 |
| Aumacellas, campiona de la VI travessia del port de Tarragona, l'any 1931 |
Maria Aumacellas Salayet, va néixer a Palafrugell, el 16 de setembre de 1910, a la plaça de la Constitució (actual plaça de l'Església), número 10, on segons dades del padró municipal del mateix any hi vivien: Casimir Aumacellas Rius, de professió «del comercio», juntament amb la seva esposa, Carmen Salayet Villar, i els dos fills del matrimoni, Casimir i Maria. El 16 de gener de 1917, la família marxa definitivament de Palafrugell per instal·lar-se a Barcelona.
De ben
segur que Maria va tenir l'oportunitat de nedar a les platges de Calella, Llafranc o
Tamariu, però va ser a Barcelona on va començar a practicar la natació; primerament amb el Club Natació Barcelona i més endavant amb el Canoe Natación Club de Madrid i no va començar a competir fins l'any 1927.
 |
| Maria Aumacellas (tercera dreta amb casquet). Club Natació Barcelona, l'any 1928 |
Maria,
ha passat a la història esportiva del nostre país perquè va ser una gran
nedadora, especialista en llargues distàncies, que va començar la pràctica
d'aquest esport gràcies al seu germà Casimir (esportista polifacètic; jugador de bàsquet amb el Futbol Club Barcelona, membre
del Club Alpí de Núria, practicant de pesca submarina però, sobretot,
més conegut per haver sigut pilot d'automobilisme i, més concretament,
per haver participat en diverses edicions del Ral·li de Montecarlo).
Maria, per la seva banda, va ser campiona d'Espanya en diverses
modalitats, però sobretot en proves d'aigües obertes (modalitat esportiva de
resistència que consisteix en realitzar travessies de llarg recorregut
al mar, llacs o rius) alhora que va aconseguir una infinitat de rècords
nacionals i estatals.
 |
| El transbordador Sussex al port de Bologne-sur-Mer després d'haver patit l'atac per part de l'armada alemanya, l'any 1916 |
El
1931, Maria es va casar amb el seu entrenador, Enric Granados Gal, fill del
músic Enric Granados Campiña que per ironies del destí va morir ofegat, juntament amb la seva esposa, en
llançar-se a l'aigua per intentar salvar-la en aigües del
Canal de la Mànega, durant el viatge de retorn a Barcelona des dels Estats
Units, a ran de l'estrena de l'obra Goyescas, a bord del transbordador anglès Sussex i que l'armada alemanya va confondre amb una nau de transport d'explosius i va torpedinar, el 24 de març de 1916, en ple conflicte de la Primera Guerra Mundial.
 |
| Equip de waterpolo espanyol al Jocs Olímpics d'Anvers (Enric Granados, tercer dreta), l'any 1920 |
Enric, espòs i entrenador de Maria, va ser també campió d'Espanya de natació i de waterpolo, a banda, va introdur l'estil de crol a l'estat espanyol, a ran d'haver-lo vist als Jocs Olímpics d'Anvers de 1920, on l'equip de waterpolo representant l'estat espanyol —íntegrament format per nedadors del Club Natació Barcelona— es va fer amb el triomf després d'haver guanyat l'equip italià per 2-1, sota un dia gèlid i plujós amb una temperatura de l'aigua de només 12 graus. D'aquesta manera, el Canoe Club el va fitxar i la família Granados-Aumacellas es va traslladar a Madrid, on hi varen néixer els dos fills de la parella: Enric i Jordi, que també varen heretar la passió per aquest esport i que alhora varen aconseguir diversos rècords d'Espanya i Enric, a participar en els Jocs Olímpics d'Helsinki, el 1952.
 |
| I Trofeu Femení Mare Nòstrum, CN Terrassa, 29 d'octubre de 1933 |
A Madrid, el matrimoni vivia per la natació; des de la seva arribada a la capital, varen proposar a l'Ajuntament i a la Diputació donar classes gratuïtes als nens de les escoles, doncs per ells la natació era més que una passió; era un culte i per això ho volien fer extensiu, igual que aleshores passava en d'altres països més avançats esportivament. Mentrestant, Maria entrenant de la mà del seu espòs, també feia de modista, estudis que havia cursat a Barcelona durant la seva joventut. Més endavant, per ajudar a l'economia familiar, va treballar en un taller de costura —professió que no deixà d'exercir durant la resta de la seva vida— ja que també era una apassionada de la confecció.
 |
| I Trofeu Femení Mare Nòstrum, CN Terrassa, 29 d'octubre de 1933 |
La vida esportiva de Maria, es completava amb la pràctica de diversos esports; sobretot amb el muntanyisme i l'esquí, esports que va practicar el matrimoni de manera continuada des del 1932. Però en esclatar la guerra civil i coincidint amb el naixement del seu segon fill, Maria es va retirar definitivament de la competició, però també per a la dificultat que va tenir el seu espòs per exercir la natació a la capital a ran del conflicte. Aleshores, el matrimoni va decidir de tornar cap a Barcelona a viure de manera temporal a casa de la germana d'Enric, Soledat, casada amb un metge especialista en diabetis que va ser el primer facultatiu europeu en utilitzar la insulina.
 |
| Aumacellas i Villa, amigues i companyes de club. Canoe NC, l'any 1933 |
La
carrera de Maria, que va anar sempre lligada al costat del seu espòs, va estar plegada d'èxits. Malauradament, Enric moria de manera sobtada l'any 1953 (amb només cinquanta-cinc anys). Aleshores, Maria, amb dos fills al seu càrrec, va prendre el relleu del seu home i es va encarregar d'entrenar als
nedadors del Canoe, feina que alternava amb la confecció de banyadors per poder aconseguir més ingressos.
 |
| Maria Aumacellas es confeccionava els seus propis trajes de bany amb la seva Singer, circa 1950 |
A més, Maria va acollir per anar a viure amb ella a la seva amiga i companya del Canoe, la nedadora Aurora Villa Olmedo i les dues filles d'aquesta. Va ser en aquells mateixos anys que novament Maria es va tornar a convertir en pionera dins el món de la natació d'aquest país i el 1955, va esdevenir la impulsora de la natació sincronitzada a Espanya —aleshores anomenada ballet aquàtic— especialitzant-se en l'ensenyament d'aquesta modalitat a ran d'una exhibició a Barcelona per part d'un club holandès. Un altre fet curiós en la llarga trajectòria de Maria, és que va ser l'encarregada d'ensenyar a nedar als tres fills del rei Joan Carles I.
 |
| Figures femenines de l'esport espanyol, any 1933: 1 Carmen Soriano, 2 Maria Aumacellas, 3 Anna Maria Martínez, 4 Aurora Villa, 5 Lucinda Moles (germana de Margot) i 6 Pepa Chávarri |
Amb
l'arribada de la jubilació i amb la intenció de mantenir una vida més reposada, Maria va decidir d'anar a viure a Palma de Mallorca, prop dels seus fills, amb la
desventura que va patir un greu accident vascular cerebral que la va deixar molt mal parada i al cap de poc moria. Tenia setanta-vuit anys i, malgrat que el
seu cos havia aguantat la duresa que implica el món de l'esport de
competició al més alt nivell, en una època en què gairebé no existien mesures de prevenció ni de seguretat, aquest cop no va poder suportar la
inclemència de l'atac sobtat. Maria ens va deixar, però els seus rècords(*)
formen part de la història d'aquelles pioneres injustament oblidades.
Llarga distància, aigües obertes:
- 1927. Campiona de la Travessia del Port de València
- 1928. Campiona d'Espanya en proves de mar obert (2.700 m) en la seva 1a edició per a dones
- 1928. Campiona de la III Travessia del Port de Barcelona
- 1929. Campiona de la IV Travessia del Port de Barcelona
- 1930. Campiona de la Travessia del Port de Bilbao
- 1931. Campiona de la VI Travessia del Port de Tarragona
- 1933. Campiona de la I Vuelta a nado al lago de la Casa de Campo de Madrid (1ª classificada femenina i 13ª en la general d'un total de 160 nedadors i, aleshores, Maria, estava embarassada del seu primer fill, Enric)
- 1935. Campiona de la III Vuelta a nado al lago de la Casa de Campo de Madrid
- 19 rècords d'Espanya, categoria individual en les següents modalitats: 200 m lliures (1928: 3'29,2''), 300 m lliures (1929: 6'10,04'' i al mateix any: 5'22,3''), 400 m lliures (1928: 7'43,2'', 1929: 7'13,15''), 500 m lliures (1930: 9'39,6'' i al mateix any: 8'52,2''), 800 m lliures (1930: 14'56,4''), 1000 m lliures (1930: 18'53,4'') i 1500 m lliures (1930: 28'31''), 100 m espatlla (1930: 1'43.7'', 1931: 1'38''), 200 m espatlla (1930: 3'49'', 1931: 3'35,4'', 1933: 3'31'') i 400 m espatlla (1933: 7'44,8'' i al mateix any: 7'28,2'')
- 6 rècords d'Espanya en relleus de 3x100 (1930, CN Barcelona, Aumacellas, Soriano, Vigo: 4'51,6'', 1931 amb el mateix equip: 4'44,7'') i 4x100 (1928, CN Barcelona, Aumacellas, Torrens, Graniche, Aguilar: 7'19,4'', al mateix any, CN Barcelona, Vigo, Aumacellas, Torrens, Bassols: 6'11,3'', 1929 amb el mateix equip: 5'50,2'', 1931, CN Barcelona, Vigo, Aumacellas, Soriano, Torrens: 5'44,2'')
- 1928-29-31. Campiona de Catalunya de 400 m lliures
- 1931. Campiona de Catalunya de 100 m espatlla i 100 m braça
- 1928. Subcampiona d'Espanya de 100 m lliures
- 1929. Subcampiona d'Espanya de 50 i 100 m lliures
- 1931. Subcampiona d'Espanya de 100 lliures
- 1935. Subcampiona d'Espanya de relleus
(*)Les proves es realitzaven a qualsevol època de l'any, en piscines majoritàriament descobertes amb longituds d'entre 25, 33 i 50 metres, on la temperatura de l'aigua (a excepció de les cobertes) solia ser la d'ambient. A més, l'ús d'olleres per a la protecció dels ulls quasi no existia; només en la modalitat d'aigües obertes, alguns nedadors començaven a fer servir un tipus d'olleres semblants a les de conduir motocicletes, com tampoc existia el vestit aquàtic o neoprè i estaven a la mercè del temps, la mar i la resta d'elements que els pertorben.
Escoltar aquesta història a través de Ràdio Palafrugell: Maria Aumacellas i Salayet, pionera en la natació en aigües obertes
--
Per saber-ne més:
- El origen del deporte femenino en España. Jorge García García. Ed. Salamanca. Any 2015
- Yo no temo a los tiburones. David Meca Medina. Ed. Alienta. Any 2015
- 48 Braçades. Només tu marques el teu horitzó. Miquel Suñer Comalat. Ed. Columna. Any 2015
- Nadando el Estrecho, sus orígenes y su historia. Montserrat Tresserras Dou. Dirección General de Promoción Deportiva, Consejería de Deportes, Comunidad de Madrid. Any 2007
Blogs/Webs:
- Mujeres en la historia: La sirena de la Mancha, Gertrude Ederle (1905-2003)
- Bárbara Hernández Huerta. Nadadora xilena d'aigües obertes de llargues distàncies, especialitzada en aigües gèlides. "Woman of the Year" per la World Open Water Swimming Association 2020-2021
I per escoltar-ne més:
- Cerqueu "Esther Williams" a YouTube
- The Swimmer - B.S.O. Marvin Hamlisch
- La piscine - B.S.O. Michel Legrand
- La mer. Charles Trenet
