Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908

dimarts, 2 de maig del 2023

El marquès de Llafranc. Encaixant hipòtesis i realitats

Carrer del marquès de Llafranc, xamfrà amb Narcís Monturiol. Al fons l'antiga casa d'estiueig 'Villa Maria', actualment desapareguda, ocupant el seu lloc un bloc de pisos. Foto Maria Bruguera
 
Josep Pla a El meu poble, ens acosta en la crònica del marquès de Llafranc. Gràcies a aquest escrit, aquesta curiosa història s'hauria perdut per sempre més en l'oblit, únicament recordada pels descendents del noble en qüestió.
 
Des de l'edat mitjana o medieval, els encarregats en concedir els títols nobiliaris eren els reis o bé el Papa que, a més, anaven a parar exclusivament a famílies riques, persones que havien fet mèrits militars o bé a individus rellevants dins la cort que una vegada obtingut el títol, aquest passava de pares a fills (exclusivament a través de descendència masculina) amb el conseqüent risc de pèrdua si l'hereu no tenia successió. Avui en dia, aquest model encara segueix vigent, ja que únicament el rei d'Espanya els continua atorgant, però el receptor ja potser un home o una dona indistintament.
 
En l'article, Pla ens fa una petita aproximació sobre el doctor Pelegrí Pagès Escolà, explicant que era fill de Palafrugell, d'una de les més antigues famílies de la vila: de can Conxa. El motiu Conxa no és precisament dels Pagès sinó dels Solà, que en realitat són els qui varen heretar el títol de marquès de Llafranc i que ja esmentarem més endavant. Però posem-nos en el context històric, seguint les pautes del relat original de Pla, tot fent una aproximació més acurada sobre la figura del doctor Pelegrí Pagès. Segons dades baptismals consultades en línia a través de l'Arxiu Municipal de Palafrugell i de dispenses matrimonials des de l'Arxiu Diocesà de Girona, podem dir que Pelegrí Pagès Escolà (escrit també Peregrín Pagés Escolar), va néixer el 9 d'agost de 1787. Fill de Peregrí Pagès Vergonyós de Palafrugell, de professió cirurgià i de Gertrudis Escolà Borrull (escrit també Escolar Barrull) de Tordera, de la qual no se n'esmenta cap professió, però sí del seu pare que era doctor en medicina. Va ser el gran d'una família nombrosa de vuit germans, que el 1829, es va casar amb Victorina Arroyo Ladrón de Guevara, natural de Viana (província de Navarra). El matrimoni va tenir una filla (nascuda a Viana) i després ja els trobem vivint a Madrid, on hi varen fixar el seu lloc de residència. 
 
Els fets del nomenament del títol marquès de Llafranc es varen donar sota el regnat d'Isabel II (1833-1868). L'únic títol nobiliari (fins al moment) que hi hagut mai a la vila de Palafrugell

A través d'un retall del diari de Madrid El Corresponsal, del 18 de març de 1843, trobem el nom de "Peregrín Pagés Escolar" en un llistat de diputats i senadors (ell en aquest darrer grup) en tant que suplents del grup de senadors corresponsals de la província de Girona a Madrid. Això ens indica que, a banda de residir a la capital de manera fixa, segurament deuria tenir relacions amb alts càrrecs del govern i fins i tot dins la mateixa cort. En aquella època, Espanya estava governada per la reina Isabel II, que alhora era reina de Navarra i no oblidem que la dona del doctor Pelegrí Pagès era natural d'aquella província. Aleshores,
a mitjan del segle XIX, el facultatiu es trobava residint a Madrid i fent una gran vida. Tal i com ens descriu Pla: "Era metge de molta reputació entre la noblesa madrilenya i tenia accés a Palau reinando Doña Isabel Segunda" (Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies, filla de Ferran VII d'Espanya i la seva quarta esposa, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, va regnar com a Isabel II d'Espanya entre el 1833 i el 1868). Doncs va resultar que en una de les recepcions de palau, el doctor Pagès es va trobar (potser de manera fortuïta) amb la marquesa de Jiménez (més endavant escrit Ximénez), de nom Maria del Carmen Esquivel, de la qual no se'n sap absolutament res, tot i que Pla, ens descriu: "Sembla que era una persona molt bondadosa però una mica coixa".

Els Solà de can Conxa són, en realitat, els qui varen heretar el títol de marquès de Llafranc. Davant d'esquerra a dreta: Miquel Solà Ferrer, Narcís Solà Bofill i el seu germà. Darrera: Sebastià Solà Roig de can Conxa (al mig amb gorra i armilla cordada) i Lluís Solà Ferrer (darrer de la dreta), avarant el Narciso a la platja de Llafranc, l'any 1900 circa. Autor desconegut. Fons Arxiu familiar. [El Narciso va ser expropiat durant la Guerra Civil per construir ponts sobre els rius. En Joan Solà Bosch (fill de Miquel Solà Ferrer), que va anar a fer la guerra, el va veure de lluny, sobre el riu Ebre, sense rumb i mentre ell el travessava per anar a Saragossa. Una trista fi per una barca que el dia que la varen estrenar feren una gran festa a Llafranc i dinar a les cinc de la tarda, com quan en aquella època es menjava a les dotze del migdia]

Llavors d'aquest atzarós encontre, entre la marquesa i el facultatiu, aquest va poder observar el fràgil estat de salut de la noble i després d'interessar-se per ella, la va guarir. La dona, com a regal d'agraïment per tal afortunada gesta, no se li va acudir res més que obsequiar-lo amb la seva mà, però va resultar que el metge ja estava casat des de feia temps. I vet aquí la cosa curiosa i el perquè del títol nobiliari (que sembla més treta d'una història de Disney que de la pròpia realitat). Aleshores, el doctor Pelegrí Pagès li va dir:
"No li seria igual senyora, de casar-se amb el meu germà? És solter i viu a Palafrugell"... Però el germà de Pelegrí, en Joan Pagès Escolà (nat l'any 1790) no era noble, per la qual cosa no s'hi podia casar. I ara és com intervé la reina Donya Isabel II, que va resoldre ràpidament la qüestió en ennoblir al pobre Joan, nombrant-lo marquès de Llafranc i que suposem no va tenir més remei que acceptar d'esposar a la generosa i esguerrada senyora marquesa de Jiménez. 
 
Alguns familiars descendents del marquès de Llafranc. Dalt, d'esquerra a dreta: Miquel Solà Ferrer, l'avi d'aquest, Sebastià Solà Roig Conxa i Miquel Gich Sobrevia. Sota: Antònia Ferrer Serra i la seva filla Teresa Solà Ferrer, esposa de Gich. Llafranc, l'any 1900 circa. Autor desconegut. Fons Arxiu familiar

Basant-nos en l'historial del Marquesado de Ximénez de Tejada, podria ser que la flamant esposa de Joan Pagès fos la sisena en la nissaga i que en realitat es digués María del Carmen Esquivel i que va contraure un primer matrimoni amb Antonio Fernández de Navarrete y Paz (1799-1853), Caballero de la Real Maestranza de Caballeria Granada. Tot això són meres suposicions, però el cas és que el títol de marquès de Llafranc és l'únic (fins al moment) que hi ha hagut mai a la vila de Palafrugell! (un compte de Calella o un duc de Tamariu, tampoc haurien estat gens malament...).
 
Però, Pla va més enllà i ens diu del flamant matrimoni: "visqueren una mica més avall de l'hospital, baixant a la dreta, en una casa que té, o tenia, a les finestres i a les portes, molt bons carreus". I continua: "Tenia també un escut sobre la façana". Amb aquesta descripció, Pla ens situa en una casa ubicada al carrer de la Font (número actual 14, en molt bon estat de conservació), amb un gran portal adovellat d'arc de mig punt amb la inscripció IOAN JAUSI - 1596, al damunt un finestral renaixentista amb pilastres estirades de capitells jònics i la llinda motllurada, així com a l'ampit de cada costat amb sengles testes d'angelots. Com a nota històrica i segons notícies documentades, el raval de la Font ja era molt poblat en la meitat del segle XVIII. Tot i que l'edifici descrit ens demostra que ja existia, fins i tot al segle anterior.
 
Façana de la casa del carrer de la Font, número 14, que Pla apunta com a suposat habitatge del marquès de Llafranc i la marquesa de Jiménez

Aquesta casa, la va fer construir el mestre de cases francès Joan Jausí i és on va residir fins que va acabar les obres d'ampliació de l'església parroquial de Sant Martí de Palafrugell que estava dirigint. Allà mateix hi varen viure Pelegrí Pagès Vergonyós i Gertrudis Escolà Borrull, però el seu fill Joan, el marquès de Llafranc i la marquesa de Jiménez, en contra del que deia Josep Pla, tenien el seu domicili a Madrid i si venien a Palafrugell, el més probable és que s'allotgessin en la casa senyorial del carrer de Cavallers (número actual 33-35, on avui hi ha una botiga de roba i una gelateria) on segons recorda Jordi Cama Rivas, el seu pare sempre deia que havia estat la residència del marquès de Llafranc. Hem de tenir en compte que quan venien a Palafrugell els pares d'ell ja havien mort. A més, un cop consultat i desgranat el padró d'habitants de l'any 1850, en la casa del carrer de Cavallers hi consta que hi vivien: Sebastià Solà Roig (àlies Conxa) i la seva esposa Antònia Bofill Ferrer, sogres d'Antònia Ferrer Serra (que era la filla de Miquel Ferrer Pagès, l'últim marquès de Llafranc).
 
Vista del carrer de Cavallers des de la plaça Nova on s'entreveu la casa amb la torre que, segons els records de Jordi Cama Rivas explicats pel seu pare, disposava d'una gran galeria senyorial i va ser l'habitatge dels marquesos de Llafranc quan venien a la vila. Any 1908. Foto-postal Amadeu Mauri. Col·lecció Mauri. Arxiu Enric Bruguera Martí
 
Malauradament, poca cosa se sap més del noble matrimoni; tan sols una única deferència en l'escrit de Pla: "Només sabem que Don Joan Pagès, marquès de Llafranc, pagà la carrera d'advocat a un nebot seu i que aquest senyor no ha deixat cap rastre a Palafrugell". A través de la història contada oralment per la família, de generació en generació, i en l'actualitat amb l'inestimable ajut de Jordi Cama Rivas, hem pogut constatar que el marquès de Llafranc i la marquesa de Jiménez no varen tenir descendència, per la qual cosa el títol va passar al nebot de Joan Pagès (possiblement al mateix a qui va pagar els estudis d'advocacia), Miquel Ferrer Pagès, que aquest va tenir un fill (que va morir a una prompta edat) i una filla, Antònia Ferrer Serra, que aquesta, alhora, es va casar amb Narcís Solà Bosch de can Conxa ara sí que podem dir que aquest és de can Conxa on Pla en fa esment a l'inici de l'article, però que a partir d'aquí el títol es perd, sense saber massa bé si és perquè no hi va haver cap hereu masculí directe al llinatge, perquè simplement es va deixar de pagar, perquè no es va trobar mai el títol físic per poder-lo reivindicar o bé perquè a partir dels Solà (de can Conxa), la nissaga es va anar obrint amb una extensa branca de possibles descendents.
 
Com a nota curiosa i després de consultar l'hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional de España, s'ha pogut localitzar un tal doctor Pagès a la cort, però ni pel nom de pila ni per l'any es podria correspondre amb els Pagès-Escolà. A El Diario de avisos de Madrid, amb data de dimarts 10 de juny de 1828, es recollia una notícia a ran de la presentació d'un llibre: "El tratado sobre las escrufulosas y demás del sistema linfático, por el Dr. D. Juan Pagés, médico en esta corte. Se hallarán en la librería de la viuda de Quiroga, calle de Carretas".
 
Teresa Solà Ferrer, esposa de Gich ("la vella i bondadosa senyora Gich", tal i com descriu Pla al final de l'article) amb els seus dos fills: Lluïsa (la meva àvia materna) i Frederic (rellotger de professió, que va regentar la joieria-rellotgeria Gich, al carrer de Cavallers). Any 1906. Autor desconegut. Fons Arxiu familiar

Al final de l'article Pla escriu: "Don Miquel Solà Ferrer, que avui viu a Barcelona, descendent de can Conxa, posseeix un llibre que se suposa és un regal de Donya Isabel II al Doctor Pelegrí Pagès. És una
«Guia de Madrid, de forasteros» amb un retrat de la Reina, edició de 1846, però sense cap indicació autògrafa de Donya Isabel".  I el relat continua: "Tot això es perd en la grisalla més malenconiosa. Els llibres són uns cementiris de pedres esborrades. Ningú no sap avui que ha existit el títol de Marquès de Llafranc. Quan El senyor Prats (de la Carrera) deia a la vella i bondadosa senyora Gich (es refereix a Teresa Solà Ferrer, esposa de Gich): «Hauríeu de reivindicar el títol... el títol!», em semblava sentir la veu d'ultratomba del passat arcaic agràrio-feudal de Palafrugell.
    Ningú ho ha reivindicat el títol. Tot s'ha perdut en la grisalla trista, incerta, de la vila. Però l'anècdota és sensacional i cent per cent palafrugellenca."
 
Ventall descendents de Peregrí Pagès Vergonyós i de Gertrudis Escolà Borrull (sis generacions). Elaborat per Jordi Cama Rivas   

--
Per saber-ne més:
  • El meu poble, dins El meu país. Josep Pla. Barcelona: Ed. Destino, OC VII, any 1968, p. 503-505
  • Joan Pagès, marquès de Llafranc. Maria Concepció Saurí. Revista Nou Palafrugell, núm. 125, any 1998, p. 17
 
I per escoltar-ne més:
  • Grup Peix Fregit. Com estàs Llafranc? (música: Ricard Viladesau Caner, lletra: Josep Martí Clarà Bepes)

  • Esquirols. Arrels

48 comentaris:

  1. Caram Maria! Això és un treball de màster! De llibre d'història (palafrugellenca). Et felicito també perquè, deixant de banda que l'anècdota que escriu en Pla és ben divertida, ningú havia fet una investigació tan documentada sobre el marqués de Llafranc. I això que el tema s'ho val! I felicita també de part meva en Jordi Cama, que és un pou de coneixements i genealogia. Bravo pels dos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament ha costat molt de tirar enrere en la genealogia, però encara ens ha costat més anar cap endavant en la recerca, doncs el ventall cada cop se'ns feia més gran i havíem d'anar engranant totes les peces.
      Moltes gràcies pel comentari i per l'interès Enric!

      Elimina
  2. Maria, un prodigi de documentació. Saluda de part meva al genealogista que t’ha ajudat.
    Ara sabem, més que mai, gairebé tot sobre l’inefable marquès que tantes hores de conversa i fins i tot de bromes, ens ha proporcionat. Aquest ha estat, i potser seguirà sent, un tema recurrent dintre de la família. I que duri.
    Gràcies per tot, Maria. Una abraçada “cosineta”.
    Lluís Solà Dachs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó Lluís. A la meva mare, a la seva germana i a la família que ja no hi és els agradat de saber un xic més d'aquest tema "recurrent" en trobades familiars...
      Apa, doncs, ja en tenim una altra al sac!
      Moltes gràcies per estar sempre a punt de llegir-ne una i comentar-la.
      Una abraçada i records a la família!

      Elimina
  3. Molt bé Maria, com diu en Lluís Solà sempre havia estat motiu de broma aquest marquesat en la família. Tot un treball de recerca que el lector segurament no pugui apreciar. Gàcies bonica!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino que és un tema difícil de digerir i amb relativament poc interès doncs parlem de fa 200 anys!
      Però algú n'havia d'escriure i aprofundir un xic més... Ara ja està, i aquí queda un treball sobre la vida d'un personatge més de la vila del peix fregit.
      Moltes gràcies Maite pel comentari!

      Elimina
  4. Molt bé, Maria ! ( Perdó, sa excel·lència la senyora donya 1/1024 marquesa de Llafranc!),
    Et superes a tu mateixa a cada nou escrit! És bo i divertit ! A mes a més de tota la informació, que entre els fets i la recerca de llocs déu n'hi do, ja m'imagino la coixa demanant-li al metge que es casés amb ella, la cara del metge i sobretot la cara del pobre germà que més que un marquesat sembla que li toqués "l'otxu"! Va poder seguir barquejant amb la cortesana? I ella, de Madrid a Palafrugell...
    Quan venien segurament mig poble se n'anava a escombrar el Cavallers a badar i trapassejar, i mirar què menjaven o com vestien: m'agradaria veure-ho per un forat!
    A mi això del marquès de Llafranc sempre m'ha fet pensar, i a casa comentàvem qui carai devia ser... Doncs mig Palafrugell!
    Gràcies Maria per tots aquests escrits tan interessants i, en aquest cas, gràcies també a en Jordi Cama, que és un dels grans genealogistes catalans.
    Enhorabona per l'article!
    Marta Blanch

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, espero els teus comentaris en candeletes!
      Com a tu, a mi també m'agradaria veure (i no per un forat, sinó per una gran finestra) als vilatans esvalotats per l'arribada dels marquesos a la casa del carrer de Cavallers... jejeje
      Pel tema del barqueig, imagino que es degué acabar, si més no pel mediterrani, però potser no pel Manzanares!
      En fi, són històries "d'abantes", però divertides de recuperar, encara que molt difícils de trobar informació i sí, sort del genealogista Jordi Cama Rivas.
      Una abraçada i seguim sumant, Martona!

      Elimina
  5. Enhorabona Maria, un gran article d investigació! Jo mai havia sentit a parlat del marquesat de Llafranc més que com un simple acudit.
    Au, qui en sigui el llegitim hereu q el reclami 😄

    ResponElimina
    Respostes
    1. I quantes coses que no sabem ni sabrem mai...
      En fi, qui s'hagi senti identificat o bé creu que li corre sang blava per les seves venes, que el reclami!
      Una abraçada i moltes gràcies pel comentari.

      Elimina
  6. Xevi Castro2/5/23 22:58

    Magnífic treball Maria! Ara ho passo a amics, coneguts i saludats, enhoeabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Xevi. Seguint el patró 'planià', passa-ho a amics, coneguts i saludats... jejeje
      Apa, una abraçada i fins aviat!

      Elimina
  7. Gràcies Maria m' ha encantat com sempre que publiques qualsevol escrit.
    Fas un treball de recereca esplèndit la nostra imaginació vola cap a una època de reines i marquesats trepijant el nostre poble de Palafrugell .
    Felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Tere. Qui ens havia de dir que a Palafrugell teníem sang noble... jejeje
      Em fa feliç que gaudeixis del blog. Una abraçada!

      Elimina
  8. Sensacional l'article. Com ara es diu "has posat llum a la foscor" i per a la meva família és molt aclaridor.
    Gràcies per la teva feina i no deixis de publicar tants articles com pugis. Un forta abraçada.
    Ricard Solà

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bé Ricard. Ha costat, però gràcies a l'ajut d'en Jordi Cama ha sigut molt més fàcil, doncs és clar, parlem de fa gairebé dos segles...
      Moltes gràcies pel comentari i estem en contacte. Una abraçada per tota la família!

      Elimina
  9. Enhorabona, Maria!! Sempre hem escoltat aquesta història dins la família, però mai amb tant de detall i precisió! Moltes gràcies per la feinada que fas amb el teu blog! Una abraçada, Marçal

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Marçal, però se li havia de treure tot l'entrellat, ja que hi havia incongruències entre els que se'ns havia explicat i el que havia escrit Pla. Ara, penso que ja ha quedat força aclarit...
      Moltes gràcies pel comentari!

      Elimina
  10. Quina feina Maria, estàs feta una investigadora! Felicitats per aquest treball de documentació tan metòdic i que fas amb tanta il·lusió, això el lector ho percep en els teus textos i ho agraeix.
    Un article molt interessant que de ben segur que t'ha donat un munt de maldecaps.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Marta. Tirar tant enrere en el temps amb avantpassats sense gairebé informació, però sobretot desgranar un padró del 1800 és una gran feinada. Per això torno a agrair la col·laboració d'en Jordi Cama Rivas (genealogista). La resta és anar confrontant les informacions de què disposava, tot de la mà amb el relat de Pla.
      Moltes gràcies per estar sempre aquí, a punt per llegir-ne una de nova! Una abraçada també per a tu.

      Elimina
  11. Estimada Maria, magnífic escrit del Marquès de Llafranc, et felicito, magnífic report! Joan Cortey

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan. Ja sé que t'agraden molt aquestes històries.

      Elimina
  12. Brutal treball de recerca Maria, i l'oncle de la nostra mare, en Fèlix Miquel, molt llafranqui de segona residència, i que gestionava una editorial a Barcelona, ens havia explicat que podíem reclamar el marquesat... Cosa complicada si l'hem de rebre a mans d'aquest senyor que fa de rei!!
    Una acurada disertació ben complexe i divertida amb col·laboració dels millors que saps anar a trobar.
    Una forta encaixada d'en Lluís, Toni i jo mateix.
    Pep Bofill i Miquel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Pep, Lluís i Toni! De fet aquest senyor Fèlix Miquel tenia tota la raó del món, doncs des del web del "Ministerio de Justicia" es poden reclamar els "Títulos Nobiliarios y Grandezas", i des d'aquí la "Solicitud de Título Nobiliario por Sucesión"... Apa, doncs, qui el vulgui se li ha girat feina, perquè, Déu n'hi do del que arriben a demanar...

      Elimina
  13. Hola Maria,
    M’ha agradat molt, segueix si us plau.
    MCO

    ResponElimina
  14. Gràcies per compartir-ho, Maria!
    És una sort llegir cosetes tan ben escrites i fetes amb cura ;) Carla

    ResponElimina
  15. Quines històries hi ha a la vila, bona feina de recuperar-les
    Pilar

    ResponElimina
    Respostes
    1. I quantes històries s'han perdut per sempre més... Moltes gràcies pel comentari Pilar!

      Elimina
  16. Moltes Gràcies Maria. Tot i que m'havia arribat i ja el vaig embestir de seguida.!
    Molt bé, tal com ja ens tens acostumats.!
    Miquel Llenas

    ResponElimina
  17. Gràcies Maria. Molt interessant. No en sabia res . Tret de la placa de carrer . ;-)

    Eduard.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Eduard, a molta gent li semblava que només era un nom d'un carrer d'algú que vivia o, simplement, s'estimava Llafranc i el varen condecorar per aquest fet...
      Moltes gràcies Eduard!

      Elimina
  18. Gràcies Maria ! ...
    Un altre escrit magistral !

    Joan

    ResponElimina
  19. No havia sentit a parlar del Marquès de Llafranc...però ja veig que Palafrugell no us esteu de res !!!
    M`ha agradat molt l´article. Bona feina Maria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, a Palafrugell no ens hi posem pas per poc. Potser encara ens en sortirà algun altre de títol nobiliari... jejeje
      Moltes gràcies pel comentari Isabel i records a la família!

      Elimina
  20. Moltes gràcies Maria per aquesta nova història de Palafrugell.
    Enhorabona per deixar escrit tanta interessant història oral !!
    Abraçada forta, Joaquim Tintoré

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joaquim i felicitacions per a tu també per les magnífiques troballes que tan bé documentes al teu blog Línea de Vapores Tintoré.
      Una abraçada per a tu i a l'Adela!

      Elimina
  21. Miquel Sola Martin5/5/23 19:14

    Moltes graçies, Maria.
    Un treball de recerca esplendit, m´ha agradat molt. Ara sabem molt mes sobre el marques familiar.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Miquel, ara ja podem anar encaixant totes les peces que amb els anys s'havien anat perdent.
      Una abraçada també per a vosaltres!

      Elimina
  22. Bravo Maria , una crack ! m' ho he llegit tot amb passió . Tan interessant, ben documentat i escrit . Felicitats i endavant !! ( m' ha fet riure l'expressió que has utilitzat en una resposta quan dius "d'abantes" ....:) tantes paraules i expressions que es perden , utilitzar les les manté vives !! Bravo de nou !!!
    Mario Ferrer Miquel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mario, em fa feliç que t'hagi agradat i que no hagis pogut parar de llegir-lo... jejeje
      Les expressions també són un altre tema que donaria per molt. Per sort, estan gairebé totes recollides al llibre "Coses Sentides el parlar de Palafrugell" que suposo el deus tenir.
      Apa, doncs, fins la propera i moltes gràcies pel teu comentari!

      Elimina
  23. Maria, com sempre, un bon treball que de segur t'ha portat molta feina a investigar. Felicitats !!
    Rosa M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De feina sí, però per sort vaig tenir la millor ajuda que podia haver tingut!
      Moltes gràcies pel comentari, Rosa Maria.

      Elimina
  24. Marieta, m'ha encantat la història del marquès del meu poble! Et felicito, molt ben documentada i tot plegat ben curiós…
    Jo sempre havia pensat, en passar pel carrer, que no tenia ni idea de qui havia sigut aquest marquès i havia comprovat que la gent del poble tampoc, almenys als qui jo havia preguntat.
    Gràcies per fer-nos conèixer aquestes històries interessants de Palafrugell!
    Una abraçada,
    Alícia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Alícia, m'ho crec perquè no ets la primera persona que m'ho diu. Algú, fins i tot em va arribar a dir que es pensava que era el motiu d'algú que li agradava molt d'anar a Llafranc o que s'hi banyava o hi pescava tot sovint…
      Una abraçada per a vosaltres també i me n'alegro molt que t'agradin tant aquestes històries!

      Elimina