquestes històries que em fan conèixer millor la gent de Palafrugell. Com sempre llegir-te en fa passar una estona agradable!! Colette

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això es tracte Mimi; de passar una bona estona llegint-lo i aprenent dels que ja no hi són, però que varen ser personatges de primera fila a la nostra vila.
      Moltes gràcies pel comentari!

      Elimina
  4. Un crac aquest d'en Paco! Gràcies Maria per donar a conéixer aquestes vides tan interessants i tan properes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu pel comentari i per creure, igual que jo, que són vides interessants, alhora que properes.
      Fins la propera Enric!

      Elimina
  5. Maria, no se com t'ho fas, reculls molta informació i fotografies, és fantàstic, aixó vol dir que ho fas amb ganes i cor. Felicitats !
    Rosa M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosa Maria, no m'és gens fàcil de trobar fotografies. En aquest cas, però, va ser més fàcil que no pas la informació del propi Paco, que he hagut de tirar dels records que tenia dels de casa, però sobretot de l'amic Jordi Cama Rivas, que també té una memòria prodigiosa.
      Moltes gràcies per les felicitacions i per la feina que també fas d'investigació!

      Elimina
  6. Bon dia Maria, com estàs? El teu blog sobre en Paco Llosa m’ha emocionat molt. Havíem estat molt amics, era una persona fantàstica i en poques paraules n’has fet una semblança magnífica. Felicitats per aquesta feina que fas, és important. Una abraçada i fins aviat. Hermínia Esteva 🥰🥰

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina il·lusió el teu comentari. Segur que ell també n'estaria de content que se li reconegués tot el que va fer en vida.
      Moltes gràcies pels teus ànims i fins aviat!

      Elimina
  7. Quina vida tan moguda !!! Gràcies Maria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Isabel per estar sempre aquí malgrat la distància!

      Elimina
  8. Jo també vaig coneixer el Paco i la Julia i guardo molts bons records d’ells dos. Moltes gràcies per aquesta publicació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu pel comentari i celebro que t'hagi agradat!

      Elimina
  9. ...molt be Maria, fantastic com tot els que escrius, felicitat...

    ResponElimina
  10. Mariaaa, m'ha encantat la història del forçut!!
    Quines vides les d'abans....
    Que bones les fotografies!
    Sobretot el que estira la Sarfa amb les dents 🤭
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Marta. La veritat és que impacta veure-ho i si vas a l'enllaç de sota veuràs com arrastra un tramvia a València i el reportatge del NODO també un altre vídeo arrastrant-ne un altre (encara més carregat de gent) a Palma de Mallorca...
      Realment uns individus ben peculiars aquests forçuts!
      Moltes gràcies pel comentari Marta.

      Elimina
  11. Quina gràcia, Maria!!! I com aconsegueixes fer reviure tota una època a partir de personatges tan curiosos i atractius! Enhorabona i moltes gràcies!😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. És divertit de posar-se en la pell dels personatges, la resta ve rodat.
      Moltes gràcies per la felicitació!

      Elimina
  12. Molt xulo Maria! Quina vida tant moguda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Laura. Celebro que t'hagi agradat!

      Elimina
  13. Felicitats Maria una vegada més. No saps pas lo que m'agrada reviure aquets personatges que he conegut i realment aquest era molt singular. Malgrat es deia Llosa, tothom el conexia com en "Lloses". Portava una dent d'or que es feia visible només de somriure i que era conseqüència d'un combat de boxa.
    Una anècdota per acabar:
    En una taula del Sport Bar estaven reunits ell i una colla d'amics tractant d'organitzar un partit de futbol. Un dels contertulians sense pensar-s'ho gaire va llençar, de porter en farà en Lloses. I ell amb aquella bonhomia que el caracteritzava replicà, bé d'acord, de pilotes en passaran moltes però de jugador cap.
    Una abraçada ben forta Maria.
    Albert Sàbat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Albert pel teu comentari i per les noves informacions. Aquí queden escrites!
      Una abraçada per a tu també.

      Elimina
  14. Gràcie Maria, m'has traslladat a la meva infància, en tinc un record molt vague d'ell. Gràcies!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro que hagis viatjat en el temps d'un Palafrugell que ja no tornarà...

      Elimina
  15. Hola Maria: Palafrugell t'hauria de fer un homenatge per aquestes reportatges tan interessants , emotius i nostàlgics. Et felicito i moltes gràcies per haver pensant en mi. Afectuosament . Joaquim Piera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joaquim. Ja saps que m'encanta que t'agradin aquestes històries "d'abantes"

      Elimina
  16. Oriol Gich26/1/23 23:32

    La mare d’en Paco era veïna i amiga de la meva àvia Pilar, jo l’acompanyava a les visites a l’antic forn de pa, on la Julia confeccionava jerseis amb una màquina de tricotar.
    Fins ben entrats els anys seixanta va conviure la mare amb el ruc que s’estava al patí i que sentíem bramar…
    Sempre era ben rebut a casa seva, tant la Júlia, molt carinyosa amb mi, com la mare d’en Paco asseguda sempre en una cadira i vestida de negre, però era una dona alegre, i no diem en Paco amb qui jugava a fer lluites que sempre guanyava jo. No se pas com m’ho feia…
    Els recordo amb carinyo…
    Gràcies Maria per evocar aquests records d’infantesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Oriol que explicar-me els vostres records amb tant de detall.
      Celebro que gaudeixis tant. Una abraçada per tots.

      Elimina
  17. Maria, com sempre, felicitats per la teva tasca.
    A pesar de la diferència d'edat, amb en Paco vam fer algunes campanyes carnavalesques i de Festes de Primavera. Fins i tot, un cop vam anar a concursar a la discoteca Big Ben de Mollerussa i vam tornar l'endemà ja de clar. A la Júlia li havia dit que anàvem força més a prop...
    Una altra anècdota és que emprava vespes per punxar-se els genolls amb la finalitat de combatre l'artrosi. Un dia li vaig preguntar si el tractament era efectiu i em va respondre que no ho sabia, però que el fort dolor li matava l'altre.
    El recordo com una gran persona amb un caràcter afable i divertit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Josep, pels records, les anècdotes i les fotografies que m'has fet arribar.
      Una abraçada molt gran!

      Elimina
  18. Molt interessant Maria!!!. Ens agraden molt aquests escrits.

    ResponElimina
  19. Hola de nou, Maria.
    He de fer un petita puntualització. Una conversa que vaig tenir amb en Joan Bosch (un bon amic d'en Paco que és a punt de complir els 96 anys, i que és tot un pou de memòria i de sabiduria), em va aclarir que en Paco no és feia picar pas per vespes, sinó per abelles, en referència al tema de combatre el dolor pel desgast de genoll que patia. És veu que la picada d'abella no és tan dolorosa com la de vespa...
    No puc opinar sobre el tema, però si algun atrevit vol emular la valentia d'en Llosa i provar-ho, que ens ho faci saber (els al•lèrgics no podran particiapar en aquest test).

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una anècdota ben divertida aquesta.
      La meva mare també m'explicava que per fer-se passar les morenes i el dolor que li provocaven, es posava un glaçó de gel que li toqués directament a la vena inflada a la zona de l'anus. Imagino que li succeïa el mateix: era més difícil de suportar la fredor del glaço que el propi dolor de la morena...
      Moltes gràcies pel comentari i felicitats a en Joan Bosch!

      Elimina
  20. M’ha agradat molt, Maria. Et felicito

    Salutacions

    Evarist

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Evarist. Et felicito jo també per la feinada que fas d'investigació. És un gran plaer llegir els teus articles!

      Elimina
  21. Benvolguda Maria:
    Acabo de llegir el darrer post de Palafrugell dedicat a en "Lloses", m'ha encantat, com sempre es fet una recerca extraordinària, felicitats i endavant.
    Pere Colomer Nadal

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Pere. Una abraçada per tots els de casa teva!

      Elimina
  22. Hola Maria,
    Acabo de llegir la teva ultima historia que, com sempre, m'ha fascinat. Ho fas tant i tant be…
    Jo recordo que sempre que anava a l’optica de Can Resplandis trobava alla en Paco xerrant amb l’Antonio.
    Endevant Maria, no deixis de descubrir-nos les histories de Palafrugell i els seus personatges.
    Petons. Amelia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules i aportacions Amelia!

      Elimina
  23. Gràcies, Maria, per aquestes històries tan maques que escrius.
    M'agrada molt saber coses del nostre poble.
    Com que els meus pares no eren nats aquí només coneixien els veins de ben a prop però ningú autòcton.
    És bonic saber històries d'aquí, reals però dignes de formar part d'una pel·lícula.😁.

    Ja sé que de vegades tardo a llegir les teves històries perquè sempre tinc alguna cosa més urgent que fer, però no deixis de compartir-les amb mi. Em suposen unes estones molt agradables.

    Continua amb aquesta feina tan maca. No té preu. 😘😘😘😘

    Ens veiem aviat.

    Paqui

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Paqui pel teu comentari.
      Tu que ets mestra, estaria bé de dedicar una estona a la setmana per explicar als alumnes un xic d'història local, fins i tot de personatges que al cap i a la fi, són els qui fan el poble.
      Una abraçada i fins aviat!

      Elimina
  24. Mira que trobes anècdotes! De vegades penso que has de bussejar molt per aquests baguls d'història.

    Felicitats per la feina feta!

    Anna V.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les capbussades en el mar de la història local m'encanten Anna!
      Moltes gràcies pel teu comentari.

      Elimina
  25. Aquest post te, encara, mes merit que els altres. Has tret molt de suc de la poca informació que tenies.
    Et felicito. Fins aviat.
    Lluís Solà Dachs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Lluís! Tu també fas molt bona feina amb els teus personatges recollits al magnífic llibre "50 Grans Història Curioses i Oblidades de l’Esport del Segle XX".
      Una abraçada per a tota la família i un petó gran per a la Conxita!

      Elimina
  26. Molt interessant com sempre.
    Gràcies Maria.
    Eduard. ;-)

    ResponElimina
  27. Gràcies Maria ! ....

    Un gran treball i una bona descripció.

    Joan Soler

    ResponElimina
  28. Molt interessant ,Maria.

    ResponElimina
  29. A més de ser molt conegut per tothom, era molt ben considerat com a persona, perqué verdaderament ho era. L'amo d'on va travaiar aqui a Palafrugell als seus ultims anys de vida, (magatzem de begudes, es deia Baltasar Segura era de La Fatarella i vivia as Camp d'en Prats), el posaba a d'alt de tot com honrat i trevallador.
    Joan Xicoira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan per les teves aportacions.
      Ja saps que algun dia m'agradaria que fossis tu el protagonista d'una història del blog 😉

      Elimina
  30. Es l'article mes divertit que has fet Maria! el personatge s'ho val pero tu hi has posat els ingredients necessaris perquè el llegissim amb un somriure als llavis des del principi fins el final. Gràcies Maria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això va com va... Fins que no entres de ple dins els personatges és quan surten les sorpreses i d'aquest, verdaderament, va ser una sorpresa agradable.
      Moltes gràcies Nuri pel teu comentari i celebro que t'hagués agradat, però, sobretot, que et fes riure!

      Elimina
  31. Que divertit! Quines històries! No t’aturis Maria, és molt bonic el que fas. Mil gràcies!😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Sandra!
      Aprofito també per felicitar-vos per la gran tasca que esteu duent a terme, juntament amb l'Eva, Recuperem Les Torretes i visca la història local!

      Elimina
  32. M'ha agradat molt la història d'en Paco. S'explica que una vegada va caure per les escales del Fraternal, tothom va córrer a preguntar-li si s'havia fet mal i ell els va respondre “que a casa seva tothom baixa les escales de la manera que vol”.
    Continua escrivint que em diverteixo molt, gràcies. Àngela ❤👍

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona aquesta i certament, tot un personatge aquest d'en Paco!
      Moltes gràcies pel comentari i per haver llegit el post Àngela!

      Elimina