Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908

dijous, 21 de juliol del 2022

Joan B. Mas Casamada, el doctor Mas. Un metge entregat a la seva professió

El doctor Joan Mas juntament amb la seva esposa Maria Mirandes i quatre dels nou fills que va tenir la parella: Emília, Ernest, Enric i Carme. Palafrugell, l'any 1910. Autor desconegut. Fons Montserrat Dardet Mas

Joan Baptista Mas Casamada, va néixer a Girona el 16 de novembre de 1875. Tres anys més tard, la família decideix traslladar-se a Barcelona, on Joan hi va fer el batxillerat, més endavant va entrar a la Facultat de Medicina per obtenir la llicenciatura i amb només vint-i-quatre anys, es va doctorar a la Universidad Central de Madrid amb la tesi: Trayecto de las fibras pedunculares en el interior del hemisferio celebral. A França, va ampliar estudis com a metge assistent a la maternitat de la Maison d'Accouchement Baudelocque de París i a Alemanya, va exercir com a metge voluntari de la maternitat de Munic i com a professor a la Universitat de Brecht, perquè a banda del doctorat en medicina general, també ho va fer en cirurgia reparadora i ginecologia.
 
El doctor Mas amb la seva primogènita Emília en una foto d'estudi, l'any 1908. Fotografia Estudi Amer. Fons Montserrat Dardet Mas

Un cop finalitzada la carrera, el jove doctor va decidir d'enrolar-se com a metge al vaixell Montserrat, conegut com el "el Català", un vapor correu de la Compañía Transatlántica Española, que es va fer famós per haver burlat en dues ocasions el bloqueig nord-americà durant la Guerra d'Independència de Cuba del 1898, comandat pel capità Manuel Deschamps. Posteriorment, el Montserrat va prestar serveis com a vaixell hospital i acabada la guerra, novament va tornar a transportar passatgers.
 
Postal del vapor correu Montserrat, conegut com "el Català", "el millor barco de guerra, de la flota d'ultramar" (com diu la famosa havanera El meu avi, composta pel coronel i músic Josep Lluís Ortega Monasterio), no va ser mai un vaixell de guerra, sinó un de tants vapors de transport de la Compañía Transantlántica Española, que durant la guerra de Cuba se'ls va instal·lar armament, però les tripulacions varen continuar essent civils

No va ser fins a mitjans de l'any següent que a través del farmacèutic i amic de la família, el senyor Mató, es va assabentar d'una vacant de metge titular a la vila de Begur. Gràcies a l'apotecari, el doctor Mas es va integrar ràpidament a la vida del poble on hi va fer grans amistats que li varen durar tota la vida. A més, també va conèixer qui seria la seva esposa, Maria Mirandes Curet (descendent d'indians begurencs, instal·lats a San Juan de Puerto Rico), amb qui es va casar a l'església parroquial de Sant Pere de Begur l'any 1902, instal·lant-se a la casa dels pares d'ella, al carrer de la Creu, número 7, on el doctor Mas hi va continuar exercint de metge fins a cobrir una nova vacant a la vila de Palafrugell, l'any 1907 (primer al carrer de Sant Sebastià, xamfrà amb el carrer de la Lluna, al carrer de la Caritat, a tocar del Casal Popular, i a la fi al carrer dels Valls, número 6) quan ja tenia els quatre primers fills (Emília, Ernest, Enric i Carme), plaça que no va deixar fins a la seva jubilació, l'any 1951 als 76 anys.
 
Carnet del Col·legi Oficial de Metges de Girona del Dr. Joan B. Mas Casamada, número de col·legiat 197. Fons: Galeria de Metges Catalans. Col·legi de Metges de Barcelona

El tercer fill de la parella, Enric (1906-1975), va ser un reconegut futbolista durant els anys vint i trenta del segle passat, que va iniciar la seva carrera amb el FC Palafrugell on va defensar els colors blanc i negre a la Primera Divisió Catalana, i que es va fer molt famós per practicar l'anomenat salt anglès. Aquesta acrobàcia consistia a rebutjar la pilota fent un salt enlaire, amb el doble objectiu d'avançar-se en la rematada del davanter, enviant-la el més lluny possible. Es té constància que, en un partit amb el Canet FC, d'un salt, Mas va treure el xiulet del refli just després que aquest xiulés el quart penal seguit contra el FC Palafrugell. El xiulet, no només va desaparèixer de la boca de l'àrbitre, sinó que es va perdre al camp per sempre més. Enric Mas, que a banda de ser un gran atleta i de tenir l'habilitat de poder jugar en diferents posicions al camp, també destacava per les seves gardeles, alguna de les quals va acabar convertint-se en gol.
 
L'Enric Mas en plena execució del salt anglès. No hi havia cap defensa que li pogués treure la pilota. Anys més tard, la Real Federación Española de Fútbol el va prohibir, tot i que la variant xut de xilena encara es realitza. Autor desconegut. Fons Montserrat Dardet Mas

Es donava el cas que el president del FC Palafrugell era amic del fundador del Banc de Palafrugell, i els fitxatges anaven i venien del futbol al banc i a l'inrevés. D'aquesta manera, molts jugadors entraven a treballar al banc, tal com també li va succeir al meu avi, Paulí Martí Clarà, gran amic d'Enric Mas, als quals, l'any 1926, el FC Barcelona va voler fitxar (veure entrada: 116 cartes d'amor. La memòria dels avis Paulí i Lluïsa). Mas va decidir marxar cap a la capital, el meu avi, en canvi, que aleshores ja festejava amb l'àvia —la Lluïsa Gich Solà—, es va fer enrere. Segurament perquè hagué de triar entre la continuïtat del seu festeig i el futbol. 
 
L'Enric Mas (pilota en mà) amb la resta de la plantilla del FC Barcelona, on hi va jugar durant les temporades 1927 a 1932

Mas, en canvi, va fer una brillant carrera com a
defensa amb el club culer durant les temporades 1927 a 1932 (jugant 167 partits, 53 dels quals només durant la temporada 1927-1928), i del 1932 al 1934, amb el RCD Espanyol, amb qui va abandonar definitivament la pràctica d'aquest esport a causa d'una greu lesió de menisc —aleshores sense cura possible— que ja arrossegava des de feina temps. Anys més tard, amb la fi de l'Enric Mas, la meva àvia es vanagloriava recordant la sert que havia fet l'avi Paulí de no haver anat a jugar amb el FC Barcelona.
 
L'Enric Mas va fer una brillant carrera com a defensa. Primerament amb el FC Palafrugell i després amb el FC Barcelona, per acabar la seva trajectòria amb el RCD Espanyol

Ja instal·lats a Palafrugell, el matrimoni Mas-Mirandes va veure néixer els altres cinc fills (Paco, Elena, Josep, Sebastià i Joan), però a banda d'actuar com a metge de família i forense, jutge de pau, fundador de la Creu Roja Espanyola de Palafrugell —animat pel seu consogre, que era membre d'aquesta entitat a Barcelona—, el doctor Mas no va deixar mai d'ampliar els seus coneixements professionals en diverses branques de medicina, com ara la psiquiatria, aprofitant les vacances per anar a estudiar a universitats de l'estranger, matriculant-se en diversos cursos mèdics, concretament al Centre Médical Claparède de Ginebra i a l'Hospital de París. D'altra banda, era un gran lector de llibres sobre medicina i quan volia canviar de tema es decantava cap als de física.
 
El doctor Mas passejant amb les netes Montserrat Dardet (1a esquerra) i Anna Maria Mas a Palafrugell, 1940. Autor desconegut. Fons Montserrat Dardet Mas
 
Un fet curiós en la vida del doctor Mas, va ser la seva participació en el salvament dels mariners que varen sobreviure al naufragi del buc italià Palermo (veure entrada: El Palermo. El buc enfonsat durant la Gran Guerra davant del cap de Sant Sebastià), manat per l'experimentat comandant Simone Guli, en ple conflicte de la Primera Guerra Mundial. El Palermo era un tramp (vapor de càrrega que no cobreix línies fixes, sinó que es regeix pel mercat de càrregues) que va ser torpedinat, atacat amb canons i enfonsat pel submarí alemany U-72, capitanejat per l'almirall Ernst Krafft, durant el seu viatge des de Nova York a Gènova, a unes 25 milles del cap de Sant Sebastià.
 
Enmig d'una freda tarda del dia 2 de desembre de l'any 1916, sis llanxes de salvament del Palermo arribaven amb penes i treballs a la badia de Llafranc. La majoria de tripulants (147 en total) eren afroamericans, ja que el vaixell feia poc que l'havia adquirit una naviliera dels Estats Units, la resta de mariners eren italians. Desorientats, aterrits, esgotats i morts de fred, ferits i amb quasi sense roba posada, després d'haver remat durant moltes hores, però amb la fortuna d'haver-se pogut orientar gràcies a la resplendor del far de Sant Sebastià, que els va conduir fins a terra ferma. I tot i que existeixen diverses versions sobre la manera de com varen ser atacats, malgrat que el Palermo duia un canó de tir ràpid a la banda de popa, el que sembla més versemblant és que el submarí alemany el va torpedinar en immersió sense previ avís amb el periscopi pintat de blanc (per dificultar el seu albirament) i rematat a canonades en superfície des d'uns dels canons de coberta.
 
El submarí alemany model U-73, tipus UE 1, molt semblant al U-72 que va enfonsar el buc italià Palermo. Imatge cedida per Antoni Casinos Va, autor del blog envisitadecortesia.com
 
Un total de 97 homes formaven la tripulació i 51 més eren els encarregats dels animals, "muleteers" (traginers que treballen transportant mercaderies amb bèsties de càrrega com el cavall, la mula o el ruc). Perquè el Palermo, a banda de transportar 800 tones de material bèl·lic per a l'exèrcit italià, també duia animals (1.200 cavalls i 200 mules), fins i tot se sospita que podia haver portat or procedent del govern italià. Tot i que aquesta darrera informació no s'ha pogut corroborar mai, el que se sap és que una bona part dels nàufrags varen ser repatriats dies més tard, a bord d'un altre vaixell. Es té constància que hi va haver un desaparegut (d'origen irlandès, nacionalitzat americà), un ferit greu (que va morir dos dies després de l'atac) i dos més de lleus. Malauradament, però, els qui varen sortir més mal parats varen ser els pobres animals de càrrega, que per alguna inexplicable raó no els varen obrir les portes i varen morir tots, ofegats enmig d'angoixants renills i frenètics cops de potes. Aquest fet tràgic de la guerra, va quedar gravat en la memòria dels qui relataven històries de naufragis, com l'esfondrament del vapor dels cavalls i els negres.

Trenta anys més tard, el 1949, l'escriptor palafrugellenc Josep Pla va relatar la història del naufragi del buc Palermo, que segons ell, aquesta història li va explicar "un de Begur". Un singular personatge que, suposadament, els alemanys havien llogat per fer-los de guia (com a "pràctic") pels mars de la Costa Brava a bord del submarí alemany U-72.
 
Vista panoràmica d'un Llafranc, pràcticament desert, com el que deurien trobar els supervivents del buc Palermo en arribar amb les llanxes de salvament a la platja. Autor Jaume Ferrer Massanet, l'any 1900-1915. Arxiu Municipal de Palafrugell
 
Aquell mateix any, el doctor Mas va ser nomenat alcalde de Palafrugell al costat de la Mancomunitat de Catalunya, càrrec que va ocupar fins a l'any 1917, arran de la seva dimissió per ocupar una plaça de jutge de pau municipal fins al 1920. L'any 1918, any en què l'epidèmia de la grip influença va arribar a Palafrugell, el doctor Mas, juntament amb d'altres metges que aleshores exercien a Palafrugell, varen registrar durant un període de 74 dies (del 18 d'octubre al 31 de desembre de l'any 1918), els pacients que van visitar, classificant-los en nombre de malalts que van ser donats de baixa, els que van rebre l'alta i les defuncions. Més endavant va ser metge forense, però a la vila del peix fregit, a banda d'exercir com a metge de capçalera, ginecologia i obstetrícia, el doctor Mas va tenir una gran dedicació mèdica a diversos col·lectius, sobretot als més desafavorits: metge de la germandat La Previsión Obrera, metge d'assistència als accidentats de les manufactures de suro Armstrong, SA i Trefinos, SL, metge de l'asil dels avis desemparats de la Llar de Nostra Senyora de Montserrat i membre durant la Guerra Civil dels serveis sanitaris a la colònia infantil de la platja de Fornells (Begur) que va acollir mainada refugiada provinent del Front d'Aragó. A més, juntament amb el doctor Quintana de Palafrugell, va tenir cura d'un grup de 56 persones refugiades a Mont-ras (36 de les quals menors d'edat i 20 adultes), la majoria procedents d'Irun.

La Guerra Civil va ser una contesa bèl·lica que va afectar a tota la població però, sobretot, la infantil. Segons la Constitució espanyola de 1931 (oficialment, Constitució de la República Espanyola), en moments de catàstrofe, els primers que havien de ser atesos eren els nens. És per aquest motiu que per protegir aquells nens i nenes que es trobaven en perill es varen instal·lar colònies col·lectives a la zona de Catalunya, el País Valencià i Múrcia.
 

Un grup de nens procedents de la Colònia Infantil de Ràdio Barcelona a Caldes d'Estrac, creada pel Govern de la República durant la Guerra Civil, l'any 1938. Fons fotogràfic de la Guerra Civil Espanyola. Arxiu Biblioteca Nacional de España (BNE)
 
Però una de les iniciatives més interessants del doctor Mas, gràcies en bona part del capital aportat pels industrials i filantrops palafrugellencs Joan Miquel Avellí i Josep Torres Jonama, amb la finalitat de reduir la mortalitat infantil dels fills de les obreres i obrers de les manufactures del suro, va ser la inauguració a Palafrugell de la Casa Bressol i Institut de Puericultura, el 22 d'abril de 1920, en la qual el doctor Mas exercia com a director i metge alhora.

Aleshores, la Casa Bressol constava de dos departaments: un de maternologia (maternitat i psicologia) on hi havia els lactants i un altre com a institut de puericultura (el qual s'hi accedia des del carrer de Sant Martí), amb dues seccions: una per a mainada de 2 a 4 anys i una altra de 4 a 6 anys. La Casa Bressol, es va projectar com una casa per a infants que tenia per objecte vetllar per a l'educació, però també per a l'assistència higiènica. L'immoble estava situat a la plaça Nova, número 7 (on en l'actualitat hi ha "Nareta cafè & Gou pastisseria") i s'oferien diversos serveis entre els quals hi havia: una biberoneria (amb un gran aparell d'esterilització), una cambra per a les exploracions mèdiques, sales d'alletament amb bolquers i bressols, parquets individualitzats per aprendre a caminar, un parc de joc intern i un gran pati exterior, un menjador, una sala pel bany, una altra per a les bassetes i fins i tot una estança poder reposar. Malgrat els esforços del doctor Mas, la Casa Bressol amb prou feines va durar poc més de dos anys, per culpa de les diferències internes i presumptes irregularitats entre els membres de l'equip directiu, problemes administratius, a banda d'una baixa assistència d'infants. En tancar les portes, els mobles varen ser dipositats a l'ajuntament en espera de ser subhastats. Una trista fi per un gran projecte.
 
Façana principal de la Casa Bressol, inaugurada l'any 1920, situada a la plaça Nova, número 7 (on en l'actualitat hi ha "Nareta cafè & Gou pastisseria"). Un projecte innovador que segons els seus estatuts era un establiment destinat a allotjar i alimentar les criatures durant les hores de treball dels seus pares. Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Miquel Ros Saballs

Metge entre règims, l'any 1932 el doctor Mas va integrar la llista de candidats pel Partit Catalanista Republicà de Girona per a les eleccions al Parlament de Catalunya. A més, sempre va mantenir i defensar l'ordre al seu col·legi professional col·laborant-hi en moments complicats, com per exemple els fets del Sis d'octubre de 1934 (coincidint en la seva nominació com a delegat de la secció de Girona en constituir-se el Col·legi de Metges de Catalunya), any en què el president de la Generalitat Lluís Companys, va proclamar l’Estat Català dins la República Espanyola, afavorint un aixecament armat contra el govern de Madrid. Aquesta acció va fracassar del tot, ja que l'exèrcit espanyol hi va intervenir, provocant nombrosos detinguts, empresonats i processats.
 
El matrimoni Mas-Mirandes va tenir disset nets(*). Aquí amb la petita Montserrat Dardet a Fornells, l'any 1935. Autor desconegut. Fons Montserrat Dardet Mas
 
El doctor Mas, tot i estar completament establert a Palafrugell, mai es va oblidar de Begur on hi anava freqüentment; tant per anar a veure la família de la seva dona com per visitar antics pacients, però sobretot a les amistats, com per exemple la que mantenia amb el doctor i company de professió, l'oftalmòleg Hermenegild Arruga Liró, conegut a Begur com el doctor Arruga.

El 1951, a l'edat de 76 anys, el doctor Mas va decidir de retirar-se per anar a viure definitivament a Barcelona, però el 4 de maig de 1958, va ser atropellat per un cotxe amb tan mala fortuna que va perdre la vida a l'instant. Tenia 83 anys i si no hagués estat per aquest malaurat accident hauria viscut més anys, ja que es trobava en plena salut, tant física com mental.
 
Celebració de les noces d'or del matrimoni Mas-Mirandes a Barcelona, l'any 1952. Fotos M. Mateo Collino. Fons Montserrat Dardet Mas

En reconeixement dels serveis prestats durant tants anys a la vila de Palafrugell, l'any 2004 l'Ajuntament va inaugurar la plaça de Joan B. Mas i Casamada, metge i polític (1875-1958).
 
Inauguració de la plaça de Joan Baptista Mas i Casamada, el 24 de setembre de 2004, en presència de l'alcalde Lluís Medir Huerta, familiars i antics pacients, com la meva estimada mare Lluïsa Martí Gich (in mem.) que em va suggerir de fer aquest post i que en el seu record va dedicar-li unes paraules. Fotografia Enric Bruguera

(*)Relació néts i nétes: Montserrat, Joan Ignasi i Carme Dardet Mas. Guillermina, Joan Eusebi, Ernest, Cristina i Pere Mas Zammit. Anna Maria Mas de Pomés. Marisa, Dolly, Xavier i Isabel Mas Bahí. Maria Teresa, Montserrat, Carme i Pilar Mas Mateos.


gardela f. En futbol, fa referència a un xut potent. Expressió molt nostra, tot i que no apareix als diccionaris, malgrat haver transcendit a altres llocs a través dels mitjans de comunicació esportius.
refli m. obs. [angl. referee]. Pseudoparaula producte de la deformació del mot anglès referee, 'jutge esportiu'. Antigament, s'usava per referir-se a l'àrbitre de futbol. Anomenat també refe, refi, rèflit, en l'argot palafrugellenc també era conegut com a papu negre.

Definicions extretes del llibre Coses sentides, el parlar de Palafrugell. Maria Bruguera i Carlos Serra. Edicions Baix Empordà, 3a edició. Any 2019

--
Per saber-ne més:
  • Casa-Breçol a Palafrugell. Institut de puericultura. Bases científiques, orientació i descripció. Dr. J. Mas Casamada. Editat per Impremta de M. Palé, a Palafrugell. Any. 1921. [Arxiu Municipal de Palafrugell, col·lecció Miquel Ros Saballs]
  • L'ensenyament a Palafrugell. Quaderns de Palafrugell. Joan Busquets | Josep Molero. Ajuntament de Palafrugell, Diputació de Girona. Any 1993. [consulta en línia]
  • Cent anys de futbol a Palafrugell. Evarist Puig. Edicions Baix Empordà. any 2009
  • L'epidèmia de grip influença de l'any 1918 a Palafrugell. Rosa M. Masana Ribas. Estudis del Baix Empordà, volum 34. Any 2018
  • "Un de Begur" dins Cinc històries del mar. Josep Pla. Col·lecció El Dofí. Any 1979
  • Solo el mar lo sabe. Pecios y naufragios en el mar catalán. Rafael Espinós. Servicios Editoriales, SA. Any 1984 
 
Pòdcasts:
  • Ràdio Palafrugell - 'Memòria': Palermo (el buc italià que va ser torpedinat, canonat i enfonsat per un submarí alemany durant la 1a Guerra Mundial davant el cap del Sant Sebastià)  
 
Blogs/Webs:
 
I per escoltar-ne més:
  • Intermezzo, Cavalleria Rusticana. Pietro Mascagni. (Aquest famós intermezzo de l'òpera Cavalleria Rusticana, era una de les peces predilectes del doctor Mas que utilitzava per fer dormir a la seva filla gran, Emília)
  • El meu avi, Calella 2007. Neus Mar, Port Bo, Les Anxovetes, Els Cremats

57 comentaris:

  1. Maite Martí i Gich21/7/22 21:29

    Preciós Maria gràcies!!! Un molt bon treball de recerca. Jo recordo vagament el Dr Mas que venia a visitar-nos a casa quan estavem malalts.... i deia als pares "no serà res això. Poseu-los junts i així ho agafaran tots a l'hora..." 🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona aquesta anècdota, la saviesa "d'abantes".
      La mare sempre em deia que el fes, però com vaig començar a remenar i vaig veure tot el que havia fet i viscut aquest home i la feinada que se'm girava, sempre acabava deixant-te'l...
      Ara em sap greu que la mare ja no hi és i no el podrà llegir, però la seva amiga, la Montse Dardet Mas (néta del doctor Mas), sí que l'ha llegit, a més, m'ha passat totes les fotos.
      Moltes gràcies Maite pel comentari. Celebro que t'hagi agradat i transportat als teus records més primaris.

      Elimina
  2. Fantàstic Maria, gràcies per posar paraules a aquestes vides vilatanes tan interessants😘

    ResponElimina
  3. Maria com sempre un bon relat . Fa que aprenem molt d'aquestes històries del nostre poble. Gràcies per recollir-les

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Tere, m'agrada que les gaudeixis!

      Elimina
  4. Maria Bisbe22/7/22 11:04

    Fantàstic Maria. M'ha encantat. . Et felicito.

    ResponElimina
  5. Molt be Maria. Es molt agradable, una cosa del nostre poble que no coneixia.😘😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també vaig descobrir coses noves amb aquest post. Moltes gràcies!

      Elimina
  6. Hola Maria: Moltes gràcies per aquest ermós i ben documentat reportatge del Doctor Mas. Jo de petit l'havia tingut de metge, quan hi havien els "metges de capçalera", que et venien a visitat a casa, sense massa problemes.....Tot plegat m'ha agradat molt i m'ha recordat moltes coses que algunes les tenia oblidades i altres no les sabia (com per exemple, la plaça que te dedicada el Dr. Mas...). Joaquim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joaquim per aquest sentit comentari. Si que ha canviat tot molt ràpidament. Tant que, ara per ara, resultaria impensable que els metges de capçalera visitessin un altre cop a les cases...
      La plaça del Dr. Mas, es troba al barri del Bruguerol, anant cap a la carretera de Tamariu a la dreta.
      Una abraçada i cuideu-vos molt!

      Elimina
  7. Sempre atractiu i engrescador llegir un retall ben escrit de la vida d'aquestes persones, moltes vegades ja oblidades, que han contribuït i han aportat valor a la nostra contrada. Gràcies Maria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la qüestió: rescatar aquestes persones del calaix de l'oblid.
      Moltes gràcies Miquel per estar sempre a punt de llegir-ne una de nova i donar-me suport!

      Elimina
  8. Havia sentit comentaris sobre aquest metge, m'ha agradat moltíssim conèixer la seva vida, Moltíssimes Gracies Maria per aquest bloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu per llegir-lo i comentar-ho!

      Elimina
  9. Maria, quina bona estona acabo de passar. I quina feinada aplegar tota aquesta informació!!!
    Moltes gràcies per compartir-ho.
    Una abraçada,
    Rosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat que hi ha personatges que costen més que d'altres. Aquest, en concret, cada vegada que el volia començar, no avançava... Tenia tanta informació que havia d'ordenar-la i reestructurar-la.
      Sort que la néta gran del personatge en qüestió em va fer arribar un esbós cronològic dels fets més destacats de la vida del seu avi (així com les fotos), i així va ser més fàcil. Tot i així, em vaig haver de documentar amb força literatura externa que es troba al final del mateix article "Per saber-ne més".
      Moltes gràcies Rosa, fidel lectora!

      Elimina
  10. Molt interesant Maria, són fantàstics aquests articles i a més a més els escrius d'una forma molt amena que convida a gaudir-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Contenta que t'agradin i els gaudeixis de manera amena!

      Elimina
  11. Maria m’agraden molt les teves histories !
    És una lectura molt agradable que enganxa
    No sols la història també la escriptura
    Merci 💙💙💙💙💙

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'escriptura és molt senzilla, potser per això també són fàcils de llegir; són planers i sense cap complicació.
      Moltes gràcies pel comentari!

      Elimina
  12. Quina feinada Maria!
    Excel·lent article del doctor Mas, un home avançat al seu temps. Quantes coses que va fer durant la seva llarga vida.
    M'ha sorprès que amb tants de fills i tants llocs de treball li quedessin ganes d'implicar-se en tantes iniciatives tan innovadores com la de la casa bressol i la Creu Roja. Un metge amb una vida molt moguda i curiosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, sí que n'era d'avançat. Amb la foto del cotxe que és del 1910 ja ens indica que no perdia vol! Potser, fins i tot, deuria ser un dels primers vehicles a Palafrugell (ho hauré d'investigar... jejeje).
      Dilluns vaig tornar a veure la seva neta Montserrat (que ja en té 90) i em va tornar a repetir, que si no l'haguessin atropellat, hagués viscut molt més anys.
      M'alegra que t'hagi agradat. Moltes gràcies Marta per estar sempre aquí!

      Elimina
  13. Caram Maria! Quina persona tan increïble! No coneixia tot el que havia arribat a fer! Moltes gràcies per l'article i sobretot per la feinada en la recerca de documentació! Són històries que formen part de la nostra història i que no s'haurien de perdre mai! Felicitacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada personatge és una sorpresa i aquest ho va ser del tot. La mare me'l va suggerir i, segurament, ella ja sabia moltes de les seves vivències, però també penso que s'hagués endut una sorpresa doncs, certament, va tenir una vida molt plena.
      Moltes gràcies Enric pel comentari i també per ajudar-me en la recerca de fotos!

      Elimina
  14. Molt bon escrit Maria, ecel·lent treball que repassa la vida d'una persona que va deixar una gran empremta a Palafrugell. Si algú vol ampliar informació sobre la Casa Bressol us recomano llegir de la pàgina 79 a la 83 del llibre "L'ensenyament a Palafrugell" de Joan Busquets i Josep Molero Col·lecció Quaderns de Palafrugell).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan pel teu suggeriment respecte al llibre que vares escriure, juntament amb en Pep Molero, i que en el seu dia no vaig consultar, doncs desconeixia que podia trobar-hi informació sobre la Casa Bressol.
      Ja he posat un enllaç per poder-lo consultar en línia dins l'apartat "Per saber-ne més", tot i que el buscaré per tenir-lo en paper.
      Una abraçada i espero que ens podem trobar algun dia i parlar de futurs projectes literaris!

      Elimina
  15. Molt bé, Maria! Jo sabia que havia estat un senyor important, però carai...! Metge eminent que toca totes les especialitats, polític, activista, pare d'un piló de fills i sempre intervenint en les activitats del poble que pode n ser útils. Tenia raó la teva mare en què era un personatge per recordar! I no en pateixis, que ella ja ho sabia tot això!
    Però és que a més a més parles del fill futbolista (qui sap si va jugar amb el meu oncle!), del que feia "El Català", del vaixell enfonsat (pobres cavalls i burros!), de l'escola bressol (quina gran idea, potser massa avançada al seu temps...). He al,lucinat!
    Com sempre, enhorabona!
    Marta Blanch

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram Marta, moltes gràcies pel comentari!
      M'hauràs de passar el nom i cognoms del teu oncle i ha veure què trobo...
      Marta, hi he pensat tant que la mare ja no els podrà llegir i també quant trobaré a faltar els seus comentaris, perquè a més, sempre era la primera. Sort de vosaltres que ajudeu a mantenir viu aquest blog.
      Una abraçada!

      Elimina
  16. Maria, m' ha encantat!
    M' agradaria saber més sobre la Casa Bressol, hi ha més informació o manera de tirar d' aquest fil?

    Quina feina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per l'interès!
      Referent a les informacions de la Casa Bressol, de moment, pots començar per l'Arxiu Municipal de Palafrugell on tenen el llibre "Casa-Breçol de Palafrugell. Institut de puericultura. Bases científiques, orientació i descripció". Autor: Dr. J. Mas Casamada. Editat per Impremta M. Palé a Palafrugell, l'any 1921.
      I després hi ha el llibre "L'ensenyament a Palafrugell". Quaderns de Palafrugell. Autors: Joan Busquets i Josep Molero. Editat per l'Ajuntament de Palafrugell i la Diputació de Girona, l'any 1993.
      D'aquest darrer, a continuació et poso l'enllaç per consultar-lo en línia: L'ensenyament a Palafrugell, i les pàgines són de la 79 a la 83.
      Desconec si hi ha alguna cosa més, però per començar i amb l'ajuda de l'Arxiu, segur que aniràs trobant més informació. Ja em mantindràs al corrent.

      Elimina
  17. Molt i molt interessant !!!
    Segurament els meus avis l´havien conegut.
    Ja trobava a faltar les teves històries de Palafrugell.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria ser que sí, al cap i a la fi, Mont-ras està al costat de Palafrugell i de metges tampoc n'hi havia tants...
      Isabel, de vegades se'm fa difícil de trobar temps..., no només per escriure, sinó per investigar i llegir literatura relacionada.
      Moltes gràcies Isabel, però aquí estem i que no faltin les històries!

      Elimina
  18. Bon dia. Què fantàstic Maria!!!
    Imagino la feinada que t'ha portat però suposo que t'ha valgut la pena l'esforç. Amb raó et deia la teva mare que ho fessis...
    Saps que nosaltres varem ser veïns de una filla del Dr. Mas, la Carmen, de quan vivíem al carrer Ample.
    Una vegada més moltes felicitats pel teu treball i per aquestes històries que ens recordes o ens descobreixes.
    Una abraçada ben forta.
    Amelia i Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Amelia i Jordi pel vostre comentari i suport.
      Ara que no hi ha la mare ho agraeixo molt, doncs ella era molt fan de les "Històries" i sempre era la primera en comentar cada vegada que en feia un de nou.
      Estem en contacte!

      Elimina
  19. Gracies, Maria. Molt bonic l’article i molt interessant. No sabia que aquest doctor fos el pare del futbolista, amic del meu pare, a qui vaig conèixer personalment.
    Molts de records a tots.
    PS. Molt bona la foto la del “salt anglès”. Era ben bé així.
    Lluís Solà Dachs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Lluís!
      Quines curiositats que fan que, d'una manera o una altra, sempre estem connectats nosaltres dos... jejeje
      La foto del "salt anglès" la vaig aconseguir a darrera hora, perquè la néta gran del Dr. Mas està estiuejant a Begur i guarda un retall d'una notícia d'un diari emmarcat a la casa d'estiueig... Quina sort la meva que me la va deixar fotografiar!
      Estem en contacte per venir-vos a veure al setembre!

      Elimina
  20. Moltes gràcies Maria, és molt interessant i m’ha agradat molt. Fas molt bona feina!
    Una abraçada.
    Dolors B.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Dolors, llàstima que els nostres pares ja no hi són, si no també els agradaria i segur que ens comentarien alguna cosa més...
      Una abraçada per a tu també!

      Elimina
  21. Hola Marieta!
    Com sempre, m'ha agradat molt el teu post!
    Quina persona més interessant aquest Dr. Mas amb una vida realment plena d'experiències magnífiques. Raó tenia la teva mare al suggerir-te que fessis la investigació sobre aquesta persona... per cert, que maca està ella en la foto de la plaça...!
    Felicitats per la feinada que t'ha comportat!!!
    Una abraçada,
    Alícia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alícia, moltes gràcies per les teves paraules, fidel lectora, que sempre estàs a punt per llegir-me.
      Sí que me'n sap de greu que la mare no el pugui llegir ni comentar, doncs era sempre la primera i jo ja me l'esperava el seu comentari...
      I sí que estava guapa, és clar que ja té uns quants anys la foto, però a ella li va fer il·lusió de parlar dels records que tenia del Dr. Mas, doncs es dóna el cas que una de les millors amigues de la mare és la néta gran del doctor, la Montserrat Dardet Mas, que és qui m'ha proporcionat quasi tot el material gràfic.
      Una abraçada i seguim!

      Elimina
  22. Moltes gràcies per la interessant història del doctor Mas.
    A vegades encara somnio aquella mena d'aliquetes amb les que em va treure les glàndules al consultori que tenia al costat del Casal...
    Quan em va, treure les glàndules jo devia tenir uns 12 anys i llavors el consultori el tenia on més tard hi va haver la rectoria, al costat esquerra del Casal.
    Abans d'anar al carrer dels Valls, al costat de can Batlle, quan jo ja era més gran, em va treure un balí de la cama després de tallar la carn amb unes tisores, sense anestèsia.
    Jordi Cama Ribas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mare meva Jordi... Aquest relat sembla tret d'una pel·lícula de terror! És clar que abans anava així i tal com em comentaves, per això heu sortit tan soferts!
      Moltes gràcies pels records i per la teva prodigiosa memòria, com sempre.
      Una abraçada.

      Elimina
  23. Com sempre treball molt ben fet, interessant i treballat. Es possible que el doctor Mas hagués estat afectat per la grip del 1918, és una hipòtesi, ho pensem a causa que als registres presentats pels metges que exercien a Palafrugell, veiem que durant uns dos mesos el doctor Mas no va fer l' entrega de nombre de persones malaltes, curacions i defuncions. Font: La epidèmia de grip de l'any 1918 a Palafrugell. Estudis del Baix Empordà, volum 37, 2018.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada Rosa Maria, després d'haver-ho consultat a la seva néta, et dic que ell no va agafar la grip, però la seva esposa, la Maria Mirandes, sí i molt forta. Va estar tan greu, que ell es va entregar en cos i ànima per ajudar-la i li va salvar la vida.
      Es veu que pel poble corrien veus que ella s'havia mort, cosa que per sort, no va passar.
      Doncs vet aquí el perquè el Dr. Mas va estar absent d'anotar els malalts, les curacions i les defuncions.
      Moltes gràcies pel teu comentari, que ens ha ajudat a saber encara més aspectes d'aquesta gran persona i d'aquest gran Doctor!

      Elimina
  24. 👏👏👏 Com sempre molt interessant.
    Ha estat gràcies a gent com ell que la medicina ha avançat!!!
    Mercè Català

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mercè, ho has resumit tot en una frase!
      La veritat és que quan la meva mare em va suggerir de fer-lo, no tenia ni idea del que em trobaria i, la veritat, ha sigut una gran i agradable sorpresa; un petit homenatge per una gran persona i un excel·lent professional.
      Moltes gràcies Mercè pel comentari!

      Elimina
  25. Núria Vives Parës30/7/22 11:45

    L’article em commou. Imagino un noi de 25 anys, a començament del segle XIX viatjant pel món per continuar formant-se i quedar-se finalmente a Palafrugell treballant de metge de capçalera. Diu molt de la persona.
    Quin honor i privilegi les persones que van ésser ateses per ell, un metge vocacional fins la medul.la.
    Gràcies Maria per donar-nos tanta informació valuosa d’ell i de l’època.

    Val molt la pena agafar-se un temps per llegir tot el que desperta el teu article, i la informació que es va afegint i enriquint-lo sobre ell i la seva època. Una vegada mes gràcies i felicitats per la teva feina de recerca.
    L’estimada Lluïsa, la perla del article!
    Nuri Vives Parés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Nuri, un comentari molt encertat. Una gran persona amb una vocació fora de sèrie que vivia i es desvivia no només per la seva vocació, sinó pels seus pacients.
      Hi ha qui m'ha explicat a través de records de família, que era un doctor que també utilitzava remeis casolans i de tota la vida i, tal i com dius tu, quin privilegi haver estat atès per un facultatiu com ell, doncs deuria tenir una vista i un sentit especial per curar (fins on ell deuria poder).
      Pots consultar l'obra que va publicar sobre diversos estudis de medecina al web de la Galeria de metges catalans i veuràs què interessant.
      Moltes gràcies pel teu comentari, com sempre!

      Elimina
  26. Hola Maria!!!

    M’ha agradat molt el treball de recerca sobre el Dr. Mas i m’ha emocionat saber que havia exercit al mateix edifici, i crec que també al mateix pis, on vaig treballar com a psicòleg durant més de 30 anys juntament amb dos col·legues més.

    Interessantíssima la seva història i molt meritori el seu treball especialment la Casa Bressol. Si tothom que s’asseu a Plaça Nova mirés l’edifici amb uns altres ulls (després de llegir l’article) segur que aprendríem a valorar i estimar el llegat dels nostres avantpassats.

    Felicitats i enhorabona.

    Josep M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel comentari Josep Maria.
      Potser sí que estaria bé de posar una petita placa a aquests edificis que alguna vegada varen ser importants a la vila i que ja gairebé ningú ho recorda...
      Una abraçada i seguim!

      Elimina
  27. Maria, vull felicitar-te efusivament per l'article tan complert, interessant i detallat que has fet del meu avi, el Dr. Mas.
    Vull agrair-te aquest extens escrit, i tot el temps que li has dedicat cercant informació i detalls de la seva biografia, tan interessant.
    Com a néta gran et felicito en nom de tots els néts i et dic gràcies, gràcies, moltes gràcies.

    També vull tenir un record molt afectuós per la teva mare, la Lluïsa Martí Gich, amiga meva de tota la vida.
    Una abraçada.

    Montserrat Dardet Mas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada Montse, jo també et vull donar les gràcies. No només per aquest sentit comentari, sinó per haver-me ajudat en l'elaboració de l'article, ja sigui amb l'aportació de fotografies, aclarint dubtes o aportant informacions...
      Certament, el teu (el vostre) avi va ser una gran persona i un professional de cap a peus. Ja tenia raó la meva mare quan em deia que el triés pel blog i, ja veus, finalment m'hi he posat. Llàstima que ara ella ja no hi és i no l'ha pogut llegir. De totes maneres, crec que m'ha donat la força necessària per poder-lo fer, doncs és un dels més elaborats que he fet fins ara.
      Montse, jo també et considero una bona amiga i em fa molt feliç que l'article us hagi agradat tant. Si més no, ara quedarà escrit per sempre més i així la gent tindrà l'oportunitat de saber qui va ser i què va fer el Dr. Mas.
      Una abraçada molt gran per a tota la família!

      Elimina
  28. Benvolguda Maria,

    Juntament amb la meva família, voldria agrair-te, l'article que has escrit sobre el meu avi, el Doctor Joan B. Mas Casamada.

    Articles com el teu, ajuden a preservar la seva memòria històrica i a mantenir ben viu el seu record, sobretot per qui no el va conèixer, entre ells els nostres fills i els nostres néts.

    Igualment voldria felicitar-te per la iniciativa i la recerca que realitzes en el bloc Històries de Palafrugell.

    Rep una cordial i afectuosa salutació,

    Carme Dardet Mas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada Carme, primer de tot, encantada de parlar amb tu, doncs tot i ser germana de la Montse (gran amiga de la meva mare), no ens vist ni parlat mai. Espero, doncs que algun dia ens podem trobar i conèixer.
      Moltes gràcies pel comentari i encantada que us hagi fet tan feliç. L'avi va ser un gran professional que es mereixeria un llibre sencer! A veure si algú de la família s'anima i el podem veure publicat.
      També et vull enviar una forta abraçada i tan de bo ens podem conèixer aviat.

      Elimina
  29. Pep Bofill i Miquel16/10/23 19:53

    Cada dia tinc més clar que els teus treballs d'investigació ens donen molts detalls de vides només conegudes superficialment. Segueix i aporten's totes aquestes vivències que engrandeixen la nostra història. Salut i per molts anys!

    ResponElimina