Francisco Martí Piferrer "es Tord", d'ofici barber, que va anar a Cuba amb una navalla d'afaitar

Francisco Martí Piferrer, “es Tord” amb l'inseparable Xut, vers 1920. Autor desconegut. Arxiu familiar Bruguera-Martí

Durant gairebé un segle, la constant migració de comerciants hispans i catalans a la recerca de fortuna a Cuba, es veié afavorida per la situació estratègica de l’illa i l’abundant riquesa natural que aquesta els oferia. Però no tot foren flors i violes, perquè de la prosperitat de l’explotació que generaven les matèries primeres, només en podien gaudir poques persones. Per la qual cosa, el malestar es començà a fer palès, i amb el destronament de la reina Isabel II d’Espanya, s’iniciaren trenta anys d’inestabilitat; primer amb la Guerra dels Deu Anys, li seguí la Guerra Xica i, per acabar, la Guerra de la Independència. Finalment, el 10 de setembre de l’any 1899, amb el Tractat de París, Cuba esdevingué una república independent. Juntament amb Cuba, es perderen les darreres colònies: Puerto Rico, les Filipines i, al Pacífic, l’Illa de Guam.

El 1837, es va implantar a Espanya el servei militar obligatori, comprometen a la majoria d'homes a sacrificar diversos anys de les seves vides al serviment de l’exèrcit. A més, el sistema de reclutament continuava essent el de quintes i durant les darreries del segle XIX, es començaren a desencadenar moviments d’oposició cap a aquestes però, sobretot, perquè aquest sistema eximia d’acomplir-lo a aquells que disposaven de mitjans econòmics per poder-lo pagar, popularment coneguts com els de “quota”. L’altre punt a tenir en compte era la durada; molts joves no volien fer-lo i recorrien a diverses tècniques, com per exemple, pagar a un substitut o subornar als metges al·legant malalties greus. Aquests fets arribaren al Parlament, on ja era una realitat que l’exèrcit s’estava convertint en una institució per als pobres.

En Francisco Martí “es Tord” durant la Guerra d'Independència de Cuba. Matanzas, l'any 1895. Fotografia d'estudi C. Ruiz de Castro. Arxiu familiar Bruguera-Martí

Els sentiments dels comandaments cap als pobres quintos, era d'absolut menyspreu, ja que veien en aquests joves uns ignorants i sense cap mena de base cultural que només els servien com a carn de canó. Però, alhora que començà la separació entre comandaments i tropa, s’iniciaren petites millores en les condicions de vida dels soldats i amb això, millores en les condicions higièniques, tot i que encara continuaven morint molts de joves per malalties com el tifus i la tuberculosi.

El cas és que, en Francisco Martí, conegut com a “es Tord”, exempt d'acreditacions i al·legacions, que contra tot pronòstic familiar decidí d’anar fer el servei militar i, en conseqüència, fou declarat “soldado sorteable”.

L'inevitable destí de la cruel rifa, va venir provocada per la gran absència d'homes jovoes en edat de fer el servei, que en plena inestabilitat de l’illa van virar llurs destins cap a un futur millor, com ara: Argentina, Puerto Rico i, fins i tot, als Estats Units, seguida dels de “quota” (o sigui, dels qui van pagar un substitut) i dels “ausentes” (els qui desapareixien sense deixar cap rastre; ni tan sols per a llurs famílies). No hi havia cap excusa; tant se valia que la mare fos vídua, els progenitors estiguessin en edats avançades o bé tenir germans orfes a llur càrrec… El preu era massa alt: empresonament i multes excessives.

I va ser així, com l'any 1894, “es Tord” va salpar del Port de la Malaespina de Calella dins un petit bot que transportava suro cap a Sant Feliu de Guíxols. D’allà, en un vapor cap a Barcelona, i de la capital, a bord del vapor correu Montevideo fins a l’Havana.

El vapor correu de la Marina Mercant Espanyola Montevideo, salpant del Port de Barcelona

Anys més tard, lluny de guerres i combats; exercint de barber, intercalant el ganivet de carrar amb el d'afaitar, ja que era un fet habitual el de fer-se un sobresou treballant el suro a les cases, “es Tord” sentenciava a la concorreguda parròquia de la barberia situada al carrer de Cavallers de Palafrugell: —«Si les guerres es poguessin guanyar a cops de navalla, Cuba encara seria una colònia espanyola!»

Entre la clientela més entusiasta hi havia la jovenalla, que enllestida la feina li demanaven que els expliqués més històries de la guerra…, i que no devia acabar mai, perquè al mes següent quan hi tornaven, li deien: —«Tord, vares acabar on… —I després què més va passar?». I l’home s’empescava mil històries, no se sap si inventades o de debò.

Un cop a Cuba, el pobre Francisco es va trobar en plena insurrecció, que al cap de poc temps va desembocar en la Guerra de la Independència. I va anar passant de batalló en batalló fins a la fi del conflicte. En total, van transcórrer quatre anys de penúries, malalties i ferides de guerra però, sobretot, de molta fam.

“Es Tord”, que sempre havia estat un home de bona vida. D'aquells que els dilluns anaven a preparar una arrossada o un niu, a Tamariu, acompanyat del seu fidel i inseparable gos, en Xut. Nom que venia donat pel fet que els seus dos fills Paulí i Josep, havien format part de famosa fornada de futbolistes que als anys trenta varen defensar els colors del Palafrugell a la primera divisió catalana (veure entrada: 116 cartes d'amor. La memòria dels avis Paulí i Lluïsa). Per postres, obsequiava els comensals amb un bon cafè, encara que el seu era fet de marro (de com a mínim de quarta premsada), ben dissimulat amb unes gotes de licor de canya i sorprenia tothom, amics, clients i xafarders amb la increïble història d'“es Tord”, barber d’ofici, que va anar a Cuba amb una navalla d’afaitar.

“Es Tord” (primer esquerra assegut) amb el seu gos “Valent” en una xefla de comerciants i botiguers de Palafrugell a Aiguafreda (Begur), c. 1948-1949. Fons Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Francesc Cama Rivas

Doncs, vet aquí que un dia es trobava prop de la caserna de nom La Cabaña. Temuda pels soldats perquè de nits, les xinxes els assaltaven mentre dormien des de les bigues del taulat sobre les flassades que, alhora, estaven igualment farcides de puces i polls. A més, aquell any hi feia una calor de mil dimonis i al pobre Tord, ja li havien robat el gec, la barretina i el calçat i el més important de tot: feia quatre anys que quasi no havia tastat vianda fresca. De cop, com un espectre, la va intuir:

—«Déu meu. Quines curves! Si no fos que és un remugant, diria que és una criatura celestial!» (va dir “es Tort”, àvid de polpa). 

Una navalla de barber com la que "es Tord" se'n degué emportar a Cuba l'any 1894

La principal causa de mort dels pobres soldats, no eren les ferides de guerra, sinó les febres. A banda, les poques hores de descans, fruit d'anys de lluita, i la insuficient alimentació, els sobrevenia una fam crònica. Figureu-vos, doncs, la sensació d'“es Tord” en topar-se amb la vaca. La resta, s'esdevingué en un deliciós estofat de vedella amb patates amb suc per a tot el regiment, que en comptes d’empunyar les armes, es llepaven els dits.

 

Josep Martí Clarà "Bepes", fill d'"es Tord", va escriure la següent estrofa extreta d'un vers dedicat al seu pare:

«Ya Matanzas está fuera
y el gran Morro has de olvidar,
y la noche carnicera
que mataste una ternera
con navaja de afeitar».

 

En Francisco Martí Piferrer “es Tord”, barber d'ocupació. Home de sort com ningú, solia oferir a la clientela l'al·licient de veure's agraciat per algun premi o la rifa de Nadal, per bé que cada vegada se les havia d’empescar per intentar de convèncer-los que allò havia estat obra d’algun bromista passavolant. Tot això, mentre feia el treball als clients, a punt de tisora (sempre ben afilada) que utilitzava com si volgués tallar els cabells i que continuava tallant els que voleiaven per l’aire si algú entrava de cop a la barberia i l’interrompien en la feina. 

 

“Es Tord” assegut entre els seus fills, Paulí (dreta) i Josep “Bepes” (esquerra), al darrere, Eduard Bruguera Gotas “es Tranco”, c. 1960. Autor desconegut. Fons familiar Bruguera-Martí

Federal acèrrim. Implicat, més que cap, en favor dels drets i la tolerància, va ser president de la Higiene Barberil i també de la Col·lectivitat de Patrons i Dependents, es recull la història que un dia, després que l’aprenent hagués remullat al client abans de ser afaitat, aquest li demanà mentre s’arremangava els pantalons: —«Escolta Tord, tot el que es remulla s'afaita? Si és així, ja pots començar per les cames!» Ja que l'aigua li havia baixat des de la galta fins als turmells.

 

En fi, que d'històries n'hi ha un munt; igual que d'havaneres i potser cap de tan famosa com la d'El meu avi. Però el meu besavi, en Francisco Martí Piferrer, més conegut per “es Tord”, també va anar a Cuba i per sort no va morir ni a coberta, ni al peu del canó. Ell era de Palafrugell, però li agradava d’anar a pescar el tord a Calella, justament d’allà mateix on un bon dia va salpar per anar cap a l’Havana, que sempre més quedà present al seu record i posà lletra a la seva pròpia havanera:

 

«En Cuba donde yo serví
que hermosas son las cubanas
y por lo que allí sentí
sabrosas como las bananas…»

 

«I com aquestes mil!» (reiterava “es Tord”).

 

El gran Morro. Conegut també com a castell dels tres reis del Morro, situat a l’entrada del port de l’Havana.
Matanzas. Divisió administrativa de Cuba, capital de la província homònima.

 

niu m. Plat palafrugellenc molt antic i típic entre els treballadors del suro i la gent de mar a base de peixopalo, tripes de bacallà, patates, colomí i ou dur, lligat amb un allioli negat, tot i que en llurs inicis no s’hi posava carn, perquè era un àpat de Quaresma.
xefla f. Trobada festiva on es menja en abundància. Tot i que es coneix en algun altre lloc, a casa nostra era una pràctica molt comuna entre els treballadors del suro.

Definicions extretes del llibre Coses sentides, el parlar de Palafrugell. Maria Bruguera i Carlos Serra. Edicions Baix Empordà, 2a edició. Any 2011

 

--
Per saber-ne més:

• I com aquestes, mil: Cinquanta anys de la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell. Lluís Poch i Enric Serra. IPEP, Ajuntament de Palafrugell. Any 2017

 Blogs/Webs:

• Vida Marítima: Los vapores Buenos Aires y Montevideo
• Línea de Vapores Tintoré: Historia de la Línea de Vapores Tintoré

  

I per escoltar-ne més:

• El meu avi. Grup Peix Fregit

•  Il barbiere di Siviglia: "Zitti, zitti, piano, piano"